A l'estat de les festes seguim amb la companyia encara del Mariano,
que el tenim ara a l'altra banda de la Rambla,
i amb l'alcalde que també anava saludant alguns dels teclers.
Era impossible reunir a tots els teclers i tecleres d'aquest any,
però això passarà demà a les 7 de la tarda,
per cert, en un programa, en una crida a les festes,
que com sempre podreu seguir en directe a través de Tarragona Ràdio.
Això serà divendres a les 7 de la tarda,
és l'homenatge al perpetuador, l'homenatge als teclers i la crida de les festes.
Però hem volgut reunir una petita representació de totes les entitats
que d'alguna manera tindran gent, tecle o teclera, aquest any 2011.
Anem a saludar primer a l'Antònia Cantós, del DRAC.
Antònia, bon dia.
Bon dia.
L'Antònia i uns quants companys, porteu 25 anys, surtint al DRAC.
Què et sembla el reconeixement de teclera?
Home, per mi un honor grandiós, com a tarragonina i seguidora del Seguici Popular
durant 25 anys és un honor molt gran.
I em represento jo i els meus companys, evidentment.
Són uns quants, no?
Sí, som cinc.
El Ferran Ventura, la Paqui Cantós, l'Antònio Caparrós, el Jaume Oller,
el Fernando Rodríguez i jo.
I gràcies a la meva entitat per aquest reconeixement.
Estàs especialment contenta, nerviosa, per aquestes festes davant del fet de ser teclera o no?
Sí, home, clar.
Sempre he estat nerviosa les festes de la meva ciutat, però aquest any és especial.
Què fas al DRAC?
Ho has fet moltes coses al llarg d'aquests 25 anys.
He fet moltes coses, he fet de tot.
Tinc valera, senadora, presidenta...
i ara estic en repòs, amb any sabàtic.
Però bé, és un honor.
És a dir, que aquest any no sortiràs amb el DRAC?
Sí, aquest any sortiré.
Si passa que he tingut un any una mica d'així, però bé, aquest any, home, he de sortir.
Amb aquest honor que em donen, he de sortir per Santa Tegla, és una Santa Tegla molt especial per mi.
Serà diferent el sentit que la viuràs també d'una manera, doncs això, una mica diferent?
Home, jo sempre la vic al 100%, però bé, aquest any per mi és molt especial.
Què tal el DRAC?
A punt?
El DRAC a punt, com sempre, el DRAC és a punt.
una bèstia fantàstica.
Què té el DRAC que no tingui altres elements per tu del seguici?
Que t'atragui d'aquesta manera que portis un quart de segle sortint amb el DRAC?
Bé, una paraula, el foc.
El foc. A mi m'encanta el foc.
Ja està.
Ja està. Amb el foc es defineix tot.
En el grup del DRAC esteu especialment, tenint en compte que sou cinc els teclés,
en fi, doncs que tindreu aquesta distinció.
N'heu parlat molt entre vosaltres, ho celebrareu d'alguna manera especial aquest any.
això de ser teclés?
Home, espero que sí.
En algun moment de descans del seguici ho celebrarem, evidentment.
Què és el que més t'agrada de Santa Tecla?
A nivell personal, eh?
Jo, una opinió molt particular.
És que no et puc dir exactament el que, perquè m'agrada tot.
Però, bueno, el seguici m'apassiona.
La sortida de la Cerca Vila o de la processó del dia Santa Tecla?
Cerca Vila i la processó m'encanta.
Molt bé, doncs aquesta és l'Antònia Cantos.
Tenim la Núria Ferrer, 25 anys a la banda Unió Musical de Tarragona.
Núria, bon dia i felicitats.
Bon dia i gràcies.
I no ets l'única, no?, de la banda?
No, hi ha dues noies més, el que passa que com que treballaven, doncs no han pogut venir.
I què et sembla, aquest reconeixement?
Doncs mira, la veritat, si t'he dit la veritat, és que jo al principi no li donava gaire importància,
perquè primer pensaves, bueno, 25 anys, ja han passat 25 anys,
i allò que dius, però si no ha sigut res, però ara ho dic que no ha sigut res.
I ara que estic més al damunt, doncs m'adono que sí, que és tot un honor,
que poder estar 25 anys amb una entitat és que no, no, vull dir, és molt, molt important, no?
I ara, clar, estic molt contenta i la veritat és que ara m'ho veig,
que és tot un honor.
Què has fet o què fas, si has fet sempre el mateix a la banda, o has tocat moltes tecles?
No, moltes tecles, precisament, perquè mira, vaig començar amb alumna, sent alumna.
Després vaig ser professora de flauta travessera.
Després, més endavant, aviat ja vaig ser solista de la banda.
Després, soc directora d'una banda d'iniciació.
Ara toco contrabaix.
Vull dir, la veritat és que ara també hem format una banda infantil per sortir al Seguís i Petit.
Vull dir, que no paro, no paro, vaig estar a la Junta, vull dir, és no parar, és no parar.
I com es viuen les festes sense part de tocar a la banda?
La veritat és que molt, molt bé, vull dir, la música és tot per mi, vull dir, la banda m'ha donat molt.
Estic tan, vull dir, jo ara sense la banda no seria res.
Vull dir, és una sensació tan gran, el que tinc la banda per mi, que jo quan surto pel carrer, i sobretot a les festes, perquè a més a més jo m'estimo molt a Tarragona.
I el poder treballar com a músic a la ciutat, que m'estimo, és que, bueno, no es pot explicar.
I la gent de la banda, aquests dies ho celebreu d'alguna manera?
Sí, bueno, tots ja li van dir que ja ho han anunciat, i molt bé, i demà ja espero que vingui molta gent a veure-ho.
De fet, demà jo crec que el Saló d'Actes a l'Ajuntament es quedarà petit, amb tanta gent de tantes entitats de la ciutat que hi participen.
Amb ganes de continuar 25 anys més, si cal a la banda?
25 o els que siguin, i tant, sí, sí.
Viuràs diferent, aquesta Santa Tecla?
Home, sempre, clar, és el que deia ella, també és especial aquest any, però, bueno, com sempre, vull dir, fent música.
Doncs moltes felicitats també, Núria.
Vinga, gràcies.
La Núria Ferrer, de la banda Unió Musical, l'Antònia Cantós, del Drac, i la Virgínia D'Atoli,
que és una de les moltes persones, teclers i tecleres, que seran enguany,
rebrant aquesta distinció que són dels nanos vells.
Virgínia, també, felicitats.
Gràcies, bon dia.
Estàs molt contenta, què et suposa per tu ser teclera?
Home, un gran honor i un reconeixement, bueno, doncs, aquests 25 anys que portem portant els nanos,
que, clar, quan vam començar eren uns nanos que, per la infraestructura, pesaven molt,
costava moltíssim vestir-nos, no ens els podíem treure durant tota la cercavila, tot el seguici.
Durant aquests 25 anys han evolucionat els nanos i han millorat moltíssim i, bueno, doncs, ara hem canviat.
Sempre portant el mateix nano, Virgínia, o no?
Sí, sí, sí, el nano arlecí, sempre he portat el mateix.
Perquè t'agrada especialment o perquè te'l van assignar i ja està?
Bé, en principi, quan vam començar a treure el nano, me'l van assignar,
és un nano que es porta bé, no pesa molt, i, bueno, a partir d'aquí vam seguir portant el mateix.
Sí que he de dir que vaig fer un paron de 3 anys, quan em vaig quedar embarassada bé a tenir la nena,
i quan me'n vaig tornar reenganxant van dir, vols seguir-me l'arlecí?
I vaig dir, doncs sí, ja m'està bé, i sempre he portat el mateix.
Sou un grapat dels que aquest any us fan la distinció de tecla i teclera.
M'imagino que en el grup deu haver-hi un ambient especialment de felicitat i d'alegria, no?
Sí, sí, estem tots molt contents.
Sí que no ens hem trobat tots encara per parlar del tema,
però suposo que demà quan ens trobem tots, bueno, doncs ho celebrem
i segurament farem alguna cosa per celebrar-ho tots, evidentment.
Serà una santa tecla especial per la Virgínia?
Sí, com totes, evidentment, bueno, més especial potser per la distinció d'enguany,
i perquè, bueno, però serà igual que totes, eh?
Continuarem treballant i fent el mateix que cada any.
Com es viu Santa Tecla a sota d'un nano?
Ai, d'una manera, no ho sé, diferent.
És una manera diferent.
Es viu com si fossis un nen.
Vas dintre el nano, estàs en contacte amb els nens i te tornes nen dintre el nano.
Hi ha algun moment especial de les sortides, de tot el que es viu a Santa Tecla,
que a la Virgínia li quedi especialment en el record?
Portant el nano?
Algun moment, alguna situació, quan es troba amb els nens o les nenes,
algun punt del recorregut, del seguici?
Sobretot, com que jo sempre faig la sortida del 23 al matí,
és quan anem al balcó a fer-nos la foto.
Que allí és quan ja es desborda tot el tema dels nens.
Apareixen nens que dius, no sé, d'on surten tants nens.
És un moment que és molt maco, és molt emotiu.
I disposada a seguir tot el que calgui?
Mentre es pugui, endavant.
El que passa és que sí que és veritat que també hem de deixar pas a les noves generacions.
Per tant, bueno, nosaltres ara, jo el que em limito a fer és fer la sortida del 23 al matí.
I així, doncs, clar, som molts membres a l'associació, som més de 40,
i clar, tots hem de tenir opció de sortir.
Llavors, de moment, seguirem el 23 al matí, que per cert és una sortida de tot dones.
Som 13 dones portant els nanos.
Això no sé si se sabia gaire, eh?
Suposo que algun...
Potser en el món del...
Alguna vegada l'Ajuntament sí que és veritat que quan fem la tornada d'ofici,
quan fem l'entrada es diu...
El que passa és que no sé si la gent ho sent, però sí que som 13 dones portant el nano.
Val la pena remarcar-ho, que la sortida del matí del dia Santa Tecla són 13 dones.
Virgínia, tu i a tots els nanos vells, que sou tecles i tecleres,
moltes felicitats i que vagi molt bé aquesta Santa Tecla.
Gràcies.
Gràcies a la Virgínia.
També tenim la Dolores Labrador i el Juan Carlos Ferrer, del Vall de Bastons.
Dolores, que també molt contenta.
Molt contenta, sí, sí.
Què suposa per tu ser teclera?
Mira, no ho sé, molt bé.
No ho sé, no lo...
No ho sé decir, però...
Molt bé, molt bé.
Quants anys al Vall de Bastons?
Ja no ho sé, ja no...
Perquè de sempre jo...
De sempre.
I has fet moltes coses?
Doncs sí, he portat la bandera i ara pico.
Aquest any voy a picar.
I què és el que t'agrada més?
Bé, de tot, perquè m'agrada tot.
I el Juan Carlos també? Quants anys vinculat al Vall de Bastons?
Al Vall de Bastons potser porto uns 15, però jo vaig començar amb la cocafera, amb el seguici.
I els nens, els crios, en aquella època eren petits, no participaven,
van trobar amb una amigueta del Vall de Bastons, es van a ficar amb ells
i a mi em van oferir el posto de Dimoni.
És un posto que m'agrada, disfruto com un bellaco.
m'ho passo molt bé perquè em fico amb tothom, des de petits a grans.
I de moment no he rebut cap bufetada, espero no rebre-la mai.
Què suposa per tu ser tecle?
Un honor molt gran, perquè, a veure, de tota la vida de Tarragona no m'ho esperava
i, bueno, per mi un honor, un honor molt gros.
Escolta, i ho celebrareu vosaltres, no sé si durant els dies de festa
o després quan s'acabi Santa Tecla, fareu alguna celebració?
Ja farem ara algú, sí, sí que farem, no?
Serà diferent sortir aquest any?
Sí i no, perquè com sempre no agrada molt, per a nosaltres sempre és igual.
Però una miqueta...
Una miqueta, bueno, a veure, és un honor que no facin tecle,
és clar que sí que és un honor molt gran.
I pel Juan Carlos també serà un pelet diferent?
Sí, poder ser una mica diferent, no?, no sé, com una mica més de responsabilitat
de quedar bé, no?, ja que t'han fet tecle, quedar bé i, bueno, procurar passar
el millor possible, com cada any, i ja et dic, disfrutar amb la canalla,
que és amb el que millor t'ho passes.
O sigui, jo començo el 19 amb la Santa Tecla Batida, que sóc els que el porto.
Amb aquestos fa 11 anys que estic i molt content de tindre la colla que tinc.
O sigui, per ells també aquest tecle d'honor també va per ells.
Molt bé, doncs, Juan Carlos i Dolores també a disfrutar.
Que passi una molt bona Santa Tecla, felicitats i que vagi molt bé.
Gràcies.
Gràcies i encara ens queden, com dèiem, la Pili Juràquia i l'Anna Maria Pasqual,
també dues persones vinculades a l'Esbar Santa Tecla, 25 anys,
potser més de 25 anys vinculades, però que també rebran la seva distinció de teclera.
Pili, què suposa per tu?
Home, doncs, molt, perquè l'Esbar aquest any precisament ha volgut valorar la gent que estem darrere,
el que ara en diem al Bax Teix, sense tota aquesta infraestructura de gent.
Jo que sé quanta gent surt nostra a la festa major, no?
Però jo us puc assegurar que hi ha ben bé 20 o 25 persones al darrere, al costat, al voltant,
prepara un entrepà, porta'ls-hi l'aigua, fes això, fes allò altre.
Llavors, doncs, estem molt contents que amb motiu dels 40 anys
han recuperat les velles glòries i ens han posat.
De fet, som quatre, falta aquí la Bego i la Carmen Fernández,
el Jordi Pous, que també com a d'en Saire, i nosaltres dues.
Anna, sí, perquè aquesta feina que feu i que gairebé no la veu ningú,
perquè potser també és el moment de festa,
és important i és bàsica,
si no, segurament l'Esbar tampoc podria sortir amb tots els seus valls, no?
No, tampoc, perquè si n'hi hagués gent a darrere seu que es pillés una mica a vestir la gent
i a preparar-ho, no podria sortir.
Per això estem, nosaltres, per fer-ho a darrere i a davant on convingui.
Perquè en la pràctica què feu?
Què fem? Doncs vestuar-hi, preparar la roba del vestuari,
ajudar a vestir la gent i allà està,
i el que faci falta, acompanyar-los,
nosaltres acompanyem els torres i cavallets,
els hi portem a l'aigua, si els hi falta una tirita,
si hi tenen mal de cap,
i portar-los la mamadeta, que és el principal de la festa, no?
Doncs això és el que fem nosaltres.
Doncs està molt bé que enguany es reconeguin aquestes persones.
La presidenta de l'Esbar ens ho deia ahir,
i clar, normalment, sobretot es reconeix a la gent que toca, que surt,
i després hi ha molta altra gent que va al darrere o al costat,
que no es veu tant com és el cas de la Pili i de l'Anna Maria Pasqual.
Serà diferent, doncs, les sortides d'aquest any per a vosaltres?
Sí, realment sí, el que passa que, bé,
doncs l'Esbar està passant un moment molt difícil i costarà,
però, vaja, en aquest sentit, moltíssima il·lusió i endavant.
Igualment.
Estem passant un mal moment, però procurarem passar-s'ho bé
i pensar en el Jaume, ja està.
Doncs amb aquest record, un altre cop, el record pel Jaume Guas,
acabem aquesta conversa amb la Pili Llorac
i amb l'Anna Maria Pasqual de l'Esbar Santa Tecla,
amb el Juan Carlos Ferrer i la Dolores Labrador del Vall de Bastons,
amb la Virgínia D'Atoli dels Nanos Vells,
amb l'Antònia Cantós del Drac i amb la Núria Ferrer
de la Banda Unió Musical de Tarragona.
Són set dels molts teclers i tecleres
que demà a la tarda rebran el seu reconeixement
a l'Ajuntament de Tarragona al Saló d'Actes
a partir de les set de la tarda,
en un acte que podreu seguir en directe a través de Tarragona Ràdio.
Però nosaltres avui ho hem volgut avançar
a través d'aquest programa des de l'estat de les festes,
així que a totes i a tots, de veritat, moltes felicitats,
perquè la festa es fa també gràcies a vosaltres,
que vagi molt bé i l'enhorabona
per aquesta distinció de teclers i tecleres.
Gràcies, que vagi bé. Adéu-siau, bon dia.