També aquest divendres a Tarragona parlarem d'una jornada sobre els drets de les persones amb discapacitat.
Es farà, com dèiem, aquest divendres i l'organitza la Fundació Tutelar de les Comarques de Tarragona.
Avui en volem parlar amb la seva directora, l'Esperanza Pico, que ens acompanya. Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Què podrem veure en aquesta convenció? És la primera vegada, a més a més, que es fa a Tarragona,
organitzada per la Fundació Tutelar de les Comarques de Tarragona.
Quin és el perquè de fer una convenció com aquesta?
Bé, això ve de fa molts anys. Ja des de l'any 2002, totes les organitzacions internacionals
que defensaven els drets de les persones amb discapacitat han estat lluitant perquè pensaven
que les persones amb discapacitat, una vegada les lleis aprovaven o la ONU posava en marxa
els seus òrgans consultius o de reglament jurídic amb els països pertinents,
sempre quedaven una mica coixes, o sigui, no s'arribava a defensar realment els seus drets, no?,
com a ciutadans amb tota la seva capacitat jurídica reconeguda.
Llavors, ha sigut un procés molt llarg, el qual Espanya ha entrat ara, aquest estiu,
amb aquesta normativa, que ja serà d'obligat compliment per totes les administracions,
empreses i persones d'aquest país. I hi ha una desconeixença extrema, o sigui,
ningú no sap què és això.
Ningú no sap què ha de fer, ningú sap exactament com ha d'actuar.
Sí, llavors, com que nosaltres tenim un conveni amb la Fundació Equitas,
que és la Fundació dels Notaris d'Espanya, i ells tenen càtedres i especialistes
en aquesta matèria, van pensar que, a veure, per una vegada no havíem d'anar ni a Madrid
ni a Barcelona a aprendre o a saber les nostres institucions públiques,
les persones que treballem i que vivim aquí a la ciutat o a la província,
sinó que seria interessant muntar una jornada a Tarragona.
I des de l'aprovació de la Convenció serà la primera jornada que es fa així
a tot Espanya parlant d'aquests drets.
Sí, sí, sí. Hem tingut, la veritat és que s'ha apuntat gent de tot Espanya
per venir aquí a Tarragona.
I per què aquestes coses sempre van tan tard, o per què hem anat tan tard,
si des de fa tants anys que s'està treballant en el tema?
Doncs perquè sembla mentida, però, a veure, les persones amb discapacitat
són un 10% de la població, però aquest sentiment d'invisibilitat
segueix, estan avui en dia, no?
Tothom, quan pensem en una persona amb discapacitat, normalment penses,
bueno, accessibilitat, no? O si les voreres ja estan adaptades, no?
Si els semàfors ja tenen senyals auditives...
Ens quedem amb una part molt petita del que és la vida de la persona.
Aquesta convenció el que marca és un abans i un després amb el tema dels drets.
A partir d'ara s'ha acabat això del model caritatiu de, bueno, va,
posem-los mitjans perquè puguin fer.
No, això s'ha acabat.
Ara, aquesta convenció el que reconeix a les persones amb discapacitat,
qualsevol tipus de discapacitat, és que són ciutadans en ple dret
i que ells poden i deuen tenir, tenen tots els països,
les persones, les institucions, l'obligació de posar tots els ajuts necessaris
perquè ells, per si mateixos, puguin defensar els seus drets.
Ara ho deies, això de l'accessibilitat, les voreres,
que va molt més enllà, això, no?
Què podem destacar, per exemple, del que deies abans,
que a hores d'ara encara no coneixem exactament
com han d'actuar, què s'ha d'actuar en els drets amb els discapacitats?
Què és el que coneixerem o les novetats que potser coneixerem
amb aquesta convenció?
Primer és el concepte, això que us he dit.
El concepte aquest de canvi de paradigma, de manera de pensar...
Que ja és un gran què.
Efectivament.
Per exemple, en el nostre cas, en el cas de les entitats tutelars
o en els llotjats, una persona amb discapacitat intel·lectual
té dret a defensar-se per si mateixa.
Hem de posar els apoyos necessaris, els recolzaments necessaris.
Ja, o sigui, les figures jurídiques que n'hi han reconegudes a Espanya
com la incapacitació, que és una cosa que habitualment
se fa a persones amb discapacitat intel·lectual,
o sigui, és treure-li tots els seus drets,
tota la seva essència de ser persona, no?
El poder decidir, això no podrà passar.
O sigui, tota la normativa jurídica ha de canviar.
I s'han de crear noves fórmules jurídiques
que el que sí que diuen és que han de donar tots els recolzaments necessaris
perquè la persona pugui defensar els seus drets per si mateixa.
Però s'ha acabat això d'incapacitar les persones
i de dir-los que no poden anar a votar,
que no poden tenir la gestió del seu patrimoni.
En definitiva, que no poden fer el que fem qualsevol de nosaltres,
que és defensar la seva vida de la manera que cadascú li sembli.
Aquí hi ha molta feina, doncs m'imagino, de les administracions, sobretot.
Hi ha feina de tothom.
Hi ha feina, efectivament, les administracions públiques
amb temes d'accessibilitat i drets universals.
No sé, se m'acudeix.
L'oficina que tenim a la Rambla, no? L'OMAC.
Doncs hauran de pensar com se fa accessible per totes les persones.
Totes.
Si tenen una discapacitat auditiva, visual, intel·lectual...
O sigui, haurem d'acostumar-nos a trobar que totes les webs han de ser de lectura fàcil, no?
Perquè una persona amb no tants coneixements pugui entendre les coses bàsiques
i poder trobar el que necessita, no?
Que a l'entrada, per exemple, de l'OMAC, que, per exemple, no ho sé si és, eh?
Potser tant de bo sí, hi hagi un mapa amb braili
perquè quan una persona amb discapacitat auditiva
entri, doncs, visual, perdó, sàpiga cap a on ha d'anar, no?
Hem de treure aquest sentit de, bueno, algú ja els hi diurà i els acompanyarà.
No, no, ells per si mateixos han de ser capaços d'arribar a tot arreu, igual que nosaltres.
Home, i són molts dels temes que parlareu, seran unes jornades aquelles interessants
perquè, a més, hi ha moltes xerrades i que abarquen gairebé tots aquests temes que comentaves.
Temes jurídics, temes judicials, també, vaja, interessant, eh?, Esperança.
Bueno, hem pensat que sí, portem ponents de primer nivell de tot l'Estat.
No sé, per exemple, recalcaria que a la taula número 1
se parla del treball, de la feina, no?,
com una manera de poder assolir també aquesta vida independent
perquè, realment, si un no té aquesta estabilitat econòmica, doncs, difícilment, no?
Avui en dia sí que és veritat que n'hi ha moltíssimes persones que estan en situació d'atur,
però amb les persones amb discapacitat, això encara és un greu ja afegit, no?
Amb el tema d'accessibilitat universal, bueno, doncs, tindrem, per exemple,
dues entitats de Tarragona que no sé si tampoc són massa conegudes
i que fan una gran feina.
Està Tarragona sense barreres, que són un grup de persones
que voluntàriament ajuden a tothom que vulgui entendre
què és això de l'accessibilitat i donen el seu suport.
I després tenim la Fundació Tarragona Unida,
que és una fundació que van constituir els aparejadors,
no sé com es diu en català...
Els aparelladors.
Sí, doncs els aparelladors i arquitectes tècnics de la ciutat
per recolzar també tot el tema d'accessibilitat.
i els demanarem que presentin un primer estudi
que vam fer aquest any passat a l'Ajuntament de Cambrils
perquè els ajuntaments vegin que se poden fer moltes coses
que no costen diners, només cal canviar, no?,
tindre aquesta visió des de bon començament
del que ha de ser la ciutat, no?,
una ciutat accessible per a tothom.
I tindrem a la Marta, que la Marta ens presentarà
un gran projecte que hi ha a la ciutat de Barcelona
per canviar aquest concepte d'una ciutat oberta a tothom, no?
Em veig una, perdona, Esperanza,
que em sembla, si més no interessant,
qüestions testamentàries?
Sí, sí, sí.
Aquí una mica és el que te deia, no?
Tot el sistema jurídic espanyol ha de canviar.
És molt poc excessiu.
Bé, això per una banda,
i per una altra té molt a veure també
amb tot aquest tema que per defensar el patrimoni
que pugui quedar o no en mans d'una persona amb discapacitat,
sobretot si estem parlant de persones amb trastorn mental
o discapacitat intel·lectual,
se pensi que la incapacitació sigui la via, no?
No.
Hem de donar suports, hem d'estar al seu costat,
però ells tenen dret a decidir.
Deies que us espereu gent de tot Espanya?
Us espereu molta gent?
Doncs ara mateix tenim més de 100 persones apuntades,
més els ponents, els acompanyants,
les persones de l'organització,
que som una quarantena més
i moltes persones que per una banda o una altra,
no sé, per el Facebook, per el Twitter
o per altres sistemes,
ens han dit que vindran
i que encara no tenim la inscripció.
Per tant serà un dia, m'imagino que especial,
a més a més, per la Fundació Totobard
de les Comarques de Tarragona,
organitzant unes jornades així
que a més a més deies que són pioneres a Espanya.
Bé, hem sigut els primers perquè ho teníem en calendari
i ha donat la circumstància
que ha sigut aquest mes d'agost
quan ha sortit publicat el nostre ordenament jurídic.
Bé, ha sigut una casualitat,
però vulguis que no, també te fa gràcia,
perquè això que a Tarragona no puguem estar,
no puguem ser punters,
jo me resisteixo,
sempre penso que per què no?
Doncs ha sigut que sí.
M'explicaves abans que a la Fundació Totobard
fa tres anys que treballeu aquí a Tarragona.
Sí, mira, la Fundació Tutelar va néixer
d'una inquietud que tenien
diverses organitzacions de la província.
Està el taller Baix Camp de Reus,
que és una associació de pares,
està el taller Llinac de Valls,
Santa Teresa del Vendrell,
la Fundació Unada Tarragona
i l'associació de paràlisi cerebral,
la Montanyeta,
i no està tancada ningú,
o sigui, qualsevol altra organització
que defensi els drets de les persones de Tarragona
que vulgués entrar a formar part
del patronat de la Fundació Tutelar,
podria.
Els nostres estatuts així ho recullen.
Això va ser un interès que vam tenir.
Teníem una inquietud perquè
les persones que estaven en les nostres organitzacions
o que coneixien, treballaven amb nosaltres
o vivien,
quan teníem algun problema de gestió
que tenia a veure amb la tutela,
clar,
depeníem d'organitzacions de Barcelona
que hi havia vegades
que hi havia alguna persona
que no podia anar d'excursió
perquè no tenia el paper signat
del seu tutor.
No sé, coses tan senzilles
com anar a comprar roba
del canvi de temporada
i vam dir,
això no pot ser.
O sigui, el servei,
el recolzament ha d'estar
al costat de les persones.
I, bueno,
ho vam fer
i ja fa tres anys
que estem en marxa.
Satisfets amb la feina feta fins ara?
Sí, molt satisfets.
La veritat és que
és una feina difícil,
molt dura,
perquè normalment
les persones que estan incapacitades
és perquè no tenen patrimoni,
no tenen ningú de la família
o conviuen amb famílies desestructurades
que han renunciat
a la seva guàrdia i custòdia
i les situacions són de les més dures.
Nosaltres treballem
amb persones amb discapacitat intel·lectual,
amb trastorn mental
i també persones grans
que estan en residències
i que s'han de defensar els seus drets.
Algú ha de vigilar
perquè rebin l'atenció
no només mèdica,
entre cometes,
sinó també que tinguin
una mica de companyia
i una mica de caliu,
que al final és el que tots necessitem.
Doncs,
Déu-n'hi d'interessant,
interessant la feina
de la Fundació Total
i d'aquesta convenció
que es farà
aquest divendres a Tarragona.
Diem hora,
lloc,
esperança,
i això ho recalquem
i si algú encara és a temps
d'inscriure's-hi.
I tant, i tant.
Com que hi haurà persones
que segurament
no es quedaran tot el dia
i vam aconseguir
el Saló d'Actes
del Col·legi d'Advocats,
que des d'aquí també
els donem les gràcies
perquè a més a més
de ser patrons
de la Fundació Tutelar
que ens recolzen
amb tots els temes jurídics,
doncs sempre posen
les seves instal·lacions
a la nostra disposició.
Un bon lloc, a més a més.
Sí, molt cèntric
i gran
i que, bueno,
que té...
que té...
compleix un número de qüestions
que la veritat és que el fa molt atractiu,
no?
Llavors, es farà aquí
al Col·legi d'Advocats
que està al carrer
Enric Durs
al número 1 de Tarragona
i començarem
a les 9.30 del matí
amb la inauguració de l'acte
en principi fins al migdia
acabarem a les 13.30
amb la presentació d'un llibre
que a tothom que vingui
si n'hi ha suficients
els hi donarem
i de David Mendoza
un llibre molt interessant
sobre el que parlàvem,
els reptes dels règims jurídics actuals
del treball, de la feina a Espanya
amb el tema de l'exclusió social
i tornarem a reemprendre
a les 4 de la tarda
fins quarts de sis
amb el que farem
a l'acte de clausura.
Doncs ja ho sabeu
i encara som a temps, eh?
Et deies
Encara som a temps,
encara som a temps.
Sí, sí, sí.
Només cal passar
un correu electrònic
amb una adreça
que és administració
arroba
ftft.cat
i, bueno,
estarem encantats
de rebre'ls.
Doncs ja ho sabeu,
aquesta primera convenció internacional
sobre els drets
de les persones
amb discapacitat
que ara ens ho deia
l'Esperança
i d'això ens n'n hem de sentir
orgullosos,
la primera que es fa a Espanya
i es farà a Tarragona
per parlar d'això,
dels drets
de les persones
amb discapacitat.
Esperança,
que vagi molt bé
i bona feina.
Gràcies per venir.
Gràcies a vosaltres.
Adéu, bon dia.
Adéu, bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.