Fins demà!
Fins demà!
I és un refugi, diguem, diferent i la veritat és que ens pensàvem que no lluiria tant i ha quedat molt integrat amb l'educació que hi ha en aquell refugi i la veritat és que també hi ha capigut més arbres, inclús. Vull dir que és una exposició que val la pena veure-la.
Què hi podem trobar en aquesta exposició? Bonsais, evidentment, però què hi podem veure, Pere?
Bonsais, per suposat, que és l'objectiu principal de l'exposició.
Dins dels bonsais hi ha una manera d'exposar-los, que és habitualment amb plantes d'acompanyament, que se n'hi diu, que complementen el bonsais.
No són bonsais, però ajuden a exposar-los, a donar una composició més vistosa.
I, de part d'això, el que hi haurà són... Hi ha arbres també en formació, hi ha una sèrie d'arbres que s'estan treballant,
perquè es vegi l'evolució de la feina que es fa amb bonsais, el fil ferrat, alguna tècnica.
I també hi ha activitats, no? Cap de setmana hi haurà força activitats interessants per venir-les a veure.
Ara les comentarem. Dèiem que és la mostra de tardor.
Mitjanys d'any, no sé si cap al maig, o no sé si cap al maig, no recordo massa bé,
val fer la del Palau de la Diputació, aquesta ja és un clàssic.
Què podem veure de diferència? M'imagino que el temps, la tardor, que sigui una època diferent,
fa que puguem veure arbres diferents.
Nosaltres, quan vam començar aquesta sèrie, a la Diputació l'hem fet poder un any o dues exposicions de tardor,
però quan vam començar a col·laborar amb el port i el port amb nosaltres,
sempre han sigut exposicions de tardor, i la veritat és que han pogut lluir els arbres,
els arbres que en aquest moment estan canviant la fulla, llavors hi ha colors gros, colors vermells,
hi ha fruits, hi ha magranes, hi ha també fruits de fulla vermella, i canvia molt, no?
Vull dir, l'aspecte d'un arbre d'una temporada a l'altra.
També hi ha arbres que ja s'han desprovit dels seus fulles, que encara que pugui semblar dir no,
un arbre despullat, doncs sí, aquest arbre és tan... per bonsai és molt important,
perquè es veu tota l'estructura de l'arbre, es veu si té defecte, si no,
i de fet al Japó s'exposen a l'hivern, els arbres de fulla caducen, no?
Vull dir que té més valor encara afegit, diguem, no?
Llavors és una manera d'estar en contacte amb la natura en aquesta època de l'any que vulguis que no.
Per una cosa o una altra te sents tocat, no? Veus les fulles de la tardor, el menjar bolets,
vull dir, les fruites també típiques d'aquesta època, vull dir, estem interaccionant amb la natura, crec, en aquest moment.
Per tant, és un bon moment per veure els bonsais en el seu estat pur, eh?
Sí, sí, per suposat. Bonsai sempre és bonic, però, vull dir, té moments que llueix més un arbre que un altre, no?
I ara en aquest moment hi ha arbres que estan lluint molt, i s'ha d'aprofitar en aquesta època per vestir més aquests i deixar-nos altres.
N'hi ha altres que estan igual tot l'any, però hi ha arbres específics de tardor, diguem, gairebé.
Com dèiem, podeu anar a veure a l'exposició, però al llarg del cap de setmana per ha organitzat diverses activitats.
Què és el que podrà fer la gent?
Bé, sobretot demà dissabte hi ha dues activitats, diguem, perquè la gent pugui fer coses, no?
Vull dir, que la gent pugui participar plenament, no?
Són uns tallers al dematí de bonsai, llavors tothom que vulgui o que tingui un bonsai el pot portar,
i nosaltres ajudarem a... hi ha una part artística del bonsai a treure-li poder més profit artístic,
i també la part tècnica, per suposat, de poder explicar quina tècnica li faltaria o seria més acurada per millorar aquell arbre, no?
Això pel dematí, llavors a les 10 fins a la 1, aproximadament estarà un soci nostre dels que porten ja més temps,
més veteranos, per poder dirigir aquests tallers, no?
Llavors està obert públic a tothom, és gratuït, i, bueno, esteu invitats a que tothom que tingui bonsai pugui portar.
Sense bonsai és més complicat, però, bueno, qualsevol arbre o que pugui ser un projecte de futur de bonsai podria servir, no?
Llavors, aleshores, per la tarda, hi ha una activitat que està no tan relacionada amb bonsai,
però sí amb la cultura japonesa, que és les mostres forals d'Ikabana, no?
Això és... on són arreglos florals, que venen també del Japó,
i que la veritat és que amb pocs elements de composició formen una composició molt llevativa, no?
No sé, tenen també les seves tècniques, hi haurà una sòcia també que està aficionada i també porten molts anys fent-ho
i es veuran, ja et dic, una sèrie de composicions fora de l'habitual, no?
Senzilles però impactants, no? I amb els seves, que se n'hi diuen quants anys,
i els seus, bueno, els seus estris propis d'aquesta afició també, no?
Però la veritat és que val la pena. També és obert a tothom, al públic en general que vulgui participar,
aquí no s'ha de portar res, nosaltres portem el material,
i sobre la marxa farem unes composicions que quedaran allí durant els dies que duri la mostra.
I ja diumenge, l'últim dia?
El diumenge, per acabar, també, el dematí hi haurà una demostració també d'en Francesc Giner,
que és un soci de l'entitat que ha estat reconegut a vegades a nivell més ample de tot Catalunya,
per els seus treballs, i llavors farà una demostració d'art bonsai.
Sobre uns arbres ja més verges, i treballarà les tècniques de filferrat, de disseny,
i veureu com evoluciona un bonsai, entre cometes, en poc temps.
El bonsai necessita paciència, necessita anys per de treball.
Però, bueno, veureu un canvi bastant important amb l'arbre abans de treballar-lo
i després amb els treballs que se li faran.
Hi ha molta gent, Pere, a Tarragona, aficionada als bonsais, que agradi tot això dels bonsais?
A mi em consta que hi ha molta gent, no associada, però sí que li agraden els bonsais, molta gent.
Que tinguin bonsais també n'hi ha molta, i ho sabem perquè a altres exposicions
sempre tenim molt d'èxit de públic, la veritat, vull dir que a vegades el Port ens ho diu,
escolta, vosaltres la vostra exposició, comparat amb les altres, té un volum de públic molt més elevat que altres,
llavors la veritat és que sí que hi ha simpatissants.
Bueno, suposo que el fet de connectar amb la natura i tal és interessant, no?
És una cosa fora de lo normal, també, una exposició de quadres més freda,
això sembla que es tingui més de caliu, no?
Llavors, la veritat és que sí que tenim bona resposta, generalment, no?
I, bueno, no tots són socis, això també ho ja que diu, però, bueno, hi ha molta gent simpatitzant, sí.
Perquè és complicat tenir cura d'un bonsai?
És a dir, o potser el que comentaves abans, que potser la paraula cor seria la paciència.
Sí, a veure, el bonsai tu pots treballar-lo, el primer que ha de tenir és constància,
l'arbre no el pots deixar abandonat, diguem, més que rep pel tema de regt, no?
Sobretot a l'estiu.
Però, a part d'això, vull dir, tu li vas fent unes tècniques,
però l'arbre també va de responent en funció del que ell vol, no?
Llavors, ha de haver-hi una espècie de connexió entre ell i tu,
i dius, bueno, bueno, fins aquí podem arribar, parau,
des de l'algun, no torturem els arbres, no els estressem,
al contrari, els donem, entre cometes, bona vida, bon menjar,
aigua i som els primers que volem que els arbres visquin, no?
I que creixin, encara que sigui una rebondància,
volem que creixin per després poder tallar en condicions
i que l'arbre estigui sa i fort.
Llavors, la principal, el bonsai guanya amb el pas del temps.
Com més anys passen, l'arbre va agafant solera,
va agafant caràcter i és la natura la que ho fa.
Nosaltres ajudem, però és la natura, en realitat, la que ho fa, no?
Perquè opera quan va començar tot això dels bonsais?
Bé, jo fa més de 20 anys, no dic 25, però jo crec que són gaire de 25.
Gaire de 25, ja.
Sí, gaire de 25.
I per què? Què és el que et va cridar?
Bé, nosaltres vam...
Dic nosaltres perquè normalment una mica vaig correlacionar amb mon pare,
perquè mon pare també és aficionat
i el que va iniciar la llavor va ser jo,
que a mi m'agradaria tenir bonsais.
I, bé, vam veure una exposició a Barcelona,
de les pioneres també que es van fer ellen
i a partir d'allí ens va agafar el gosanillo aquest del bonsai
i vam començar amb arbres de viver.
En aquella època no hi havia ni botigues ni gairebé molt pocs llibres,
molt pocs eines, torretes, no hi havia res de tot això que hi ha ara, no?
Però, bé, la il·lusió hi era i, bé, van començar.
Després va coincidir que es va publicar una anúncia al Clacson
que es buscava gent per fer una associació.
Això ja fa, ja et dic, 22 o 23 anys.
I així van començar.
I així van començar.
Tres persones, de les quals, per certes testimonis,
els altres dos ja no estan a l'associació,
ja no s'hi dediquen, poder.
Però, bé, van començar l'associació fa l'any 89
i, bé, i tot i tot han fet aquest camí
i, ja et dic, hi ha gent nova que comença ara,
que se li ensenya, se fan cursos,
hi ha gent que porta més anys
i, clar, se'ns nota també amb els treballs que s'aporten, no?
Hi ha arbres més treballats i arbres més nous.
Clar, perquè ara veiem aquesta exposició
que veurem ara al Moll de Costa,
les que feu al llarg de l'any,
però al llarg de l'any feu activitats,
sobretot pels vostres socis, eh?
Sí, a veure, les activitats,
bé, el poder principal són les exposicions,
són les que llueixen més, les més obertes, diguem, no?
Exposicions fem la de primavera, la Diputació,
també amb 23 anys d'experiència.
Fem l'estiu, col·laborem amb Firagós
i fem una exposició més petita,
però a Firagós també portem 15 o 20 anys
i després fem aquesta de tardor,
que és la més nova,
que fa 7 o 8 anys que es fa, no?
Vam començar amb el port a raó
de fer la trobada catalana
d'entitats de bonsai aquí a Tarragona, no?
I a partir d'allí
hem continuat mantenint aquesta exposició.
Aleshores, durant el reste del curs,
a vegades es fan tallers,
es fan serrades,
es fan demostracions i sobretot es fan cursos.
Cursos per gent no vell
i cursos per gent que ja porta més temps, no?
Per perfeccionar les tècniques del bonsai.
Això ho fem a l'hotel d'entitats.
Allà teniu la seu, eh?
Sí, tenim la seva hotel d'entitats.
Llavors, els dissabtes,
que generalment,
doncs tenim curs.
Llavors, allà ve la gent que té bonsai,
els treballem allí
i anem evolucionant
per millorar les tècniques del bonsai, no?
Perquè per a aquells que ens estiguin escoltant,
Pere,
que els estigui entrant el cuquet d'això del bonsai,
quins consells donaria per algú que digui
vinga, va,
vull començar amb això dels bonsais.
Què necessito?
On he d'anar?
Com ho he de fer?
Bueno, estaria bé que vinguessin a l'exposició.
Evidentment, que vinguessin a l'exposició.
És un bon moment per fer-ho, aquest cap de setmana.
Per contactar, sí,
per contactar,
perquè allí sempre estem nosaltres.
I, bueno, ja tenim,
estem a Facebook, també,
però, bueno, no sé,
i tenim una adreça de correu electrònic
perquè la gent ens pugui rebre,
que és a s tgn bonsai arroba tinet.org.
Però, bueno,
independentment d'això,
el millor és contactar amb nosaltres
i llavors, a veure,
jo el que recomano els bonsais
és que, primer, no anar ràpid,
és una cosa lenta
i de paciència,
no voler tenir uns resultats a curt plaç
que a vegades podem carregar-nos l'arbre, no?
I l'altra cosa que recomano també
és que són arbres d'exterior, no?
Que a vegades es confon,
perquè hi ha molt típic d'enrevista de decoració
o la tele veure els arbres dins de casa, no?
Això a la llarga és un error.
Pot aguantar un dia, dos dies, tres dies, una setmana,
però no és el seu clima habitual.
L'arbre és exterior, tots.
Hi ha alguns que s'han de protegir l'hivern
pel tema del fred,
però la majoria, l'arbre on viu bé és a fora.
Necessita sol, necessita aigua, necessita inclús aire.
Tot això li va bé a l'arbre i respon molt millor
que no pas dins de casa.
Llavors, clar, hi hauria de tenir un mínim de condicions
d'una terrassa
o...
que tingui la sort de tenir un xalet molt millor, no?
Però vull dir, que estiguin fora.
Això sí, que estiguin fora.
Per curiositat, quants bonsais té vostè, Pere?
Bueno, jo sempre he de dir que anem comparats amb mon pare,
doncs en tenim vora 300 bonsais,
però els tenim en una finca,
vull dir, en un xalet, no?
I sí, en tenim molts, masses.
Perquè jo recomano màxim 50 per persona
i és molt,
perquè 50 pots dedicar-hi el temps
i pots cuidar-los adequadament.
Quan te sobrepasses el límit,
no arribes i t'estresses tu.
A més, el bonsai és un art per disfrutar-lo,
no per estressar-te.
Això són moltes hores, Pere.
Sí, sí, sí, són masses hores.
Però bueno, usar-ne com gusto, no?
Això ho diuen, no pica, això ho diuen.
Doncs ja ho sabeu, eh?
Per a aquells que us interessi el tema
o que vulgueu conèixer o que vulgueu preguntar,
tot el que vulgueu sobre els bonsais,
ho podeu fer des d'ahir fins diumenge
i, a més a més, amb diverses activitats,
doncs des de demà a partir de les 10 del matí
i també diumenge a partir de les 10 del matí
al refugi número 2 del Moll de Costa del Port de Tarragona,
aquesta mostra de bonsais d'aquesta tarda del 2011.
N'hem parlat amb el president
de l'Associació Tarragona Bonsai,
el Pere Manós.
Pere, moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres per convidar-me.
I que vagi bé el cap de setmana.
Això ho esperem.