Les 11 del matí, 8 minuts.
Cels de tardor del Camp de Tarragona al Maestrat.
És el llibre del qual parlem avui al matí de Tarragona Ràdio.
Ja fa mesos que es va publicar,
però aquesta setmana se'n va fer una presentació a l'Ajuntament de Tarragona.
Excusa per la qual hem dit, home, doncs tornem a parlar d'aquest llibre
i que val la pena.
Són fotografies de Quim Vendrell, que ens acompanya.
Quim, bon dia.
Hola, bon dia.
I paraules de Marina Maseguer.
Bon dia, Marina.
Bon dia.
Fotografies i paraules.
Com va néixer aquesta combinació
i per què us vau tirar una mica a la piscina
de fer aquesta proposta de llibre?
A veure, és condició de l'editor
que la fotografia vagi acompanyada de poemes o paraules,
com li agrada dir a la Marina.
Aleshores jo vaig fer les fotografies
i se'm va ocórrer que una de les persones
que podia aportar paraules
doncs podia ser la Marina.
I efectivament va ser la Marina,
com es pot veure al llibre.
A més, forma part d'aquesta col·lecció
he mirat aquesta terra
de nova editor.
A més, crec que és el quart llibre
d'aquesta col·lecció.
I vosaltres, ben,
hi heu posat un granet de sorra.
Poemes o paraules, Marina?
A mi m'agrada dir-ne paraules.
Per què?
Perquè em sembla pretensiós
parlar de poemes.
De fet, el Quim, quan m'ho va proposar,
ell sí que em va parlar directament de poemes
i per això jo vaig tenir molt clar
que li havia de dir que no en aquell moment.
i de fet, de moment, li vaig dir que no.
Però després, doncs,
em vam continuar parlant
i em va dir això, no?
Que el que, de fet, haurien de ser
seria un text que acompanyés la fotografia, no?
I el que t'inspirava, aquella fotografia.
Això ja em va convèncer més.
I, per tant, són això, no?
És una mica les sensacions, no?
Que t'inspira cada una de les fotografies
i, clar, jo creia que tècnicament
això no es poden anomenar poemes
perquè no ho són,
però, en canvi, sí que són paraules.
I per això vaig aconseguir
convèncer l'editor
perquè em digués paraules i no poemes.
Va costar o no?
Va costar això o no?
Una miqueta, però al final me'n vaig sortir.
Al final ho vas aconseguir, eh?
Paraules i fotografies.
Quin tipus de fotografies
podem veure en aquest llibre?
A veure, són fotografies bàsicament descriptives
i on el cel té...
És la part essencial, no?
O sigui, el cel, en un dia com avui, per exemple,
podem parlar que tal com està el cel
ens influeix en l'estat d'ànim.
Un dia com avui no és un dia
per anar rient tot el dia, per dir-ho d'alguna manera.
Hi ha gent que no l'afecta, eh?
Però la majoria de gent,
un cel així ennubolat,
que a més a més està plovent,
doncs afecta d'una manera...
no intensa, per dir-ho d'alguna manera,
però afecta a l'ànim de la gent, no?
Per tant, el cel és l'element predominant
que hi ha a la fotografia,
que bàsicament és descriptiva
i que fa un recorregut des de Tarragona
fins a arribar al Maestrat,
que era la primera vegada que hi estava
i realment és un paisatge extraordinari.
I per últim, una fotografia
que incorporo
és una fotografia sobre l'Alguer,
ciutat de Germana de Tarragona,
però que en definitiva
l'Alguer i tota la Sardenya,
doncs també donen per molt.
Quin és el millor cel per fotografiar?
Qualsevol.
Qualsevol?
No n'hi ha cap que diguis
per la llum, per el color,
sigui molt millor?
És un tema subjectiu,
però, per exemple,
el cel que hi havia ahir,
aquell cel enfosquit, amenaçador,
a mi és un dels cels
que possiblement més m'agrada
i després aquest tipus de cel
és lladar-ho a blanc i negre.
O sigui, no quedar-se amb el color,
per dir-ho d'alguna manera,
sinó que encara per donar-li
aquella força que té,
millor en blanc i negre.
parlava aquí, Marina,
d'això,
que els seus moltes vegades
condicionen el nostre estat d'ànim,
per exemple,
en un dia com avui,
m'imagino que és el que has intentat
reflectir en aquestes paraules
que dius.
Sí, exactament,
el que inspirava el cel,
de la fotografia,
però no tan sols el cel,
sinó també tot allò
que ho envoltava.
Per exemple,
hi ha el cas
de corbera d'ebre,
que hi ha tot el poble destruït,
etcètera,
i clar,
en aquest cas
no es parla
només del cel,
sinó també
de tot el que inspira
el panorama
que es veu
a la fotografia
i la destrucció
i les causes
que han comportat
aquesta destrucció,
per exemple.
També n'hi ha d'altres
en què apareix el mar
també
i és, vaja,
és molt interessant
de veure el contrast
entre els colors
i el tractament
que hi dona el Quim,
en aquest cas.
És complicat, això, Marina,
de parlar d'això,
dels seus,
de les sensacions
que produeixen,
del seu entorn també,
com deies?
No és complicat
perquè he intentat
reflectir,
transmetre realment
el que m'inspirava,
llavors,
com que, clar,
en aquest cas
no hi havia ningú
que sapigués millor
que jo
el que m'inspirava
la fotografia,
no,
complicat
no va ser.
Potser és més complicat
en el cas del Quim,
intentar que realment
l'enquadrament,
que la fotografia
reflecteixi
el que realment
vols que reflecteixi.
En el meu cas,
com que ja em vaig trobar
la fotografia feta,
doncs la meva feina
era només
donar la meva visió,
respecte,
el meu punt de vista
respecte a aquella imatge.
Heu coincidit després,
Quim?
És a dir,
quan la Marina
ha fet aquests textos
sobre les fotografies,
a tu et causava
la mateixa sensació
que a ella o no?
Sí,
a més a més,
hi ha un avantatge
que la Marina
ho ha fet
d'una manera
sumament senzilla,
en la qual cosa
hi ha una coincidència
perquè jo també
quan he intentat
fotografiar
ho he intentat fer
de la manera
més senzilla,
o sigui,
una descripció
molt senzilla
del paisatge,
en aquest cas
bàsicament
tot és paisatge,
i per tant
ha hagut
una coincidència
total
entre
la meva intenció
fotogràfica
i el que han estat
les seves,
com diu ella,
les seves paraules.
jo n'estic molt content
del resultat
que s'ha produït
d'aquest matrimoni,
d'imatge
i lletres.
Amb quina imatge
us quedeu?
Perquè m'imagino
que n'hi ha alguna
que potser és la preferida
o aquella que
fins i tot us faríeu en gran
i us penjaríeu a casa
o aquella que
us inspira
o us crea
més sensacions.
Amb quina foto
us quedeu?
Jo, per exemple,
amb la de Morella,
la de Morella
m'agrada molt
perquè també és un dia
com aquests d'avui,
i és un dia així
que estava a punt,
a punt,
a punt de ploure.
És justament aquesta.
És un dia
que estava a punt
de ploure
però ve el núvol,
així que és molt negre,
però el sol
encara il·lumina
el poble de Morella.
I aquest contrast
de llums
jo, per mi,
és una de les que m'agrada més.
El que també m'agrada molt
és la del cel de Cambrils,
que és una de les primeres,
que hi ha tot el cel
tot vermell.
Aquesta també
és una de les meves
preferides.
Sí, sí, sí.
I del Quim,
aquesta, eh?
No, aquesta és la...
Ah, aquesta.
Molt bé.
Aquesta és més vermella,
és més intensa.
Home, aquesta té molta força.
És tot el cel de foc.
Sí, sí, sí.
I el Quim,
amb quina es queda?
Jo em quedaria també
amb aquesta
perquè, a més a més,
amb els molins de vent
que s'insinuen,
que a veure,
que és una foto
presa des de lluny,
sembla més aviat
el Mont Calvari.
Dona aquesta sensació,
no?
Els molins
s'estan convertint en creus.
Sí, no s'estan convertint en creus.
s'estan convertint en creus
i aquest cel vermell,
a més,
no pogué,
doncs,
me quedaria amb aquesta
i l'altre que em quedaria
també és amb la de Corbera.
Sí, eh?
Per la intensitat
que teníem en aquell moment,
aquest contrast que hi ha
entre el cel,
que també és amenaçador,
s'està enfosquint
i la llum lateral
que està caient
sobre les pedres,
sobre allò
que està tot destruït
de Corbera, no?
Tenim molts paisatges
al nostre territori,
creieu,
dignes de fer això?
És a dir,
que valen molt la pena
de visitar,
de fotografiar,
de perdre-s'hi...
Jo crec que moltes vegades
quan plantegem un viatge,
plantegem un viatge
per anar lluny, no?
I jo crec que
el que tenim
al nostre entorn
més immediat realment
és molt interessant
per visitar.
Jo, com us deia abans,
descobrir el maestrat
ha estat
una gran descoberta
com a paisatge,
com a territori,
no ho sé,
sorprenent, no?
Per dir-ho d'alguna manera.
I aquí a prop
tenim coses
que poden ser
molt interessants
de visitar
i de fotografiar
per descomptat.
Sí, Marina?
Sí, jo estic
completament d'acord.
Jo he tombat
bastant pel món
perquè m'agrada
tombar
i sempre que
puc
doncs
me'n vaig
i he vist
això, no?
Països
de molts continents
i sempre dic
que un dels paisatges
que m'agrada més
del món
però del món
és el Montsant,
no?
I concretament
doncs
Siurara,
tota la part de Morera
del Montsant...
És a dir,
que a vegades
sembla que hagis
d'anar molt lluny
per veure moltes coses
quan ho tens
a tres quarts d'hora
en cotxe
tens una meravella
que dius
ostres,
no sé si ens la mereixem.
Ha estat
una mica
la vostra
primera entrada
en això
del món literari.
Bé,
la Marina
ja n'havien parlat
amb aquest llibre
Paraula de Tecla
però vaja,
era molt diferent
el que veiem ara.
Sí,
jo tenia
Paraula de Tecla
i després també
havia col·laborat
amb altres publicacions
però sempre eren més així
doncs de caire
acadèmic
més que d'acadèmic
més tècnic
diguéssim,
més sobre llengua catalana
que és el que em dedico
professionalment
en el món així
de la creació
de la ficció
diguéssim
que tampoc és ficció
que són descripcions
de paisatges
però sí,
en el món així més creatiu
és la primera incursió.
Pot ser l'inici
d'una relació
literària fotogràfica?
És a dir,
has entrat al cuquet
de tornar a fer
una altra cosa
com aquesta?
Sí, el que passa
que a veure
no és dit i fet
això sí
que porta el seu temps
en definitiva
triar un material
que normalment
el que fas
és que tu pots tenir
un vincle emocional
amb aquell material
amb aquelles fotografies
i el que has de fer
és que una altra persona
et faci la tria
que realment
et faci veure
l'objectivitat
del que tu has fet
i això amb aquell llibre
va passar.
Per tant,
en el meu cas
va ser que algunes persones
m'ajudessin
a fer la tria
i a partir d'aquesta tria
doncs tornar a buscar
la marina
per veure si aquesta tria
també li satisfà
per poder
incorporar
les seves lletres
aquí, no?
Quantes n'hi havia
de fotografies?
Inicialment
es va partir
d'una tria
de 50
sabíem que al final
havíem d'anar a 18
es va partir
d'una tria de 50
i a partir d'aquí
van anar fent la criba
fins a arribar
amb aquesta
amb aquesta tria final
doncs ja ho veieu
val molt la pena
sobretot per això
per veure aquests
paisatges
aquests cels
del Camp de Tarragona
al Maestrat
Cels de Tardor
amb les fotografies
del Quim Vendrell
i les paraules
de la Marina Maseca
aquest llibre
d'Aroba Editors
que podeu trobar
a les llibreries
Marina
aquí moltíssimes gràcies
per haver vingut
i que vagi bé
quan en torneu a publicar
una altra
ja en tornem a parlar
molt bé
que vagi bé
bon dia
a vosaltres