.
Aquest any 2011, i és la sensació que en fa,
estem de moltíssims aniversaris.
Un dels més sonats i que portem ja temps celebrant i felicitant
són els 50 anys del grup escènic Atenea,
una formació de teatre més que consolidada a la ciutat,
escolta, que ha aguantat de manera mitja mater,
semiprofessional, durant 50 anys.
Ho han celebrat en guany amb exposicions, amb obres especials,
i ara, aquest cap de setmana, tenim oportunitat de veure'ls
de nou els dies 22 i 23, per tant, dissabte i diumenge,
de veure'ls al Metropol amb una obra, amb una proposta teatral
molt divertida que es diu Revistes del Corazón.
Avui hem convidat el Josep Ema, més que res perquè és el director
d'aquesta obra i de moltes altres del grup escènic Atenea,
i membre gairebé, m'assembla que sí, fundador.
Sí, sí.
Sí, no?
Sí, és la primera obra que vam fer el novembre del 61
a l'Auditori de Ràdio Tarragona, que ara és un supermercat.
Ja vam sortir, ja sortia.
José, escolta, si et faig, fes-me una mica de balanç,
de valoració de com estan anant els actes d'aniversari
des de l'exposició que teníeu al Corte Inglés.
Sí, vam fer una exposició al Corte Inglés
i ara està previst fer el Metropol.
El Metropol, doncs, diguem-ne, com casa nostra,
perquè vam fer-me el teatre.
I a més, en l'exposició aquesta,
se projectarà un vídeo que dura mitja hora així,
que recull els 50 anys.
Amb alguns moments d'algunes obres.
Sí, sobretot fotografies que no hi havia al vídeo
i després trossets de comèdia,
més o menys divertits,
i obres sèries com l'obra que vam estrenar,
que la vam estrenar nosaltres,
de Pini Soler, La Envetja.
Ah, que és de les més nostrades de la vostra.
Home, és una obra que la vam estrenar nosaltres,
era inèdita, aquesta obra.
Per tant, de moment,
quanta gent ha passat per l'exposició?
Esteu contents?
La gent us diu, ostres, bona de veure?
Sí, la inauguració va ser molt maca,
molt bonica i tal, no?
Després, esclar, allí el Corte Inglés
va quedar una miqueta perquè no es podia projectar
el DVD aquest, no?
Però el Metropol penso que tindrà molt èxit
perquè es estarà projectant contínuament,
em va dir el Montell Iontament.
A partir de quan?
No ho sé, encara no ho sé,
això sí que no ho sé.
Tinc de parlar, mira,
ara tinc de parlar amb el Miquel,
perquè ara quan fem aquesta obra
ja parlaré amb la gent,
a veure quan les va bé fer-la.
Suposo que serà pel novembre,
que serà precisament
quan se compleixi el 50 aniversari del novembre.
Molt bé, això ho fareu coincidir, no?
Jo penso que sí, eh?
Penso que sí,
no t'ho puc assegurar
perquè això es té de parlar encara.
Ja us ho explicarem, eh?
Inauguració, doncs,
el vestíbul del Metropol,
de l'exposició aquesta que fes ara.
Sí, en cartells, a veure si els explicàvem
perquè són 210 cartells,
i, esclar, són molts,
però a veure els que es poden posar.
Bé, de totes formes,
allà estaran els àlbums
en totes les cartells dels 50 anys.
Jo crec que el Metropol és...
Home, un dels llocs on ha d'anar, eh?
Perquè, com deies, tu és com a casa vostra.
Sí, sí, i tant.
De moment, us convidem ja aquest cap de setmana,
dissabte i diumenge,
a anar al Metropol,
però a la part de teatre,
no us quedeu a l'estíbul,
perquè el grup escènica TNA,
també, una altra de les coses
que fan per celebrar l'aniversari
és el que més saben fer, teatre.
I presenteu aquest cap de setmana
una obra que és molt divertida.
És alta comèdia, deies abans.
Sí, és una alta comèdia
i critica el món aquest
dels muntatges de televisió, no?
Revistes del Corazón.
Revistes del Corazón,
ja ho diu l'obra, no?
Feu de personatges d'aquests famosos,
o com va?
Qui són els personatges centrals?
No, no, no.
Això, la història...
Mira, aquí, al programa,
ja veus la història,
del món del Cor,
de la premsa,
la televisió,
una torrent de cadència,
ve l'oportunitat
de fer negoci en el món
de les revistes
com falses històries
i muntatges, en fi.
És una miqueta una crítica
molt ben escrita,
perquè és Juan José Alonso Millán,
un bon escritor de comèdies,
i és alta...
Tirem una alta comèdia, no?
Això, quan dius alta comèdia,
vols dir que és comèdia
una mica refinada, de diàleg.
Correcte, correcte.
No, que és una comèdia
que no és allò de...
Per exemple, aquestes comèdies
que fem de vegades per Nadal,
ara que repetirem per quarta vegada
aquesta d'Una Casa de Líos,
perquè la gent encara em para
pel carrer,
ai, mai havia rigut tant
aquesta d'Una Casa de Líos
i la farem una altra representació,
però és més adient per Nadal, no?
Que és una comèdia molt nadalenca.
Que la farem el 4 de desembre,
que és diumenge en peso, no?
El 4 de desembre, sí.
Sí, sí, sí.
Doncs la cita més llunyana
que ens queda amb el grup escènic
que teníem quant a teatre
és Una Casa de Líos,
el 4 de desembre,
perquè torneu a riure
de manera esbojarrada,
i aquest cap de setmana,
dissabte i diumenge,
Revistes del Corazón.
Havíeu fet també
les paroles encadenades?
Sí, correcte, correcte.
Està aquí el programa.
Més seriosa, eh, aquesta?
Sí, aquesta sí, molt dramàtica.
Molt dramàtica.
Sí, però m'agrada molt
perquè va fent una interpretació
de la Rosa Bosch
com el Josep Maria Tusset
van fer una interpretació molt maca.
Centrem-nos en les Revistes del Corazón,
que és la cita més immediata,
dissabte i diumenge.
A quina hora ho fareu?
A dos quarts de set.
L'actor principal,
el personatge principal,
és un actor
que està en decadència
i que vol, doncs,
tornar a estar d'actualitat
a través d'un liu d'aquests.
Però quins altres personatges surten?
Que són molts actors.
Diguem que el personatge principal
és una aristòcrata,
que l'anomenen Dama del Pueblo,
com això que la princesa
el Púlito d'Iso,
a ella l'anomenen Dama del Pueblo
i és la que, diguem,
és la principal, no?
I a la torre aquella, doncs,
en fi, fan un muntatge,
fan un muntatge d'Iso
que es veu tant per televisió ara.
I hi ha molts més personatges?
Sou molta gent dalt de l'escenari o no?
Bueno, sí, mira,
aquí veuràs en el reparto
que són un, dos, tres, quatre,
sis, sis, set, vuit, nou, deu.
Deu personatges surten a l'obra.
José, tu has dirigit moltes obres.
Sí.
Moltes.
Quina dificultat
o quina cosa especial
té aquestes revistes del Corazón
a nivell de direcció?
No, és com normal, no?
O sigui que totes les obres
tenen els seus problemes
i això és com un vaixell
que surt del port
i no sap què es trobarà pel camí, no?
Però va ser tot.
Fins ara tot ha sortit bastant bé.
A més, ja us coneixeu,
ja coneixes els actors,
ja sou, home, sou la gent de sempre, no?
Recordem quanta gent esteu
en el grup escènic que tenia?
Home, ara,
jo diria que vint no arriben, eh?
És un problema, eh?
Perquè la gent jove no està molt
per la fenya d'això del teatre, no?
O sigui,
no és com abans que hi havia aquella il·lusió i tal,
hi havia molta gent jove que volia,
ara és molt complicat, ara, eh?
El que no us falta és el públic.
Públic en triu moltíssim, moltíssim.
Afortunadament,
perquè, escolta,
portar un grup costa molts quartos, eh?
I si no tens un públic
que està al teu costat,
doncs és molt complicat.
Ja m'han dit
que aquesta ja va a les entrades bastant.
Aquesta és el dissabte i el domenatge
que m'han dit
que ja va a la cosa molt complicada.
Ah, on...
Sí, perquè sempre...
Acostumeu a fer plens, eh?
Sí, normalment sí.
Ja et dic que aquesta...
La Casa de Lluís va a fer tres plens
i ara la repetim
perquè la gent diu
¡Ostres, mai!
L'havia passat tan bé
com aquesta obra que m'ho pareix.
I és que, a més,
es deurà tornar a fer ple
perquè la gent repeteix, eh?
Les vostres obres.
Sí, sí, normalment
jo penso que aquesta,
si surt com jo vull,
la tornarem a repetir
pel febrer
o quan es donguin data, no?
Ora aconseguim les entrades?
A les taquilles del Metropol?
Sí, al Teatre Metropol
o Servicaixa també.
També van per Servicaixa.
A preus prou populars, no?
Sí, nosaltres tenim un grup
que les enviem carta
dient l'obra que fem i tal
i tenim, no sé si són 400 domicilis
que enviem les cartes aquestes
que són gent...
Bueno, que sempre s'ha fet costat.
I si no,
quan ens costarà l'entrada, José?
Que això també va a la pera.
Sí, em penso...
Mira, hi ha una entrada
que és el segon pis
que jo moltes vegades vaig allí
i és de 6 euros.
Ah, molt bé.
I a la rebaixa,
la gent gran té rebaixa,
per suposat,
i els socis, no?
I després l'altre
em penso que són 11 euros, eh?
Per tant, anar a veure
al grup escènica tènia,
si no hi heu anat mai,
us ho recomanem,
descobriu-los,
que ja veieu que el preu és simbòlic
i passareu molt bona estona
i serà la manera
de fer pinya també
pel teatre de casa.
50 anys, eh?
D'un grup de teatre.
Sempre t'ho pregunto,
però torno a dir,
com es fa per aguantar
un grup de teatre
d'aquesta manera,
doncs, amateur,
perquè ningú veu d'això,
ho feu perquè us ho passeu bé,
com es fa per aguantar-lo 50 anys?
Això es pot aguantar en el públic.
El públic és el que fa costat
i...
Perquè, escolta,
costava uns quartos
i mantenia un grup de teatre.
Sí, clar.
Estem parlant d'escenografia,
vestuari...
El local,
nosaltres estem parlant...
Em penso, ara,
jo ja no porto això
de la comptabilitat,
però em penso
que són 350 euros
cada mes
que paguem el local.
Doncs, és a dir,
encara és barat,
però ho dic tot l'any,
nosaltres fem dues o tres obres
i té de sortir d'aquí i tot, eh?
Bueno, a part que una obra
té diràs d'autor,
té un munt de coses
que...
Clar.
El local, de vegades,
ara, afortunadament,
el metropol,
per els 50 anys,
en fi,
s'ha fet una...
Una rebeixeta, diguéssim,
una rebeixeta,
que s'ha dit,
escolta,
que en guany...
Us heu obert les portes,
no?
Sí, segur que la porta no.
Però normalment,
el teatre
es té de pagar,
autors...
En fi,
Mira,
ja està bé que entrem
en aquestes interioritats
perquè a vegades
no sabem
el que hi ha al darrere
de...
Sí,
molta gent se pensa que no...
I guantar 50 anys
encara costa més
saber tot això.
Sí, sí, sí.
José,
digue'ns una frase
o un moment especial
de l'obra
partidari
perquè no és igual
dir una frase
així en fred
que en l'obra,
la representació.
No,
més que ara
un moment de l'obra
de dir,
fixeu-vos en aquest moment
perquè això és molt complicat
perquè...
És que és tota l'obra
perquè ja ho diu,
muntatge,
quan és un muntatge
ja és complicat,
no?
El que et diré
és que té molta gràcia
això del nomenament
de la dama del poble
en competència
a la princesa del poble
que és Belén,
que és la...
La Belén Esteban.
Belén Esteban,
sí, sí, sí.
Bueno.
Sí, sí, sí,
la Belén Esteban,
o sigui,
en competència
a aquesta que l'anomenen
dama del poble
és una aristòcrata,
no?
És una,
bueno,
una duquesa,
no?
Bueno,
te fa gràcia aquest personatge,
eh?
Vos trobat graciós,
això.
Sí, sí,
a més,
fa-los a vos
que ho fa molt bé.
Molt bé.
José,
m'escolta,
felicitats una altra vegada
tot el grup escènic Atenea.
Gràcies a vosaltres
per ajudar-nos sempre
a fer la propaganda adequada.
Ja us recordo,
que sempre m'agrada
recordar les dates
al final de l'entrevista.
dissabte i diumenge
a dos quarts de set
al Teatre Metropol,
Revistes del Corazón.
Sí,
i que poden treure
les entrades
per servir a Caixa
o a Tècnica.
José,
gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies.