This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Són acústic!
Fins demà!
Fins demà!
Però sí!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
començar a contactar amb el Joan Albert Amargós
que és el, a part de dirigir
l'orquestra, és el director de tot el projecte
i el qual ha dissenyat l'equip d'arranjadors
i amb la gent amb la que hem treballat
i bueno, acabant sent no només
un projecte per fer uns concerts, sinó que
vam veure molt clarament ja des d'un bon començament
que seria un bon disc per fer i un bon projecte
per tirar l'any que ve, que és aquest. Segur que a més d'un
li sona per una banda l'Axambusto
per una altra banda Joan Albert Amargós
i diu, això no cola
ni no enganxa ni de cap manera
Home, realment el Joan Albert Amargós
és el personatge que fa
o la persona que fa que acosti
la nostra música en un context de pop rock
al món del clàssic o dels instruments
de corda i de vent
jo crec que és una peça clau en aquest projecte
i en aquest espectacle i realment
nosaltres hem après molt, no només
li dona credibilitat, sinó que ha fet
que les cançons facin
un pas endavant
en aquest sentit i nosaltres el que hem
pretès amb aquest disc és que llueixin
doncs aquests arranjaments, llueixi l'orquestra
perquè les cançons tenen la mateixa estructura
que en els nostres discos, vull dir, tal com la gent
les coneix és com les toquem
però a més a més hi ha aquestes tan enriquides
d'aquesta orquestra
Quines cançons trobarem?
Les més clàssiques, les més potents
ja de tot una mica, era una oportunitat especial
per triar cançons que feien molt de temps que no feien
per exemple cançons tranquil·les que no podem posar
normalment en un repertori d'un concert de rock
que és el format habitual que fem
i permeten que s'entenguin bé els arranjaments
i llueixen molt
cançons que creiem en discos
que havien passat, no desapercebudes
però que creiem que era una segona oportunitat
per vestir-les i fer-les donar-li l'importància que valien
cançons d'ara
cançons una mica emblemàtiques del grup
i fer una mica de tria, vam fer una tria d'una trentena
de cançons
i després ja li vam deixar carta blanca
amb el Joan Albert perquè ahir el seu equip d'arranjadors
que no només és, sinó ja
arranjadors com el Josep Maria Durant
el Pere Verdagí, el Juan Mendez
i tota una sèrie de gent que ha treballat en les cançons
que ells se les fessin seves
perquè era molt important per nosaltres que disfrutessin fent aquest projecte
no volíem una banda de rock
arropada per un coixí d'una orquestra
només que se sentís com
una orquestra de darrere, un fons de violins
per dir-ho, sinó que volíem que tinguessin vida pròpia
que el Joan Albert és un mestre
doncs buscant els espais en la música
on fer lluïls arrenjaments
i tot aquest procés quan ha durat en el temps?
per fer-nos una idea
home, per abans dels concerts sis mesos
i ara portem gairebé un any sencer
des que va començar el projecte fins que ha acabat
perquè llavors han sigut dos mesos
molt laboriosos a l'estudi
de tancar-se a l'estudi
feina de laboratori
perquè és una producció molt complexa
de molts instruments
molt difícil d'enregistrar
perquè pensa que, no sé
sempre ho diem
un violí treu molt poc volum
comparat amb una bateria
i entra tota la micrófona
és una producció especial realment
i necessitat molt de temps a l'estudi
perquè s'entengui tot molt bé
teniu la sensació de viure
un moment, un canvi d'inflexió
un moment d'inflexió claríssim
en la trajectòria del grup
de l'Axam Busto
si ho veiem amb perspectiva històrica
Sí, nosaltres, el moment aquest
d'inflexió bèstia, diguem
el vam notar fa 4 anys enrere
amb el canvi de cantant, jo crec
però ara el que estem vivint
doncs és
nosaltres, després de 25 anys
sí que tenim clar que
no hi ha res que ens faci por
ni que ens faci sentir incòmodes
al revés
són com reptes
nosaltres
el fet de fer coses diferents
i descol·locar-te una mica
no fa més que omplir el bagatge
que renovar-te a tu
que donar-te encara més ganes
i conèixer més coses
i poder-te, nosaltres ens podem defensar
en molts camps diferents
i això és el que estem ara
després de 25 anys
hem arribat a aquest punt
on l'experiència és un grau
I fer coses com aquesta
et demostra que pots experimentar
i que ho pots fer bé, no?
Sí, home, la veritat
que també és un procés
que passa amb els anys
no sé, 10 anys enrere
potser no hauríem vist tan clar
fer un projecte com aquest
els anys que ens han donat
també és una seguretat
i una confiança tocant
han crescut com a músics
han millorat en molts aspectes
coneixem molt més el terreny
per dir d'alguna manera
i això era un projecte
realment complicat
no era difícil
però complicat de fer
és un puzzle molt gran
on has de construir primer
les peces
que després s'encaixin
i en aquest cas
jo crec que el fet
de portar tants anys junts
i d'haver viscut tants reptes
i tantes coses
que han fet en aquests anys
ens permetien poder-ho fer
amb seguretat
Us heu fet grans?
No, ara va
els fem petits, nosaltres
Som un canalla
Perquè també molta gent pot dir
mira, que ets del Lac Sant Busto
ara amb l'orquestra
de l'Empordà
això és que ja s'han fet molt grans
No, també és una oportunitat
d'arribar més
Grans, escolta
aquesta expressió pot tenir
el sentit bo, eh?
No pejoratiu de l'or
Sí, llavors sí
Et podem parlar
per experiència pròpia
doncs en el nostre poble
en concret al meu carrer
doncs algunes veïnes
de més de 65-70 anys
clar, en un concert nostre
no s'haurien acostat mai
de festa major
o la 1 de la matinada
o les 12 de la matinada
en canvi aquest dia
sí que van voler venir
i em deia a una veïna emocionada
nen, que preciós
que boniques aquestes cançons
fins i tot aquelles cançons noves
per ella eren noves totes
perquè realment
tampoc ens havia seguit
doncs sí que realment
aquest disc i aquests concerts
que podem fer amb teatres
i grans auditoris
donen l'oportunitat
doncs que gent
que normalment no vindria
a un concert nostre
doncs el fet d'estar
en una platea
assentat en una butaca
escoltant la música
sense que tingui
aquesta agressivitat
pura del rock
sinó en un context
una mica més tranquil
doncs sí que poden disfrutar
de les nostres cançons
i del nostre repertori
sí, perquè jo crec
que hi ha gent
que sí que li deu sonar diferent
que deu pensar
són cançons noves
dels Luxemburts
sí, precisament
hi havia moltes cançons
que pensàvem
hòstia, és una bona oportunitat
per donar-li la importància
que no van tenir
en el seu moment
en el disc
perquè ara les coses
estan canviant
però abans els discos
es basaven molt
en els dos o tres primers
temes promocionals
del disc
els singles
treies el primer single
després treies el segon
hi havia cançons
que les havies treballat
per igual
perquè totes sempre
els grups treballaven
les cançons per igual
són com fills
doncs que havien passat
no desapercebudes
però havien quedat
dins d'aquell disc
i era una bona oportunitat
hi ha cançons que
no sé, vas tot sol
quan es fos
no sé pas com
hi ha diferents cançons
que no van ser
una cançó emblemàtica
del grup
que ara la gent l'escolta
i diu
hòstia, una cançó més bona
o més maca
precisament
i després cançons
també que mereixien
un arranjament
un vestit d'orquestra
que en el seu temps
quan ja les havien fet
al disc
ho pensàvem
hòstia, aquesta cançó
feta amb orquestra
hauria de ser
per exemple
perdona, eh
una cançó
que a nosaltres
ens va agradar
especialment vestir
amb l'orquestra
és les nits del Liceu
una cançó que fa 18 mesos
ai, 18 anys
que vam fer
i que curiosament
després amb el temps
i tal
ara sembla com si
tanquéssim un cicle
o la roda
i 18 anys després
doncs han pogut
o al Liceu
ens han obert les portes
d'aquest gran teatre
per poder-hi anar a tocar
amb aquest espectacle
que està com una mica
fet a mida
per poder anar
un temple així
perquè clar, una qüestió interna vostra
de la feina
com ho feu això
és a dir
abans d'arribar
a aquesta unió
amb l'orquestra
de Cambra de l'Empordà
vosaltres heu arranjat molt
heu fet nous arranjaments
molt diferents
respecte a les primeres versions
d'aquelles cançons
és a dir
per lligar tot aquest
trencaclosques
que comentaves abans
no
quin és el procés
què heu seguit
vam pensar
i això també és cosa
del Joan Albert
també
que les cançons
no es toquessin
que les cançons
tinguessin l'estructura
original
que fossin igual
de sinceres
que eren
i a partir d'aquí
treballar els arranjaments
després
i això ha permès
buscar els espais
on se sentin bé
els arranjaments
on llueixin més
i mantenir la frescura
una mica
de les cançons
d'aquella època
i crec que ha sigut
si no
la gràcia
una de les gràcies
que el disc
hagi sortit
amb bon resultat
no voler fer
unes cançons noves
adequades a l'orquestra
sinó mantenir l'esperit
nosaltres només ens hem adaptat
a l'orquestra
en el fet de reduir
el volum
en què estem acostumats
a tocar
perquè no podíem
competir amb l'orquestra
era penós
perquè pel que diu el premi
pel volum
que et pot donar
un violí
una viola
un xelo
en comparació
amb les guitarres
amb amplificadors
o la bateria
allà tocant
tota castanya
nosaltres el que hem fet
és tocar més fluix
per poder equilibrar
i per no competir
sinó per estar
amb el mateix grup
són 25 museus
dalt de l'escenari
i el que es tracta
és que brillin
aquests arranjaments musicals
de les cançons
fets per l'orquestra
és un concert
per grup i orquestra
però l'orquestra
és important
i aquest treball
per mi discogràfic
quin recorregut té ara
o creieu que pot tenir
o que li voleu donar
evidentment
quan vam acabar els concerts
és que clar
primer anàvem a gravar
els concerts
perquè volíem
que no es perdés
allò que possiblement
no faríem res més
després en el procés
vam veure
que era un projecte
molt xulo
per fer un disc
i tirar-lo endavant
i ara estem en això
hem acabat el disc
l'estem promocionant
l'estem portant arreu
i doncs
durant tot el 2011
que a més més coincideix
en el que
fem 25 anys
com a banda
tocant junts
doncs creiem
que era una molt bona manera
de celebrar aquests 25 anys
fent-ho amb uns concerts
elegants
amb orquestra
i molt emotius
evidentment
el concert estrella
és el del 15 d'abril
al Gran Tècle del Diceu
que per nosaltres
és una passada
poder tocar allí
amb orquestra
i amb el Joan Alberto Margós
ja podem demanar més
però estarem
durant tot el 2011
portant-lo
arreu on puguem
no és fàcil
perquè és una
és el que t'anava a dir
és complex i car
perquè som molta gent
és una producció
més o menys complexa
i estem tractant
tenim un altre concert
ja tancat
que és el 10 d'abril
a Roses
estem mirant
per anar prèviament
abans també
al nou auditori de Vic
volem portar
l'auditori de Girona
ens agradaria venir
aquí a Tarragona
portar-lo a Lleida
però bueno
estem fent una mica
aquest any
ens passa una cosa
molt curiosa
que són els 25 anys
i tenim 3 espectacles
o 3 formats diferents
que estem portant
i ens fan
un pli
de goig
i de joia
són versàtils
perquè estem fent
concerts petits
en sales
on estem molt propers
a la gent
on estem fent
una cosa molt curiós
que és recuperar cançons
que li venen
de gust amb el Salva
aquest concert
m'agradaria tocar
aquella d'aquell disc
que no he pogut fer mai
encara
són com petits regals
a la gent
que ens segueix sempre
estem fent els concerts
habituals
que són els formats grans
de rock and roll
concerts de festa major
i de festa
i a més a més
estem fent els sinfònics
vull dir que musicalment
estem superplens
i super contents
i en forma
els sinfònics
a totes maneres
si féssiu mitja dotcena
ja estaríeu contents
ho dic per la complexitat
i menys també
han de ser auditoris
d'una capacitat
també determinada
el del Liceu
és el 15 d'abril
15 d'abril
a dos quarts de nou
del vespre
us vindran a veure
moltes d'aquestes veïnes
que comentava abans
el Jimmy
jo crec
a part del públic vostre
des del Vendrell
surten dos autocars
s'han organitzat
dos autocars
amb un pack
de la que és
entrada i bus
per poder venir
perquè d'alguna manera
és com
anar a veure
el Teatre Nacional
i per molta gent
del poble
pot ser una mica
com no veure
una final del Barça
potser
però el que és veritat
és que portem
ja gairebé
la meitat
d'entrades venudes
el qual vol dir
que la gent
en té ganes
i que ens sentirem
arropats d'allí
i que l'omplirem
que és una mica
la fita
i el repte
i el repte
de tocar a liceu
no fa una mica
de tremolor
no
ara ja no
no
ara
és el que deia abans
que amb els anys
el que s'ha convertit
la tremolor
aquesta que dius tu
és en disfrut
ara per nosaltres
serà una passada
estar en l'escenari
de liceu
veure aquells anfiteatres
i més o menys
tenim la sort
de plenar-ho
que pinta molt bé
doncs pot ser únic
i això és una cosa
no sé
no és un somni
però
és una cosa
que no ens haguéssim esperat
mai de poder-ho fer
amb un grup de rock
és complicat
Arriveu al millor moment
el més dolç
amb aquesta perspectiva
de 25 anys
o aquestes frases
tan grandiloquents
no és pas mentida
estem millor que mai
és la nostra sensació
realment
perquè és quan
més experiència tens
quan més bagatge
quan estàs dalt d'escenari
sense patir tècnicament
amb el teu instrument
ho estàs disfrutant a tope
no estàs cansat
al revés
estàs més vital
i no sé
no sé com dir-ho
amb el nostre ofici
jo crec que l'experiència
és un grau
no és allò
no se t'ha passat a l'arroz
i tenim la sort
que ens enganxa joves
i llavors
estem en plena energia
a tope
perquè
no sé els concerts
que fem de rock
però són molt canyeros
i passa el temps
i en vez de fer-los
més curts i més tranquils
els fem més llargs
i amb molta més energia
això ens dona moltes ales
però bueno
el que dic de joves
és veritat
perquè
vam començar
de peques
haurem de demanar
que vingueu a Tarragona
a tocar aquest concert simfònic
seria una passada
home
en Tarragona
estem molt molt contents
perquè vam poder fer
les festes de Santa Degla
a la plaça de la Font
va ser un concert
que a nosaltres
Sants Carada
ha gravat de per vida
va ser un concert
l'esperàvem
memorable
i únic
i repetible
però és que clar
aquest de l'orquestra
i potser
agradaria molt venir
la veritat
això
apa
vinga
a un teatre
haurem de dir-los
a la gent de l'Ajuntament
o a algun promotor privat
a veure si podem aconseguir
que els likes
en postó
vinguin aquest any
tan especial
per a ells
aquests 25 anys
celebren 25 anys
com Tarragona Ràdio
doncs
estan
amb aquesta
amb aquesta gira
presentant aquest
simfònic
Jimmy Pinyol
i Pemi Rovirosa
moltes gràcies
com porteu això
de la promoció
d'entrevista en entrevista
us agrada
si ho porteu bé
home sí
ens agrada
la veritat
és que
és una cosa
que per nosaltres
és molt important
és una de les parts
més importants
i quan es pot presentar
un treball
d'aquestes característiques
a més a més
a més a més
et regales
però la veritat
és que
si no dones
a conèixer
el que fas
de poc serviria
tot l'esforç
que hem fet
de gravar
de tocar
el concert aquest
si després
no ensenyes
que has tret aquest disc
no té sentit
i no pots acabar
de culminar
diguem
doncs
amb aquest
sinfònic
del Sallex en Bustó
i amb el desig
a veure si els podem veure
a Tarrona
i si no
en fi
tindrem altres actuacions
arreu del país
començant a parlar
del Teatre de Liceu
acabem
Jimmy i Pemi
moltes gràcies
gràcies
que us vagi molt bé
aquest any tan important
per a vosaltres
igualment
fes la propera
felicitats