Assumpta, Rosers, bon dia.
Hola, bon dia.
S'estrena aquesta exposició, el Grup Tarragona 1970-1972.
Podem veure obres d'art d'aquest grup
que va tenir una importància especial aquells anys a Tarragona?
Doncs sí, va tenir una importància
perquè d'alguna manera és el grup i els artistes
que trenquen una mica amb l'art modern
per entrar en el camp de l'art contemporani.
Vull dir que deixen els moviments de la primera meitat de segle
d'abans de la Guerra Mundial
i que incorporen aquí a Tarragona
el que són els moviments artístics
que venen de l'informalisme,
de l'explicació en abstracte americà
o del pop art també anglès i americà.
Com van fer cap a Tarragona?
Per què es van unir en ells set?
Quina importància va tenir?
Quina pressió van fer?
Quina importància van tenir tot el grup?
Bé, en aquell moment, Tarragona aquells anys
va duplicar el nombre d'habitants, no?
Es va començar a crear la indústria,
va començar a venir gent,
es va crear la universitat, la delegació...
Vull dir, va començar a vindre molta gent
i també gent que eren artistes,
que pel que sigui venien aquí.
Llavors, al grup hi ha una confluència d'artistes de Tarragona,
com poden ser el Sacall, el Gonzalo Lindín,
d'artistes de Reus, com el Pasqual Fort i el Ramon Ferran,
i alguns artistes que venien de fora,
el Mariano Rubio, que va venir a treballar a la laboral
de professor de dibuix,
el Luis Moret, que era un pintor espanyol exiliat a Mèxic
i que va venir amb la seva dona,
que era d'aquí del camp, del Baix Camp,
i van instal·lar-se per aquí,
o del Parra, Alfonso Parra,
que era un professor d'institut,
que era d'origen de la zona de Múrcia,
però que estava a València,
i que li va tocar venir a treballar en un institut de Tarragona.
És a dir, que es van agrupar una sèrie de gent
de diferents procedències
que els unia el seu interès per l'art actual d'aquell moment,
per tirar endavant, per fer una pressió
i per donar-se força també entre ells,
donar-se a conèixer
i donar a conèixer l'art del moment.
I ho van aconseguir a Tarragona?
Es van donar a conèixer encara més?
Sí, ho van aconseguir.
Va tenir una part de fruit
quan a donar-se a conèixer,
però jo crec que també va tenir una part de fruit important
en què ells van fer moltes tertúlies,
molt de debat,
moltes plantejaments i justificacions del seu art,
explicacions, intercanvis,
i això els va afirmar individualment.
En el grup hi havia dues persones més,
l'Enric Baixeres, de Tarragona,
que era una mena d'activista cultural del moment,
un home amb molt d'interès per l'art,
que havia fet ja moltes iniciatives
i que va actuar com de dinamitzador i de teòric del grup,
i també l'Emili Alba,
que era un pintor que acabava d'arribar d'Hispanoamèrica
i que es va instal·lar aquí a Tarragona
i que va entrar com a promotor del grup.
Curiosament, ell encara no pintava,
al cap de molt poc va començar a pintar
i aquí a la sala també tenim una obra seva.
Quines obres podem veure en aquesta exposició?
Hi ha un conjunt d'obres de cada un dels set artistes
que corresponen més o menys a aquests anys,
entre el 68 i el 75, 76.
La gran majoria són del 70, el 71, el 72.
I hem intentat que fossin obres representatives i de qualitat.
Hi ha moltes obres que són obres que han estat en exposicions importants,
que han tingut premis, que han tingut premis nacionals, internacionals,
el premi més important que es donava a Catalunya,
que era el Premi Ciutat de Barcelona.
Aquí tenim una obra que ha vingut del MACBA,
s'han portat obres de fora,
obres de col·leccionistes de Tarragona
que van tenir l'encert de comprar obres en aquestes primeres exposicions,
i obres dels tallers dels artistes.
Un grup d'artistes que, a més a més, com explicava abans,
durant tota la seva vida han fet això,
allò que van creure en aquella època,
ho han fet al llarg de tota la seva vida.
Sí, sí, han estat un grup d'artistes
especialment fidels als seus principis.
És molt fàcil en alguns artistes,
igual que en músics o gent de teatre, cantants,
que són moderns una temporada
i davant de les dificultats de portar un treball de recerca
i de punta de llança, doncs claudiquen.
Hi ha molts artistes plàstics
que durant la seva joventut són renovadors
i al cap d'un temps claudiquen
i comencen a fer barques i flors i natures mortes,
que és el que la gent els compra i els accepta.
Aquests artistes van fer una opció forta, contundent,
en el seu art, i han treballat fins al final.
Ningú ha deixat la pintura o el gravat o el que fos,
tots han treballat professionalment,
s'hi han dedicat al 100%,
compaginant-ho amb feines de docència
o amb tenir una galeria,
però han estat professionals i compromesos
i han seguit la seva estètica,
evolucionant al llarg dels anys,
però sense atrair en absolut els seus principis estètics.
Què creu que és el més interessant de la mostra?
Home, jo crec que és interessant recuperar la memòria
d'uns artistes que, pel que sigui,
doncs potser no han estat prou recordats,
tot i que algun d'ells els darrers anys
han tingut algunes exposicions al Museu d'Art Modern
i també, per sort, han tingut unes monografies
que la Diputació, l'Ajuntament de Reus,
ha promogut i ha produït,
que ja hi ha una feina de recuperació.
Però aquí els veiem junts com a grup
i recuperem un moment de la història.
També hem volgut que fos...
Ells no vivien en una bombolla,
no vivien al marge del que passava a la societat.
Estaven perfectament implicats en els moviments socials,
en els grups d'agitació política, cultural i social del moment.
I l'exposició, tant el catàleg
com el material complementari que hi ha de vitrina,
com en un vídeo,
intenten relacionar aquests artistes
i la seva circumstància històrica.
Assunta Roses, gràcies i bon dia.
Vale, a tu.
Ramon Ferran, bon dia.
Hola, bon dia.
Un box o una exposició com aquesta?
Home, aquesta exposició, jo felicito la Fundació
perquè ha fet possible que molts artistes
que ara ja no existeixen,
són pocs els que quedem,
però molts de les artistes que ara no existeixen
i que van obrir camí,
se'ls fa ara un reconeixement que és molt important.
Què va significar per vostè i per Tarragona
aquell moviment, aquell grup de Tarragona?
Home, va significar que des de fora
vegin que Tarragona tingués també aquestes aspiracions
d'arribar a caminar amb el temps i amb les idees de l'època.
Això és molt important.
Què recorda del més especial o del més significatiu d'aquell temps?
Home, mira, recordo amb el Pasqual Fort, que es reuníem,
jo com que ja estava a l'Escola d'Art,
que nosaltres allà també estàvem investigant,
i jo he de dir-te que jo he après molt
ensenyant als alumnes el taller de l'Escola d'Art que teníem aquí.
i, bueno, vam començar al carrer Santana
i després la vam traslladar allà dalt a les Arcedes,
a la zona educacional.
I crec que ha estat una època, per mi, molt rica
i estic molt content d'haver viscut aquests anys tan intensos.
Era un moment de canvi també a Tarragona, no?
Sí, sí, hi havia el canvi.
Hi havia... se respirava un canvi, eh?
Jo, personalment, era un polític...
Bueno, estava involucrat amb la política clandestina
i anava moltes vegades a Barcelona,
a reunions clandestines i així,
i això, entre això i l'art que tenia aquesta enèrgia,
en fi, aquesta enèrgia de voler canviar,
això era el que em feia viure amb intensitat.
I per què en aquell moment van decidir canviar l'estiu d'art
que es feia fins al llavors?
No, no, no vam...
Nosaltres ja veníem, ja ho fèiem, això.
Ja ho feia de fer a temps.
Sí, de fer a temps.
Jo, des dels anys 60...
Mira, des dels anys 60,
que jo ja vaig exposar en una nacional d'ells arts,
i em van posar la portada,
i em van posar fins al revés el gravat,
com a il·lustració.
I era una tècnica que no la coneixien els tècnics gravadors,
i això va fer que jo ja portava,
ja portava, ja portava 10 anys,
o més de 10 anys,
que feia canvis de coses,
i a més a més havia representat a Espanya les vianals,
com a coses, un trencament ja de la cultura estètica o artística
que hi havia en aquell temps.
Què podem trobar de Ramon Ferran a aquesta exposició?
A aquesta exposició, mira,
traureu una sèrie de gravats,
que tinc molts, eh?
I podria haver baixat 50, 60, 70.
Però unes experiències que hi ha de tècniques,
bueno, tècniques i concepte, eh?
Concepte d'utilitzar elements que no es vien utilitzat mai.
Ha deixat mai de pintar, o encara pinta, o encara...
Jo soc gravador, eh? No pinto, no.
Gravador, gravador.
I medallista.
Faig, soc potser el medallista català
que ha fet més medalles,
ha editat més medalles, tant s'ha d'aquí com a fora.
I ara últimament veiem en un enviat un catàleg
de Finlàndia,
que hi ha hagut una exposició internacional de medalles,
i soc l'únic català que faig medalles
i te les presento en salons internacionals.
Com el veu vostè ara, l'art?
Home, l'art està en evolució, està en un impàs.
Jo suposo que dintre d'un temps
doncs se tornarà a centrar
i tornarà a realitzar
el que en diem, diríem,
l'art de reflex de la societat que tenim aquí.
Però hi ha coses molt interessants, eh?
Hi ha coses molt maques i interessants.
D'Algón Ferran, gràcies i bon dia.
A vosaltres i molt agraït a la Ràdio Tarragona.