Quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Avui, dilluns, seguim parlant del nàstic
després de la tertúlia esportiva
que ens ha servit per comentar
el partit del nàstic de dissabte.
Ara parlarem del Club Gimnàstic de Tarragona
des d'una altra perspectiva, perquè aquesta setmana,
a més a més, des de Tarragona Ràdio,
us volem regalar
amb un dels oients de l'emissora
el llibre Gimnàstic 125 anys
fent història, 1886-2011.
És, sens dubte, el gran llibre, la gran publicació
que s'ha editat aquest any
per commemorar els 125 anys
de la fundació del club.
I per això, aquest matí, també ens acompanya
el periodista i historiador Enric Pujol.
Enric Pujol, molt bon dia.
Molt bon dia, Ricard.
Ja en vam parlar en el moment de la presentació del llibre.
Com és aquest Gimnàstic 125 anys
sent història? Com el podríem resumir?
Ara que el tenim ja físicament,
doncs, és un intent
d'arribar a tota la història
del gimnàstic, partint del
seu començament.
secció per secció, però
partint de la part fonamental
que és el tronc, que és el club.
Aquí s'explica tota la història del Gimnàstic,
tot el que ha esdevingut.
I també una mica, en un capítol, es parla de la ciutat
perquè l'evolució del Gimnàstic ha anat lligada
a la ciutat.
Hi ha 1.200 fotografies,
ara ja han, com ja he perdut una mica
la memòria, en aquest aspecte,
jo diria que són unes 1.250 fotografies
que hi ha, i això sí, et puc dir que el 70% són inèvites.
Això té un valor espacial,
perquè d'alguna manera donen informació
i elements novedosos
al que s'havia publicat fins ara
per part de l'Enric Pujol,
que d'alguna manera ha estat la persona
que més ha contribuït a seguir la història del club.
Hi ha elements nous,
perquè es va tenir accés a l'arxiu del Gimnàstic,
que mai s'havia tingut,
perquè l'arxiu va desaparèixer l'any 70,
va ser com un guadiant,
i va tornar a aparèixer l'any 2004,
quan van fer obres el que és ara la sala a museu,
i es va cedir a l'arxiu municipal,
i en Jordi Piqué ho va seleccionar
i ho va codificar,
i a partir d'aquí s'ha pogut consultar
i ha pogut consultar aquest arxiu,
i han sortit coses noves,
coses contradictories
al que s'havia publicat fins aleshores,
i s'ha anat corregint.
Per tant, penso que és la història
més realista i més fidedigna
que s'ha fet fins ara.
D'alguna manera es reescriu
la història del club una miqueta, en part?
Sí, sí, jo crec que es reescriu,
primer perquè la passada que vam fer
per la història o les accions
va ser molt a ue la pluma,
perquè no teníem documentació única
de les hemoroteques,
i ara no s'ha pogut fer un treball
de recerca molt important,
i crec que s'ha reescrit
la història del gimnàstic.
Un detall, un detall anècdota,
pot dir el nàutic,
fins ara pensàvem que era
una secció del club
que l'any 15,
quan hi ha l'actri de sis del nàutic,
el nàstic agafa,
i es parla en aquell moment
el llibre d'actes de fusió
del nàutic amb el nàstic,
perquè en aquell moment
el nàutic estava desesperat.
Petits detalls
que configuren una història nova.
És un llibre de luxe,
és un llibre de regal.
Així l'ha volgut el club?
Així l'ha volgut Enrique Pujol?
Sí, sí, vull dir,
m'ha vingués llegat
que sigui un més barat,
eficientment,
però el llibre s'ho de així,
ara l'ha fet una edició impecable,
i crec que és un llibre de luxe,
i és un llibre on
es pot consultar també,
perquè a la part estadística final
s'explica tota la història del futbol
partit a partit,
pràcticament,
amb dades molt concretes,
i de fet el llibre
estem molt contents
perquè en aquests moments,
fins avui dilluns,
el nàstic dels mil
que va fer el nàstic,
perquè Aarola va fer
una altra edició de 300 a part
que estan a la venda,
dels mil del gimnàstic
en aquests moments
estem fregant ja
els 500 que s'han venut
o s'han difus d'alguna manera,
crec que Pernaval
es farà una bona embranzida
i quedaran els llibres
que han de quedar
pels anys successius.
De fet,
ara que s'apropa Nadal
i per això avui hem convidat
l'Enric Pujol
amb la intenció també
de fer un concurs
aquesta setmana
a nivell de Tarragona Ràdio
abans de l'últim partit
que jugarà el nàstic
aquest any 2011,
el proper dissabte
al Camp del Girona,
aquesta pot ser una bona opció,
no, Enric?
Un bon regal
per aquest Nadal
especialment entre la gent
de Tarragona
i els aficionats al nàstic,
tot i que l'equip
en fi,
no vagi del tot bé.
No, el que passa
és que hi ha més d'una persona
i de dues i tres
m'han dit això,
ensignaràs el llibre
i jo el compraré per Nadal
perquè és per un regal.
Doncs sí,
nosaltres estem molt contents
de com s'ha anat venent fins ara,
es ven per a coteig,
vull dir,
no hi ha cues a la botiga
però cada dia se'n venen
un o dos
i aquesta és una mica
la idea
que teníem en un principi.
El que succeeix
és que el llibre
es veu ben 60 euros
però el cost real del llibre
és de 80 euros
cada exemplar,
passa que està subvencionat
per la Generalitat,
per l'Ajuntament,
el posa aquí,
per la Caixa,
per l'autoritat portuària
i per la Diputació.
Si no,
no és que es pugui fer aquest preu,
aquest preu de 60 euros
que ja es va intentar
ajustar al màxim
degut a la crisi
que hi ha en aquest moment.
Recordem ràpidament
com està estructurat el llibre
amb els capítols.
Va per seccions?
El llibre parteix
del capítol
en què parlem
de la història de la ciutat,
arrenquem després
del setge del Francesc
quan la ciutat queda devastada
i mica a mica
es va refent
i a partir del 1854
quan es crea
la Rambla,
la Rambla
és l'eix d'unió
entre la part baixa
i la part alta,
a partir d'aquí
fem una història
de la ciutat.
Després entrem
al segon capítol
que és el capítol de club,
és el capítol troncal,
aquest és el més important.
Parlem del nàstic com a club
i fins i tot
com neixen les seccions,
quina vida política
i social
i activa
fan les seccions,
tot el que és
des de la perspectiva
de funcionament
està al club.
Després
el llibre
passa a bifurcar-se
amb els 17 capítols
que són les 17 seccions
que té el gimnàstic,
des de l'Okei Gespa,
la boxa,
la lluita grecorromana,
l'esgrima,
la gimnàstica,
cada secció
gimnàstica rítmica
que estan separades,
té el seu capítol
on parlem
de com han evolucionat,
com van davallar
i com van desaparèixer
algunes,
les altres com van desaparèixer
van tornar a aparèixer,
tota la història esportiva
i social de les seccions.
I acabem el llibre
amb el llistat
de totes les juntes directives
que hi ha hagut al gimnàstic
des del 1886 fins ara,
totes completes
amb directius
que ara s'ocupaven
els directius
i presidents
i després anem a la part estadística
que personalment
jo crec que és
l'estadística més completa
de qualsevol club de futbol
que he vist
i n'he llegit
50 o 60 històries
de club de futbol.
Es parla de tot,
de cada partit
que ha jugat al gimnàstic,
de competició oficial
des de l'any 17 fins ara,
indicant
la junta directiva
que hi havia,
carres que ocupaven,
jugadors de l'equip
que venien,
les baixes on anaven,
el dèficit,
després hi havia
el número d'espectadors
aproximat que hi havia,
el número de socis,
què pagava el soci,
el partit a partit,
inclús l'àrbitre
i sota hi ha alineacions
i després també
la classificació
i sota
a peus de pàgina
dades importants
que van passar
aquella temporada,
per exemple,
un partit suspès
per la regió d'àrbitre,
un partit que l'estat
va fer cinc gols
o tres partits seguits
que va fer cinc gols,
dades que són
interessants
i que són a peus de pàgina
per,
d'alguna manera,
animar una mica
aquelles pàgines
que tot és text.
Quan vam parlar
amb l'Enric Pujol
el passat mes d'octubre,
coincidint amb la presentació
del llibre,
ja et preguntava
pels moments,
per les èpoques
que havien estat complicades,
les més bones
i les més difícils
del club.
Val la pena recordar-ho,
segurament perquè
en un context com aquest,
el del 2011,
en el segle XXI,
malgrat que tenim
una crisi econòmica
profundíssima
i malgrat que potser
l'equip de futbol
està més o menys
malament
o en una situació delicada
a la segona divisió,
hem de recordar que,
en fi,
o hem de valorar
el moment en què vivim
perquè el club,
realment com a club,
ha viscut moments
molt complicats.
I més demà
que hi haurà
l'assemblea de l'Assad.
A veure,
el Nàstic,
la primera gran
de ballada
que va tenir
va ser l'any 32-33,
potser també
influïda
pels motius polítics,
en què va tenir
una forta de ballada
de socis
i que el Tarragona,
l'equip rival d'aquí,
va estar a la seva altura
i inclús la 35-36
estava potser
una mica millor
que el Gignàstic.
Acaba la guerra,
l'estona començava a zero,
l'any 50,
quan se baixa,
51,
quan se baixa
de primera divisió
hi ha un dèficit
tremendo
i que provoca
que l'equip
de futbol
dues temporades
després se'n vagi
a la segona divisió,
que el tenis desapareixi
perquè s'han de vendre
els terrenys del Teix
per poder s'ofegar la deuta
i l'altra gran
crisi econòmica
es produeix
l'any 86,
l'any del centenari,
perquè el dèficit
és insostenible
per part del club
i fins i tot
l'Ajuntament
l'àmbit
de rebre
per primera vegada,
Josep Maria Recasens,
que era partidari d'això
per salvar el nàsting.
I després,
l'actual
és una crisi diferent
perquè pertany
a l'Assad.
El club,
en aquests moments,
té números blaus,
és a dir,
no té números vermells.
el club genera beneficis
i les seccions
s'estableixen
amb uns pressupostos
que compleixen perfectament.
Per tant,
el moment econòmic
delicat d'ara
és del futbol,
encara que antigament
també ho era,
però llavors
pertanyia
directament al club
i ara és un Assad.
Ara estan separats,
el món del club
i el món de l'Assad.
I les seccions del club
pensant en el present
i en el futur,
quin futur els veus
a les seccions
del Club Gimnàstic de Tarragona?
Futur a nivell d'activitat,
molt bo,
a nivell de tenir
grans estrelles
com, per exemple,
la Vito Fuster,
la Natàlia Rodríguez,
la Gaietà Cornet,
aquesta gent,
els Raül Zotarino,
el Pere Andreu,
difícil
perquè
quan surten atletes
una miqueta bons
o esportistes
marxen cap a altres llocs
on paguen.
El Nàstic en aquest moment
les seccions
són totalment amateurs,
és el que ha escapçat
amb la Natàlia Rodríguez.
Fronton té el problema
del relleu generacional,
veurem què passarà
d'aquí 4 o 5 anys,
no hi ha gent
que rellevi
en els veterans
de sempre,
el tenis s'ha configurat
com una secció
pràcticament social,
que està bé,
que té
pràcticament 500 socis,
està força bé,
l'Elatisme
treballa a Camp Clar
i genera cada any
noves promeses
i atletes
que fan un bon nivell
de categories inferiors
als campions d'Espanya
i Catalunya,
el bàsquet
està pràcticament
només com a base,
aquest és un
que s'hauria d'activar,
la gimnàstica rítmica
ara amb l'entrada
de la Cristina Péu
i la Vítol Fuster
ha fet una reifada
molt important
i tornarà a tenir
bones atletes,
el futbol sala
es va aguantar
en el seu nivell
i això és el que hi ha
al nàstic,
no vindran aquells
grans temps
on hi havia
campions d'Espanya,
a Dojo,
ara costarà,
parlo de nivell sènior,
ara costarà més.
costarà més però
la salut del club
en general
és més que satisfactòria.
de fet ara es vol fer
una ampliació
al tenis,
s'està parada
potser a fer
una segona planta
del restaurant
per fer un restaurant
obert a tothom,
dues pistes
de pàdel més,
una de tenis,
sí,
inclús potser
un xignàs,
hi ha aquest esperit,
però em refereixo
a un esperit
més social
com podia tenir
el Ploms,
com podia tenir
el Jay Jack
de Girona,
l'estat de
un Casablanca
de Saragossa,
una mica
perquè anirà
el futbol a part.
més esperit social
segurament
no tan competitiu
perquè el futbol
com deia
l'Enric Pujol
és un món a part
ara a través
de la societat
anònima esportiva.
En fi,
de la història
del gimnàstic de Tarahona
se'n parli molt
en aquest llibre
que us el recomanem
especialment
perquè a més
és un llibre
d'aquells únics
de luxe,
de regal,
ara que arriba
Nadal,
gimnàstic
125 anys
se'n fa en història
1886-2011,
l'ha publicat
Arola Editors,
més de 1.200
fotografies,
unes 600
o 700
pàgines
o més pàgines?
No, no,
600 i escats,
vull dir,
una edició de luxe,
un llibre d'aquells
de regal
ideal per
aquestes festes
nadalenques
que ara s'apropen
i un llibre
que també,
un exemplar
que també regalarem
aquesta setmana
des de la sintonia
de Tarragona Ràdio
gràcies al suport
i a la col·laboració
d'Arola Editors.
Enric Pujol,
periodista i historiador,
moltes gràcies,
felicitats per la feina feta
perquè ha estat una feina
sens dubte
d'anys
de fa molt de temps,
moltes gràcies,
Gràcies, Ricard.
Bon dia.