Molt bona tarda, benvolgut vicari general, benvolgut president de la Diputació,
benvolgut fiscal en cap, benvolgut secretari general de la Universitat Rovira i Vergili,
benvolgut director general, benvolgut president d'Òmnium Cultural del Tarragonès,
benvolgut delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya, benvolgut president del Consell Comarcal del Tarragonès,
diputats, en fi segurament em deixo algú, companyes, companys i consistori, alcalde de la Canonja, senyora pregonera, senyores i senyors.
Molt bona tarda, si heu benvinguts a l'acte, a un dels actes més importants de les festes de Santa Tecla de cada any.
Com veuen vostès, portem un llaç, un llaç en record dels malalts de l'Alzheimer,
perquè avui és el dia internacional de l'Alzheimer.
Tenim aquí el president de l'Associació de Familiars Malalts de Malalts d'Alzheimer,
que a més a més han passat tot el dia fent tasques de difusió
i que properament tindran la seva seu a la llar de jubilats de Sant Perí i Sant Paula,
espero que en molt poquetes setmanes.
vagi, doncs, l'acte simbòlic de la posada d'aquest llaç verd en record,
en sensibilització, en homenatge d'aquells que no tenen record,
que són les persones, els homes i les dones malalts d'Alzheimer.
Té la paraula, a continuació, el senyor Joan Andreu Torres i Sabater,
president de la delegació del Tarragonès d'Òmnium Cultural,
que aglossarà la trajectòria del centre d'estudis Canongins,
Pons de Castellbí, guardonat en guany amb el Premi Balcó de 2011.
Té la paraula el senyor Joan Andreu Torres.
Joan Andreu Torres es dirigeix fins al lloc des d'on parlarà del perquè
s'ha sortit també aquesta entitat com a premiada.
Senyor Alcalde, autoritats, amigues i amics,
l'Union Cultural del Tarragonès, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Tarragona,
es complau en aquesta data significativa per la ciutat
i per tots els tarragonins i tarragonines,
atorgar el premi al balcó al centre d'estudis Canongins,
Pons de Castellbí, després que el jurat hagués valorat els mèrits
que han fet mereixedora a aquesta entitat.
La data de signatura de l'acte fundacional de l'entitat
fou un 20 de gener de 1983
i comptar amb l'impuls de vuit fundadors,
Joan Alberic, Robert Bufarull,
Josep Canadell, Josep Maria Espasa,
Antoni Guinovar, Josep Llop,
Francesc Roig i Eliseu Soler.
El senyor Joan Mestres va fer una sessió precària
de la casa número 2 de la plaça Mestre Gols
per tal que fos utilitzada pel centre d'estudis
com a seu social i lloc idoni per allotjar-hi la seva biblioteca,
la qual compta en l'actualitat amb més de 10.000 unitats bibliogràfiques,
fruit del constant intercanvi de publicacions
amb un centenar d'institucions culturals
d'arreu dels països catalans
i territori de l'antiga Corona d'Aragó.
Durant 17 anys, el president del centre d'estudis
ha estat Josep Llop Tous.
La segona presidenta fou Carme Tomàs Martorell,
que desenvolupava el càrrec al llarg de 5 anys.
Actualment, el centre d'estudis compta en 265 membres numeraris,
una junta directiva integrada per 8 persones
i presidida per Francesc Roig i Caral.
I com a línia de futur posar en marxa una secció jove,
Salitracus,
que fa 3 anys es constituï com a entitat ecologista independent
amb el nom de la Canonja III.
El centre d'estudis ha reivindicat sempre els signes d'identitat canogins.
Per això, adoptar com a emblema l'antic escut municipal de Marricard
i com a nom el del senyor de Marricard amb més prestigi anomenada
Fabrici Pons de Castellbí.
Dents de les iniciatives empreses i consolidades al llarg d'aquests 28 anys,
cal destacar, com hem dit, la creació de la biblioteca
amb intercanvi de publicacions de temàtica
relacionada amb la historiografia local de moltes poblacions
i entitats culturals dels països catalans.
L'ànima inicial de tota aquesta estructura organitzativa
fou Eliseu Soler,
que desenvolupava les tasques de bibliotecària arxiver
fins al 1990,
en què fou rellevat per Carles Gómez Vallard
i aquest posteriorment per l'actual bibliotecària immaculada,
que a Fortuny.
Ha editat un total de 24 llibres de la col·lecció El Porxo,
relacionat sempre amb recerca i investigació a l'entorn de la Canonja.
Dos llibres, més fora de col·lecció,
sobre l'escultura de Salvador Martorell
i un recull de cançons antigues en CD incorporat.
Tres quadrens de fitxes per al treball escolar
sota el nom genèric de Coneguem la Canonja.
18 calendaris didactis,
7 opuscles de la col·lecció Documentació Interior
amb dues coedicions.
La primera, amb els gogistes tarragonins
sobre un goig de Sant Antoni,
amb lletra del poeta Ventura Gasol
i música de Josep Gols i Baciana.
I la segona, amb la paròquia de Sant Sebastià de la Canonja,
sobre la iconografia d'aquest sant conservat a la Canonja
amb motiu de la restauració del llens anònim barroc.
El centre d'estudis ha tingut des de bon començament
la ferma voluntat de reforçar la malmesa identitat del poble
en el context de la resta de pobles que configuren el camp de Tarragona
a través d'una participació activa en taules rodones,
cicles de conferències i presència mediàtica
als mitjans de comunicació.
S'han realitzat també una multitud de sortides culturals
per tal de visitar poblacions, museus
i monuments emblemàtics de la nostra geografia.
Una de les primeres sortides destacables
fou a la Catalunya Nord,
concretament a Vilafranca de Conflèni i al Canigó.
El centre fou un dels principals impulsors
de la denominada roda d'art
entre els centres d'estudis del camp de Tarragona.
Ha organitzat importants exposicions
com la dels cartells de la Guerra Civil Espanyola,
els oficis artesans de la ciutat
i l'exposició antològica sobre l'ova escultòrica
de Salvador Martorell.
Ha impulsat també cicles de conferències
sobre música i art, literatura, història
i investigació científica,
però molt especialment s'ha preocupat
pel tema del territori i l'entorn en el qual
està inserida la població de la Canonga.
Per això, felicitem de nou
el Centre d'Estudis Canongins Pons de Castellbí
i que continuï la festa major.
Aplaudiments per Joan Andreu Torres
i ara ell mateix, amb l'alcalde de Tarragona,
li otorga aquest balcó
al Francesc Roig,
al president del Centre d'Estudis Canongins Pons de Castellbí.
Aplaudiments per Francesc Roig,
al president d'aquesta entitat de la Canonga,
que ha estat en guany l'escollida
per ser premiada amb aquest premi
al balcó al Tarragoni de l'any.
Josep Félix Ballesteros saluda
a l'alcalde de la Canonga Roca Muñoz,
que s'està seient en un dels llocs preferents
en aquesta sala de plens.
I ara Francesc Roig adreçarà
unes paraules d'agraïment
per aquest premi rebut
aquesta tarda del pregó de Sant de Tegla, Tarragona.
Malgrat la eufòrica temperatura del moment,
us he d'agrair en nom del Centre d'Estudis
a les autoritats presents,
senyor alcalde de Tarragona,
senyor alcalde de la Canonga,
senyor president de la Diputació,
senyor vicari general,
senyor de l'edat del govern,
senyor president del Consell Comarcal
i senyor president de l'Òmnium,
regidores, regidors del municipi de Tarragona
i regidores i regidors del municipi de la Canonga.
Amigues i amics,
certament procuraré que no sigui un Parlament tòpic
perquè les circumstàncies fan que la pregonera
que em succeirà us deleitarà amb més precisió
que no aquesta,
que el president d'Òmnium Cultural
ha tingut l'amabilitat de fer aquesta ressenya tan precisa
sobre aquesta història de 28 anys del Centre d'Estudis.
Però, permeteu-me que posi uns quants punts de referència
per tal de situar una mica
què han significat, què són i què han de continuar sent
els centres d'estudis al Camp de Tarragona.
Els premis ajuden a reflexionar
sobre el camí recorregut.
És una evidència.
Possibiliten, en aquest cas, mai millor dit,
de guaitar el balcó
i mirar en perspectiva l'esforç realitzat
i els resultats obtinguts al llarg de la seva trajectòria.
En aquest cas,
la raó primigenia per la qual va néixer
i va créixer el Centre d'Estudis Canungins,
amb l'ajuda de tot l'entorn del col·lectiu social
que fins ara li ha donat suport
en la defensa d'una identitat de poble
fins fa pocs anys massa esmorteïda,
infravalorada i, jo diria, poc creïble
pel gran objectiu que preteníem.
Mantenir-nos d'en peus davant les adversitats
per tal de tornar a ser el que durant 700 gairebé anys
hem estat, un poble.
o, dit amb altres paraules,
per tornar a ser amos del nostre futur.
Venim d'una època que ja ha superat els cafès i els ateneus
per tal d'instal·lar-nos en la plataforma de la recerca històrica,
la investigació, el compromís social,
la lluita per les identitats i la defensa de la cultura.
I aquest col·lectiu pròsper de centres d'estudis
que tant ha proliferat el nostre camp de Tarragona
i que va començar durant la dècada dels anys 70 del segle passat
és, i es va consolidar,
durant la dècada dels 80 amb una eufòria excel·lent.
Però, com passa sempre,
i ara ho hem de dir d'aquesta manera,
hi va haver una certa relaxació
durant els anys 90 fins gairebé el 2005.
I ara estem instal·lats en la línia del reactivament institucional
davant la necessitat urgent
de refer el teixit associatiu
com a alternativa inevitable
al desencís del relleu generacional
i la baixa estima en el compromís col·lectiu
de la nostra societat.
Hem de tenir clar que hem treballat per molts
i entre tots hem fet també molt.
Però ningú, si no forma part d'un equip, d'un col·lectiu,
pot avançar el suficient
per tenir clar que el futur és superable.
Per tant, s'ha de deixar de dependre de les subvencions
com a única alternativa de subsistència
i trobar altres alternatives de compromís social
des de la pròpia idiosincràcia de les entitats.
No dic amb això que rebutgem subvencions,
autoritats presents.
Però no només de les subvencions
han de viure les entitats
perquè potser la comoditat s'ha instal·lat excessivament
en la força de les voluntats adormides.
potser la nostra força en aquest cas del centre d'estudis
ha estat la de la moralitat cultural,
dit amb una expressió potser que esperem que comenci a fer fortuna.
Moralitat cultural que vol dir sumar esforços,
sumar voluntats, sumar objectius
per reforçar, per impulsar i per salvar
les identitats dels pobles.
En aquest cas, la identitat del nostre poble
que sortosament, un 15 d'abril de l'any passat,
va tornar a reixir amb èxit
com el que havia estat,
un poble amb municipalitat plena.
Però també tenim uns punts febles,
uns punts febles que són
la comoditat social
que ha afablit les voluntats individuals.
Tenim un planter universitari
d'abast molt ampli
i en canvi hi ha poc compromís
de participació i aplicació
de tot aquest bagatge universitari
a les realitats concretes d'una ciutat,
d'un poble o d'un país.
Falta relleu generacional.
Ben bé el relleu i és,
però falta enfocar-lo cap a objectius
de generositat social
en el compromís col·lectiu.
Els pobles són en funció
del que volen que siguin
i això només és possible
amb la unió de tots els teixits socials
i les voluntats decidides per aconseguir-ho.
Cal deixar de banda les individualitats,
el vedatisme i els interessos
estrictament particularistes
per tal d'obrir-se el compromís col·lectiu
per aconseguir objectius de poble
dins el context múltiple
de la diversitat ben coordinada.
Si els dos grans objectius inicials
del Centre d'Estudis Canongins-Pons de Castellbí
han estat fins avui
lluitar en defensa de la identitat de la canonga,
tant des del vessant territorial
de política social i cultural,
també hem lluitat
per documentar el passat canongí
des de l'impuls d'edicions anuals.
Com ha dit el president de l'entitat
que ens ha otorgat aquest premi,
hem editat durant aquests 28 anys
una llarga munió de publicacions
de llibres i de miscel·lànies.
Tot això ho hem fet
en l'àmbit de la col·laboració contínua
amb l'Ajuntament de la Canonga,
amb la parròquia de Sant Sebastià de la Canonga,
amb l'Orfeo Canongí,
amb l'agrupament Escolta Bisba Borràs
i també amb altres entitats exteriors,
com, per exemple,
centres d'estudis del Camp de Tarragona,
amb l'organització de les conegudes rodes d'art,
amb la Reial Societat Arqueològica Tarraconense,
amb gogistes tarragonins,
amb el Museu d'Art Modern de Tarragona
i també amb l'Ajuntament
d'aquesta ciutat de Tarragona.
Per tant, hem volgut sumar esforços
per arribar a ser i arribar on som,
conscients que no ens aturarem
ni hem d'estar còmodes en el sofà
ni en la complicitat del camí recorregut.
Som conscients que el futur ens demana més compromís,
però no ens ho demana només a nosaltres,
ens ho demana a tots.
I aquest compromís,
nosaltres des de la perspectiva estrictament cultural,
social, de defensa d'una identitat de poble,
l'hem posat, l'hem començat.
Esperem i desitgem,
sobretot amb l'esforç de tots els companys
que han format part en la trajectòria
d'aquest centre d'estudis al llarg dels 28 anys
i dels dos presidents que m'han precedit,
el senyor Josep Llop i la senyora Carme Tomàs,
i de totes aquelles altres persones
de les 265 que formen part de l'entitat activa
que ens han deixat.
I algunes, llestimosament, ens han deixat.
Jo voldria tenir un record avui per un últim membre
que ens ha deixat la setmana passada,
o just aquest cap de setmana passat,
Enric Sellts,
que va tenir una participació molt destacada
en un període concret del centre d'estudis
amb el seu suport.
I com ell, tants altres que avui ja no estan amb nosaltres,
però que han format part d'aquest teixit
del passat històric,
les pedres d'un camí que hem anat recorrent,
mica a mica, pas a pas, tots plegats.
Moltes gràcies,
molt amables,
i des de la complicitat del veïnatge que som ara,
us desitgem que tingueu molt bona festa major,
molt bona santa tecla,
conscients que des de la Canoja
sempre hem baixat a la festa major de Tarragona,
conscients també que recíprocament
pujareu a la festa major del 15 d'agost a la Canoja.
Moltes gràcies.
Amb la invitació de Francesc Roig
a acudir tots els sarragonins a la festa de la Canoja,
el 15 d'agost tanca el seu discurs
d'agraïment pel Premi al Balcó.
Pren la paraula l'alcalde.
Francesc Roig,
té a continuació la paraula
la tinent d'alcalde,
senyora Carme Crespo,
que farà la presentació de la pregonera
de la festa major de Santa Tecla de l'any 2011,
la senyora Montserrat Avelló,
poeta i traductora tarragonina.
Gràcies, alcalde.
Molt bona tarda,
alcalde, autoritats,
estimada pregonera,
senyores i senyors.
La regidora responsable de festes
té l'honor de presentar el pregoner o pregonera
de la festa major de la nostra ciutat.
Quina responsabilitat
i quina angoixa
haver d'escriure paraules
per presentar
a una tarragonina
que ha arribat al més alt nivell
en el món de les lletres,
estimada i admirada
per escriptors i escriptores
i per addictes
a les lletres i lletreferits.
Per sort,
l'angoixa va remetre
quan vaig demanar ajut
a una altra escriptora,
una dona que coneix bé
la Montserrat,
que l'admira i l'estima,
la Rosa Comas.
Gràcies, Rosa.
Sense tu,
tot hauria estat més difícil.
Montserrat Avelló,
desig,
paraula i veritat.
Tot és així com un vent,
diu la poeta,
i estic segura
que el dia d'avui
remourà el que s'amaga
dins nostre
i quedarà
en la nostra ment
durant molt de temps
i en la nostra història
ja per sempre.
perquè avui comptem
amb la presència
d'una pregonera d'honor,
una dona
feminista,
poeta
i traductora,
nascuda a Tarragona
l'1 de febrer
de l'any 1918,
que està considerada
una de les millors escriptores
de la literatura.
Així,
rasc i curt,
sense objectius afegits.
Estem de sort.
Tarragona
està de sort.
Ella diu
que li agrada
retornar a la ciutat
sempre que pot,
una ciutat
on només va poder
passar-hi la infantesa,
però que estima
i considera seva.
Que li agrada
retrobar-se
amb el mar
d'aquest balcó magnífic
que és la culminació
d'un error bellíssim,
el de la Rambla Nova.
Que li agrada
retrobar-se
amb la família
i els amics que hi té
i sortosament
en els darrers temps
ha fet per manera
de presentar
cadascun dels llibres
que ha anat publicant,
que no han estat pocs.
Montserrat Avelló
és una escriptora
prolífica
i només
en els últims
cinc anys
ha tret a la llum
tres
dels més de
deu volums
de poesia
que ha editat
al llarg de la seva vida.
És una escriptora
que té molt a dir
perquè es mou
pel desítem
d'insar-se
al cor de les paraules.
Va començar a escriure
amb regularitat
durant el seu exil
a Xile
als anys 50,
però la seva
presentació pública
no la va fer
fins que ella
en va tenir 45
a Barcelona
quan va sortir
vida diària.
Una aparició tardana
que és un reflex
de la seva manera de fer,
del seu compromís
amb la veritat.
Tal com ella explica,
al principi
de la seva carrera poètica
va tractar
d'escriure
segons els cànons
establers,
seguint la mètrica
i la rima,
però només
en el moment
en què va començar
a escoltar
el so de les paraules
i es va
deixar endur
per l'impuls
interior
és quan es va trobar
realment
còmoda
i va enfilar
una poesia pròpia
plena d'autenticitat
i lliure.
La poètica
en definitiva
que la distingeix
i la converteix
en única
i irrepetible.
Si hi ha tres mots
que defineixen
l'escriptura
de Montserrat Avelló
aquests són
desig,
paraula
i veritat.
Perquè el desig
és emoció
i per tant
és veritable
i la paraula
és per a Montserrat
Avelló
el límit
exacte
i just
de la veritat.
Tal com ella
ha manifestat
en diverses ocasions
la poesia
només pot néixer
de la veritat
de la necessitat
d'expressar
el que ens emociona
o, si més no
la poesia
que ella
entén
com a vàlida.
I si hi ha un mot
que defineix
la personalitat
de Montserrat Avelló
és
llibertat.
La defensa
aferrissada
de la llibertat
es filtra
en tots els racons
de la seva vida
i de la seva tasca.
Llibertat
en el vers
llibertat
a l'hora
d'expressar
el desig
llibertat
de la dona
llibertat
ideològica
i política
llibertat
de la llengua
llibertat
de la cultura
en definitiva
llibertat
de l'individu.
I la defensa
de la llibertat
passa en gran mesura
per posar de relleu
la quotidianitat
i la paraula
en els propis poemes
per exemple
o per posar
en valor
l'escriptura
de les dones
poetes
a partir
de la traducció
acurada
de múltiples
escriptores
anglosaxones
al català
i a l'inrevés
de la traducció
de les nostres
escriptores
a l'anglès
tal com ella
diu
d'altra banda
a la vida
ser feminista
no és una opció
és una realitat
a que qualsevol persona
en principis
s'hi veu
abocada.
Montserrat Avelló
ha rebut
els premis
més importants
de la cultura
i la literatura
catalanes
els escriptors
del camp de Tarragona
la universitat
i la ciutat
li han rendit
tribut
en altres ocasions
la seva obra
s'ha donat a conèixer
amb motiu
de la trobada
d'escriptors
de la marató
de lectura
organitzada
en el seu
90è aniversari
i d'una
de les edicions
del Joc Partit
entre molts
altres actes
i ara
Tarragona
indefugiblement
l'ha tornat
a reclamar
en aquest espai
simbòlic
de la festa
que ens seta
anualment
la reivindicació
desbordada
de la pròpia identitat
perquè
en una ocasió
com aquesta
no podem deixar
d'escoltar
aquelles veus
que ens situen
en els paràmetres
de la llibertat
i el compromís
i de l'art
autèntic
i atemporal.
Montserrat
moltes gràcies
per retornar
un cop més
a Tarragona.
Té la paraula
doncs
la senyora
Montserrat
Abelló
les paules
que acabeu de dir
sobre mi.
Autoritats
senyores
senyors
amigues
i amics
de Tarragona
permeteu-me
que comenci
en primer lloc
agraïnt
a l'alcalde
de Tarragona
el senyor
Josep
Fèlix
Badesteros
que m'hagi
concedit
l'honor
de fer
el pregó
d'aquesta
festa major
de Santa Tecla
de la ciutat
on vaig néixer
i que tan estivo.
Les circumstàncies
familiars
de la meva
infantesa
van fer
que voltés
per moltes
altres ciutats
però sempre
teníem
l'àncora
de la nostra
vida
a Tarragona.
Malauradament
el cop militar
contra la república
em va
allunyar
per molts anys
de la meva ciutat
de les terres
en què
arrelava
més
profundament
la meva identitat
personal.
Potser per això
perquè sempre
la meva
ànima
està en rebel
a les imposicions
i fidel
a la nostra
terra
i la nostra
gent
Potser per això
sempre he
dut
amb mi
la llum
i
les olors
de Tarragona
i el so
de la llengua
de les
tarragonines
i els
tarragonins.
en escaures
aquest any
el 75
de l'esclat
d'aquell
alçament militar
no puc
deixar de pensar
en aquella guerra
cruenta
contra
les forces
fascistes
que
ens
intentaven
arrebatar
la república
l'esclat
democràticament.
Com ho dic
en aquests fragments
del poema
retorn
massa llarg
per llegir-lo
sencer
que us llegiré
a continuació.
en aquests
en aquest
resum
em refereixo
a aquella
nit
del 16
de juliol
del
1936
en què
em trobava
aquí
a Tarragona
a casa
la meva àvia
on anàvem
cada estiu
i on sovint
ens hi quedàvem
per la festa
major
de Santa Tegra.
poema
on també parlo
del meu exili
i el meu retorn.
Aquí
a Tarragona
estirada
a les fresques
rajoles
d'aquesta
cambra
emurellada
amb un sol
forat clar
per on hi veia
el mar
i la lluna
m'arriba
un dia
el crit
dels homes
que passen
pel carrer.
Aquella nit
es romperen
les fòlmes
de la hipocrisia
i la meva
por
tan petita
si la mesurem
amb la por
a tots
aquells
que anaven
a arriscar-se
fins a la mort.
Com que
sembla que he
viscut
en altres
contrades
amb horitzons
senyits
d'altíssimes
muntanyes
nues
i un mar
fred
i extens
asseguda
d'esquena
a la muntanya
contemplava
la mar
i la mar
sempre
la mar
viva
d'homes
i dones.
Però així
com la roca
es desprèn
vençuda
pel pes
de la neu
o així
com la corda
deslliga
la barca
massa fort
de l'onada
així
ha estat
d'inhevitable
el meu retorn.
És per això
que ara
cerco camins
l'ombra
dels arbres
la fosca
obaga
contra les
blanques
cases
i així
arrasarada
escolto
el so
de la paraula
vostra
i meva
com l'aigua
que transpua
de la paret
ombrida
verda
de bossa
i lenta
es transforma
en una sola
gota
clara
i ara
asseguda
llindada
a casa meva
sóc
amb vosaltres.
Així
com ho explico
en la primera
part d'aquest
poema
perduda
la guerra
per falta
de suport
dels països
dits
democràtics
que declararan
la no intervenció
tot i la lluita
ferrissada
del nostre poble
mentre
ens
bombardejaven
avions
alemanys
italians.
Marxo
a l'exili
i no
retorno a Catalunya
fins després
de 20 anys
el 1960.
És curiós
però
que el meu
exili
en un país
tan
acollidor
com
Xile
sobretot
sobretot
sobretot
abans de la
fonesta
dictadura
de Pinochet
el veig
i el vaig veure
als anys 60
com unes vacances
forçades
massa llargues
i el meu
retorn
tot i l'agria
de ser
a casa
com el
d'un exili
un exili
interior
per la
constant
implacable
persecució
de la llengua
catalana
pel govern
franquista
malgrat
totes
aquelles
persecucions
vam resistir
vam continuar
parlant
la nostra
llengua
a casa
al carrer
a tot arreu
on podíem
vam escriure
vam publicar
i vam llegir
la nostra
llengua
continuava
viva
ben viva
perquè era
llengua de tots
de tot el poble
de Catalunya
nascuts aquí
o no
vinguts
aquesta
és
la nostra
força
tinc
claríssim
que és
la nostra
llengua
catalana
el que
ens dona
identitat
i per això
fan tot
el possible
per aniquilar-la
sovint
però
hi ha qui
oblida
se n'oblida
i passem
massa
fàcilment
del català
al castellà
el català
és
la llengua
de Catalunya
és de tots
els que hi vivim
i l'hem de parlar
arreu
la llengua
viu
per la paraula
i el ritme
i la força
de les paraules
neix
la poesia
com en aquest poema
que és
un cant a la vida
visc i torno
visc i torno
a reviure
cada poema
cada paraula
estimo tant
la vida
que la faig
meva
moltes vegades
avui
tornen
a sonar
fosques remors
contra la nostra
petita
autonomia
i contra
la nostra
llengua
fosques remors
que sempre
venen d'allà mateix
cal que
retrobem
la força
de la paraula
la nostra
i si cal
i cal
del nostre
crit
que si
els anys
70
va ser
va ser
va ser
el de
llibertat
amnistia
estatut
d'autonomia
avui
és el
d'independència
un crit
un crit
des de sempre
latent
dins de nosaltres
com ja
ho deia
en aquest poema
rere la porta
escrit
en aquells
anys
de foscor
rere la porta
rere la porta
el crit
un crit
mil crits
ofegats
cada cop
que es tanca
una porta
crit
que plana
sobre la ciutat
pesant
dents
crit
que puig
per fer-se sentir
i torna
la paraula
lenta
i embarbosada
crit
expectant
que s'alça
sobre les pedres
crit
que ja no te atura
gràcies
visca Catalunya
visca el català
visca Tarragona
visquin
els tarragonins
i les tarragonines
i visca
la nostra
festa major
de Santa Tecla
gràcies
aplausos
moltíssimes gràcies
a tots
moltes gràcies
senyora
Montserrat
Tavalló
pel seu
pregó
a continuació
té la paraula
mossèn
Fortuny
vicari
general
de l'Arxidiocesi
de Tarragona
il·lustríssim
senyor
alcalde
digníssimes
autoritats
una salutació
molt cordial
de part del senyor
arcabisbe
que no ha pogut ser
present en aquest acte
i jo hi soc
en nom seu
per desitjar-los
a tots
el senyor
alcalde
en representació
de tota la ciutat
una bona festa
major
ell fa
dos dies
el dilluns passat
que complia
el setè
aniversari
de la seva
consegració
episcopal
i presa de possessió
com a
arcabisbe
de Tarragona
i
ho revivíem
el dilluns passat
amb els mossens
i vam fer una celebració
molt bonica
i recordava ell
que en aquest temps
també ha estat fet
aquest any
fill adoptiu
de Tarragona
i per tant
porta
la ciutat
en el fons
del seu cor
amb una gran estima
se solidaritza
naturalment
amb tots els anells
els desitjos
de tots els tarragonins
ens desitja tots
i en el seu us ho dic
una bona festa
major
pregant el senyor
per intercessió de Santa Tecla
per la nostra ciutat
i per tots els que hi vivim
en aquest temps
de dificultats
en aquests temps
de crisis
de preocupació
de passar-ho malament
tantes famílies
el senyor
arcabisbe
encomana
totes aquestes intencions
a Santa Tecla
pel bé
de tots els nostres
conciutadans
i us desitja
tots els presents
i tots els tarragonins
una molt bona
festa major
de Santa Tecla
molt bona
festa
gràcies
senyor president
del centre d'estudis
Canongins
moltes felicitats
pel guardó
felicitats també
a Òmnium
pel seu encert
que es repeteix
any rere any
any rere any
guardonem
amb totes
aquelles persones
i institucions
que han mostrat
fidelitat
a la cultura catalana
i han mostrat
una fidelitat
també
a la nostra ciutat
i el que es fa
a l'entorn
de la cultura
i de les activitats
diverses
a la nostra ciutat
l'institut
el centre d'estudis
Canongins
forma part
d'una munió
de centres
d'estudis
que les nostres comarques
tenen la seva importància
el centre d'estudis
Alcoverent
Riu d'Oms
Altafulla
Torreda en Barra
en fi
centres
que a partir
de l'aportació
de les persones
il·lustrades
de les persones
que voluntàriament
han volgut
mantenir viva
la història
la reflexió
la cultura
la tradició
la crítica
sobre el que
s'esdevé
a cadascuna
de les nostres
viles
pobles
i ciutats
han fet
una feia
impagable
impagable
que avui dia
en part fa
la universitat
o les universitats
però que
en el seu moment
en el seu moment
només eren capaces
de fer entitats
arrelades
en el territori
vinculades
a la nostra cultura
i amb voluntat
d'anar més enllà
del que és
una historiografia
purament descriptiva
gràcies doncs
per la vostra aportació
per la vostra continuïtat
no sempre fàcil
no sempre fàcil
els recursos
ni són ara
ni han estat mai
suficients
segur
per tot el que voleu fer
en tot cas
aquest agraïment
serveixi
perquè us compensi
alguna part
d'aquestes
escassetats de recursos
i per animar-vos
amb la vostra tasca
moltes gràcies
Montserrat
per tornar a casa teva
per fer-nos feliços
amb la teva presència
pel teu pregó
moltes gràcies
moltes gràcies
també
per la teva trajectòria
professional
vital
de poetesa
de traductora
ja des de l'exili
fins ara
no és massa habitual
tenir una tarragonina
o un tarragoní
premi d'honor
de les lletres catalanes
i per nosaltres
per tant
és un gran honor
i és una gran emoció
tenir-te
amb tots nosaltres
amb un dia tan destacat
com el dia
de pregonar
amb alegria
la nostra festa major
la teva
festa major
moltíssimes gràcies
per la teva aportació
que sé que ha estat
un esforç
però que sé que ho fas
d'acord
i amb molta alegria
i amb molta vitalitat
moltes gràcies a tu
i a tota la teva família
que també t'ha acompanyat
en el dia d'avui
començàvem
alguns dels actes
d'aquestes festes majors
algun dels actes
amb una excel·lent exposició
que s'està fent
a la Caixa Fòrum
a la Caixa de Pensions
en aquests dies
una exposició magnífica
basada
en l'obra de Narcís Oller
La febre d'or
una exposició
que relata
a través de la pintura
a través bàsicament
de la pintura
però també
d'alguna escultura
i d'algun vestit
la importància
la transcendència
que l'alta burgesia catalana
va tenir
al nostre país
per les lletres
per la cultura
per la música
per la revolució industrial
pel modernisme
etc.
relata
l'esclat
de riquesa
d'aquella
alta burgesia
que va ser capaç
de donar
al país
algunes de les
més prestigioses
i importants
institucions culturals
i que també
en aquell moment
de gran abundància
va ser capaç
de malbaratar
molts recursos
amb luxe
amb luxe
amb plaers
en fi
descriu
les dues
besants
les dues cares
d'aquesta moneda
de l'oculència
de finals
del segle XIX
també descriu
la caiguda
també descriu
la davallada
pel moment econòmic
d'aquesta mateixa
burgesia
avui dia
amb el pas
de les dècades
aquella burgesia
catalana
aquells costums
de la burgesia
catalana
com l'òpera
la música
clàssica
o altres
han esdevingut
ja afortunadament
s'han socialitzat
s'han democratitzat
i són
populars
s'han popularitzat
per tant
avui dia
és possible
que
d'aquelles arts
d'aquelles arts
en el sentit ampli
gaudeixin
no només
les altes
burgesies
les classes altes
de la nostra societat
sinó
el conjunt
de les classes
socials
de tot Catalunya
i de tot arreu
amb les festes majors
pràcticament
passa
l'evolució
és justament
gairebé
la contrària
i l'altre dia
hi pensava
mentre fèiem
el perpetuador
de les festes
o guardonàvem
els teclers d'honor
els dos
perpetuadors
d'aquest any
i l'any passat
són persones
vinculades
al que en diem
les classes obreres
o populars
en genó
l'any passat
un fuster
un gran professional
molt humil
però un gran professional
o en guany
el Mariano Borrero
en guardito
també una persona
vinculada
al món del treball
al món obrer
les festes
en aquells moments
d'aquesta borgeria
de finals del segle XIX
eren fetes
eren fetes
per la gent
del poble
per pagesos
per pescadors
per traginers
per obrers
que són els que vestien
els castells
que són els que portaven
els sants
que són
com en el cas
de Tarragona
la brigada municipal
la que portava
fins i tot
els nanos
vells
de la ciutat
d'aquelles
classes populars
d'aquelles classes populars
que portaven
i mantenien
i vivien
amb entusiasme
la festa major
hem passat
en aquests temps
en què afortunadament
en una colla castellera
no hi ha només
gent que carregava sacs
o gent que es dedicava
al món
de la pagesia
o gent que es dedicava
al món
de la pesca
avui dia
afortunadament
hi ha universitaris
hi ha gent
molt acomodada
econòmicament
hi ha gent
no tant
en definitiva
s'ha intercomunicat
s'ha fet
multiclassista
la festa major
i avui dia
és viscut
amb la mateixa intensitat
per l'obrer
com
pel gran professional
o pel professional
amb una posició
econòmica
benestant
aquestes
dues
tendències
que podíem
definir
com a
en tot cas
divergents
o antagòniques
fan
que la festa major
avui dia
sigui una festa major
molt viscuda
molt viscuda
per tothom
molt viscuda
al carrer
molt viscuda
a les escoles
molt viscuda
a les institucions
com la nostra
i totes les institucions
viscuda també
amb devoció
viscuda
amb ganes
de passar-s'ho bé
viscudes
des de la tradició
viscudes
des de la voluntat
de trobar-se
units
d'obrir un parèntesi
en aquests temps
difícils
i complicats
i la nostra festa
es mostra així
viva
es mostra vital
enguany
com cap altre any
malgrat la crisi
els espectacles
les entrades
dels espectacles
s'han exaurit
i s'han exaurit
abans de temps
inclús
la munió
la munió
de persones
que omplen
places
carrers
espais
d'aquesta ciutat
veient exposicions
participant en concerts
participant d'aquells actes
tradicionals
de la nostra festa major
són
no direm més que mai
però són moltes
moltíssimes
en tot cas
això demostra
la vitalitat
de la festa
la devoció
per la nostra patrona
que processiona
a la nostra ciutat
d'ençà
que des del 1321
va arribar
al port de Saló
i va processionar
fins a la catedral
demostra doncs
que Tarragona
està viva
que la nostra festa
està viva
que la gent la vol
i si a més a més
tenim una diada
castellera
com la que vam viure
diumenge
històrica
doncs
és la cirereta
del pastís
d'una festa
que ha de continuar
encara
fins al proper
cap de setmana
unes festes
intenses
viscudes
amb les que
hem d'obrir
un parèntesi
i de les que
des de les quals
no podem oblidar
amb aquella gent
que ho està passant
malament
com el Jaume Guas
el director
de l'esbar
d'en Saire
perdó
de l'esbar
Santa Tecla
que ahir
fent un esforç
titànic
amb cadira de rodes
va poder assistir
a la representació
d'una de les seves obres
que és el retaule
de Santa Tecla
per tots ells
per aquests aragonins
que han donat
la vida
que han donat
el seu temps
el de la seva família
per la nostra ciutat
per la nostra festa
per tots ells
un sentit
homenatge
que tinguin
una molt bona
festa major
de Santa Tecla
2011
i que la visquin
amb joia
amb felicitat
amb reflexió
amb els seus
familiars
amics
i coneguts
moltes felicitats
anem a fer l'acte
de sortida
de la bandera
de la ciutat
pel balcó
i l'arrencada
dels gegants
i l'arrencada
i l'arrencada
de la ciutat