Música
Toca faron, bon dia, Oriol Grau.
Bon dia, què tal?
Ostres, hi havia ganes, eh?
Sí, sí.
I és el toca faron.
Hi ha ganes, ademes i vells, demà comenceu.
Hi ha moltes ganes, hi ha moltes ganes.
La gent et para pel carrer.
Sí, i em pregunten, què, què fareu en guany d'especial?
És el mateix, diguéssim, uns vells que es barallen amb les seves dones.
La història és la mateixa, el que passa que aprofitem l'actualitat.
T'hem convidat per això, eh?
Vais a parar-te pel carrer, t'hem parat aquí.
Esclar, i així ja ho rematem.
I hi ha tothom que se n'enteri.
Dius que cada any és el mateix.
Sí, la base, l'estructura és la mateixa.
El que passa que, clar, quan hi posem actualitat,
cada any és diferent, també, no?
Enguany, naturalment, la crisi és la que mana
i aleshores, algunes de les parelles tenen problemes.
els foten fora del pis, etcètera, etcètera.
Sí, sí, tal com la vida real.
I aleshores hi ha una sorpresa especial,
un personatge nou, que no desvetllaria quin és,
perquè a més és molt complicat.
És un personatge que té dues personalitats.
I apareix en el moment de l'alcalde.
En el Parlament de l'alcalde apareix aquest personatge.
Només cal recordar el col·laborot que hi va haver
quan l'alcalde, no sabíem si havia de ser l'alcalde
o havia de ser un altre o tal.
Ara tinc la de les dues personalitats.
Exacte.
Però és una persona real?
Sí, sí, una persona que existeix a la vida real,
que nosaltres la parodiem.
Vale.
O unes persones que existeixen a la vida real,
ho he de dir en plural, em sembla.
Val.
Ostres, això promet.
Sí, sí, hi ha una sorpresa, diguéssim, molt més ball.
Perquè havent de dir eleccions a aquest...
recentment baix a municipals,
clar, això també és un puntet extra.
Sí, aquí te'n recordar vam estar amb la i al cor
de dir a veure qui serà, què serà, com serà.
Bueno, ens feia cas TV3, fins i tot.
Sí, sí, exacte.
Sortíem a TV3.
Sortíem a TV3 gràcies a això, vull dir,
que hauríem de donar gràcies.
Déu-n'hi-do.
Escolta, a nivell d'emplaçaments i tot,
vinga, fem el calendari que jo m'ho apunto
i després ho repetirem.
Dies, hores i llocs.
Doncs mira...
Vas pitjor que jo, te n'ho vas anant mirant.
Sí, sí, jo vull d'anar mirant el programa
perquè com que jo estic convocat hores abans,
doncs no segueixo com a espectadors.
Diguéssim, els actors quan ens diuen
a quina hora fas la funció?
Però jo què sé, jo hi vaig allà.
Jo sé que hi vaig allà perquè m'han de maquillar.
Jo vaig allà a les 6 de la tarda.
Però bé, sé que la primera és a dos quarts de set,
el dia 22, que és dijous.
Això ho dic bé, no?
Demà, 18.30, i a la plaça de Damas i Vells.
I a la plaça de Damas i Vells.
La primera és a casa, diguéssim.
Alguna novetat?
L'any passat les vau fer totes a la plaça de Damas i Vells?
Sí, perquè l'any passat, com que era el 30è aniversari,
fèiem una cosa especial
i vam muntar com una mena de corral de comèdies
i ens vam quedar allà quan utilitzàvem balcons i tal.
Utilitzàveu balcons?
Enguanyen?
Sí, sí, sí.
No, no.
Ja us han dit que a casa ja no en treu.
Enguanyen ho tornem a fer itinerant,
que és el sentit de Damas i Vells,
que sigui, que vagi d'un lloc a l'altre.
Escolta, i la moreneta no surt en guany?
No, no, en guanyen no.
L'any passat també va ser un convidat especial,
un guest star, que en diuen,
i vam tenir la sort de comptar amb el Miquel Àngel Ripeu,
que és un actor fantàstic
i que a més va fer una moreneta molt entranyable.
La primera, efectivament,
és a la plaça de Damas i Vells,
a dos quarts de set, demà.
La segona, un quart de vuit,
a l'antic escorxador,
és a dir, al costat del rectorat,
on hi ha el rectorat.
Aquella plaça està molt bé
perquè acústicament,
com que no passen cotxes a prop i tal,
té una acústica molt bona.
A més, és més àmplia, no?
Sí, sí, anem a buscar llocs
on hi hagi molt de soroll.
A les vuit, demà també, del vespre,
a la plaça de Nazarens,
que és on hi ha la parròquia aquella de Sant Miquel.
I a tres quarts de nou,
a l'antic excursió d'una altra vegada.
i la darrera serà a la plaça del rei
amb tots els altres companys i companyes
de la resta de valls parlats, no?
A les 21.30, a la plaça del rei,
hi ha tota la demostració,
la mostra de tots els valls.
Comencem nosaltres,
però després ve Sant Miquel i Diables,
Chitana, Serra Llonga, etcètera.
Però això serà només demà?
Sí.
Més enllà de demà?
Aleshores, el dia 23.
Sí, ja està, no?
Són un parell de dies.
Només són un parell de dies.
El dia 23 ens aixequem de dematí
perquè el fem mentre hi ha ofici
a dins de la catedral.
Nosaltres donem una alternativa
a la gent que no va a ofici,
que cada vegada són més, no?
I aleshores, doncs,
ho fem a la plaça de les Cols,
just a peu de la catedral.
Les escales serveixen d'agrada,
la gent seu allà i nosaltres ho fem.
Això a les 10, em sembla que és, no?
Quan comença l'ofici, aproximadament.
Sí, 10.30.
De fet, el programa posa a les 10.30, no?
Espereu que estigui tothom dins.
A quarts d'11.
Que dura mitjoret, enguany.
Sí, 25 minuts, cronometrats, a més,
perquè jo crec que és la mida que ha de tenir.
A partir dels 26 minuts
comença ja la gent a cansar-se d'estar dreta.
En canvi, 25 minuts els aguanten bé.
A dos quarts de 12, a la plaça del Fòrum,
que és allà a tocar també de la part alta, diguéssim.
Si no molt no els moveu.
No, no, no caminem molt.
Antigament fèiem el serrallo
i anàvem a peu al serrallo,
i tornàvem, i tant, i tant.
Però un any vam anar al serrallo
i hi havia tres persones esperant-nos.
I vam dir, saps què, no baixarem més.
No per re, però clar, no valia la pena l'esforç.
Després anem a la residència de la Mare Déu de la Mercè.
Sí, que es veu que sempre teniu ple també allà,
i que us esperen amb candeletes.
Ens esperen amb candeletes els iaios,
perquè s'enten molt identificats,
com que el ball es diu de dames i vells,
doncs els vells ja tenen un peu allà dins la residència.
Aquesta és molt curiosa
perquè les monges desapareixen, diguéssim.
Elles no escolten el ball
perquè és massa fort per elles,
i aleshores només queden els iaios
i la gent que els cuida, no?
Ah, mira, no sabia això.
Sí, sí, està molt bé, és curiós també.
Vols dir que no escolten darrere una porta?
Segurament, segurament,
perquè després deuen anar a xivar-ho a l'arcabisbe, segur.
Segur que li van a xivar, però bé.
Després ja anem a dinar,
allà fem l'armut, anem a dinar,
i després a la tarda ens hi posem dos quarts de set
a la plaça de Nazarens,
és a dir, darrere d'Ames i vells.
Jo vols dir que apuntant i no sé per què m'ho apunto,
perquè hi ha moltes hores.
Bé, sí, surt tot el programa, en tot cas,
i la gent segueix així.
I després a la tarda ho seguim fent a l'antig escorxador,
després als Nazarens una altra vegada,
diguéssim que anem a les mateixes places
que ja sabem que funcionen, no?
Sí, Nazarens, antic escorxador,
plaça de les Cols,
plaça d'Ames i vells,
i para de comptar,
i la del fòrum.
I la del fòrum,
que hi ha massa gent,
hi ha molta gent prenent copes i parlant,
i aleshores aquesta sempre ens la plantegem de dir,
la continuem fent o no?
Perquè està bé,
perquè just la festa està allà en aquell moment,
però hi ha massa soroll.
Veus, això m'agrada,
t'han de preguntar que si ens recomanaves un,
ara que no s'escolta ningú,
un lloc tranquil i guai per veure-ho,
o el que més us agrada a vosaltres.
Tant Nazarens,
que és aquella plaça que hi ha,
diguéssim,
on hi ha la parroquia de Sant Miquel,
s'ha de buscar una mica
perquè és la part esquerra de la part alta.
I és fent abans la contaclada,
que enguany ens l'han traslladat.
Sí, sí.
I doncs allà,
aquella plaça acústicament és molt bona,
i se sent molt bé,
i la visibilitat també està molt bé,
perquè la gent pot enfilar-se les escales,
que em sembla que l'Ajuntament
posa unes grades amb seients
i allà és molt còmode.
No?
I no fem servir...
Bueno, enguany hi ha una novetat també,
és veritat.
Ah, ah, tot surt, tot surt.
Sí, normalment anàvem a petja descoberta,
és a dir, a cridar,
i sense amplificació, no?
Sí que és veritat.
Enguany ens hem comprat uns aparells,
molt baratos,
i sonen com un pot,
però en tot cas amplifica una mica la veu,
i jo crec que la gent acústicament ho agrairà.
I per tant aneu amb uns altaveus?
No, no, no, són una cosa individual.
Em sembla que ho fan servir...
No, com un megàfon.
Sí, els guies aquests que fan de turisme,
que et porten l'altaveu aquí a l'estómac,
doncs nosaltres també és individual,
cadascú ho porta el seu.
És allò que anem de parlar per l'estómac, no?
O com els mossens, com fan els viacrucis,
també, que porten aquelles coses
per vostre passió...
Però això quedarà encara més friqui,
quedarà superxulo,
quedarà de retro.
Sí, sí, sí, quedarà retro,
però i la gent ho sentirà,
saps?
La gent que no ho vegi
perquè són més baixets...
Saps que veu indignats?
Sí, sí, sí.
També fem un homenatge als indignats.
Els iaios, sobretot,
s'indignen amb les dones, esclar.
Clar.
Sí, sí, sí, fan una mínima manifestació.
Crisi, indignats, retallades, suposo, no?
Tot seria el mateix, el mateix pack.
La visita del Papa a Madrid, també.
Ostres!
També fem una petita menció i...
Les eleccions municipals...
Sí, i les coses que passen per aquí,
que la Generalitat s'ha retallat,
que la Generalitat està retallant tot arreu,
és que, clar, és el que ens inunda el TN, no?
Fa una mica la sensació,
bé que són temes de molt recents,
o bé que és que fa tant de temps que els arrosseguem
que no han passat encara, no?
Perquè no és el que dius,
ah, sí, sí, això va passar a començaments d'any.
No, no, és que ja...
Encara.
És que en portem, encara, sí,
sí, portem una bona ratxa, no?
Però, bàsicament,
sempre ens basem en els temes populars.
A vegades diem temes de
no, ha passat això,
qui t'arreguna amb una empresa municipal,
no sé què.
Qui s'ha enterat d'això?
Ningú.
Està molt bé, és denunciable el cas,
però nosaltres no fem denúncia,
i nosaltres fem riure
i ens hem de fer riure
amb les coses populars,
que conegui tothom,
però si no, no riuen.
Mira, ara m'ha agradat també això que has dit,
no fem denúncia, fem riure.
Sí, fem riure,
denúncia són altres vies, no?
No hi ha pretensió de canviar.
No, no, l'únic és fer riure.
Fas riure amb una mica de consciència,
la comicitat sempre crea consciència,
però, en tot cas,
la nostra intenció és fer riure.
Això vol dir, tal com has explicat,
que la gent us aporta idees, no?
De mira, podríeu posar això,
que a mi m'ha passat això.
i la gent ho fa servir a vegades
com si fos el síndic de greus,
i dius, no, que només som dames i vells.
Però, esclar.
Sí que és veritat.
Però, perquè això vol dir
que teniu una projecció pública, no?
Sí, sí, sí, i que hi ha parroquia
que s'ho mira, doncs, clar.
En aquest sentit,
te pregunto allò de cada any.
Algú, possiblement implicat en el tema,
us ha parat i us ha dit,
eh, mitja broma,
veig en sèrio,
no em deixeu gaire malament?
O, mmm...
Mira, t'em diria...
Perquè n'hi ha que demanar a la taula melània.
No dic noms,
però, per favor, va, parleu de mi.
És això, eh?
Que parlem de mi encara que sigui malament.
Això encara funciona.
I això els polítics tenen una gran tirada.
De fet, jo,
tampoc tirem noms,
però recordo pot ser un any
en què es va intuir,
o almenys nosaltres ho vam llegir així,
que fèieu boicot a algú,
perquè era algú de molta actualitat
i no el vau esmentar.
Pot ser, pot ser.
No tiren noms també, entre altres coses,
perquè no me'n recordo,
però sé que algun any vam comentar,
hòstia, i no l'han tret.
Això és que realment és un càstig.
Perquè també hi ha fílies i fòbies,
també, d'omes i vells.
I efectivament, hi ha càstigs.
Hi ha càstigs.
Hi ha càstigs.
O sigui, el millor que et pot passar,
per simpatia,
és que t'anomenin.
Encara que sigui per quedar fatal.
Ningú queda bé.
Dels que anomenem,
ningú queda bé.
Clar, així ja hi hem de partir.
Sí, exacte.
Això és la base, sí.
Molt bé.
Ai, no sé.
Oriol, què pot haver a nivell d'actors?
Sou els mateixos?
No, hi ha novetats.
Hi ha novetats,
perquè hi ha actors de sobte
que es casen i tenen fills
i s'han d'ocupar de la família
i aleshores ha d'entrar...
Aquesta gent, que què fan?
La porta d'entrada d'ames i vells
és a través dels dimonis.
Els dos dimonis que surten,
que només tenen un percet,
aquests són els primers.
I en guany, els dos són nous, justament.
A mesura que van fent i van rodant-se
i van creixent,
ja poden ser dames o vells,
però han d'entrar pels dimonis.
Molt bé.
Això respon a alguna tradició?
No, no, senzillament perquè comencin fent poca cosa.
I així els anem tastant, també.
I anem polint i tal.
Sí, els dimonis potser són els que tenen el paper més lleugeret.
Més curts, sí, sí.
I han de passar a la barretina, no?
Nosaltres encara passem a la barretina.
Sabem que la majoria de valls,
de dames i vells d'arreu, no la passen.
Nosaltres encara la passem.
També ens sent que està bé,
que és tradicional
i després doncs que ens podem fotre un sopar milloret.
Això que t'anava a dir,
heu notat la crisi d'ames i vells o no?
La subvenció segueix sent la mateixa de fa bastants anys.
L'Ajuntament subvenciona a tots els grups
que surten al sequís, sí, eh?
Una mínima subvenció que et serveix
per pagar la tintureria dels tratges
i una mica de sopar.
I aquí s'acaba.
I s'acabaixen la mateixa.
Per tant, tampoc no hem notat la crisi perquè no...
No, no, no.
Nosaltres mengem igual i ja està.
Bé, què pot sortir malament?
Quin és el risc d'enguany?
Hi ha algun risc especial?
Sí, l'altre dia vam fer l'assaig en públic,
el diumenge,
el diumenge abans de Santa Tegla
sempre fem un assatge en públic
i aleshores hi va haver actors
o vam ser alguns actors
que ens vam quedar en blanc en algun moment donat.
Jo, entre les altres, sí,
perquè de sobte vaig voler improvisar
i aquí és quan la vaig cagar.
i em vaig quedar com en blanc.
Però bé, això, l'assaig ja acostuma a passar.
Si passa l'assaig malament,
això vol dir que el dia de l'estrena quedarà bé.
Ja ho diuen.
Però això és el mínim,
vull dir que es quedeu en blanc,
que és una cosa que en principi
és controlada perquè us deu passar,
teniu ofici, no?
Sí, sí, però no hauria de passar, diguéssim.
Ens hem de saber, tenim molts assajos
i ens hem de saber el paper absolutament bé.
A nivell de vestuari, tot igual?
Tot igual, tret d'aquest personatge nou
que apareixerà,
que ens ha suposat una complicació de vestuari.
Sí?
Sí.
Per la doble personalitat?
Sí, perquè té doble personalitat, exacte,
i també porta un mig vestuari de...
És com aquell del Mazinger Z,
que anava de mig mig.
El Baron Asler.
Sí, molt bé.
Va passar a ser mig mig o no?
L'has encertat, exacte.
És el Baron Asler, diguéssim,
que és la meitat una cosa i la meitat l'altra.
Ai, que divertit.
Sí, sí, sí.
Perquè pensàvem,
com que hem tret els mateixos resultats,
posem-los que sigui un sol personatge.
Que bo.
I així també ens estalviem una boca per sopar.
Hòstia, hòstia, molt bé, molt bé.
Tinta, venen ganes, ja està.
A més, el cos de seguretat de dames i vells
continuen sent dones?
Són les úniques dones?
També renova, absolutament.
És a dir, sí, sí,
totes les antigues, diguéssim,
les que ho han fet fins ara,
han dit, mira, ja està, ja ho han fet
i ara hem de donar obertura.
Allò bé, nens, que us aguantin a casa.
Obertura a gent nova.
I de sobte hi ha quatre noies joves, noves,
entusiastes,
i això dona molt de bons rotllos,
un esperit nou, sí, sí.
Els músics?
Els músics, els de sempre, sí, sí.
Tenim el Quim,
que és el director musical del Quim Miracle,
que viu a Panamà i ve expressament només
per fer dames i vells
i se'n tornarà després a Panamà.
Que bo!
Sí, sí, sí.
Molt bé.
És internacional, diguéssim, dames i vells.
Dames i vells, international.
International, sí, sí.
Molt bé.
Doncs ja està,
jo crec que ens has donat molts pistes.
Jo crec que massa,
em renyaran només,
per tot el que he dit em renyaran, però bé.
No, has fet venir ganes.
Si ja hi havia ganes,
ara encara n'hi ha més.
Sí, sí.
Sereu punyents?
Sí.
O us heu mossegat la llengua en algun moment?
No, en cap moment, no.
Creus que potser en comparació,
crec que és difícil de dir al començament,
però en comparació amb altres anys,
més punyents de la línia,
menys, com ho veus?
De la línia, jo diria.
Potser més punyents amb alguna cosa...
Però no hi ha una mala llet excessiva.
No, no, no, no.
És la tònica de cada any, diguéssim.
Regem de tot i de tothom i ja està.
I no ens autocensurem, sobretot,
perquè la censura, la pitjor,
és la que t'imposes tu mateix.
Intentem no imposar-nos censura.
I això és difícil, eh?
Perquè tu mateix tens aquelles coses morals
que dius, ah, si això vols dir que...
Però no està'm a la persona, eh?
Si s'ha sobret malament.
Però sobretot hi ha algun gamberro al ball
que diu, ah, tira, tira, tira,
diguem-ho i ja està.
I això està bé.
Dames i vells,
demà primera representació
a dos quarts de set a la plaça de Dames i vells,
a 25 minutets,
que si no l'enganxeu allí,
que a més estarà ple a rebentar,
la podreu escoltar també per Tarragona Ràdio
una miqueta més tard.
I en fi, si no,
doncs durant tot el dia de demà,
tot el vespre,
a l'antic Escorxador,
a la plaça El Fòrum,
a la plaça de Nazarens,
aneu resseguint programa
i si no el dia 23 també
comencen al matí
a quarts de 11
a la plaça de les Cols
i van anar seguint.
Exacte, a consultar el cartellera,
que diuen.
Molt bé.
Oriol Grau,
molta merda.
Molta merda,
toca per on.
Saps que tec la gloriosa
mare dels Tarragonins,
què tenim avui per dinar?
Els diners, els Tarragonins!
Saps que per on?
Gràcies.