Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio,
ara quan passen vuit minuts de dos quarts d'onze del matí.
Ho hem anunciat ja en el sumari del programa.
Avui ens visita José Miguel Abdelcader,
ell és el cap de la Guàrdia Urbana a la ciutat de Tarragona.
Hola, bon dia.
Bon dia.
A més a més, es compleix fa poquet un any al càrrec, José Miguel.
Sí, el dia 1 de desembre vaig fer un any al camp de banda de la Guàrdia Urbana.
Després en farem balanç, però avui el motiu real de la seva visita aquí a les ràdios
per parlar de la seva tèstia doctoral, que ara la podeu trobar en forma de llibre.
S'ha publicat, ho ha fet a l'editorial Tirant el Blanc,
Models de Seguretat i Publicia en Campos Universitaris.
Un tema, a més a més, que, vaja, poc estudiat, José Miguel.
I tampoc, no hi ha res, ni doctrina, ni regulació.
Bé, a Espanya, segur.
I a la resta d'Europa Occidental hi ha molt poca referència.
A nivell de literatura, de doctrina, llenys de mica.
Llavors, el plantejament que vaig fer és fer un dret comparat entre dret anglosaxó,
Estats Units i Inglaterra, o Reino Unit, i Europa Occidental.
En un món anglosaxó on predomina els precedents,
es dona la paradoxa que està tot regulat.
I el món Europa Occidental que predomina la regulació no està regulat.
Aquesta és la paradoxa que m'he trobat.
perquè quan parlem de models de seguretat,
publicia i campos universitaris,
de què estem parlant, exactament?
Bé, el tema, encara que sembla complex,
no és un tema molt fàcil.
Tothom saps que hi ha una universitat,
que hi ha un recició universitari,
que hi ha universitats que estan delimitades,
com la Universitat Autònoma de Barcelona,
que és on vaig estudiar jo,
la de la Can, la de la Jaume I d'aquí de Castelló,
que tenen unes característiques.
Qui és el propietari de les vies?
Doncs la universitat.
I qui té la responsabilitat en tema de seguretat?
Aquesta és la pregunta.
I a partir d'aquí començo a treballar.
I qui va té aquesta responsabilitat?
Bé, a veure, com ja he dit,
a Espanya, a Catalunya en concret,
no hi ha cap regulació sobre aquest tema.
El model català o la resta de l'estat d'Espanya
és un model on la seguretat pública és una responsabilitat d'estat.
Per contra, o d'una manera diferent,
en el món anglo-saxó,
la seguretat pública és una responsabilitat d'el ciutatà.
I ara, clar,
on desenvolupa aquesta responsabilitat d'aquestes seguretat
a l'administració pública en el campus universitario?
I ara, la gent retortrae a la història.
Quina és l'origen del fuert universitario?
On nasa el fuert universitario?
I a partir d'aquí construï una tesis doctoral
i amb molta caucística.
Per exemple, un exemple que sempre hi poso.
On va nasa el fuert universitario?
Va nasa 1231 a la Universitat de París.
perquè hi va haver uns disturbs
entre el poder real i el poder feudal,
o poder real, millor dir,
i el poder universitario,
i va haver que intervenir a la papa de Roma,
al Grigori Nuret,
i va haver que dictar una bula papal
donde donava el caràcter de fuert universitario
a les universitats.
O sigui, és closu, diguéssiu,
de qualsevol interferència exterior.
Això es va desenvolupant,
al llarg de la història.
Hi ha un exemple molt curiós
a la Universitat de Salamanca,
amb el sigle XIII,
es donava la figura del maestre escola,
o el maestre escuela,
que era el representant papal
amb el campus universitari.
I tenia poder per jutjar,
per detenir i per encarcelar,
posar la garxola
a la comunitat universitària,
estudiants i professors.
Imagina, avui en dia això en Espanya
seria impensable.
Impensable.
Però això s'ha anat desenvolupant
i va arribar un moment
on el poder, diguéssim,
de l'Església,
que el que donava la licència docente,
o sigui, la licència
per impartir estudi superior,
es va separar de l'Església
i va començar, diguéssim,
a desenvolupar l'autonomia universitària.
A més, en el llibre,
en aquesta tesis,
fa això,
s'explica el model anglosaxó,
també el model d'Alemanya,
i a més a més,
es fa una proposta de seguretat
per als campus del país.
I tant.
Per on passaria una proposta
per aplicar un model
d'aquest tipus
al nostre país?
A veure,
el model que hi ha
a Catalunya,
posem, per exemple,
a Catalunya,
és un model
on la seguretat privada
és la seguretat
que tenen les universitats.
La policia pública
només pot entrar
a una universitat
amb autorització
expressa del rector
o delicte flagrant.
No hi ha una altra situació.
O sigui,
ni per actuar preventivament
ni per practicar una detenció
ha de demanar autorització
al rector en base
a aquest fuert universitari.
O sigui,
aquesta exclusió
de qualsevol injerencia extrema.
Per tant,
avui per avui,
l'única seguretat
que es practica
a la universitat
és la seguretat privada.
La universitat contracta.
I això és bo
o és dovent?
Home,
és l'única eina
que tenen en aquest moment.
A no ser que,
si es modifiqui
la legislació,
que això,
a veure,
no seria una prioritat
en aquest moment,
però hi ha la figura
dels convenis,
dels convenis
de col·laboració,
de cooperació.
Clar,
per què?
Dicen la figura dels convenis.
Perquè hi ha tres administracions
territorials,
la local,
la autonòmica
i la estatal.
I hi ha una altra administració
que és la administració
territorial,
perdó,
institucional.
I la universitat
és una administració
institucional.
Podria subscriure
a convenis
en matèria
en matèria de seguretat
o de trànsit
com administracions
territorials.
Digue-li
administració local
o digue-li
administració autonòmica.
Això sí es podria donar.
Jo,
universitat,
tinc la intenció
de signar un conveni
amb la Generalitat
o amb l'Ajuntament
de Tarragona
perquè la policia
pública
practiqui
tasques preventives
de seguretat
en el campus universitari.
Això seria una solució.
I això passa
i m'aventuro
a dir-ho així
sense saber-ho.
Això passa potser
perquè a l'estat espanyol
no hi ha hagut precedents
potser de casos
molt...
Vaja,
com ha passat als Estats Units
en algunes universitats
on sí que hi ha hagut problemes
amb tirotejos,
amb assassinats.
Potser que no hi hagi
un precedent a l'estat espanyol
fa que no hi pensem tant
en això?
Home,
això està clar.
El nivell de seguretat
que hi ha a Catalunya,
per exemple,
i als Estats Units
no té res a veure.
Tenim un nivell de seguretat
molt, molt elevat.
Estats Units
i la universitat
la gent porten armes
i s'han de posar
uns mitjans
no massa,
adequades
a la situació
que en Espanya
aquesta situació
en Catalunya
es dona.
Però això no vol dir
que ja
s'ha d'afrontar
qui té la responsabilitat
de la seguretat
del campus universitario.
Això és la pregunta
que faig jo a Amar Lliber.
Qui té la responsabilitat?
I a partir d'aquí
pot construir
una eina
com podria ser
el conveni de cooperació
que seria
per mi la solució
més ideal
per aquests casos.
Jo
la tasca d'investigació
que he fet
no he trobat
cap conveni
de cooperació
en matèria de seguretat
en tota Catalunya
i en el rest
de l'estat espanyol.
Cap ni una.
Cap ni una.
L'únic que he trobat
del municipi
de procedència meva
a Sardanyola
que en aquell moment
jo va a suscribir
l'Ajuntament de Sardanyola
va a suscribir
un conveni
de cooperació
en matèria
de trànsit
perquè per actuar
en disciplina viària
s'ha de demanar
també autorització
al rector
o suscribir
un conveni.
Esa és la conseqüència
de la figura
del foro universitario.
O sigui, universitat
més callada,
delimitada
al titular
i al propietari
de la via
és la universitat.
O sigui, seria
com la Universitat Autònoma
de Barcelona
que són vies
on tothom pot circular
però el titular
de la via
és la universitat.
Serien vies privades
d'ús públic.
Però ha sigut
una administració
institucional
per poder actuar
la policia
o té l'autorització
del rector
o ha de suscribir
un conveni
com en aquest cas.
És un tema
si m'és no poc conegut.
Vaja, a mi em sorprèn
totalment desconegut.
Totalment desconegut.
El estudiant
o la gent del carrer
té a assumir
que la policia
no pot entrar
a la universitat.
Ojo,
no pot entrar
si no hi ha un delicta flagrant.
Lo que no pot entrar
la policia
és
per iniciativa pròpia
o per una qüestió menor.
Ha de demanar
autorització
al rector.
Per què?
Perquè el responsable
de la seguretat
en la universitat
és el rector.
Ho va fer a Sardonyola
i espantejo
fer-ho a Tarragona o no?
No, perquè les característiques
de Tarragona
són diferents.
És diferent.
Perquè no hi ha
les universitats
estan molt disperses
i no hi ha un recinte
de limitar.
Un gran campus universitari.
Així, com per exemple
l'exemple
de la Universitat
de Barcelona
o la Universitat
de Jaume I
de Castelló.
O la d'Alacant
també,
que és un exemple.
Això seria necessari.
En tot cas,
m'imagino
que no deu ser fàcil
haver fet
una tesi com aquesta
quan parteixes
m'imagino
pràcticament
de zero
i que s'acaba publicant
va tenir més
el com l'AUDE.
M'imagino
que és satisfet.
Molt satisfet
perquè jo vaig estar
a punt de llançar
la tovallola
d'una vegada
perquè això
no hi ha manera
que surti endavant.
No hi havia res
i tota la literatura
o doctrina
que hi havia
era en anglès
i jo tinc l'anglès
una mica just.
Això va ser un repte
també.
El resultat del repte
va ser un resultat
per mi
molt interessant.
Per què?
Perquè aquesta tesi
es va defensar
en l'any 2006
i curiosament
fins avui
no ha canviat res
la situació.
Continua igual.
això també
és un dada
que s'ha de tenir en compte.
Que mira que fa
ja uns quants anys.
Imagina
i vaig començar
a investigar aquest tema
del 2000.
Vaig defensar la tesis
del 2006
han passat 11 anys
i no ha canviat
la situació
ni a Espanya
ni a la resta
d'Europa occidental.
I han ocorregut coses
a les universitats.
Han passat coses.
En aquest últim any
hi ha hagut alguns casos.
Això mateix.
Va haver
concret a l'autònoma
en l'any 1999
va haver
una intervenció
policial
una visita
del president
del govern estatal
on es va vulnerar
el foro universitari.
Per què?
Perquè tampoc
hi ha una cultura
massa
massa
diguésse
desarrollada
de lo que és
el foro universitari.
Més que una cultura
el gran número
de gent
desconeix això.
El rector sí
que sabe lo que és
la figura
del foro universitari.
Però que l'administració
pública
com la responsabilitat
de la ciutat
és meva.
Ho he d'intervenir.
Ojo,
no, no.
Ho he d'intervenir
però s'ha de comptar
amb el vistiplau
del rector.
Un tema
si més no
molt interessant
que podeu trobar
imaginau llibre
a les llibreries.
A la llibreria especialitzada
i a la pàgina web
de la editora
Tiralobla.
que si entreu
de fet
fins i tot podeu consultar
una part de l'índex
i la introducció
del llibre
a internet
aquest model
de seguretat
i policia
en campos universitaris.
Un llibre
que ha publicat
el cap de la Guàrdia Urbana
de Tarragona
des de fa un any
abans ho dèiem
ara el desembre
es complia
un any
del cap de banda
de la Guàrdia Urbana
de Tarragona
quin balançant fa
després d'aquest any?
Home,
primer de tot
satisfació
perquè
per la confiança
que continua donant
la ciutat de Tarragona
principalment
l'equip de govern
i el meu equip de treball.
Això és la base
per continuar treballant
i tinc la intenció
que dure una mica més.
Des del punt de vista
del que m'he trobat
a la Guàrdia Urbana
de Tarragona
m'he trobat
una Guàrdia Urbana
una policia
molt motivada
en aquest any
s'han fet
dues coses
molt importants
una és
implementar
o desenvolupar
i implementar
un model
de policia
de proximitat
de Tarragona
que estava
però no estava
configurat
llavors la Junta Local
de Seguretat
del febrer
es va aprovar
el model
de proximitat
de Tarragona
que és un model
de policia de Catalunya
mosso d'esquadre
policia local
i la segona
part important
és mantenir
i reforçar
el model
d'especialització
de la policia
i de la proximitat
al ciutat
serien els dos reptes
que hem treballat
que m'he marcat
com a repte
per l'any que ve
aquest any
que vindrà
que ja ha començat
del punt de vista meu
de la meva comissió
de serveis
primer de tot
que els serveis
no diguin qualitat
la gent
vol una policia
però una policia
que faci la tasca
en qualitat
que sigui propera
que sigui atenta
el segon
reforçar
encara amb el model
de proximitat
sobretot
amb associació
de veïns
i comerciants
i enfortir
la especialització
o sigui
amb una policia
que treballa
en qualitat
professionalitzada
i propera ciutadà
per mi seria
la policia
ideal
ahir de fet
es celebrava el dia
de la guàrdia urbana
i es va fer també
una mica de balanç
d'aquest any
i el tinent del caud
el Carlos Castillo
parlava de potser
falten potser més agents
poder ampliar
el cos
de la guàrdia urbana
i vaja
el que està
ara pendent
és la nova
caserna
m'imagino que
en tot cas
això sí que toca més
a l'administració
però vaja
potser són dos temes
també
que s'hauran de treballar
en aquests propers anys
bueno sí
tenim un
resta
en un context
difícil
però no impossible
impossible no
perquè
perquè hem de ser
imaginatius
hem d'afrontar
nous restes
noves formes de treball
i d'organitzar
el servei públic
i sobretot
molt molt proactiu
hem d'avançar
una mica
a lo que demana
la ciutatà
i amb els recursos
que tenim
doncs aprofitar-lo
de la màxima manera
possible
això seria una mica
el resum
per part meva
de lo que faré
a la Guàrdia Urbana
de Tarragona
doncs ja ho sabeu
és el balanç
d'aquest
any de
no de mandat
no és la paraula
el capdavant
de la Guàrdia Urbana
José Miguel Abdel-Cáder
que avui a més a més
ens ha acompanyat
per parlar
d'aquest llibre
que ha publicat
la seva tesi doctoral
sobre els models
de seguretat
i policia
als campos universitaris
moltes gràcies
per haver-nos acompanyat
i que vagi bé
moltes gràcies
i d'aquí vull donar
públicament la gràcia
a la ciutat de Tarragona
per donar-me aquesta oportunitat
de continuar
al camp de banda
de la Guàrdia Urbana
gràcies i bon dia
Gràcies