Fins demà!
Fins demà!
I en el seu programa, diguem-ne, pels quatre anys que dura, podíem dir, la legislatura, per dir-ho d'alguna manera, una paraula que avui està molt de moda, o de molta actualitat.
Va fer la proposta de fer un congrés de llibertats en llibertat catalana, cosa que s'havia intentat fer amb un altre registre ja feien molts anys, molts, hi estic parlant quasi bé de 50 anys enrere,
però que és la primera vegada que es fa així amb una estructura de congrés, no?
Llavors ell va ser el que va proposar de fer-ho a Tarragona i a mi de seguida em va semblar molt bé,
però els arguments que en aquell moment vam donar a fer-ho a Tarragona, que ho és un pot fer en qualsevol localitat de l'àmbit de la llengua catalana,
era perquè és una ciutat que vulguem o no estar amb la cruïlla del que seria el Principat i el País Valencià, la Franja i també, per què no, a les Illes, no?
Hi havia la possibilitat de fer-ho a Tarragona i sense voler-ho, perquè ho portàvem ja pensant i ho teníem decidit,
va donar la coincidència que el 2012 Tarragona és la capital de la cultura catalana i una cosa i l'altra hem fet un paquet que ens sembla prou coherent i prou lògic que es faci a Tarragona.
Per tant, és una trobada, la primera que té aquest format de congrés, aleshores quins són els objectius, és a dir, quins són els temes que creieu que s'hauran d'abordar?
Saps què passa? Els llibreters ens trobem molt sovint, molt sovint, però mai ho fem amb les pròpies assemblees del gremi i amb altres trobades professionals que podem tenir, no?, o empresarials,
però allò de seure'ns a debatre durant unes jornades intensives, que són els objectius d'un congrés, veritablement no ho havíem fet mai, no?
I sempre vas a parlar de coses que, en altres àmbits, no anem a descobrir res, també se'n parlen des de la formació i la professionalització de la gent que està en els llibreters.
Sí, és cert que en aquest camp les llibreries són un dels aspectes del comerç que tenen la formació, és a dir, sense formació no hi ha llibreter.
No és allò, per dir-ho en paraules entenedores, aquell dependent de comerç que habitualment va canviant de lloc de treball,
a les llibreries això és gairebé impossible que es doni. Alguna vegada ho hem comentat aquí, i sempre posem el mateix exemple a les llibreries,
perquè un dependent de llibreria ja no és el propietari, el que se'n diria, entre cometes, el llibreter, no, així en paraules grans, el llibreter, no, sinó l'ajudant...
Jo el comparo molt a la farmàcia, necessites un alt percentatge de formació, molt de temps de formació,
abans aquella persona la puguis deixar darrere el taulet i fer aquella funció que el pobli demana, el d'assassionament, el de consulta, el de les novetats, el del fons,
que és molt important més que les novetats.
I aleshores aquest és un aspecte a millorar en aquest món vostre?
Aquest és un aspecte sempre a millorar, sempre a millorar.
Mira, estem parlant d'un producte que és canviant dia a dia, dia a dia va canviant,
la rotació del producte que nosaltres tractem, que és el llibre, ens entra i ens surt constantment,
constantment hi ha novetats de llibres, has d'estar molt al cas, molt al dia, molt posat en això,
o consultar moltes bases de dades avui en dia. Tot això és un aspecte que,
tot i que les llibreries sempre hi han estat, sempre és una experiència i sempre és una manera
d'aprendre d'aquelles iniciatives, d'aquella manera de fer d'un altre col·lega que el tinguis
a 300 quilòmetres lluny, que potser li està funcionant una cosa...
Els congressos serveixen bàsicament per això, per l'intercanvi d'experiències.
I a banda d'aquesta qüestió, per exemple, d'aquest aspecte tan interessant,
de quines altres coses parlareu?
Estem en un món competitiu, això és veritat, les llibreries,
igual com la resta del comerç avui en dia,
a veure, et diuen allò especialitza't, no?
Però l'especialització fins a un cert punt,
de la mateixa manera que et diuen especialitza't, veiem que cada vegada més
anem a parar amb un model multisectorial,
i les grans superfícies no deixen de ser un model multisectorial,
contràriament al que et diuen especialitza't, no?
És tindre gairebé de tot per vendre de tot, no?
Dintre del món del llibre, a veure, nosaltres, què tens?
O és que abans el llibre, fa 40, 50, 60 anys,
el llibre només el trobaves a les llibreries,
i esporàdicament en algun altre lloc molt concret.
Avui en dia el llibre el trobes pràcticament en tots aquests sectors multisectorials, no?
Això també l'hem d'analitzar, aquesta competència que tenim,
com n'hi fem front,
amb la professionalitat i les especialitzacions segons què,
o especialitzar-nos del tot en tot.
Tot això també són coses que les anem parlant,
però les volem posar en un àmbit d'un congrés per debatre-ho.
en gent també externa al món del llibre
que ens puguin donar també una visió des de fora,
que de vegades quan estàs dintre del teu propi corralet,
per dir-ho així,
vas una mica encegat amb el dia a dia, amb la feina a feina,
i no te'n dones compte que a vegades se t'escapa alguna cosa,
i és bona la visió externa,
i en aquest congrés en general
sí que hi participen gent de llibreries en algun àmbit,
però bàsicament tots els ponents de totes les 4 o 5 àrees que hem fet,
hem procurat portar gent externa perquè ens donin,
i coneixedora d'alguna manera del sector,
però gent externa perquè ens donin també una visió
de com tu pots veure des de fora,
com a client fins i tot,
de com veus el món de la llibreria,
què faries o què diries de fer.
Perquè fins a quin punt, per exemple,
parlant d'això de la competitivitat d'aquest món,
en fi, l'aparició,
l'extensió de la venda de llibres en grans superfícies comercials
i en altres establiments comercials,
afecta els llibreters?
A veure...
I ho heu notat molt en els darrers anys.
A veure, ho hem notat per la diversificació
de l'hora de comprar, no?
Enterem també que el que enterem per grans superfícies,
aquests atenen amb un sector del client molt concret.
Bàsicament que...
I això ho tenim perfectament delimitat i concretat
i, a més a més, és que hi coincidim tots, no?
Aquest altre tipus de comerç
venen un tipus de llibre,
perquè tot i que nosaltres també el venem, evidentment,
però no passen d'aquí.
És a dir, difícilment trobaràs aquell llibre de referència,
aquell llibre de fons, aquell llibre especialitzat...
És un públic diferent, per tant.
És un públic totalment diferent, no?
Tot i que, clar, també l'hem de tindre en compte
perquè se't mengen un tros del pastís, no?
Hem d'articular tota una sèrie d'estratègies
perquè, si més no, aquest tros de pastís
no se'ns faci cap vegada més petit per nosaltres, no?
El Congrés és d'editors en llengua catalana.
Per tant...
De llibreters.
Perdó, de llibreters en llengua catalana.
Clar, l'especificitat aquesta de comercialitzar,
treballar amb llibres en llengua catalana,
que és una llengua, en fi,
amb un abast molt inferior
al que té el castellà, l'anglès i altres llengües.
Aleshores, també abordareu
l'especificitat que té el llibre en català,
la dificultat o no que té
vendre el llibre en català?
Hem estat molt bé, això, aquest plantejament,
perquè ens l'hem fet
i el tenim clarament identificat.
A veure, quina és la gran diferència?
Perquè, primer, escolta'm,
per què un Congrés de llibreters en llengua catalana, no?
Home, partim de la base
que nosaltres aquí a Catalunya,
sobretot aquí a Catalunya,
tenim una peculiaritat que no es dona
ni a la resta de l'Estat
i quasi diria que ni a Europa.
És a dir, la xarxa de llibreries
que hi ha a Catalunya
no té res a veure,
és que no té...
Està quantificat...
Mira, el gremi en tenim...
El gremi a Catalunya té ara,
en aquests moments,
al voltant de 400 agremiats,
de tota mesura.
Hi ha les llibreries,
doncs allò, grans llibreries,
les mitjanes, les petites,
i aquell tipus de botiga
del món rural,
per entendre'ns que ven llibres,
però, a més a més, també ven la premsa
i ven...
Aquest sí que és un multicomerç,
però és l'única botiga,
l'única que hi ha en aquell poble
que també ven llibres.
Això també ho tenim en compte,
perquè és important.
I aquesta xarxa de comerços a Catalunya
no té...
Sobretot entre les grans i mitjanes llibreries,
no té còpia, per dir-ho d'alguna manera,
a la resta de l'Estat.
Per això aquesta especificació.
Què més tenim,
a diferència d'altres llocs?
Que nosaltres juguem en dues llengües.
Podem dir que el català
és una llengua minoritzada,
que no minoritària.
Minoritzada,
per una altra llengua
molt més potent i més forta.
Però, esclar,
és que nosaltres,
a diferència de la llibreria de Màlaga,
que ven pràcticament
el 98% dels seus llibres
són en castellà,
i en pot tindre en anglès,
i en francès també es pot tenir,
però són en espanyol,
en castellà.
Nosaltres tenim la doble vessant.
No tenim el 50%,
perquè hi ha més producció de llibres
en llengua castellana,
però sí que hi ha un llibre,
sobretot el de narrativa,
que, si ho fixeu,
hi surten en català i en castellà.
Tenim doble línia,
tenim doble fons,
doble cos,
doble cos de finançament,
doble manipulació,
tot això es multiplica per dos.
Això és una...
Bé, i hem nascut així,
no ens ha vingut ara,
i ara ens hi hem trobat,
i hem nascut així, no?
Bé, però és una...
I això també s'hi troben,
en no tanta mesura,
les llibreries que hi ha
a la Catalunya Nord,
que no tant al País Valencià,
perquè al País Valencià,
curiosament,
has de ser molt militant, eh?
Per la peculiaritat que té
en aquests moments,
i porta molts anys,
al País Valencià.
Vull dir,
la invasió del castellà
al País Valencià
ha sigut molt gran, no?
Per al fil d'això que dius,
llibreters militants
del País Valencià
vindran també al Congrés, clar.
Vindran, sí, sí, clar,
venen, sí, sí.
Per cert, aleshores,
el llibreter,
davant de producció en castellà,
producció en català,
com gestiona?
Cadascú gestiona
d'una manera,
o aquest també serà
un tema a abordar
la comercialització
del llibre en català?
Bé, això...
Evidentment,
perquè, esclar,
aquí sí que hi ha
un ampli ventall
de maneres de funcionar,
tot depèn
de quin tipus
de públic tens,
has de tindre més llengua catalana
que castellana,
depèn del públic que tens, no?
Llavors, aquí sí que hi ha
un intercanvi d'idees
i d'experiències,
sobretot,
d'aquella llibreria
de la Catalunya central,
que és molt possible
que tingui més estocatge
de llibres
o més moviment de llibres
en llengua catalana
que no pas una de Cornellà,
per posar dos extrems, no?
Bé, és una manera...
O aquella lluita
que fa...
O aquella militància
que fa
aquell llibreter
de Santa Coloma
de Gramenet
per mantenir
aquell estocatge
de llibres en català
i per oferir-los
i tindre'ls ben col·locats
sabent
que el públic
que té
darrere
de la porta
de la seva llibreria
és majoritàriament
de llengua castellana,
tot i que
el català
l'entén perfectament.
Al Congrés,
Pitu Rovira,
quan es farà?
Per cert,
que no havíem comentat
les dates encara.
Sí, això es fa
durant els dies 10,
11 i 12 de febrer
de 2012.
Tornant allò
que deia abans
de la Tarragona
Capital
de la Cultura Catalana,
és pràcticament,
si no el primer
i el segon acte,
el primer
de la presa
de possessió,
per dir-ho així,
però és un dels primers actes
que l'hem volgut
també col·locar
dintre del programa
d'actes
de Tarragona
Capital
de la Cultura Catalana.
L'organitza el Gremi
de Llibreters de...
L'organitza el Gremi
de Llibreters de Catalunya.
Amb el suport
d'altres institucions
o entitats
a aquest món del llibre.
Bàsicament,
doncs,
a veure,
hem d'agrair
la participació
de l'Ajuntament
de Tarragona,
que ens accedeix
al Palau de Congressos,
una part,
al Palau de Congressos,
cal entendre,
cal entendre,
que aquest congrés,
com he dit,
unes 400 llibreries
efectives,
grans,
mitjanes,
en poden ser
unes 250,
és un congrés
petit i molt professional,
molt concentrat.
No són aquells congressos
que de vegades
permeten l'entrada
de...
de gent
d'altres sectors,
però aquest és molt concret,
no?
I això que dèiem,
vull dir,
si el món del llibre
s'hi ha bugat,
però també,
el món editorial
també hi veu
un moment
d'interessant,
perquè som
l'actor,
som el treballó
últim
de la cadena
de llibres
per posar-ho
en mans de...
I llavors
comptem amb el suport
del món editorial.
Espero una participació
mínima d'uns
d'unes 200 persones,
potser.
Més o menys,
per qui va la cosa.
Perquè, clar,
el Congrés moltes vegades,
els congressos serveixen
moltes vegades,
clar,
per analitzar
la realitat actual,
el moment
d'un sector específic,
en aquest cas
parlen dels llibreters
i per una mica
mirar en perspectiva
el futur.
En general,
aquestes llibreries,
creieu vosaltres
els propis llibreters,
aquest perfil de llibreria
que m'he explicat
a Catalunya,
té un bon futur
o cada cop veieu
que el mercat
es va reduint
per la competència,
per la situació
de la llengua,
per molts altres motius
que potser no n'hem parlat?
Mira,
saps què passa?
A vegades
ho diem mig en conya,
però certament
és així.
El món de la llibreria,
per la seva pròpia
manera de funcionar,
tant que es parla
de la crisi,
sempre hi hem estat
en una certa crisi,
és un tipus de comer
que mai ha anat allò
alegre per la vida,
no?
El que passa ara
són moments
molt durs
econòmicament,
per tots.
si veiem el futur
que es pugui aguantar,
home,
hem de creure que sí,
hem de creure que sí,
el món del llibre
no és un món
que hagi patit
una recessió
molt important
com altres sectors.
Per simple fet
que tampoc
les vendes de llibres
mai han sigut
allò
extraordinàriament grans,
van creixent,
però no d'una manera
allò
molt gran,
no?
vull dir que
tampoc
és una cosa
que ens preocupi
ara en aquests moments
i dir,
escolta,
també és cert
que és un model
de comerç
que no acostuma
a tancar portes,
tampoc és un model
de comerç
que en veiem,
tot i que n'hi ha molts,
Tarragona és una ciutat
de 150.000 habitants
i hi ha 3-4 llibreries,
no gaires més,
i hi ha ciutats
del tamany de Tarragona
que en tenen un parell,
però de ciutats
de tamany
de 15-20.000 habitants
en tenen una,
perquè això també,
per què no n'hi ha més?
Perquè necessita
un alt índex
de professionalització,
un alt índex
de preparació,
i també és un ofici
d'aquells
certament durs,
perquè la rotació
del producte
és tan gran
que t'exigeix
molta dedicació.
Molta dedicació.
I per acabar,
les vendes de llibres
de Sant Català,
perquè clar,
estem parlant de llibres
de Sant Català,
en els últims 5-10 anys
heu notat un ascens,
un descens,
es manté estable?
Si parlem dels últims
10-15 anys,
han pujat,
però ara estan,
doncs,
bueno,
van pujant,
i fa molt,
i fa molt,
que sobretot
amb la narrativa,
i això ho hem aconseguit
amb els darrers,
jo diria,
5-6 anys,
que sorti el,
en el mateix moment,
sorti en català i en castellà,
sobretot aquestes obres
que ja s'estan anunciant
des de fa,
doncs,
poten 3-4 mesos,
l'editorial anunciant
que traurà,
que traurà,
no?
Que surti en català i en castellà,
i això ja ha fet molt,
perquè abans sí que guanyava el castellà,
sortia primer,
i el català,
doncs,
fins dintre d'un parell de mesos,
clar,
havies de ser molt resistent
si estaves interessat en llegir,
i més la nostra societat,
que són bilingües
i que llegim en català i en castellà,
havies de ser molt resistent
per esperar aquests dos mesos.
Amb això hem notat
que,
segons quins llibres,
doncs,
la venda
es fa,
majoritament,
en català o en castellà.
Doncs,
de totes aquestes qüestions,
i de moltes altres,
segur que en parlaren
en aquest primer congrés
de llibretes en llengua catalana,
que tindrà lloc
el mes de febrer,
aquí a Tarragona,
al Palau de Congressos,
en una iniciativa
del Gremi de Llibretes de Catalunya,
i que, evidentment,
promou també,
des de Tarragona,
el Gremi de Llibretes
de la demarcació.
Amb el seu president,
amb el Pitu Rovira,
us hem avançat
les línies bàsiques del Congrés,
i, en fi,
més endavant,
quan arribin les dates,
en parlarem
amb molt més detall.
Pitu Rovira,
moltes gràcies
i molta sort
amb l'organització del Congrés.
Que vagi bé.