Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio,
parlant ara de les propostes culturals del dia.
Una de les més destacades és la inauguració aquesta tarda
a partir de dos quarts d'avui del vespre
d'una exposició titulada Àfrica,
l'objecte com a valor de canvi,
una mostra que podrem veure a partir d'avui mateix,
com dèiem, a la sala d'exposicions de la Fundació Caixa Tarragona.
Ara mateix podem parlar en directe
amb el comissari de l'exposició, el senyor Joan Gil.
Senyor Gil, molt bon dia.
Molt bon dia.
Què podrem veure en aquesta exposició Àfrica,
l'objecte com a valor de canvi?
Bé, veurem pràcticament quasi 200 objectes,
que són monedes tradicionals africanes,
molt atípiques, molt diverses,
però molt representatives de l'objecte
que ha tingut una relevància molt important
com a moneda dintre de la societat tribal africana.
Monedes, prop de 200 peces, diu.
Hi ha molta varietat.
És a dir, podrem observar realment monedes,
objectes molt diferents en funció dels països
o de les èpoques o de les ètnies?
Sí, en principi la qüestió és que no s'entén l'exposició
com una exposició numismàtica,
una exposició, diguem, de monedes normals
amb el concepte convencional que tenim,
sinó que aquests objectes, aquestes monedes,
representen objectes, sobretot,
que tenen una funció pràctica i funcional
que han tingut amb la seva societat.
Per tant, trobarem des del que són armes,
trobarem objectes ornamentals,
trobarem barres i lingots,
trobarem instruments musicals,
tot un concepte completament diferent
al que nosaltres tenim com moneda tradicional,
com manera convencional, millor dit.
Clar, i aquest concepte tan diferent al nostre,
com el podríem explicar, doncs,
als oients que ens estan escoltant?
Bé, de fet, abans que, diguem,
les societats africana i, sobretot,
de l'Orient, inclús a Oceania,
han sigut les més aïllades
i, per tant, han tingut, sempre,
una preservació del que ha sigut
el seu patrimoni cultural.
Llavors, les societats d'intercanvi
el que han fet ha sigut crear
els seus models patró
per fer, diguem, aquesta mena
de trexació econòmica
que servia per pagar deutes,
per comprar béns de terres,
per comprar bestiar,
per comprar, inclús, esclaus.
I, en el seu moment,
van crear cada ègnia,
cada ègnia va crear, diguem,
un tipus de moneda
que fins al moment era particular,
individual,
i funcionava solament
pel seu àmbit geogràfic.
Posteriorment, aquestes peces
que nosaltres veiem avui
a Fundació Casial de Tarragona
es van aplicar amb un peló patró,
que és el que es va convenir
entre diferents ègnes.
Per tant, veurem peces
amb les quals es podia pagar
o comprar, com he dit,
esclaus,
podia comprar terres,
podien fer-se dos matrimonials,
pagaments de guerra,
en fi, etcètera.
I, per tant,
són peces que tenen
una característica
no solament antropològica
pel seu valor,
perquè, de fet,
el que volem
que són escultures,
sinó que tenen també
un valor cultural,
estètic,
antropològic
i, sobretot,
econòmic i social.
Des del punt de vista estètic,
de formes,
de material,
què és el que podem veure?
És a dir,
quan parlem d'aquests objectes,
quin valor tenen
i estèticament com són?
Bé,
la importància
que li donava molt,
la importància
que donaven,
diguem,
al material
amb les societats africanes,
sobretot,
era el valor
perdurable.
Era aquell valor
que es podia transportar,
que es podria amagatzemar,
que podia tindre,
diguem,
una perdurabilitat
i que, a més,
es podia fraccionar.
Per tant,
trobem barres
i lingots de bronça,
de coure,
de ferro,
sobretot,
que van ser
els materials
més utilitzats
dintre d'aquestes societats.
Llavors,
ho dic perquè,
realment,
hi ha diferent tipus
de barres,
diferent tipus
de lingots,
diferent tipus
d'estris,
diferents armes,
que tenien
aquesta funció
de valor monetari.
En un moment
eren obres
i peces
que tenien
la seva funció
i la seva utilitat,
però que,
al cap del temps,
van tindre,
diguem,
una preponderància més
de possessió,
de guardar
aquest tresor
i d'amagatzemar,
diguem,
el poder econòmic
dintre de la seva societat.
I si ens ubiquéssim
geogràficament
en el continent àfricà,
de quines zones
estaríem parlant?
Bé,
estem parlant,
sobretot,
de la zona subsahariana,
aproximadament a l'exposició
hi ha una representació
de 20 països,
entre ells,
República Democràtica del Congo,
Gabón,
Togo,
Etiopia,
Eritrea,
Nigeria,
Xàbia,
Zàmbia,
Mali,
venint,
vull dir,
trobarem
gairebé 20 països,
amb els quals
hi ha una representació,
en alguns casos,
vull dir,
de peces molt concretes
i amb els altres,
per exemple,
inclús de peces
molt atípiques,
no?
Per exemple,
la moneda
que no és metàl·lica,
per exemple,
tenim
els blocs de sal,
que són d'Etiopia,
que són molt interessants
i que han tingut
una importància
capdalt,
no?,
dintre del comerç
i de la societat econòmica,
dintre del seu país,
no?,
la sal com un mitjà
de pagament,
o els caurís,
també,
vull dir,
aquesta,
diguem,
aquesta conxa,
que,
bueno,
doncs,
es va utilitzar moltíssim
amb les transaccions econòmiques,
les pedres de Togo,
o, per exemple,
també els collereig,
els collereig,
els famosos africans,
que són del segle XVII
o del segle XVIII,
i que venen
i provenien,
precisament,
de fets a Bohèmia
i a Venècia
perquè la colonització europea
els va portar
per fer canvi
i intercanvi
per a compra d'esclaus
i de matèries primes,
no?,
vull dir,
veurem conversions
molt,
molt,
molt curioses,
no?,
el que es pagava
per un animal
o el que es pagava
per un esclau
o el que es paga,
per exemple,
per una terra
o el que es paga
per un tot matrimonial,
no?,
en un moment determinat.
És molt important
tindre en compte
que la colonització europea
el que va fer
va ser
portar
alguns objectes
molt concrets,
com dic,
aquests collerets
que eren molt apreciats
pels natius africans,
i altres,
per exemple,
lingots
de coure
o de bronça
que eren intercanviats,
sobretot,
per esclaus
i per matèries primes
de l'Àfrica.
Senyor Gil,
i aquests objectes,
com han arribat
a aquesta exposició?
És a dir,
provenen de col·leccions
particulars,
de museus?
Sí,
de fet,
l'exposició té
aproximadament,
com he dit,
200 peces.
És la primera vegada
que es fa a Catalunya,
és la segona,
que tinc entès,
que es fa
a l'estat espanyol,
i de fet,
pràcticament,
és una exposició
que jo diria
que en el món
s'han fet
aproximadament
25 o 30 màxims.
És una exposició,
ja dic,
molt atípica,
és la primera vegada
que la podem presentar.
Totes les peces
que portem
amb aquesta exposició
són inèdites,
provenen de col·leccions
privades d'Europa,
sobretot de Bèlgica,
d'Itàlia,
de França,
d'Alemània,
inclús d'Espanya,
i jo crec que,
bé,
tenim peces
que van des del segle XV
fins a l'actualitat,
no?
Del XV,
del XVI,
del XVII,
i la primera meitat
del segle XX, no?
És a dir,
que aquests objectes,
aquestes monedes
s'utilitzaven
fins a mitjans
del segle XX
de manera força habitual.
Sí,
la veritat és que
el concepte
de moneda,
de transacció
amb les societats,
diguem,
africanes,
la societat africana
ha sigut molt,
molt arraigat,
no?
I ha costat moltíssim
inclús el que
canviessin,
de fet,
acceptessin
aquesta,
diguem,
moneda
convencional
que els occidentals
hem establert,
no?
I inclús,
inclús hem de dir
que amb les monedes
actuals dels països
africans,
hi ha una representació
almenys acunyada
o almenys,
diguem,
representativa
d'aquestes,
d'aquestes objectes,
quan parlem d'objectes
parlem de pràcticament
a vegades escultures,
que estan representades
dintre de les seves
monedes actuals,
no?
Com una mena
de referència.
Llavors,
són peces
que tenen un valor
sobretot antropològic,
que hem de partir
de la base
que en principi
tenien aquesta utilitat
i aquesta funció,
ja fossin rituals
màgiques,
sagrades,
amb els tres del camp,
amb el tema de defensa,
amb el tema de l'atac
de les armes,
en fi,
tota aquesta,
diguem,
tota aquesta utilitat.
És un concepte
molt diferent
que trobem
de la nostra
societat occidental,
no?
una exposició
realment molt interessant,
molt atractiva,
que ens ha explicat
el seu comissari,
el senyor Joan Gil,
i que podem veure
a partir d'aquest vespre,
s'inaugura avui
a dos quarts,
set de vuit,
i estarà fins al 15 de maig,
en fi,
cada dia oberta,
de 10 del matí
a dues de la tarda
i de cinc de la tarda
a nou del vespre.
A més a més,
com sempre,
hi ha visites
especialment
per als centres escolars
i fins i tot
veig que hi ha també
visites guiades
obertes al públic,
és a dir,
amb un guia,
amb un professional
que ens podrà explicar
això en detall
una mica
en la línia
del que ara
ens comentava
el senyor Joan Gil.
Senyor Gil,
moltes gràcies,
doncs,
per aquestes explicacions
i felicitats
per haver pogut portar
a Tarragona
aquesta mostra tan interessant.
Moltes gràcies.
Gràcies i bon dia.
Bon dia a vosaltres.