perquè allà és on continuen els actes del 125è aniversari
amb el lliurament de la medalla d'or de la ciutat.
En 3 minuts arribem al punt de 3 quarts de 9 de l'espre.
Marxem cap al metropol.
Quim?
Escoltem a la clau de la ciutat,
i de Félix Ballesteros,
no sé si tenim sort i sona el so.
Escoltem.
...100 anys del setge del francès,
on els tarragonins i tarragonines
varen tenir un comportament solidari i complert.
També podem aprofitar per recordar
que l'any 1898, com ja s'ha dit,
un centenar de socis del gimnàstic
van signar un manifest
adreçat al ministre de la Guerra
per formar un batalló de voluntaris
per defensar la nostra ciutat
en marxar els regiments del Mansa i l'Uxana
cap a la Guerra de Cuba.
Aquesta medalla d'or
és el reconeixement a l'esforç constant
de directius, esportistes i socis
que han aconseguit consolidar el Club Poliesportiu
més antic de l'Estat.
Un club que l'any 1910 va decidir
que el català seria la llengua oficial
i que va plantar cara a la dictadura de Primo de Rivera
i Sant la Senyera els diumenges
al camp d'esports de l'Avinguda de Catalunya.
Un club que ha vist passar
cinc generacions de tarragonins i tarragonines
i que en els anys grisos de la postguerra
va esdevenir el far que va il·luminar d'il·lusions
la vida d'uns ciutadans i ciutadanes
sotmesos per la dictadura
amb els seus equips de futbol i bàsquet
jugant orgullosament a les primeres divisions.
La medalla d'or de la ciutat
és un premi als 47 presidents
que amb voluntat sacrifici aportacions personals
i uns més encertats que d'altres
que varen sortejar crisis econòmiques
de fallides o de fallences socials
i decepcions esportives
però sempre, sempre, sempre
fent costat a la seva ciutat.
Quan l'any 1894
la Junta va decidir canviar el nom
de Club Gimnàcio
pel de Club Gimnàstic de Tarragona
ja varen fer un gest d'apertura
cap a la ciutat
i des d'aleshores els tarragonins
i les tarragonines
hem sentit el club
com a una part integradora
de la nostra vida
i han participat
i hem participat activament
en les 17 seccions
que ha disposat l'entitat
al llarg d'aquests anys.
Des de l'Ajuntament
i la ciutat
volem agrair
en el moment de lliurar
la medalla d'or
a l'actual president
del Club Gimnàstic
en Josep Maria, Andreu i Prats
allò que l'entitat ha fet
per la ciutat
durant aquests 125 anys
amb el record
encara fresc
que la memòria
dels 30.000 tarragonins i tarragonines
que van sortir al carrer
la tarda del diumenge
7 de juny
de l'any 2006
per celebrar
que l'equip de futbol
tornava a la primera divisió
56 temporades després
de la mà d'en Josep Maria, Andreu.
Us demano, president,
que lluïu
aquesta medalla d'or
de la ciutat
amb el mateix orgull
que Tarragona
us fa ara mateix
el seu lliurament.
per molts anys
que pugui continuar
aquest maridatge
magnífic
entre el Club Gimnàstic
i la nostra ciutat
Tarragona.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Aquest és el so que ens arriba des del Teatre Metropol,
on ara mateix s'està procedint aquest acte d'alliurement
de la medalla d'or de la ciutat al Club Gimnàstic de Tarragona,
en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Sí, però no ens equivoqués.
Il·lustríssim senyor alcalde, secretari general de l'Esport,
digníssimes autoritats, senyores, senyores i amics tots,
abans que tot vull donar les gràcies molt efusivament
en nom de tota la família del Club Gimnàstic,
a l'Ajuntament de Tarragona i a l'alcalde de la nostra ciutat,
senyor Ballesteros.
Per aquest reconeixement tan especial i meritori
com és la medalla d'or de la ciutat,
una medalla que valora la trajectòria d'un club diferent,
únic i autèntic,
que identifica a tota una ciutat i a les seves comarques
i que és l'expressió visible d'un sentiment.
Avui estem aquí, al Teatre Metropol,
marc incomparable,
no sol per la seva importància artística,
sinó també per la seva tradició,
per celebrar un esdeveniment
que forma part de la història de Tarragona.
El mateix arquitecte d'aquest teatre,
Josep Maria Jujol, com ara deia el nostre alcalde,
va dissenyar l'estandard que identifica
el club que avui celebra el seu aniversari.
Des de l'1 de març del 1886 fins al dia d'avui
han passat 125 anys.
125 anys des que un grup de 12 homes,
encamcel·lats pel senyor Joan Estiles,
van decidir unir il·lusions
i donar forma i contingut
a les seves inquietuds i expectatives esportives,
fundant el Club Ginàstic de Tarragona.
No podem passar per alt el fet
que és el club més antic de l'estat espanyol.
Un aconteciment pioner,
no poc important,
si tenim en compte el que això significa.
Una associació poliesportiva,
a finals del segle XIX,
evidencia una societat madura,
amb inquietuds i aspiracions,
i amb una visió de futur
que anticipa els valors orientats
a potenciar la salut
i el benestar de les persones.
Tant és així que l'any 1900
el club comptava ja amb 250 socis.
I a més de la gimnàcia,
modalitat amb la que es va iniciar,
també organitzava excursions,
competicions ciclistes
i pràctiques d'esgrima i boxe.
I fins al 1914
la Junta Directiva va aprovar,
va ser quan es va aprovar,
la formació de les seccions,
configurant així
el seu caràcter poliesportiu.
Aquest mateix any
han de destacar
la formació de la secció de futbol,
que amb el temps
ha esdevingut
la més representativa del club.
La seva trajectòria esportiva
no sempre ha estat exitosa,
però cal destacar
l'ascens de primera divisió,
la temporada 1946-1947,
i la seva estada a la categoria
durant tres temporades,
juntament amb l'últim ascens
a la Lliga de les Estrelles,
ara fa quatre anys
del que tots en van gaudir.
L'any 2002,
per qüestions legals necessàries,
la secció de futbol
es va transformar
en societat d'anòmima esportiva,
però continua vinculada
a la nostra entitat.
Tota l'importància
de la secció de futbol
no podem oblidar
els grans èxits
de les altres seccions,
com són
la gimnàcia,
l'esgrima,
el ciclisme,
l'excursionisme,
la boxa i la lluita,
l'al·letisme,
el tenis,
la nàutica,
el hockey terra,
el hockey patins,
el bàsquet,
el tenis taula,
la pilota,
la gimnàcia rítmica,
el handball
i el futbol sala.
Al llarg d'aquests 125 anys
han escrit
i escriuen pàgines de glòria
de l'història del club.
Totes les seccions
han donat grans esportistes
i campions
que han portat amb orgull
la samarreta del nàstic,
defensant amb el seu esforç
i la seva constància
els colors del nostre club.
En un dia tan especial com avui
no podem oblidar noms
memorables
com a la Natàlia Rodríguez,
Vito Fuster,
Gaietà Cornet,
Pedro Hernández,
Maita Montanya,
Aurora Lario,
Valero Serer,
Santí Cop,
Diego López,
entre molts altres.
Soc conscient
que encara
em podria enumerar molts més
perquè són molts els que han contribuït
a incrementar la crònica
que està a l'art del nostre club.
Actualment,
les seccions que estan actives
són les d'atletisme,
tenis,
gimnàcia rítmica,
bàsquet,
pilota,
tenis taula
i futbol sala.
Totes elles gaudeixen
de bona salut.
integrades
per magnífics esportistes
i impulsades
per gent
compromesa
i preparada.
El Nàstic
està ple
de personatges
importants
i emblemàtics,
des dels esportistes
fins als treballadors,
sense oblidar els socis
i aficionats.
Tots ells,
units
per un mateix sentiment,
han escrit
i són protagonistes
de la història
del nostre club.
No podem oblidar
l'impressionant
riquesa humana
perquè representa
el principal actiu
de l'entitat.
En definitiva,
parlar de la història
del Nàstic
és parlar
de la història
de Tarragona.
És prendre consciència
de formar part
d'un club únic,
d'un organisme
viu
que ens identifica
i que és part
de nosaltres.
És viure amb passió
uns colors
que tots portem
a la sang.
Per això,
amics
i amigues,
avui celebrem
125 anys
d'il·lusions,
125 anys
d'esforços,
125 anys
de patiments,
125 anys
d'història,
125 anys
de sentiment
per un club
arrelat
al cor
de la millor ciutat
del món,
Tarragona.
Visca el Nàstic,
visca Tarragona.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Maria Andreu,
president de l'escolti,
un estic de Tarragona,
després de fer l'entrega
d'aquesta medallador
de la ciutat
i en aquest acte
que estem seguint
en directe aquí
a la Teatra Metropol
de Tarragona,
la Maria Andreu
i la seva companya
i de José Cosano.
Seguirà la cara
aquí al Teatra Metropol
l'acte que posa
la sala Trono
i que durà a terme
aquí al Teatra Metropol.
Nosaltres ho anem deixant
aquí al Teatra Metropol.
Agraïm moltíssim
l'assistència tècnica
de Lluís Comas
que avui fem
mans i mànigues
perquè això aconsegui
sonar bé, Jordi.
És un crec de la tècnica.
Molt bé, Quim,
moltes gràcies
per la feina feta
i res,
que ho deixem aquí.
Són els actes
importants,
més importants
d'aquesta jornada
d'aquest 125è
aniversari del nàstic.
Gràcies, Quim.
Bona nit.
Vinga, bona nit a tothom
i felicitats.