This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Ara passen 5 minuts de dos quarts d'11 del matí.
L'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Tarragona
tornarà a recordar demà el Dia Mundial de l'Alzheimer
per a conscienciar com que dany els ciutadans
d'aquesta malaltia degenerativa.
Avui, un dia abans, en volem parlar d'aquesta associació,
dels projectes que tenen en mans
i dels actes que es faran precisament demà, dia 21 de setembre,
amb el president de l'entitat, en Jaume Sové,
que avui ens acompanya als estudis de l'Avinguda Roma.
Jaume, bon dia.
Bon dia i moltes gràcies per invitar-nos.
ja en portem més de 12 que tenim reservat
quasi aquest dia o al voltant d'aquest dia
per tindre una trobada amb vosaltres,
quasi una cita anual, si se'n permet.
Ja ho tenen apuntat a l'agenda, ja, pràcticament.
Sí, jo diria que sí o menys,
si no jo, l'equip de la Junta Directiva o l'equip tècnic,
reservem aquests dies perquè sabem que portem més de 12 anys
venint amb vosaltres.
Demà és el Dia Mundial de l'Alzheimer.
Què es farà a Tarragona?
Quins actes farem per això, per consciència,
per recordar la malaltia, la lluita que es fa per combatir?
El Dia Internacional és el dia 21,
sempre coincidirà amb el pregó i amb les festes de Santa Tecla
i quan hi ha 400 i escaig d'actes dintre d'aquests 11 dies
és molt difícil fer-se un forat.
Per tant, intentem fer activitats independentment d'aquest dia,
però sí que fem una presència al carrer,
que com cada any muntarem una carpa
al xanfrà de la Rambla Nova i al carrer Canyelles
per informar la gent.
Tindrem tota una sèrie de material que al llarg d'aquests mesos
hem anat fent els tallers d'estimulació cognitiva,
com són capsetes pintades a mà, com són braçalet,
com són ventalls pintats a mà.
Hi haurà també llibres per vendre i llibres d'informació.
Això és el que està previst en principi tot el dia,
distribuir triptis, donar informació.
i a les 6 de la tarda també el que farem és,
com hem fet altres anys,
abans del pregó, a la rotonda de l'Ajuntament,
distribuirem llacets verds amb solidaritat
amb els amals d'Alzheimer
i que l'Ajuntament ha editat uns targetons
i ens permet estar a la distribució d'aquell dia allí,
el qual és un acte molt bo.
És un acte d'aquells importants de les festes de Santa Tecla
al pregó i tindreu presència.
Això ja fa uns anys que ho feu, oi, Jaume?
Doncs serà, jo crec, el tercer any.
I el primer vam llegir incurs un manifest
que reivindicàvem que faltaven places,
diguem, aquí d'Arragona, de residències.
I ens han d'anar la raó.
I, a més, en aquests moments hi ha algunes residències
a prop d'aquí a Tarragona que estan construïdes
i que no s'obriran per falta de mitjans econòmics
per part de la Generalitat.
Per tant, és un tema delicat i que seguim reivindicant-ho,
malgrat que enguany no llegirem cap manifest.
Enguany no.
En tot cas, les retallades, ara que ho diu,
sanitàries també poden afectar, per exemple, en això,
en places de residències per persones malaltes d'Alzheimer.
També creieu que afectarà o està afectant?
A veure, les places de residències estan gestionades
no per salut, sinó per benestar social i família.
Sembla ser que hi ha les que hi ha
i de moment sembla que es mantingui el que estan donant en aquests moments.
Per tant, en principi, per tard de benestar i família, la cosa se manté.
Per part de salut, seguiran fent diagnòstics,
seguiran visitant malalts amb més o menys cadència,
però creiem que per aquest camp se seguirà mantenint el que hi ha.
En un dia com el de demà,
m'imagino que també és un dia d'aquells per reivindicar la feina
que des de l'associació feu al llarg de tot l'any,
que és molta, Jaume.
Bé, jo crec que ens anem defensant, no?
Hi ha cada dia que portem al voltant de 15 anys,
no exactament com a associació,
sinó que els dos primers vam ser delegació de Barcelona,
però hem anat creixent a poc a poc,
amb serveis, amb el sistema d'acollida,
amb els tallers, amb el servei de grups d'ajuda mútua,
amb el tema de suport psicològic,
hem anat fent coses, no?
I sí que ens permet aquest dia acostar-nos una mica a la ciutadania
perquè vegin una mica, d'una forma física, el que fem, no?
Al llarg d'aquests anys hem anat creixent,
jo crec que ara estem en un pas o en un traspàs important
de passar, doncs, de concentrar tots els serveis que tenim en un sol lloc,
però se'ns està endarrerint una mica la tramitació
per part de l'Ajuntament de la cessió del semisótenor
de la llar de jubilats que s'ha d'inaugurar un dia d'aquests.
D'això en parlant, precisament, és un projecte important
que a més teniu entremans.
Fins ara teniu la seu al carrer Fortuny,
aquí al centre de Tarragona,
i allà on feu les activitats, els tallers els feu al centre cívic
de Sant Pere i Sant Pau.
I ara ho voleu agrupar tot en un mateix lloc.
Exacte, nosaltres estem en una situació bastant precària,
la cooperativa obrera tarragonense
no reuneix condicions perquè hi ha esgraons,
perquè fa molta calor a l'estiu,
i a Sant Pere i Sant Pau
solament podem utilitzar l'aula pels matins.
Per tant, estem una mica condicionats en aquest espai.
L'Ajuntament va tindre la pensada,
perquè diu que feia temps que ens asseguia
les activitats que feien,
i amb aquest nova llar de jubilats
hi havia el semisòtenor,
que hi ha una pendent bastant elevada,
que quedava una mica com a traster,
com a magatzem i tal.
A partir d'allí vam començar a treballar
amb l'oficina de projectes de l'Ajuntament de Tarragona,
realment ens n'han atès molt bé,
i hem dissenyat al voltant d'uns 300 metres quadrats
per les àrees que nosaltres necessitem.
Per tant, ells s'han adaptat una mica
a les nostres necessitats,
i això és molt bo.
A part, diguem, que hi haurà un àrea d'administració,
hi haurà un àrea també de serveis adaptats,
per mi no us valia,
el qual és molt bo.
Hi haurà també unes aules que es podran separar
en funció del nivell i deteriorament cognitiu que hi hagi,
i també hi haurà una tercera aula per fer tallers d'estimulació
amb pantalla tàctil,
que és el programa Gràdior que disposem de sis ordenadors.
És una forma de concentrar-ho tot allà
i millora qualitat, millors espais,
tot molt bo.
Hi ha una vegada un jardí d'uns 90 metres quadrats,
que en principi segurament hi ha plantats tres tarongers,
però seguirem portant plantes aromàtiques.
A més, això ho teniu ja al Centre Cívic.
Exacte. No es que hàgim de traslladar al jardí que tenim ara,
sinó que el deixarem allí, lògicament,
perquè hem estat molt ben acollits aquest temps
pels serveis de l'Ajuntament
i dels serveis del Centre Cívic de Sant Bé i Sant Pau,
però això és completament tot nou.
Per tant, és una altra dimensió.
Sí que hi ha un problema,
que és un problema que veiem vindre,
com les retallades que comentaves abans,
si no de salut a tema econòmic per les obres socials,
veiem que les coses van minvant una mica,
però pensem que ens podrem defensar bastant bé.
Sí que hi haurà despeses d'aigua, de llum,
perquè serà independent,
però també el disposat d'una zona àmplia
i millor qualitat es podrà potenciar el número d'usuaris
i haurem també segurament de contractar a poc a poc més personal.
Clar, això m'hi anava a preguntar.
Què permetrà?
És a dir, tenir unes noves instal·lacions més àmplies
amb pràcticament tots els serveis,
què permetrà fer ara que fins ara no podien fer, per exemple?
De moment, tindrem tot concentrat en un lloc.
Ja és un gran pas.
Segon, tindrem la clau nosaltres.
I això també és molt important.
Sí que hi haurà una despesa econòmica,
però a la vegada no solament tindrem el matí
per fer tallers d'estimulació,
sinó que tindrem de matí i tarda.
Això què permetrà?
Doncs permetrà que l'any passat jo vaig estar treballant
amb la Generalitat a títol individual i com a associació
amb com havia de ser un centre d'atenció diurna especialitzat
amb malalts d'Alzheimer.
Llavors vam presentar una sèrie de bases,
vam estar treballant amb Neuroles,
vam treballar amb treball social de Barcelona
i vam aportar bastantes idees
com el que havíem fet durant tots aquests anys.
La idea és que d'entrada hem d'entrar allí,
ens hem de fer nostre, com és lògic,
amb un conveni que hi haurà amb l'Ajuntament,
lògicament, de contraprestacions,
però una vegada hàgim passat a l'assentament
i puguem tirar endavant,
la idea és transformar això en un centre d'atenció diurna
com anirà l'any que ve, sembla,
dintre de la cartera de serveis.
I dintre d'aquesta cartera de serveis de la Generalitat,
la idea és fer un concert o un conveni
per no que hàgim de prendre cada any
de començar de zero com fins ara,
que en portem molts anys
i no sabem fins on podem arribar.
Però intentarem trencar aquest gel que hi ha.
I què ha de tenir?
O quins serveis prestarà aquest centre diurn?
Els mateixos que en aquests moments tenim,
lògicament amb moltes més condicions,
des del servei d'acollida,
el servei d'informació,
els serveis de grups d'ajuda mútua,
el servei de suport psicològic,
el tema de biblioteca
i també perquè els estudiants puguin consultar llibres
que no estan a la venda en les libreries,
sinó que els tenim nosaltres com a associació
perquè ens ho envien a través de les multinacionals
de les farmacèl·ltiques
i també llibres que editen algunes obres socials.
En tant, tenim tot un material a disposició de tothom.
Hi haurà també el que és els tallers,
que a més a més podrem tindre matí i tarda
i també separats en diferents nivells,
el qual en aquest moment no ens ho permet,
però hem aguantat fins aquí
i gràcies a que ens ho hagin deixat.
I quanta gent, per exemple,
en el darrer any han estat usuaris
de les seves activitats, dels seus serveis
i quants en podrien tenir de més
amb aquest de Nova Seu, Jaume?
A veure, en principi, tant amb familiars
que tenen suport psicològic
o grups d'ajuda mútua,
com els malalts que venen pel tema del gràdior,
que és el tema de l'ordenador en pantalla tàctica,
o els que van als tallers,
jo diria que han tingut uns 30-35 més o menys,
que se'n van fluctuant.
Això ens permetrà pràcticament doblar,
doblar perquè serà de matí i tarda.
Però és que a la vegada
les instal·lacions permetran
fer cursos per cuidadors,
ja que últimament haig d'anunciar
que hem sigut homologats
per la Generalitat de Catalunya,
el Departament de Benestar Social i Família,
per impartir cursos i formació
per cuidadors no professionals
del tema de la lliure de dependència.
Això ens permet vehicular
tota una sèrie d'esforços
i captar també un potencial de famílies.
Per tant, s'ha diversificat.
Jo crec que doblarem els serveis.
Ara, que no serà immediatament,
perquè això implica
un ràtio de personal,
una formació
i disposar d'una economia.
Per què?
Perquè a part de tindre un sou
hem de pagar la Seguritat Social
i també haurem de pagar
l'aigua, la llum, el teléfono,
els serveis de neteja
i els serveis de seguretat.
Home, en tot cas,
veu un gran repte, m'imagino, no?
Jo crec que sí.
Jo crec que és un pas
que ens ho vam estar pensant,
si podríem assumir-ho.
Teníem un petit matalàs econòmic
que al llarg dels anys
hem tingut també l'ajuda
del programa Tu ajudes
de Catalunya Caixa
o Caixa Tarragona de la Fundació
i esperem que en caiguin algun més, no?
Encara que, com deia,
hi ha hagut retallades
tant a nivell de l'administració
com també de les obres socials,
però, bueno,
a moment pensem
que ens en podem sortir.
Com a mínim,
iniciem sense cap hipoteca
ni sense cap dispendi,
diguem, penjat.
Home, això ja és important.
Sí, i tampoc tenim
cap poguixa de crèdit signada.
Per tant, vull dir,
comptem amb el que tenim
i, bueno,
potser, potser,
millor haurem de navegar
a vegades amb vela
i potser alguna vegada
haurem d'agafar rems.
No?
Però, bueno,
hem sortit a pescar
amb el que teníem
i fins ara ens n'hem sortit, no?
I hem treballat molt, no?
M'imagino aquests mesos
per preparar el projecte,
per adequar tots els serveis,
totes les instal·lacions.
Sí, sí,
hi hem treballat,
hi ha hagut molts nervis
perquè, la veritat sigui dita,
doncs,
el mes de maig
ja es va fer
una jornada de portes obertes
i, portant,
pensàvem que el dia 21
podríem inaugurar-lo,
però, bueno,
per qüestions tècniques
s'anant retreçant
i ara estem pendents,
doncs,
d'aquesta assignatura,
que ens cedeixin
a aquest local
i pugueu guiar
a obrir-lo amb condicions.
Jo crec que abans
de final d'any
o, com a mínim,
per la Pilarica,
no el tindrem,
potser per la Pilarica,
però potser pels panellets
potser ens es podrien
menjar allà dalt.
És una aventura,
encara.
Sí, és una aventura,
encara.
Però, bueno,
hem aguantat molts anys
amb el que teníem
i aguantarem una mica més
i entrem en condicions.
Sí, no?
A més,
deia que esteu aviat
a punt de celebrar els 15 anys,
em comentava.
Sí,
vam començar el 96,
primer siguem delegació,
el 98 vam passar
a ser ja independents
a nivell de la circunscripció
i després s'han anat,
diguem,
separant
o s'han anat desagregant
les associacions de Reus,
Tortosa
i també aviat
s'ha creat una al Vandrell.
Independentment,
diríem que portem
uns 13 anys,
són 15 de servei,
més o menys,
però d'independència,
13.
Per tant,
seurem uns 15 anys
amagats,
en guany, no?
Bueno,
d'aquí dos anys,
no?
Els oficials
ja els podem celebrar
a la nova seu.
Sí,
totalment,
jo crec que sí.
I el puguem mantindre,
eh?
Home,
això donarà també,
m'imagino,
un gran servei
amb la ciutadania.
Sí,
perquè,
a part de que doblarem
el número d'usuaris,
la nostra idea
és que hi hagi
uns autobusos
o uns microautobusos
llançadora
perquè serà
un centre de referència.
Per tant,
que puguin vindre gent
des de Bona Vista,
des de Cabemplà,
des de Torreforta
o també de la Mora
o de Sant Salvador.
En aquest moment,
agafem bàsicament
gent de Tarragona Ciutat
i també de Sant Pere i Sant Pau
i alguns també
d'algun poble.
Hi ha concretament
una família
de Marçà,
que està bastant lluny,
que fa tres anys
que venen diàriament
amb nosaltres.
Alguna cosa
devem fer bé
perquè vinguin
i facin aquest esforç.
Per tant,
vull dir,
muntarem tot un sistema,
això a poc a poc,
no serà una cosa
d'improvisació
i també
de l'acceptació
que hi hagi
per part dels ciutadans.
penseu que a nivell
de Tarragona
circunscripció
hi ha uns 8.500
persones
que tenen
Alzheimer
i uns 12.000
amb trastorns cognitius.
I en la ciutat
de Tarragona,
que hi ha una població
d'uns 140.000
habitants,
hi ha
22.149
persones
més grans
de 65 anys.
I amb trastorns cognitius,
que no vol dir
que tinguin Alzheimer
sinó que tenen
algun altre tipus
de demències,
estimem que hi ha
una prevalència
de 2.200
aproximadament.
I d'aquests
2.200,
un 66%
sabem
que tenen Alzheimer.
Per tant,
estem parlant
de 1.500 persones.
De la ciutat de Tarragona.
De la ciutat de Tarragona.
Per tant,
vull dir,
hi ha un potencial humà
que si es deixa ajudar
i realment coneixen
el que fem,
no dic que vinguin
tots,
és impossible,
però sí que com a mínim
augmentarem
d'una forma exponencial
el número d'usuaris.
El tema clau
és que la gent
sàpiga que estem allí,
que visualitzin
d'una forma física
que vegin
quins serveis donem
i que es deixin ajudar.
Jo crec que la clau
és aquesta.
Això és important,
que es deixin ajudar.
Jo que també
és un pas important
a l'hora d'ajudar
els malalts d'Alzheimer.
Sí,
en guany,
diguem,
el lema
és un cuidador
o no,
un malalt
o un pacient
un diagnòstic,
per tant,
vol dir que
hi ha moltes persones
diagnosticades
però que es queden a casa
pensant que podran aguantar
a sostregada
durant molt de temps.
Aquesta malaltia,
com sabeu,
ja dura 10 o 12 anys,
per tant,
hi ha un moment
en què el cuidador
queda cremat.
Per tant,
és necessari
que des del primer moment
s'aprepari
tant a la vivenda,
psicològicament,
econòmicament,
socialment,
tot el seu entorn
perquè això és molt dur.
Per tant,
aguantar una sola persona
a casa
és complicat.
En canvi,
sí,
van a buscar ajuda.
Puguem tindre
un servei
com en un centre de respir
que principalment
tenim al dematí
i ara puguem
dematí i tarda.
Per tant,
d'una forma o altra
se sentiran més alliviats
i si un cuidador
està bé,
un cuidador està ben cuidat
i se manté,
el malalt
això ho notarà automàticament.
Ho nota ja, eh?
Per tant,
demà, a més a més,
serà un dia,
doncs,
per això,
per explicar tot plegat
i per reivindicar
aquesta feina
que es fa al llarg de tot l'any.
Jaume,
no sé si, a més a més,
aquest centre
serà l'únic
que hi haurà
a les comarques de Tarragona
o no?
O ja n'hi ha algun?
Hi ha centres de dia,
eh?
Hi ha centres de dia,
però, diguem,
a nivell de Tarragona Ciutat,
especialitzat amb Alzheimer,
bàsicament no.
I nou,
tampoc n'hi ha cap
en aquests moments.
Hi ha centres de dia allà.
I a nivell de demarcació?
Hi ha,
o sigui,
n'hi ha algun, eh?
Sí.
N'hi ha algun
que actua
no com a centre
d'atenció diurna
que us comentava d'Ans,
perquè poder,
sinó que és com a centre de dia.
Nosaltres,
en principi,
hem descartat
perquè ens han dit que,
i és veritat,
necessitem un ràtio de personal,
necessitem un càtering,
i això implica
unes instal·lacions,
unes neveres,
amb un volumen
de personal
molt elevat,
i nosaltres
volem començar,
en principi,
a poc a poc.
Per tant,
la cartera de serveis
està enfocada,
en principi,
a centres d'atenció diurna
i fer tallers
d'estimulació cognitiva
complementant
el tractament farmacològic.
Els centres de dia
tenen dificultats
a nivell de l'Estat,
perquè en aquests moments,
degut a la llei
de la dependència,
com hi ha,
l'administració
els donen al voltant,
quan li fan els pies,
uns 450 euros,
per comptes de pagar
i portar-ho,
lògicament,
a un centre de dia,
intenten les famílies
portar-se-la a casa
i amb aquells 400 euros,
amb dificultats
que hi ha
en aquests moments econòmiques,
mantindre's,
almenys,
jo crec que això
encara durarà
un parell o tres d'anys.
Després,
segurament,
retornaran
tots aquests malalts
als centres de dia
i als centres,
diguem,
de respir.
Però sí que hi ha
una recessió
a nivell de l'Estat.
Nosaltres no ho hem notat,
perquè,
lògicament,
no és un centre de dia,
sinó que són tallers,
llavors,
vull dir,
hi ha una aproximació
a la família,
al malalt,
que s'ha mantingut.
Per tant,
no hi ha hagut aquest descens.
Amb aquesta perspectiva
del nou centre,
jo crec que
duplicarem
a poc a poc
el número d'usuaris,
però ens mantindrem
en aquesta línia creixent
i el dia de debà
ja se'n parlarà.
Doncs això,
ja anirem parlant,
a més a més,
quan estigui llest,
ja ens hi acostarem,
evidentment.
Doncs ja ho sabeu,
hem volgut avui conèixer
la feina que fa
l'Associació de Familiars
de Malalts d'Alzheimer
de Tarragona,
que a més a més
té aquests projectes
importantíssims
entre mans.
Demà serà un bon dia
per explicar-ho
i per reivindicar-ho
en el Dia Mundial
de l'Alzheimer,
dia 21 de setembre.
Jaume Sové,
president de l'entitat,
gràcies per haver-nos acompanyat
i que vagi bé demà
amb aquest acte simbòlic,
si més no,
però important
en el pregó
de l'Ajuntament de Tarragona,
en el pregó
de les festes
de Santa Tecla.
Per nosaltres és molt important
que hagin tingut el detall
que abans del pregó
ens permetin distribuir
uns llacets verds
com a solidaritat.
L'any passat va ser
un èxit impressionant,
ens vam quedar sense llacets
i a més se'l va convocar tothom.
Això vol dir
que hi ha una solidaritat,
que hi ha un pensament
i és un dia de reflexió també
i d'apropament a la ciutadania.
Intentarem mantindre aquesta línia
i creixent a poc a poc.
Molt bé, gràcies i bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi bé.