D'aquí un minut serà un quart d'una del migdia.
Seguim endavant al matí de Tarragona Ràdio.
Ara volem parlar durant uns minuts de transplantaments,
perquè el Departament de Salut de la Generalitat
ha fet públiques les dades, les xifres de l'any 2010.
Durant l'any passat, el nombre de transplantaments a Catalunya
ha estat en total de 745.
D'aquests, 460 han estat transplantaments de ronyó,
158 de fetge, 43 han estat transplantaments de cor,
61 de pulmó i 23 transplantaments han estat de pàncreas.
A més, el nombre de transplantaments pediàtrics,
és a dir, en criatures, en nens i nenes, ha estat de 23.
Tot això en total durant el 2010.
Si considerem la taxa per milió de persones de població,
resulta que la taxa global de transplantaments a Catalunya
és de 99,2.
una xifra molt superior a la taxa global i mitjana
de l'estat espanyol, que és de 80,2.
Això segurament significa que el nivell de transplantaments
a Catalunya és molt superior a la resta de l'estat espanyol.
Aquestes dades les volem analitzar i comentar
amb la coordinadora de transplantaments de l'Hospital,
Joan XXIII de Tarragona, la doctora Maria Bodí.
Doctora Bodí, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Aquestes xifres que jo ara comentava, què signifiquen?
Realment que Catalunya és un país on l'índex de transplantaments
és més superior que en altres zones d'Europa?
Sí, així és.
Aquestes dades ja es van repetint al llarg dels darrers anys
i el que tradueix és que a Catalunya hi ha una llarga història,
perquè és pionera també a l'estat en els transplantaments
de pràcticament tots els òrgans
i tradueix una experiència ja en tota la història
de la donació i el trasplantament
i, evidentment, això és una alegria per nosaltres.
A més, doncs, a part que sigui una taxa que és la més alta a l'estat,
però també quan ho comparem amb altres països europeus
o amb els Estats Units,
doncs, a part que també significa
que podem anar traient pacients de llista d'espera.
Això vol dir també que hi ha més donants cada vegada?
No, no té per què.
Almenys el donant clàssic, no?,
que és el que nosaltres, quan parlem de donació,
sempre ens ve la persona que ha mort en situació de mort encefàlica
perquè ha tingut, sobretot,
la passada dècada, un accident de trànsit
o els darrers anys un accident vascular cerebral,
un infart o una hemorratia cerebral.
No té per què hi ha hagut més donants d'aquest tipus,
sinó que una altra bona notícia és que hi ha menys mortalitat
per a aquestes causes, perquè hi ha menys accident de trànsit
i també amb tota la prevenció de les malalties de cor i d'ictus,
doncs, també disminueix la mortalitat en aquestes patologies.
Per tant, hi ha menys donants d'aquest tipus, no?,
que coneixem com el típic donant,
quan ens ve al cap el donant ens ve aquest tipus de donant,
però el que sí que encara que no ha augmentat aquest tipus de donant
sí que hi ha altres tipus de donants,
com és la donació de viu o com és la donació a cor aturat
o inclús en aquests donants tipus, no?,
els que moren en situació de mort encefàlica,
de vegades, doncs, hi ha un millor aprofitament d'aquests òrgans
perquè totes les fases del procés de donació,
doncs, s'han cuidat més o perquè es coneixen millor,
doncs, s'han tractat millor
i per cada donant, a lo millor,
s'han pogut aprofitar més òrgans que altres anys, no?
No, no, no, realment aquest any justament no es correspon
aquesta taxa més alta de trasplantament
en què hi hagi hagut més donants, donants cadàver, no?,
en mort encefàlica, que és el que habitualment parlem.
Seria bo que hi hagués més donants
o la taxa de Catalunya, si la comparem amb altres països d'Europa,
ja és prou bona?
A veure, sempre volem millorar, no?,
i probablement per aquest prurit de voler millorar sempre,
doncs, per això no han caigut les taxes de trasplantament
perquè, evidentment, si ens haguéssim quedat amb l'habitual,
que era, doncs, la donació de cadàver en mort encefàlica,
doncs ens haguéssim quedat amb taxes inferiors a altres països, potser.
El que passa és que el fet que ja amb el darrer pla estratègic
de l'Organització Catalana de Trasplantaments,
doncs es van planificar altres vies
per poder obtenir òrgans per a trasplantament,
que, al fi i al cap, és el que interessa, no?,
poder salvar més vides amb aquest tractament,
moltes vegades únic per als pacients.
Doncs, aquesta planificació per buscar altres vies d'obtenció d'òrgans,
doncs ha fet possible que no és que ens haguéssim quedat igual
que altres països d'Europa o la resta de l'estat,
sinó que inclús tenim taxes més altes, encara amb menys nombre de donants
en mort encefàlica, com ha sigut aquest any, no?
Quan jo deia les dades generals, clar, deia que de les 745 operacions
de transplantament, 460 han estat a ronyó, és a dir, més de la meitat.
Per alguna raó, doctora?
Sí, bé, aquest és una constant, no?
Per una banda, hi ha més pacients amb patologia terminal renal
que necessita trasplantament, però, a part, el perfil del donant
fa que cada vegada el donant és més gran,
perquè ja no tenim accidents de trànsit i la gent ja no es mor,
ja la mortalitat és molt baixa per accidents de trànsit,
i, per tant, donants jovens cada vegada són menys freqüents
i tenim donants més grans, donants de més de 50 anys, no?, de mitjana.
Llavors, a partir dels 60 anys, parlar de donació de cor o de pulmó
o pancreàtica, doncs ja comença a disminuir, evidentment,
perquè a partir d'aquesta edat aquests òrgans ja no són tan adequats
per el trasplantament, però els ronyons i el fetge,
doncs sí que podem trasplantar-los d'aquests donants més grans.
Llavors, això explica, i evidentment de cada donant hi ha dos ronyons
i un fetge, doncs explica aquest nombre més alt de trasplantaments.
Això per una banda, de trasplantaments renals,
això per una banda i per una altra banda,
que hi ha una potenciació de lo que és la donació de viu
i la donació de viu ara per ara, la que està garantida, no?,
la... el benestar i la salut per al donant és en el cas de la donació de ronyó
i per això, doncs, d'aquests 460 trasplantaments que tu deies de ronyó,
124 són de donació de viu.
Llavors, aquestes dues justificacions, no?,
el fet que donants més grans poden ser donants de ronyó
i a lo millor no d'altres òrgans
i, a més a més, l'altra via, que és la donació de viu,
justifica aquest número més alt de trasplantaments de ronyó
respecte a la resta dels òrgans.
I en tot aquest operatiu de donacions, de donants i de transplantaments,
vostè, com deia, és la coordinadora de transplantaments
de l'Hospital Joan XXIII. Quina és la seva funció?
Quin paper juga, doncs, l'hospital?
Mira, per una banda, una part fonamental és tindre informada a la població,
al ciutadà, perquè conegui el que és la donació,
què suposa un trasplantament i, per una banda, doncs,
és aquesta taxa de promoció.
Després, el que és ja dintre de l'hospital,
doncs, organitzar totes les fases de la donació.
La més important és poder detectar aquests casos de possibles donants,
perquè, evidentment, si no hi ha donants no hi ha trasplantament,
però si no detectes donants, doncs, no en tindrem tampoc, no?
Llavors, comencem per detectar possibles casos de donants,
siguin donants d'òrgans, que és el que parlem habitualment, no?
Pels pacients que moren amb una unitat de cures intensives
o amb una unitat on puguin estar connectats a ventilació mecànica
i amb medicació especial,
però també pacients que moren en situacions d'aturada cardíaca
en altres àrees de l'hospital que poden ser donant de teixits,
que parlem menys, però no deixa de ser també important, no?
Poder donar les còrnies o vàlvules cardíacas o teixitosi,
que és el que dient teixits, no?
Llavors, detectar aquests casos que poden ser donants,
avaluar-los per veure que no apareixen contraindicacions,
que no hi ha cap malaltia durant la seva vida
o durant l'ingrés actual a l'hospital,
que no contraindiqui la donació,
que no pugui transmetre malalties als possibles receptors
o malalties, càncer, infeccions actives, no?
Parlar amb la família per veure quina era la voluntat
d'aquella persona que ha mort a l'hospital,
afavorir que totes les proves que s'han de fer,
entre la més important, evidentment,
en els casos de mort encefàlica,
diagnosticar la mort encefàlica,
fer proves de laboratori, proves de radiologia,
pràcticament quan hi ha un donant participen,
tots els professionals,
quasi totes les especialitats més centrals de l'hospital,
participen en l'avaluació d'aquest donant,
per tal d'assegurar que els òrgans que es trasplantaran
són de qualitat per donar vida,
de qualitat als receptors.
Parlar amb la família,
acompanyar a la família,
organitzar tota la logística
de l'extracció dels òrgans i els teixits
per poder després traslladar-los a l'hospital
on es farà el trasplantament.
O sigui, que és organitzar cada un dels passos
que hi ha en tot el procés de donació.
Aquestes són les tasques fonamentals
del coordinador hospitalari de trasplantament.
I pel que fa aquí a l'Hospital Joan XXIII,
hi ha nivell de xifres de donants?
Estem en la mitjana de Catalunya?
Estem per damunt, per sota?
Sí, mira, nosaltres hem augmentat el nombre de donants
respecte a l'any anterior
i a més han sigut donants que per diferents motius
s'ha pogut aprofitar i trasplantar més òrgans
que l'any anterior.
O sigui, el que passa és que nosaltres només som
el 10% de la població de Catalunya
i més o menys per fer números així globals
doncs més o menys tenim uns números
que són el 10% del que tu has dit
en números globals a Catalunya.
Però cal dir que aquest any
hem disminuït negatives famílies
respecte a les xifres de la passada dècada
a la província de Tarragona
i a més a més
han hagut més donants
però a més
un major aprofitament
dels òrgans per a trasplantament.
O sigui que...
Però per fer-nos una idea, doctora
quants donants en un any
poden arribar a l'hospital Joan XXIII?
Aquest any a Joan XXIII
hi ha hagut 13 donants d'òrgans
i en la província de Tarragona
per tindre números exactos
hem tingut 18 donants d'òrgans.
I d'aquests, clar, en alguns casos
com deia vostè
s'han pogut aprofitar més d'un òrgan?
Evidentment, sempre.
Sempre, gairebé sempre.
Sí, pràcticament sempre
perquè cada donant, doncs ja et dic
per l'edat, doncs habitualment
són donants de ronyons i de fetge
a lo millor si ja són de 60-70 anys
ja no poden ser donants de pulmons
i de cor i de pàncreas
però per almenys aquests tres òrgans
pràcticament en tots els donants.
Acabo ja.
Creu que podem pujar encara
com a país i com a territori
com a Tarragona
podem pujar en el nombre de donants
i en el nombre de transplantaments
a fer en el futur?
Evidentment, evidentment.
Segur que podem treballar
encara més en tot el que és
tindre una població ben informada
i que pugui decidir lliurement
per a un coneixement clar
i transparent
de tot el procés de donació.
Llavors, per aquesta via
intentar disminuir més
les negatives a la donació
i treballar en el que jo penso
que ja s'està fent bé
però que probablement es pot millorar
en el que és el procés de detecció
de donants
i d'aprofitament dels òrgans
per a trasplantament.
Molt bé.
Doncs amb aquestes conclusions
i mirant el futur
acabem aquesta conversa
amb la doctora Maria Bodí
i és la coordinadora
de transplantaments
de l'Hospital John XXIII
i ens ha ajudat a analitzar
aquestes xifres,
aquestes estadístiques
que el Departament de Salut
de la Generalitat
ha fet pública
sobre el nivell de transplantaments
que s'han fet al nostre país
en el darrer any.
Doctora Bodí,
moltes gràcies
per atendre aquesta comunicació
de Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé.
Bon dia.
Adéu.