Rapsol IPF sempre ha estat al costat del Nàstic.
Rapsol IPF t'apropa a l'última hora de l'equip.
Rapsol IPF patrocina el Futbolí de Tarragona Ràdio.
Volem fer una edició especial una mica del Futbolí
i fins i tot amb una hora una mica diferent,
perquè en fi la victòria del Nàstic s'ho mereix
en un estadi que podríem dir talismà,
l'estadi de Chapina, aquell camp de futbol
que va veure l'ascens de l'equip a grana a primera divisió.
Ahir va viure una victòria que jo qualificaria d'importantíssima
per al Nàstic, a més celebra aquesta setmana
els seus 125 anys d'història.
Quim Pons, bon dia.
Bon dia, què tal?
Ahir et xaluava en tren, anant cap a Gerès.
Avui ja et suposo que esteu tornant cap a Tarragona, no?
En tren, també.
Sí, de fet, encara hi ha cap a Tallut, gairebé,
sugeria al poble exacte.
Si voleu, el miro al mapa.
No cal, no cal.
Hem superat-ho a la Jaran, que hem calat a Tallutia.
Escolta, m'imagino que amb un regust de boca especialment dolç, no?
Sí, home, i tant.
La victòria d'ahir, ara tu deies, ha estat importantíssima,
era el que ens quedava tots a la vent, segurament,
després de guanyar ahir,
i marxar de xerès amb aquest 1-2.
Jo crec que l'equip li dona dues coses importants.
Una, sortir del descens, que per mi és vital i essencial,
i que quan vives la clasificació tens ja ara mateix 5 equips per set a Déu,
i l'altre, que com et diu Joan Carles Oliva,
aquest equip està creixent
i que cada cop és més senzill creure en el discurs
que hem plantat el temps de l'edat dins del vestidor del Nàstic,
i a més a més, tenint en compte la reacció ahir de l'equip,
no en una primera part horrorosa,
perquè jo crec que no es pot dedicar d'alguna altra manera,
arriba el descans, gràcies al gol de Pou,
l'equip queda viu, tot i fer una molt dolenta primera part,
Oliva fot una llegida de cartilla interessant,
jo crec que el vestidor,
i l'equip surt d'una manera totalment diferent a la segona part,
a buscar el partit,
i convençut que es podien prendre els 3 punts a Déu.
La veritat és que va ser un partit emocionant,
amb aquest esperit de remuntada,
tot això es va transformar d'alguna manera,
o es va convertir en realitat en un gol,
el segon que el van viure així a Tarragona Ràdio.
Felipe Sanchón,
que intenta encarar el Llorente,
el xuta Sanchón,
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
Ahora le entro a Sanchón,
¡Era le entro a Sanchón!
El gol de Felipe,
el primer...
Felipe Sanchón,
segurament també un dels jugadors més destacats,
no, Quim, del partit d'ahir?
Sí, per mi sí,
juntament amb Gerardo segurament,
i amb Pou,
el que jo crec que està trobant el seu rol dins de l'equip,
van ser dels més destacats en el partit d'ahir.
A més, Sanchón,
Abans d'aquest gol n'havia provat dues de molt igual
i, de fet, re, 5 minuts abans
estàvem dient per antena que alguna d'aquestes
entraria, quan li entrés seria un autèntic
volar-lo, com va passar. Treu-te la nina
a l'escaire de Xema i fot un gol
d'aquells per emmarcar, per emportar-se
a casa i dir, carai, quin volar-lo que va ser
Sancho. El partit el van viure intensament
a Tarragona Ràdio, també es va veure a través
de la Televisió de Catalunya, d'Esport 3.
També vull saludar a aquesta hora del matí
el company periodista Àlex Pareja.
Ell encara em sembla que està
gerès. Àlex, bon dia.
Hola, bon dia. Camí de l'aeroport.
Camí de l'aeroport. Escolta, m'imagino que
amb un regust tan dolç com el que ens comentava
el Quim, ara fa moment, no?
Sí, sí, home. Era molt important
la victòria per sortir del descens,
per agafar confiança i, a més a més,
també era molt important el fet de
com es va acabar produint, no?
Era la primera vegada que el Nàstic remuntava
un partit. El Nàstic fins ara tots els
partits que havia guanyat havien estat
deixant la porteria a zero.
A més a més, també, la primera part
va ser desastrosa, va ser absolutament
horrorosa i, home, tot plegat fa que la
victòria tingui qualcom més que tres punts,
que tingui un factor de confiança, un factor
emocional que pugui servir per encarar
els dos partits complicats que té el Nàstic.
rep el Cartagena dissabte i després va al
miniestadi. Són dos compromisos delicats.
On creieu que està la clau del partit d'ahir,
després d'aquesta primera part tan dolenta
que comentàveu? Àlex.
Jo crec que la clau...
N'hi ha dues, i són els gols.
Després d'una primera part lamentable,
aconseguir arribar al descans amb un empat,
és un premi que l'equip no es mereixia,
i que ja està bé que passi, perquè
això després li van preguntar a la roda de premsa
el Joan Carles Oliva. Fins ara el Nàstic,
quan havia merescut guanyar,
havia acabat empatant, i quan
havia merescut empatar, havia perdut.
Ja era hora que
tingués una mica de sort que
se l'havia negat durant tota la temporada.
El gol de Barry Powell
és d'aquells psicològics,
perquè la primera part havia estat lamentable,
i el Nàstic se n'hauria pogut anar tranquil·lament
3 a 0 al vestidor,
i en canvi, doncs, home,
acabes la primera part amb empat.
Això, afegit
al segon gol,
que s'aconsegueix molt ràpid,
no sé si és del minut 4 de la segona part,
i també de la manera en què es produeix,
que és un gol arro, que és la jugada que Felipe
perseguia no només en el partit d'ahir,
sinó... Mira, el Jordi Sunyer
el tinc aquí al costat, i m'apunta
que era en el minut 8 el gol de Felipe.
No només era la jugada que havia perseguit
durant tot el partit d'ahir,
sinó que contra el Celta, per exemple,
també en va tenir un parall.
Era la consigna de Joan Carles Oliva,
que quan juga amb interiors petitats,
com Felipe Sanchón i com Gerard,
els fa jugar cama canviada,
perquè busquin la diagonal,
i quan arriben a l'afrontar el shooting, no?
Era una jugada que el Nàstic
està passejant, que perseguia,
i que per fi va sortir.
I per tu, Quim, quines serien les claus?
Home, jo crec que l'Alex ha donat una d'essencial,
el gol de Barry Powell per mi és vital,
perquè l'equip estava mort, però mort vol dir mort,
i podíem marxar tranquil·lament 2 o 3 a 0 descans
i ningú s'hagués espantat,
perquè va tornar a aparèixer Rubén Pérez,
que també un dia hem de parlar àmpliament
del paper de Rubén Pérez en aquest equip,
i per mi això va ser importantíssim.
El gol de Powell fica l'equip en el partit,
amb aquella punta de sort que ens havia faltat
en molts altres encontres,
s'arriba al descans, ho diem a la Transmi,
vius, que en un partit que segurament
es podia haver escapat ja en 45 minuts,
i a partir d'aquí la xerrada al vestidor
crec que va ser important,
que la plantilla seguís creient en el que deia Joan Carles Bolíva,
crec que hauria de ser molt important.
De fet, Ludo del Port, a l'acabar el partit,
també ho destacava,
que el gol arribés aviat també va ser important,
i que a sobre l'equip va saber aguantar tot això.
perquè no hem d'oblidar que el punt qual arribi aviat
vol dir que s'ha aguantat encara 37 minuts de partit,
si va arribar al minú 8 de la segona,
abans que s'acabi.
Per tant, l'equip va demostrar
que també s'ha de aguantar un marcador a favor,
cosa que ara o estava costant molt,
com el dia de Vallecas,
que no s'ha aconseguit aguantar,
o era realment impossible,
com altres dies que l'havien aixecat un partit.
Quines cares vau veure precisament al final del partit
entre l'entrenador i entre els jugadors?
Àlex.
Mira, jo em quedo amb una imatge,
una abraçada profunda
i sentida només a acabar el partit
entre Joan Carles Oliva i el delegat, el Josep Maria Grau,
perquè havien estat patint,
però com gussos,
durant els últims 10 minuts,
en què el Nàstic es va tirar molt enrere,
no tenia la pilota,
va patir moltíssim també
perquè els jugadors tenien certa por
que passés, per exemple,
el que comentava el Quimara,
el que va passar al camp del Raio Vallecano.
Em quedo amb aquesta imatge,
amb aquesta abraçada,
amb aquest somriure
entre Joan Carles Oliva i Josep Maria Grau
i després la confiança
i els somriures de tots els jugadors
quan se n'anaven cap al vestidor,
que realment no s'acabaven de creure
que sortissin d'Aixapina amb els 3 punts
després d'haver fet una primera part,
vaja, per oblidar.
Jo em quedo amb tres imatges.
La primera, Ismael Mariani,
agafat a una brana
a l'últim quart d'hora de partit
i ni mirant el partit gairebé
i anar esbufegant i esbufegant.
Després una abraçada,
no amb Grau,
sinó amb el mateix Mariani
de Joan Carles Oliva, brutal,
també l'acabala en contra,
amb un somriure
i amb una esbufegada compartida
per als dos tècnics del Nàstic
i amb una tercera,
de Rubén Pérez, eufòric,
sortint del camp fent vots
i cridant
este campo es el mío,
este campo es el mío,
un Rubén Pérez
que quan va acabar-se el partit
se'n va anar una bona estona
a la porteria
on fa cinc anys
el Nàstic celebrava un ascens,
va estar una estona allí clavat,
anar mirant cap un costat
i cap a l'altre
i com podrem recordar
aquells moments
després de la victòria sumada d'Ixeret.
Acabo, Àlex.
Tu creus que,
donades les circumstàncies
al partit d'ahir,
la manera en què es produeix la victòria,
aquest sí que pot ser
un punt d'inflexió
en aquesta trajectòria del Nàstic
que el faci no tornar,
potser com durant molt de temps
i esperem que durant tota la lliga
a la zona de descens?
Jo no sé si tornaran o no,
però sí que la victòria d'ahir
serveix perquè el jugador
s'acabi de creure una mica
el discurs que Joan Carles Oliva
ha mirat d'aplicar
des que va arribar al Nàstic.
Es pot sortir d'aquí,
confio cegament en la plantilla,
perles bé,
si es treballa segur que
no obtindrem els fruits.
Tot això,
estava molt bé,
la imatge de l'equip havia millorat,
però faltava
un punt de sort,
si em vols dir així,
que era
fer un mal partit
i tot i això
guanyar
i a més a més
tenir la capacitat de remuntar.
Aquests factors fan que,
com us he explicat abans,
jo crec que
la victòria
tingui alguna cosa més,
un valor afegit
a banda dels tres punts
que dona la classificació
i que pot ser un moment clau
per aferrar-s'hi
quan el Nàstic torni a passar
per un moment d'angoixa.
Quan els jugadors
tinguin un mal partit
o passin per un moment delicat
en un partit,
poden pensar els tres.
Si aquell dia a Xerés
ens en vam sortir
jugant malament,
podem fer qualsevol cosa.
Àlex Pareja,
periodista de Televisió de Catalunya,
gràcies també
per participar
en aquest comentari,
en aquesta anàlisi
del partit d'ahir
del Nàstic
al camp del Gerés
i res,
bon viatge de tornada
cap a casa.
Un plaer,
moltes gràcies.
Pareja, pareja.
Sí, no, Àlex o no?
Que va acabar bé
la nit de Lioni o no?
Mana?
La nit de Lioni
va acabar bé o no ahir?
Després de sopar
aquella cosa tan light
que vam sopar
mano-mana.
Sí, sí, sí,
va ser...
Sí, sí,
vam fer un sopar
bicenturi, eh?
d'aquests allòs
i després, re,
vam fer una tartuleta
molt interessant
amb el company
Paco Montoya del diari
amb el Ceu Rivera,
amb el cap de premsa
i el Jordi Sunyer.
Re, re, molt bé, molt bé.
Us estan sentint
l'audiència de Tarragona Ràdio, eh?
Que no es penllugui
massa l'avió, eh?
No, no, no,
espero que no, espero que no.
Gràcies, Àlex Pareja.
Vinc, una abraçada.
Quim,
després de la victòria d'ahir
tan important
en fi en una setmana més
de celebració
pels 125 anys
tenint en compte
que tenim partit ja dissabte,
és a dir,
que això és un no parar,
avui m'imagino
que el sempre n'estic,
amb un somriure
podrem gaudir
i analitzar
la victòria
tan important d'ahir, no?
Sí, a més ho farem
després que l'equip s'entreni,
ja no oblideu
que avui l'equip
arriba als voltants
de la Cina de Tarragona
i que per aquella hora
s'ha prevista
una sessió preparatòria
al nou estadi,
veurem què s'explica
i què es diu.
Recordeu que el dia del Celta
es deia que el millor
que avui ha passat
és que hi hagués un partit aviat
i es guanyava,
i per tant
això és aquesta dosi de moral
que li pot donar l'equip
també per rebre el Cartagena
perquè ara
si aquell dia no teníem temps
per pair la derrota
ara tampoc tenim massa temps
per pair la victòria
perquè demà
ja estarem fent prèvia
del partit del Celta
que juga
i sabta
a les 6 de la tarda
al nou estadi.
Sí que toca gaudir-la,
toca passar una bona estona
i intentar
treure'ns el pes
que portàvem a sobre
però tampoc hem d'oblidar
que hi ha un partit importantíssim
que la setmana que ve
viatgem al ministadi
de Barcelona
en un bon partit de futbol
en un estadi herbi català
entre el Barça i el Nàstic
i que per tant
tenen temps durs
com deia Joan Carles Oliva
i que tampoc s'ha fet res
i que ell no mira la classificació
com bé recordava
i que ara toca
que això
que el que deia l'Àlex abans
aquesta victòria
també serveixi
perquè l'equip
es pugui creure
les possibilitats
que té partit d'ara la Lliga.
Molt bé, doncs
Quim Pons
amb Jordi Blanc
tornant des de Xerès
també gràcies
bon viatge de tornada
cap a casa
i us escoltem després
a l'informatiu del migdia
i aquest vespre
el Sempranàstic.
Tricar, una mínima anècdota només
perquè l'expedició
de Tarragona Ràdio
viatja
amb el quadre
que ahir el Xerès
li va regalar el Nàstic
per la celebració
del 125è aniversari
en la samarreta
Pots tornar-ho a repetir, Quim?
Que hem perdut un moment
la...
Que dic que
l'expedició de Tarragona Ràdio
viatgem
amb el quadre
que el Xerès ahir
li regalava el Nàstic
per la celebració
del 125è aniversari
aquell quadre gran
amb la samarreta del Xerès
on s'hi fica 125
i el nom del Nàstic
ja que no es podia facturar l'avió
doncs el portem nosaltres al tren
i no vegis la fila que fèiem
entrarà amb el quadre
cap al tren.
És a dir, sou els dipositaris
d'un obsequi
que ara ja és propietat
del gimnàstic de Tarragona.
D'una peça de museu, eh?
Molt bé, doncs.
Quim, gràcies.
Que vagi bé.
Bon dia.
Els escoltarem
aquest vespre a partir de les 8
en un Sempranàstic
en què podrem analitzar
de manera feliç
aquesta victòria
tan i tan i tan important
al camp de l'estadi de Chapin.
L'estadi que el 3 de juny
del 2006
va veure l'ascens
del gimnàstic de Tarragona
a primera divisió.
Feliç també es mostrava
ahir Joan Carles Oliva
el tècnic del Nàstic
el tècnic grana
que es mostrava
així de complegut
del resultat final
encara que el joc
a la primera part
no havia estat especialment bo.
No m'ha agradat la primera part
no m'ha agradat
els dervis que he tingut
a la primera part
perquè era un equip
que era incapaç
de tenir la pilota
i així no podíem
no podíem afrontar
cap partit
sigui a Camp de Jerez
o on sigui
no m'ha agradat
l'equip a la primera part
l'hem manifestat
de la millor manera possible
i entre el meu missatge
i sobretot el gol
que hem fet abans
de la mitja part
crec que ells mateixos
han canviat
una miqueta la lectura
hem començat
amb massa nervis
més imprecisos
jo sé que
els partits d'entre setmana
porten dinàmiques diferents
sempre passen coses
molt estranyes
però el meu equip
a la primera part
no s'ha trobat
i el gol
no s'ha ficat
dintre del partit
i a poc a poc
hem anat creixent
altres vegades
tenim una dinàmica diferent
però avui ha sigut
d'aquesta manera
Joan Carles Oliva
després del partit
un altre dels protagonistes
sens dubte
Felipe Sanchón
una de les incorporacions
del Mercat d'hivern
que hi va aconseguir
aquest segon gol
tan important
al minut 8
de la segona part
Bueno, la verdad
que me ha salido hoy
hoy ha entrado
la verdad que
muy bien
muy contento
y sobre todo
los tres puntos
que para nosotros
era primordial hoy
porque si no
se nos escapaban los otros
y ya hoy lo ha sido difícil
también porque
íbamos haciendo partidos
partidos muy buenos
que nosotros sabíamos
que lo estábamos haciendo bien
pero claro
la posición en que estamos
si no saca resultados
no vale para nada el juego
y hoy
bueno ha sido
la primera parte buena
y la segunda
hemos salido
yo creo que
totalmente diferente
y nos da
sobre todo
mucha moral
para afrontar
y saber que podemos ganar
en cualquier campo
y ahora nos toca en casa
y que he sacado
otro resultado positivo
les paraules de Felipe Sanchón
a la gespa de l'estadi de Chapin
quan s'acabava el partit
als micròfons
de Quim Pons
ahir com sempre
el partit
el vau poder seguir en directe
a Tarragona Ràdio
amb el Quim Pons
amb el Jordi Blanc
amb els comentaris
de l'Àngel García
i com sempre també
amb la nostra companya
Teresa Ortega
que ara saludem
Teresa molt bon dia
hola bon dia Ricard
ahir va ser una nit
d'aquelles de felicitat
a més això es va veure
tu que controles
Facebooks
Twitters
correus electrònics
la gent molt contenta
no?
Sí, va passar d'un estat
de desànim
amb el primer gol
del Xerès
animar-se progressivament
fins l'èxtesi total
a través de les xarxes socials
de comunicació
amb aquest gol
de Powell
abans d'arribar al descans
i el de Sanchón
que ja confirmava
la victòria del Nàstic
molta gent
per ser Ricard
ens demanava
aquell CD
que es va gravar
des de Tarragona Ràdio
amb motiu
de l'ascens del Nàstic
a primera divisió
la Sílvia García
ens va dir
que diumenge a les 11
es podrà tornar
a escoltar
a les 12
a través de Tarragona Ràdio
però potser caldria
ja que estic parlant
amb el senyor director
que s'edités
un altre CD
comemoratiu
d'aquell any
de l'ascens
quin gran estadi
l'estadi de Chapin
en fi
la Tera Ortega
és la responsable
de conduir
el programa d'esports
als caps de setmana
ella és la que fa
el joc de la porra
cada setmana
amb moltíssima participació
nosaltres ahir
vam fer una porra especial
així que li he demanat
que entrés
als estudis un moment
la Tera Ortega
perquè em digui
dels participants
ahir
de la porra especial
del matí de Tarragona Ràdio
n'hi va haver tres
que van encertar
el resultat d'una 2
així que m'hauràs de dir
un número
l'1, el 2 o el 3
i aquesta persona
s'emportarà
dues entrades
pel partit
del proper dissabte
doncs claríssimament
el 2
que van ser els gols
del Nàstic
i perquè hi era
2 de març
doncs escolta
el 2
Juanjo López
si ens vol trucar
ara mateix
el Juanjo López
perquè ens està escoltant
que ens truqui
977 24 47 67
perquè el Juanjo López
és la persona
que s'emporta
aquestes dues entrades
pel partit
del proper dissabte
les ha de venir a recollir
en horari de matí
bàsicament
demà divendres
ja les tindrem
demà?
sí
l'entrenament del matí
es passen a recollir
aquestes entrades
suposo que a partir
de les dues
al migdia
si volen confirmar
a partir de la tarda
ja seran aquí
a Tarragona Ràdio
anem a saludar
el Juanjo López
Juanjo bon dia
hola bon dia
deus estar molt content
no per les entrades
m'imagino
sinó pel resultat
també
no?
no
bueno
les entrades
és lo de me
no
porque a casa
els 4
som socis
no
pero bueno
ya es más
por lo de la victoria
no
y más cuando
els 10 minuts
i se'n van ficar
en contra
vas patir molt o què ahir?
pues sí
una miqueta
una miqueta
però bueno
ja quan el
killer
com diu el Quim
va empatar
el fil del descans
ja un rei d'esperança
ja es va obrir
molt bé
doncs Juanjo
t'agraeixo que t'hagis
tornat a trucar
la Tere t'ha donat
la sort
ella no sabia
quin número
corresponia
amb quin concurs
ara sí que tens dues entrades
per obsequiar
a qui vulguis
per anar a veure
el partit
del proper dissabte
a la tarda
vine a recollir-les
demà divendres a la tarda
doncs
molt bé
vinga
adeu
gràcies
que vagi bé
Juanjo López
que s'emporta
la sort
que li ha donat
la Teresa Ortega
Tere dissabte
més emoció
a partir de les 6
al nou estadio
una hora abans
com sempre
la sintonia
de Tarragona Ràdio
gràcies
i que vagi molt bé
fins ara
així acabem
aquesta edició especial
del futbolí