Passen dos minuts a dos quarts d'onze del matí.
Aquí seguim en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Des de fa un parell de setmanes estem assistint
a una situació realment política i social complicada
en diversos països del nord d'Àfrica.
Especialment significativa és la situació d'Egipte.
Des de fa un parell de setmanes hi ha manifestacions,
en alguns casos realment multitudinàries,
de col·lectius opositors al règim de Mubarak.
També hem vist la revolta popular a Tunísia,
manifestacions de protesta en altres països del nord d'Àfrica i de l'Orient Mitjà.
Volem avui analitzar com pot afectar aquesta situació convulsa
econòmicament i políticament a empreses de les comarques de Tarragona
que tenen negocis i que tenen projectes en marxa
en alguns d'aquests països del nord d'Àfrica.
Per això, ara mateix tenim línia directa amb el senyor Joaquín Jaldo.
Ell és el fundador de l'empresa Construcciones y Rehabilitaciones Jaldo,
que opera bàsicament a la comarca del Baix Camp.
De fet, Joaquín Jaldo és també el president del gremi de la construcció d'aquesta comarca.
Senyor Jaldo, molt bon dia.
Molt bon dia.
Com afecta a vostès, si és que els està afectant d'alguna manera els projectes
o les obres que tenen en marxa?
Crec que com a mínim a Egipte segur, no?
Sí, estem treballant ja fa un any i la realitat és que, a veure, tot afecta malament, no?
Perquè des del dia 30 que es va convocar en vaga general,
se van paralitzar totes les obres.
Això és complicat, no?
La gent sí que la tens encara contractada, però les obres s'han paralitzat pràcticament 12 dies.
Aquest diumenge s'han posat en marxa.
El que passa és que va molt poc a poc.
O sigui, no es pot arrencar com si diguessis demà comença una obra nova, no?
O sigui, s'han començat a arrencar, però no hi ha materials, no hi ha suministraments de formigó,
per la qual cosa anirà molt lenta.
Vostès exactament què estan fent a Egipte?
Estem fent uns edificis d'oficines, però una promotora molt gran d'Aràbia Saudita,
i després estem fent tota la central de marxems i oficines de la cadena metro.
Aquestes dues obres, Alcaire?
Alcaire mateix, sí.
I a veure, són obres importants, són obres de 80-90.000 metres cada edifici,
són obres molt grans, però és igual, o sigui, no tens material,
ho tens pràcticament tot parat, m'entens?
És a dir, ara mateix quasi seria més problema la falta de material,
que no pas el personal que després d'uns quants dies d'atur, d'aturada,
haurien tornat a treballar.
El personal vol treballar, o sigui, però no des del dia de diumenge passat,
sinó des del dia 29, el dia següent de la revolta,
o sigui, el personal vol treballar.
Aquí n'hi ha... el tema de manifestacions sí que és multitudinària,
però hi ha moltíssima gent que depèn del treball.
O sigui, jo tampoc no estic tot d'acord amb totes les notícies que donen,
o sigui, em deien 1.000 parats cada dia, o sigui, jo això no m'ho crec.
O sigui, allà ara mateix hi ha feina per a tothom.
O sigui, no dic que el sou sigui baix, perquè el sou és baix.
O sigui, allà un oficial està cobrant 260 euros més.
El que passa que 260 euros al Cairo són 1.500 euros aquí, a Reus, a Espanya, a Catalunya.
O sigui, no és comparativa.
El que passa és que els medis de comunicació, a vegades,
te diuen coses que s'enten per allà, com el de 1.000 parats cada dia.
Això no m'ho crec. No m'ho crec perquè porto un any a Egipte.
I jo sé que trobar gent costa trobar gent.
La gent és molt professional, la gent és molt bona,
i no em crec que ara, amb tota la quantitat d'obres que hi ha al Cairo,
al Cairo, a Orgada, al Charmexec, a Alexandria, hi ha moltíssima obra.
No em crec que estiguin dient que falta...
O sigui, que la gent està al paro.
Per la qual cosa, no ho entenc, tampoc.
Vostè, senyor Haldó, deia això, que fa un any que estan operant,
que estan treballant a Egipte.
Com una empresa com la seva, Construccions Haldó, va parar a Egipte?
Com troba els projectes?
Com és que busca feina, precisament, en un país del nord d'Àfrica com aquest?
Molt fàcilment.
Aquí a Catalunya hem operat pràcticament a les quatre províncies durant els últims 15 anys
i portem dos anys que és que no hi ha feina.
No hi ha feina per a tothom.
O sigui, si vols aguantar i no vols tancar,
i si vols tirar endavant el projecte que tens en ment,
tens que sortir fora d'aquí.
Egipte, per què?
Sempre m'ha agradat Egipte, tenia contactes,
tenia amics que estaven a Egipte, vivint,
i per la qual cosa em vaig encaminar per aquell país.
Vaig estar a punt d'anar a Líbia,
però em vaig encaminar per Egipte perquè ho veia més segur.
I avui en dia ho veig segur.
O sigui, jo marxo cap allà d'aquí tres dies
i ho tinc molt clar que allò s'arreglarà i que allò tiraré endavant.
Els seus projectes, el que està fent allà Haldó, al Caire, no perilla, per tant?
Avui en dia, avui mateix, jo he parlat ara fa una hora
i estan treballant a un ritme molt lent,
perquè no hi ha material, ja dic, però estan treballant.
De perillar, l'únic que pot passar és que hi hagi una guerra civil,
que jo crec que no, o sigui, les converses amb la oposició,
tot això, i bueno, ja es veu a la tele, no?
O sigui, ja va en marxa.
No crec que vagi més enllà de lo que ha passat.
Per lo cual, espero que no perillin i que se pugui tirar endavant,
perquè si després de caure per aquí a la zona,
hem de caure allà, ja podem plegar.
Per fer-nos una idea, senyor Haldó,
a quantes persones donen feina els dos projectes en els que estan treballant?
Unes 260.
260.
Sí.
I aspira, Haldó, a tenir més projectes en el futur a Egipte?
Tenim tres per començar.
Tenim tres que ara no sabem si això tirarà endavant o no,
però tenim tres projectes nous.
Són projectes també molt grans,
parlo d'edificis, uns edificis de vivenda,
i després tenim la proyecció d'un hotel Xeratón,
que també el tenim contractat.
El que no sé és si això pararà o no tirarà.
També et diré que tenim altres coses que no és de la construcció allà
que estem implantant.
Tot sobre la construcció, però no construcció directa.
I, a veure, la veritat és que ens va molt bé.
Jo m'he portat proveïdors d'aquí, de la zona del Baix Camp, cap allà,
estan operant amb mi,
per la qual, espero i desitjo que jo tiri endavant i que no caigui.
De les seves paraules, es desprèn, doncs,
que allà hi ha feina, per al seu sector.
Ara mateix, al Cairo,
et dic al Cairo per no dir-te altres ciutats importants,
però al Cairo, si no m'equivocaria,
estaríem fent dos o tres milions de vivendes.
Dos o tres milions de vivendes s'estan fent al Cairo?
A la hora, sí.
O sigui, moltíssima feina.
O sigui, no hem vist mai aquí a Catalunya ni a tota Espanya
el que al Cairo només n'hi ha en aquest moment.
A part d'edificis bancaris o edificis d'oficines,
centres comercials, de tot.
I vostè creu que pot perillar tota aquesta expansió
i aquest desenvolupament econòmic si hi ha un canvi de règim
i cau el règim de Mubarak?
Jo crec que no.
Hi ha inversions d'Aràbia, hi ha inversions dels Emirats Árabes,
hi ha inversions d'Inglaterra.
Jo diria que no.
O sigui, que puc tocar l'economia?
Segurament que sí, no?
Però serien ciutats fantasma.
O sigui, no m'ho puc creure.
Què passaria?
Com quedaria tot?
No m'ho puc creure.
O sigui, compte que...
Perdó.
Ciutats com Reus de Gran
s'estan fent a la vegada.
O sigui, 700, 800 edificis a la vegada.
O sigui, no m'ho crec com pot quedar una ciutat fantasma
en cas que caigués el règim
i no sé saber saber controlar.
No m'ho puc imaginar.
Crec que no, eh?
Hi ha moltes altres empreses?
O sap si hi ha empreses de la província de Tarragona
o d'altres empreses catalanes que estan també treballant a Egipte?
De catalanes no conec a ninguna.
O sigui, conec alguna que està per allà
fa, inclús, menys temps, 4-5 mesos
que és de fora de Catalunya,
però encara no estan operant.
O sigui, no és fàcil anar a Egipte a construir.
O sigui, tens que tindre primer algú
i després, a veure, nosaltres portem un any i mig...
Vam estar 6 mesos preparant tot el programa
per poder marxar i poder entrar al país
i poder treballar allà.
No és fàcil.
Vostè em comentava abans que s'havia plantejat anar a Líbia
d'invertir, de treballar a Líbia.
No ho ha fet, es va decantar per a Egipte.
Preveu que ara un temps d'aquí, no sé, a mig termini,
que una empresa com la seva busqui també el negoci
en altres països del nord d'Àfrica?
A veure, la veritat és que sí,
perquè el futur aquí a Espanya encara no el veig.
o sigui, no sé si hi haurà feina per tanta constructora com hi havia,
però com no ho veig, jo m'estic movent en projectes fora d'Egipte ja
i estem mirant més coses.
A Líbia, no descarto anar-hi.
A veure, arrel de totes aquestes protestes d'Egipte,
el president de Líbia, Gaddafi, l'altre dia va anunciar,
o almenys les notícies ho van donar,
que posava 20.000 milions d'euros al carrer
per fer obra social, pisos per la gent, no?
A veure, hi ha molta feina a Líbia.
O sigui, la veritat és que Líbia també està tirant.
Però recordem-nos, tenim el mateix règim,
és un règim dictador que pot passar igual.
I si a Egipte cau, que són 80 milions de persones,
com no pot caure Líbia?
O sigui, ara la cosa està incerta també en aquests països.
Anirà un darrere de l'altre.
És a dir, que preferiria vostè que s'aclarís una mica
el panorama polític d'aquests països
per poder decidir-se a invertir a Líbia,
a fer negocis a Líbia, per exemple?
Sí, el que passa és que potser estàs esperant que canvi,
allò no canvia i has perdut el tren.
O sigui, jo de moment estic a Egipte, ho veig tranquil,
veig que la cosa es pot solucionar.
Estem treballant avui en dia,
o sigui, ja hem començat a posar les obres en marxa
i no descarto anar a Líbia com a un altre país.
O sigui, m'he da igual.
O sigui, quan ja estàs a 3 o 4 mil quilòmetres de la teva casa,
què més dona?
Ha dit que d'aquí 3 dies marxarà cap al caire un altre cop, no?
Sí, d'aquí 3 o 4 dies marxaré.
Què va a veure a supervisar les obres?
A supervisar i, bueno, jo cada mes estic allà bastants dies,
perquè allò no es pot deixar sol.
Sempre he sigut jo el que he tirat del motor i, a veure, tinc que estar.
Molt bé.
Doncs serà interessant conèixer el seu testimoni també a la tornada.
Senyor Joaquín Haldó, propietari de Construccions Haldó,
president també del Gremi de la Construcció del Baix Camp,
gràcies per atendre aquesta trucada de Tarragona Ràdio,
per haver-nos fet aquestes explicacions de com veuen vostès
aquestes inversions que estan realitzant a Egipte.
Doncs agraït i, quan vulgueu, en teniu al telèfon.
Molt bé. Fins a la tornada. Gràcies.
Molt bé.
Adéu-siau. Adéu-siau.
Gràcies a Joaquín Haldó.
Ell és el propietari d'una empresa que treballa a Egipte.
Aquí als estudis ens acompanya el senyor Jordi Virgili,
i és conseller delegat d'una empresa molt coneguda a la ciutat de Tarragona,
com és Vixant.
Aquesta empresa també opera especialment en països del nord d'Àfrica,
com Algèria.
Allà també hi ha hagut algunes protestes,
no del caire ni de la revolta que s'ha produït a Egipte,
però també serà interessant conèixer el seu testimoni.
Senyor Virgili, molt bon dia.
Molt bon dia.
Suposo que Vixant, igual que Haldó,
igual que moltíssimes altres constructores d'aquest país,
ja des de fa uns anys s'estan buscant el negoci en altres països.
I aquí al nord d'Àfrica, i si no m'equivoco,
Vixant, sobretot està treballant o s'està introduint a Algèria, no?
Sí, bé, nosaltres a Algèria fa un any i mig que tenim constituïda una empresa.
Cada país és un món.
Jo he viatjat a diversos països i cada país empresarialment és un món.
Per exemple, a Algèria per treballar-hi has de tenir una empresa constituïda
amb un soci local que tingui el 51%.
Nosaltres la vam constituir inicialment tenint majoria Vixant,
però ens va canviar un canvi de la legislació fa dos anys
i has de tenir un soci local que tingui majoria.
Nosaltres tenim la sort que tenim un soci que ens portem molt bé,
que ell fa molts anys que viu a Estats Units
i té empreses a tot el món
i llavors és argelí però té una mentalitat molt oberta.
I això sempre és un avantatge tenir un soci que et puguis comunicar
i que tingui una visió més europea dels negocis.
I a Argèlia és complicat per aquest motiu
perquè si no tens empresa allí difícilment
després també pots repatriar els diners.
I també tens molts problemes amb les importacions i exportacions
tant de maquinària com de materials que hagis de portar cap allà.
De totes maneres nosaltres, a Argèlia en aquest moment,
havíem licitat alguna obra pública,
de moment no s'han adjudicat, no hem tingut adjudicació
i de privades hem fet tres projectes
que ara els hem entregat aquesta setmana
amb la idea que després fem la construcció d'aquests propis projectes.
I de què són? De què estan parlant?
D'edificis de quin tipus?
Bé, hi ha un projecte que és una terminal per vehicles,
que aquest, bé, no vam fer el projecte
però sí que vam treballar molts acabats
que és d'autoterminal
que és un soci que està al Port de Barcelona
i que també té soci local a Argèlia
que és una terminal de cotxes
com un port sec per posar cotxes.
Aquest és un projecte bastant gran i interessant
i estem allí finalistes amb una empresa turca
però no acaben de decidir qui ha de fer l'obra.
I llavors dos projectes que hem fet nosaltres
per un promotor privat que coneixem molt
que és molt amic del nostre soci d'allà.
Un és un projecte d'habitatges de luxe
davant de l'oficina central de zona Trac al Gè
que és l'empresa número 1 a Argèlia
que és el carrer a les Ambaixades
una zona molt maca d'Argèlia
i de la ciutat d'Argel
i després també hem fet un projecte
i ha acabat també
d'una nau per conservació i tractament de fruita
que és la fruita que després va dins dels iogurts.
Aquest home té una fàbrica de iogurts
de fabricació de iogurts
ell va ser el director general de Danone
durant molts anys de tot Àfrica
ara ell va muntar una fàbrica de iogurts
i ara munta una fàbrica
pel tractament d'aquesta fruita
que va dins dels iogurts.
Molt específic.
Li hem fet tot el projecte
i ara estem veient
a veure si podem tancar l'obra.
I després també hem fet un avantprojecte
d'un hotel a la zona d'Agbú.
Déu-n'hi-do.
De moment Vicsen només està operant a Algèria
o té intencions com a mínim
de treballar, de fer negoci
en altres països d'aquesta àrea, d'aquesta regió?
Nosaltres ara d'aquesta regió
només estem aprofundint moltíssim a Algèlia.
I per alguna raó en concret aquest país?
I no per exemple a Líbia
o Egipte o Tunísia?
No, simplement per maduració dels projectes
perquè vas a un país,
normalment nosaltres no anem a...
O sigui, jo vaig de visita a algun país
que m'hi porta algú de la mà
i que verdaderament el veig introduït
si no ja normalment no perds el temps
perquè les empreses del nostre tamany
és molt difícil treballar fora d'Espanya
i aquesta és la realitat.
Aquí ens cau al mercat
perquè ens ha caigut
l'índex de consum de ciment aquí a Espanya
per exemple és un índex
que és molt indicatiu
perquè totes les obres porten ciment
de l'any 2007 al 2010
ha caigut un 55%.
O sigui, que imagineu-se.
Llavors, què fas?
Bueno, intentes buscar...
Nosaltres tenim la idea
de treure un 25, un 30%
de la producció fora d'Espanya.
Llavors, on vas?
Doncs en països que algú que coneixes
t'hi porta.
Diu, home, jo tinc allà uns coneguts,
podem anar allà, coneixes gent...
I vas una mica...
Jo he viatjat...
He estat a Marroc.
A Marroc tenim bastant a prop
de signar un acord
amb una empresa
que té obres adjudicades
i que, bueno,
que podríem entrar ja
amb èxit directe
per anar amb ells a fer coses
que ells ja tenen adjudicat
i no tenen prou capacitat
per produir.
Després, he viatjat a Líbia.
A Líbia és un model
molt especial
perquè a Líbia els diners
els tenen uns fons
que hi ha estatals.
O sigui, aquests anys del bloqueig,
el Gaddafi es va dedicar
a posar diners
amb aquests fons,
amb fons estatals
com a fons d'inversió.
I llavors, a través d'aquests fons,
munten empreses
en les quals s'associen
amb empreses internacionals
per fer obres que liciten.
Però és un model molt complicat
perquè normalment
has de tenir societat
amb una empresa estatal
i llavors, bueno,
si el Gaddafi s'empipa
o no sé què,
doncs deix de pagar
durant tres mesos
i es paralitzen les obres.
És un model difícil.
I a Líbia, bueno,
m'ha arribat alguna cosa
i vaig viatjar
i vaig estar una setmana
però, verdaderament,
no estem fent res
i ens ho estem pensant.
I ara, d'Àfrica,
estem molt a prop
de dos projectes
bastant interessants
a Nigèria,
al sud de Nigèria,
molt a prop de l'Aos
i, bueno,
són dos projectes
que també ens venen
bastant directes
per unes persones,
algunes d'elles
d'aquí a Tarragona,
que porten ja tres anys
amb una societat allí
i llavors nosaltres treballaríem
a través d'aquesta societat
que ells tenen muntat allí.
I tot el que està passant
aquests dies a Egipte
amb aquestes manifestacions
multitudinàries
que ja fa un parell de setmanes
que duran.
El que vam veure també
a Tunísia,
les protestes que n'hi ha hagut,
encara que de menor importància
o de menor impacte
que hi ha hagut
a la pròpia Algèria.
Tot això,
com ho analitzen
des d'una empresa
com Vixen?
Els hi preocupa especialment?
Creuen que poden afectar
els seus projectes
en aquest cas a Algèria?
Tot i que Algèria
de moment no és
de la magnitud
ni de bon tros
del que ha passat
a Tunísia i a Egipte?
A nosaltres ens preocupa molt,
primer perquè,
per exemple,
a Algèlia
portem molt de temps treballant
i ja hi hem invertit diners,
evidentment,
perquè quan portes
tant de temps
no saps exactament
com evolucionarà.
Jo, per exemple,
a la revolta de Tunís,
el dia que el president
de Tunís se'n va anar
del país,
nosaltres estàvem a Argèlia
i ho estàvem veient
per la televisió
a casa d'un argelí
que és el promotor
de les obres
que li estem fent
els projectes
i ho estàvem veient
allà 6 o 7 persones,
uns francesos,
uns tècnics francesos,
ell,
nosaltres que estàvem
d'aquí d'Espanya
i estàvem veient
la televisió francesa
en directe
com estàvem donant
tota la revolta de Tunís,
no?
I ells
també ho veuen
en una situació
que no saben
exactament
què pot passar.
Argèlia,
en aquests països
quan hi ha viatges
i els comences
a conèixer,
hi ha un tema clau
que és l'exèrcit,
no?
Vull dir,
aquests països
són molt militaritzats
i els governs
sempre depenen
de l'exèrcit
o són el propi
exèrcit,
no?
Per exemple,
a Argèlia
sí que tots els ministres
i tot el govern
són generals
i són comandants
al nivell
de l'exèrcit,
el qual tenen
un control absolut.
Si l'exèrcit
es decanta
pel govern,
la gent no té
cap possibilitat
de revolta
perquè
al primer moment
surten al carrer
i ho acaben.
Si l'exèrcit
dubta,
llavors
és el que ha passat
a Egipte,
no?
La sensació
que tenim
és que
Egipte,
que és el país
més gran
del nord d'Àfrica
posarà una fita
històrica
i segons
com se resolgui
aquest conflicte
es podran
resoldre
als altres països.
Argèlia
en aquest moment
és molt,
molt,
molt militaritzat
i de moment
l'exèrcit
sembla que està
al costat
del govern
i està
per en totes
les revoltes
que hi puguin haver.
Ara,
hi ha feina
per haver-hi?
N'hi ha i molta.
Hi ha feina.
Hi ha molta feina.
Perquè abans
Haldons comentava
la situació d'Egipte,
del caire,
de la quantitat
de construccions
i de projectes
que es poden tirar endavant.
Algèria,
m'imagino que deu ser
una situació
bastant similar.
Jo Egipte no ho conec.
Argèlia és un país
molt més tancat
que Egipte.
Hem de tenir en compte
que Argèlia és un país
molt complicat.
Té un model funcionariat
molt elevat
perquè és model francès
absolutament
i a més a més
hi ha una indecisió
dels funcionaris
increïble,
perquè allà
ningú decideix.
Tothom té una por
a decidir
per equivocar-se
impressionant.
I allà veus
licitacions
d'obres importants
que estan allà,
que s'han ofertat
i és que
no es decideix,
o sigui,
no és que li adjudiquin
a un altre,
dius,
home,
li han adjudicat
a un altre,
m'he equivocat
amb el preu
o la propera vegada
ho faré millor.
No, no,
és que
no s'adjudiquen
i ningú
sap explicar
per què.
Llavors,
és un model
complicat.
I a Argèlia
s'estan fent coses
però no hi ha
un boom,
ni hi ha
boom immobiliari
perquè a Argèlia
la veritat
és que hi ha
poca iniciativa
privada.
És a dir,
el que estem fent
nosaltres
d'algun projecte
privat i tal,
bé,
aquest és un promotor
molt fort
de la zona
d'allà
d'Agbú,
però
la veritat
és que
no veus
un boom
constructor.
Per exemple,
al Marroc
sí que veus
molt més
boom constructor
i hi ha
molta més
iniciativa
privada.
Cada país
és un boom.
De tots els països
del nord d'Àfrica
segurament,
Líbia i Algèria
serien els més tancats
mentre que Egipte,
Tunísia i Marroc
haurien obert
moltes més expectatives
en els últims anys.
Exacte,
jo per exemple
a Trípoli
que és un país
supertancat
però la ciutat
de Trípoli
em vaig quedar parat
perquè hi ha
un hotel
de set estrelles
acabat
de superluxa
d'una companyia turca
que hi vam estar
de visita
i era un hotel
impressionant
i s'estan fent
tres hotels més
quasi acabats
de set estrelles
amb la qual
te trobes
una ciutat
allà
molt tancada
molt complicada
i hi ha inversions
internacionals
de gran nivell
i llavors
t'ho sorprèn una mica.
Malgrat tot això
malgrat el que està passant
a Egipte
o ha passat a Tunísia
malgrat aquest tancament
o aquesta actitud
dels funcionaris
d'Algèria
i de totes
les problemàtiques
dels entrebancs
que es pot trobar
una empresa
com VicSant
disposats a seguir
ara que ja han posat
un peu
disposats a seguir
i a invertir
més si cal
si surten noves oportunitats?
Sí
però sempre
amb la prudència
adequada
abans us ho deia
les grans
empreses
van a licitacions
internacionals
i van a concessions
internacionals
és un altre model
tu
has de confiar
molt del soci
local
de la persona
que t'introdueix
que després
puguis comprar
algun percentatge
per adelantat
per tenir una garantia
clar
tampoc pots anar
a aquests països
de qualsevol manera
perquè tot i anant-hi bé
pensant-ho molt
i fent-ho molta precaució
segurament
que amb algú
t'equivocaràs
amb la qual cosa
molta prudència
en aquest moment
nosaltres a Argèlia
anem desenvolupant
igual els projectes
que tenim
els anem entregant
i si ens contracten
obres
nosaltres estem disposats
a anar
a construir-la
no tenim cap problema
però bueno
la millor
de 15 dies
hi ha una revolta
i clar
evidentment
aquests països
amb la falta
de logística
que tens
en aquests països
si a més a més
hi ha revoltes
jo crec que és impossible
treballar-hi
sí
és el que ens deia
l'exemple
de Joaquín Haldo
problemes de personal
molts dies
sense treballar
per la vaga
i ara problemes
de material
que és el que pot passar
també en països
com aquest
que no t'arribin
els materials necessaris
per poder tirar
endavant
els projectes
exacte
i per exemple
Egipte és un país
obert
però Argèlia
els arancels
d'entrada
de productes
que puguis
importar
d'Espanya
són molt complicats
si es fabriquen
allí
no te'ls deixen
importar
Argèlia
heu de pensar
que l'exportació
paga un arancel
l'exportació
paga un arancel
d'un 20%
imagineu-se
allò tancat
que és aquell país
en aquell país
ningú vol
que hi hagi empresaris
és la situació
d'aquests països
mentre estan avui
per cert
VicSan és notícia
perquè recordem
els informatius
ja hem explicat
que en una unió temporal
d'empreses
VicSan és una de les
que farà
les obres del mercat
central de Tarraona
és a dir que com a mínim
de moment
aquí també surten
alguns projectes
per tirar endavant
la companyia
Sí, home
evidentment
el que no podem
abandonar nosaltres
és el dia a dia
d'aquí
nosaltres tenim
quasi 300 empleats
directes
més tots els indirectes
i el que lluitem
moltíssim
és pel mercat
d'aquí
si a més a més
logrem complementar
l'afora
doncs jo crec
que això seria
l'ideal
per donar estabilitat
al futur
de la companyia
però el que més
ens preocupa
és el mercat local
i estem molt contents
d'aquesta adjudicació
evidentment
Doncs així acabem
aquesta conversa
amb Jordi Berzili
conseller delegat
de Vixen
una de les empreses
d'aquí
de la zona de Tarraona
que també inverteix
en aquest cas Algèria
en una de les zones calentes
en aquest moment
al món
aquesta zona
aquesta regió
del nord d'Àfrica
Jordi Berzili
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
als Estudis de Tarraona Ràdio
i molta sort
que vagin molt bé
aquests projectes
Moltíssimes gràcies
a vosaltres