Hem parlat de moltíssimes coses en aquest matí de Tarragona Ràdio
i ara acabarem el programa parlant de cinema
d'una pel·lícula que s'ha presentat aquest matí a Barcelona
però que està impulsada i dirigida
per una dona d'aquí, de la nostra ciutat,
l'Anna Maria Bofarull.
La pel·lícula es titula Sonata para violonchelo
i ara ella mateixa, l'Anna Maria,
ens ho podrà explicar a través del telèfon.
Anna Maria Bofarull, bon dia.
Hola, bon dia.
Sonata para violonchelo, tracta de la fibromiàlgia, no?
Sí, exacte.
És un projecte d'afició,
de metratge, que es rodarà l'any que ve
i la protagonista és una violonchelista reconeguda
interpretada per la Carme Lías
a qui diagnostica una fibromiàlgia.
Per què has impulsat aquest projecte
dedicat a aquesta malaltia?
Doncs, bàsicament, perquè conec molt bé la malaltia.
La meva mare és afectada
i, bueno, una mica tota la meva vida ha anat
vinculada, no?, a l'entorn d'una persona
que té aquesta malaltia.
I, precisament, sé que, bueno, sé com és,
sé que és molt dur
i, alhora, sé que és molt desconegut.
Sé que hi ha moltes persones que la pateixen
i que se senten molt incompreses
i, realment, bueno, vaig pensar que seria una manera
de donar veu a tantes persones.
i, alhora, també, a nivell creatiu,
la protagonista de la pel·lícula és una persona
que és una lluitadora, que ho ha aconseguit tota la vida,
però lluitant i treballant molt
i una mica es troba en el dilema
d'una cosa a la que no pot vèncer,
que és el límit del seu cos.
Com deies, doncs, l'actriu Carme Lías farà
de protagonista de la pel·lícula d'aquesta dona
que pateix la malaltia, no?
Sí, exacte. Estem acabant de parlar amb ella,
encara ens falta un llarg recorregut,
però la idea seria que ella posés cos
a aquesta protagonista.
Quins altres personatges apareixen a la pel·lícula?
Doncs tenim confirmada ja la presència de l'Aina Clotet,
que interpretarà la seva filla,
en Juan Luis Galiardo, que farà del seu mànager,
la Maite Buenafuente,
que farà un paper molt interessant d'actriu,
Màpi Galán, Sergi Calleja i altres actors.
El projecte, la pel·lícula, es rodarà l'any vinent?
Sí, la idea és rodar-la al llarg del 2012,
el que passa és que hem volgut presentar-la ara
precisament coincidint amb què demà
és el Dia Internacional de la Fibromiàlgia
i perquè realment tenim una manera,
un plantejament que vol arribar a la gent
durant el procés de creació de la pel·lícula.
és a dir, sabem que els afectats, familiars i amics
volen que existeixi una primera pel·lícula
que parli de la seva problemàtica,
llavors hem posat en marxa una web,
que és www.sonataparadioloncello.com,
on la gent podrà anar sabent
en quin moment del procés estem
i precisament també podran contribuir a fer-la possible
de la manera que es coneix com a crowdfunding
o micromecenatge,
que és un nou sistema de finançament de projectes culturals
i que bàsicament consisteix en que tothom pugui fer una donació
com li sigui possible
per tal de veure fet realitat el projecte
i sentir-se'l més seu.
És a dir, que es pot participar fent una petita donació
per finançar el projecte de la pel·lícula.
Exacte, així és.
Es pot col·laborar des de 10 euros
fins a la quantitat que es vulgui,
però de totes maneres
sempre també hi ha una recompensa a canvi, no?
Des d'aparèixer,
ha mencionat,
entre els amics que fan possible
que aquesta pel·lícula es faci,
fins a cartells signats de la pel·lícula,
de bèries amb material extra,
la possibilitat de venir a aparèixer com a figura en la pel·lícula,
venir al rodatge i conèixer els actors, etcètera, etcètera.
Anna Maria, i per què el títol de Sonata para violoncelo?
Doncs bàsicament una mica perquè era el que a mi em suggeria
l'entorn musical, no?
El violoncel és l'obsessió de la protagonista
i és el que marca i ha marcat la seva vida
i una mica la Sonata em semblava que era
una mica una suggerència musical
i que alhora va molt vinculada a sentiments, no?
I crec que defineix molt bé l'esperit de la pel·lícula.
Serà una pel·lícula bàsicament autobiogràfica?
No, serà una pel·lícula de ficció
molt intimista,
molt centrada en els sentiments de la protagonista,
en el que li passa,
en les seves vivències
i una mica amb la relació que ella manté
amb el seu entorn, no?
Totes les persones.
Serà una pel·lícula de cinema d'autor
i de cinema independent.
I, de fet, qualsevol que vulgui veure
una mica de tast de com pot ser la pel·lícula,
entrant a la web,
veurà un vídeo que, bueno,
d'alguna manera,
transmetria uns sentiments molt pròxims
a com podrà ser la pel·lícula.
Per tant, la web ja la podem consultar,
ja està en marxa.
Està en marxa, està activa des d'avui mateix,
molt fresqueta,
i allà podeu tenir informació
de la pel·lícula,
de l'estat en què està,
com començar a fer aquestes petites aportacions
perquè la pel·lícula és realitat.
Per tu, Anna Maria,
què suposa professionalment
tirant davant aquest projecte?
Ja n'has fet altres coses
en el món del cinema.
Sí.
Recorda'ns una mica el que has fet
i què pot suposar a partir d'ara
aquest projecte relacionat amb la fibromiàlgia?
Doncs, a veure,
jo vaig començar fent curtmetratges.
Primer vaig fer un documental
que es deia l'Estil Ferrada,
centrat en l'exili dels catalans,
en els camps del sud de França,
d'Argelet.
Després vaig fer un curtmetratge de ficció
centrat, que es deia Passages,
centrat en l'últim dia de la vida
de Walter Benjamin a Portbou,
un intel·lectual que, bueno,
realment portava tot un background re de seu,
fugia d'una Europa submergida
en la Segona Guerra Mundial.
I llavors vaig fer el pas al llargmetratge.
I he dirigit dos llargmetratges documentals
que els dos s'han pogut veure a Tarragona.
El primer era notes al peu,
es va poder veure el rec l'any passat,
i era un treball sobre la memòria històrica
a la nostra ciutat i al nostre país.
Una reflexió des del punt de vista
de la generació dels que hem nascut
durant la transició.
I Hamada,
que és el meu projecte més recent,
és un documental ambientat
en els campaments de refugiats saharauis
que segueix el dia a dia d'un nen
i la seva àvia, no?
Llavors és una pel·lícula molt intimista
que segueix molt el dia a dia
d'aquestes persones.
I d'alguna manera,
Sonata para violoncelo
és el meu primer llargmetratge de ficció
i, bueno,
l'agafo amb moltes ganes
i amb moltes energies
perquè, doncs,
és això,
poder entrar en el procés de creació
d'una artista,
d'una creadora,
d'una música
i alhora veure una mica els límits
que imposa una malaltia
que afecta tantes persones,
doncs,
és un repte.
És un pas endavant,
és un avant-junt-després,
pots suposar creus un avant-junt-després
en la teva carrera professional?
Sí, sí, sí,
evidentment.
Els documentals sempre són,
no direm ben fàcils
de ser en el sàmbit creatiu,
però sí que a nivell de mitjans
i, bueno,
fer el sàl
amb un llargmetratge de ficció
és un repte.
Suposo que,
i per la trajectòria
que ens has explicat,
sí que hi ha
com un fil conductor
d'interès
per temes
de temàtica social
o de qüestions històriques,
no?,
relacionades amb la nostra societat
i amb el nostre país.
Sí, sí, sí, exacte.
Vull dir,
d'alguna manera
cada projecte que he fet
ha sigut,
ha sorgit
fruit d'una necessitat
d'explicar una història
i d'esbrinar
per part meva
algun aspecte
i alhora donar-lo a conèixer,
no?
Quan vaig començar
amb notes al peu,
realment tenia
una necessitat
de saber
què era la història
de la meva ciutat,
del meu país,
no?
I, bueno,
també Hamada
va sorgir
del meu interès
per saber
què vol dir
ser nen
al mig del desert,
no?,
com es pot sobreviure
en un indret
que per un tarragoní
pot ser tan llunyà
i tan exòtic,
no?
I alhora
amb sonata
per a violoncelo,
doncs,
sabent
de manera personal
el que és aquest univers,
el que vull,
doncs,
és una mica
donar veu
a totes aquestes persones
que
ho pateixen
una mica
sense poder-ne parlar
o sense que
els altres
puguin entendre-ho,
no?,
perquè realment
és una malaltia
molt complicada
i molt complexa
d'entendre
si realment
no tens
algun malalt a prop.
Avui s'ha presentat
el projecte
a Barcelona,
a més a més
amb l'associació,
amb el suport
de l'Associació Catalana
d'Afectats
de Fibromièlgia.
Preveus, Anna Maria,
fer algun tipus
de presentació
en els propers mesos
aquí a Tarragona?
Sí, sí,
de fet,
és això,
ara hem començat
a presentar el projecte,
però el projecte
anirà avançant
a poc a poc
a mesura
que anem sumant
gent
que ens ajudi,
que ens doni suport
i, de fet,
comptem també
amb el suport
de l'Ajuntament
de Tarragona
perquè probablement
rodarem una part
de la pel·lícula
a la ciutat
i llavors
trobarem el moment
de venir
a presentar-la
a Tarragona.
Molt bé,
molt bé,
doncs estarem pendents
quan això passi.
Anna Maria Boferull,
moltes gràcies
per atendre'ns,
felicitats
per la iniciativa
i que vagi molt bé
tot aquest projecte.
Comença un llarg
recorregut
que culminarà
l'any vinent,
però, en fi,
esperem que vagi molt bé
i que tinguis molta sort.
Moltes gràcies.
Adéu,
que vagi bé.
Adéu.
Bon dia.