Bon dia, Ricard. Doncs com deies, estem al tram final de la Rambla Nova
i ja a tocar del balcó del Mediterrani, on des del passat divendres
podem veure aquesta gran exposició dedicada a la química,
en aquest any internacional de la química que va nomenar la Unesco aquest any 2011.
Ja s'han fet diverses activitats a la ciutat de Tarragona,
però aquesta és una de les centrals organitzada per l'EQT,
l'Associació Empresarial Química de Tarragona,
i també en d'altres institucions com ara la Rovira i Virgili.
Estem molt ben acompanyats del director general de l'EQT,
el senyor Ramon Fontboté. Senyor Fontboté, bon dia.
Bon dia.
Una gran exposició que parla de la química, però sobretot de la química
i la part més quotidiana de tot plegat.
Efectivament, sí. Aquesta és la intenció, és apropar la química als ciutadans i ciutadanes
i mostrar, fer palès, vull dir que tot el que ens envolta,
com diu un vell lema nostre, és química, no?
Hi ha una primera part de l'exposició on hi ha una casa amb tots els seus elements,
cuina, lavabo, menjador, dormitori, on etiquetem tots aquells productes que
o bé la química els produeix directament, és a dir, són productes químics per se directament,
o bé on la química contribueix de manera notable que es puguin fabricar.
Era necessari explicar això, que la química és a tot arreu?
Bé, jo penso que sí, perquè si bé els que treballem al sector ho coneixem,
ens fa la impressió que la població no sempre és conscient,
les persones no sempre som conscients d'allò que ens envolta quotidianament.
És com aquell que un dia va visitar una ciutat de fora i comença a veure detalls,
i en canvi els mateixos que hi viuen, en aquella ciutat, no els desconeixen o no els hi presta atenció.
Doncs bé, amb la química passa el mateix.
Tot i això, la química ja fa molts anys que va arribar a Tarragona, la gran indústria química.
Sí, bueno, de fet, la primera indústria química va arribar a l'any 58,
però per enraonar en termes una miqueta més curosos,
vull dir, la química s'endaga a la segona part dels anys 60
i té un desenvolupament fort i potent als anys 70 i 80,
tot i que des de llavors s'han continuat fent inversions.
Quina creu que ha estat la relació durant tants anys de Tarragona amb la indústria química?
Bé, jo diria que per un cantó hi ha una relació que en moments determinats ha suposat cert conflicte
amb el sentit que, clar, a una persona no necessàriament li agrada tenir una fàbrica davant,
és a dir, tenir com a vista una fàbrica.
Aquesta seria la part més negativa.
Però jo diria que el balanç és enormement positiu perquè la gent és conscient
que la química proporciona molts llocs de treball,
però a més que proporciona llocs de treball d'una enorme qualitat.
I ara que hem tingut, i que encara estem passant aquesta greu crisi econòmica,
la química ha demostrat que és un dels sectors que se'n sortia millor
i que, en conseqüència, és una font inapreciable riquesa pel territori.
I em consta, perquè, òbviament, doncs, arrenes a la gent,
però també per enquestes que s'han fet,
que la gent sí que n'és conscient,
vull dir que hi ha algun inconvenient,
però que hi ha moltíssimes avantatges.
La gent que vingui a veure l'exposició podrà veure tot això,
en aquesta gran exposició,
tots aquests avantatges que també comporta la química?
Home, jo diria que sí,
perquè hi ha una explicació llarg i abast
de què és el que aporta la química.
Ara nosaltres ens estem entrevistant en un lloc
on hi ha un lletreu, a la nostra dreta, a la seva esquerra,
que diu que si sabies que un automòbil actual
genera la desena part de la contaminació
que genera un cotxe fa 50 anys.
Bé, això no és una botada, no és un bluff,
és una realitat, en part atribuïble,
òbviament, a les millores dels motors,
però també en una gran part a la química.
Per exemple, si nosaltres agafem un cotxe,
veurem que hi ha molts quilos de plàstic.
Bé, aquests quilos de plàstic serien moltíssims,
molts més quilos, si no fos plàstic,
si fossin altres productes.
I quan es fa el balanç global del que contamina
des de la fabricació d'un cotxe fins que l'utilitzem quotidianament,
arribaríem amb aquesta xifra.
I una part molt important d'aquesta xifra és debuda a la química.
I per què se n'han sortit, creieu, les químiques,
més que qualsevol altre sector en aquests moments de crisi global,
arreu del món?
Bé, hi ha una explicació directíssima.
La química, la química de Tarragona, m'estic referent,
és un sector molt exportador.
Tothom sap, vull dir, que altres països,
de moment, s'estan sortint bastant millor que en altres,
i en conseqüència, doncs, clar,
els productes que surten d'aquí s'exporten,
i això explica una part molt important de la sortida.
Cal dir també, de totes maneres,
que el consum de productes químics també a Espanya,
a Catalunya en concret,
no m'inbat de manera greu, és cert, sí,
percentualment ha baixat una mica,
però vaja, avui, malgrat tot,
són articles gairebé de primera necessitat,
amb conseqüència també tirat.
Però vaja, l'explicació fonamental és que és un sector
exportador.
Cal dir també, per acabar,
que les empreses químiques,
ja molt abans de la crisi,
sempre han intentat optimitzar costos,
processos, energia, etcètera, etcètera.
En conseqüència, hi era un sector més ben posicionat
que d'altres per sortir de la crisi.
Si vi sembla, podríem entrar més cap dins a l'exposició,
perquè, com dèiem, estàvem just a l'entrada,
però hi ha una llarga, una gran exposició,
en aquesta gran carpa instal·lada a la Rambla Nova,
al tram final, on només entrar veiem una mena de casa,
una mena de casa amb les seves diverses estances,
on, senyor Fomboter, podem comprovar que pràcticament tot,
i a més es pot comprovar amb aquestes etiquetes
que es van penjant a tots els productes,
pràcticament tot surt de la química.
Surt de la química o la química hi participa
de manera important, no?
Aquí tenim revistes, tenim diaris, tenim una catifa,
tenim televisions d'elements electrònics,
on els cables, òbviament,
hi ha una gran participació de la indústria química,
a part del metall pròpiament dit.
Bé, és el que deia abans, no?
És el que es tracta, és de fer, prendre consciència,
vull dir que amb la nostra vida quotidiana,
el que ens envolta, si no tot és química,
hi ha una gran contribució de la química.
I, bé, si entrem en el terreny de la salut,
vostè alguna vegada hauria pres una aspirina,
bé, no cal oblidar que l'aspirina no és res més
que un producte químic, intel·ligent, sens dubte,
perquè ens evita molts mal de caps, no?
A més a més, no només en productes finals,
sinó també en matèries primeres,
té importància la química,
és a dir, no només en productes finals,
sinó també en matèries primeres
per fer altres productes, m'imagino.
Ah, clar, clar, sens dubte,
qualsevol element que toquem,
des d'una placa solar,
fins al que abans deia un diari, etcètera,
tot això no és que sigui un producte acabat
de la indústria química pròpiament dit,
però sí que la matèria primera
ho és.
Clar que això em dóna peu per fer un comentari
sobre les matèries primeres, no?
Tot sovint, o algunes vegades, si més no,
les persones pensen que la química
és el causant principal
que hi hagi cada vegada menys petroli.
això és un fet totalment incert,
per no dir-ho d'una manera més punyent,
és totalment fals,
perquè si agafem el balanç del consum del petroli,
de cada 100 barrils,
només 7 es dediquen a la indústria química.
la pregunta és, com deia abans amb una companya seva,
què fan amb els altres 93, en què es gasten?
És evident, transport, agafem el cotxe cada dia,
les mercaderies en la globalització encara més,
vull dir que s'han de transportar
i també una part molt important
el que és mantenir les temperatures de confort
en una casa, no?
Bé, doncs, la química d'entrada només consumeix un 7%,
però de bon tros estalvia més d'aquest 7% que consumeix
perquè fabrica productes
que el que fan és reduir el consum dels altres sectors.
Abans hem enraonat l'automòbil
i ara estem enraonant, doncs, bueno,
de la calefacció i de la climatització de manera general, no?
És a dir, que el balanç és netament positiu per la química.
Per cada tonelada de CO2 que s'emet fabricant productes químics
se n'estalvien de l'ordre de 3 a 4,
depenent del balanç i dels productes.
Aquest és un fet.
És a dir, per tant, bé, nosaltres som consumidors
de matèries primeres, però li donem un ús més que noble, no?
D'aquí és la tasca d'explicar tot això.
És a dir, potser a vegades passa perquè no s'explica prou bé,
potser no es comunica prou bé.
Creu que hi ha un problema aquest general a la societat de desinformació,
potser, o no?
Bé, jo el que penso...
Nosaltres intentem explicar-ho, ja, a més, de manera permanent, no?
El que sí que és cert és que, bueno, i això ho estem veient a les televisions,
diaris, mitjans de comunicació en general,
el que sembla ser que ven és allò que frapa la gent.
És a dir, que si en un moment determinat, per a o per bé,
hi ha algun problema, aquest problema és amplificat.
I la gent, els que escoltem els mitjans, els que llegim premsa, etcètera, etcètera,
bueno, se'ns queda perquè ens oposen a primera pàgina tot allò que és negatiu.
I clar, molt poques vegades surt en positiu les notícies.
Bé, potser aquí caldria fer una crida que els professionals com vostè,
intentin no solament enraonar o discutir d'allò que pot ser en un moment determinat negatiu,
sinó del que és positiu en un 99% del seu temps.
És una tasca de tothom, no?
Sí, sí, és una tasca de tothom, sí, sí, de manera general, sí.
Visitant l'exposició, i si ens en dicem una miqueta més,
veig que hi ha diversos panells a tamany real de persones,
de diversos treballadors de diverses empreses químiques de Tarragona.
Per què demostrar aquest actiu, que també és un actiu en definitiva de les nostres comarques,
el gran volum de gent que treballa a les químiques?
Bueno, doncs per demostrar que en definitiva l'avenç,
la societat és impossible sense les persones.
I que les instal·lacions no són ens abstractes,
sinó que són ens treballats, moguts, dissenyats, optimitzats per les persones.
Però aquest és un homenatge a les persones.
En primer lloc, a les persones que treballen en la indústria química,
que s'ho mereixen, i molt,
i després també a aquelles persones que en moments determinats
contribueixen a relatar-nos allò que la societat pensa, opina i vol.
O, per exemple, algun membre del nostre panel públic assessor,
o com, per exemple, altres empreses que no són directament químiques,
però en les que hi treballen persones que treballen de manera molt,
encara que formalment dirien de manera indirecta,
però de cara a la pràctica de manera molt directa,
a les empreses.
Per donar una xifra que faci, o que clarifiqui aquesta afirmació,
que cada dia les nostres fàbriques entren de l'ordre d'unes 6.000 persones.
Però és que resulta que hi entren aproximadament el mateix nombre,
inclús una miqueta més,
d'empreses que quotidianament,
això vol dir, cada dia,
ajuden a que les instal·lacions funcionin correctament.
Bé, això són les persones.
Aquest és un homenatge a aquestes persones
que cada dia estan fent possible que la química tiri cap endavant.
Quins són els reptes, creu, de la indústria química tarragonina
de cara als propers anys?
Quins són els grans reptes?
Bé, em permetreu primer enraonar dels grans reptes de la química,
ja que estem a l'any internacional de la química.
O sigui, amb el tríptic que distribuïm a l'altre de l'exposició,
ja es veu quins són els nostres grans reptes.
Els nostres grans reptes són la salut,
abans enraonàvem de l'aspirina,
però hi ha medicaments molt més desenvolupats, naturalment.
Avui, el nostre repte és l'energia,
estàvem enraonant de l'estalvi,
que significa utilitzar productes químics, per exemple, guillants.
El nostre gran repte és millorar l'automòbil,
els mitjans de transport.
El nostre gran repte és el canvi climàtic,
quan abans enraonàvem el balanç de nit carboni,
com a fi, de diòxid de carboni,
no era per casualitat,
era simplement perquè és un dels grans reptes.
En definitiva, els reptes és,
vull fer avançar a la societat per trobar solucions
per als problemes que tenim,
no sols de menares, sinó sobretot més encara de cap a un futur.
Això són els grans reptes globals.
Ara anem als grans reptes de la indústria de Tarragona.
Les grans reptes de la indústria de Tarragona són molt clars,
és poder mantenir i engrescar,
perquè aquesta riquesa que tenim aquí,
aquestes instal·lacions,
es puguin substituir per altres més modernes,
si és necessari,
o en vinguin completament noves,
de manera que aquesta fonda de riquesa es pugui mantenir.
Aquest és el nostre repte.
Llavors, la pregunta és,
bueno, i com ho farem, no?
I què passa si ve una crisi?
Per això som signants i promotors del Pacte pel Desenvolupament,
on estan present tots els agents econòmics i socials,
entre ells l'Izic, la Rovira Virgili,
l'Ajuntament, Ajuntaments,
el Port, en fi, etcètera, etcètera.
I l'altre, avui impulsant el clàster,
que per un altre cantó estava definit el pla estratègic del camp,
que ja es va fer ara fa uns anys,
és a dir, donar consciència a tothom
que perquè un sector econòmic potent pugui tirar cap endavant
requereix la complicitat a tothom.
A tall d'exemple, el Port.
El Port ha de tenir un paper capdalt.
El Port té un paper capdalt,
i nosaltres també tenim un paper capdalt del Port.
El 60% de les mercaderies que es belluguen al Port
són matèries primeres o productes acabats de la indústria química.
Per tant, el Port, un,
però no només en el Port,
sinó altres instàncies han de participar-hi,
de fet, estan d'acord i hi participen.
Estem a l'embrió.
A l'estranger,
on la indústria química és molt potent,
les autoritats no solament tenen com a missió
el fer que es respecti la legislació
i el medi ambient i la seguretat,
sinó també impulsar sectors primordials
per a la generació de riquesa.
Això és el que nosaltres aspirem,
i en aquest sentit estem en contacte amb les autoritats,
per tirar tots cap endavant
i mantenir aquesta, una de les fonts importantíssimes de riquesa
de les nostres contrades.
Senyor Fumboté, preveieu que vingui molta gent a l'exposició,
perquè a més a més, ara ho estem veient,
hi ha diverses escoles,
les escoles poden venir aquí perfectament
per passar un matí fent activitats relacionades amb la química.
M'imagino que espereu això a moltíssima gent.
Sí, nosaltres ens hem fixat un objectiu de visitants
que de moment s'està complint,
s'està assolint amb Escreix,
però també la nostra intenció, òbviament,
és que hi hagi visitants joves,
per dos motius,
un, per apropar-los naturalment a la química,
però dos, perquè la química,
però no sols amb la química,
la indústria en general avui necessita planter,
i, clar, el fet que sorgeixin
el que nosaltres en diem vocacions tècniques,
doncs és crucial,
no solament químics,
enginyers, electrònics, en fi, etcètera, etcètera.
Senyor Fumoté, moltíssimes gràcies
i que vagi molt bé aquests dies
amb l'exposició de la Rambla Nova.
D'acord, moltíssimes gràcies.
Doncs ja us sentiu els reptes del futur de la química,
també a nivell global, també a Tarragona,
i acabarem de fer aquesta visita
per aquesta exposició, aquesta gran carpa,
com dèiem, situada a la Rambla Nova
de Tarragona.
Ara estem just al mig,
no sé si en l'encreuament d'un lloc
cap a l'altre d'aquesta casa
que han muntat aquí.
Maria, bon dia.
Hola, bon dia.
Una casa on es demostra això una miqueta,
que gairebé tot està format de la química.
Vosaltres acompanyeu a grups d'escolars
a fer aquestes visites.
Què els expliqueu?
Doncs els expliquem una mica
en una casa
quines parts o quines components
de la casa
venen dels productes químics
o del petroli,
i doncs els fem així una mica didàctic,
que ens ajudin una mica
a veure què creuen ells
que pot provenir del petroli
o dels productes químics
o de derribats.
Aigua, per exemple,
a potabilitzar l'aigua,
o les escumes dels sofàs,
o...
a la cuina, per exemple,
la conservació dels aliments,
amb els conservants, els colorants...
El que heu detectat que es quedin més sorpresos,
jo no m'esperava que això
també tingués part de química.
Més sorpresos?
Bé, sorprèn molt la moto del Daniel,
però a totes això és...
Home, i tant, això no ho hem dit.
Home, això és l'estrella, no?
Això és l'estrella.
Però, bé,
per exemple,
amb alguns
que hi ha qui
que diu que tenim
23.000 tints diferents
que a partir de la química
els nens es queden 23.000 colors,
hi ha?
Doncs sí, 23.000 colors.
Sí.
Bé, hi ha bastantes coses
que ja saben,
però els sorprèn bastant
que hi hagi tants productes
que puguin venir,
per exemple,
de derivats del petroli,
que els dius els maquillatges
i et diuen els maquillatges,
bé, sí, sí,
maquillatges, per exemple, o...
Sí.
A més, hi ha una part
on poden ells fer de científics
i de químics, eh?
Els toca una part d'experiments,
que si després
tenen dos experiments cada dia
i els fem fer alguns
relacionats amb la química
tot sempre
i explicant-los les bases
i es diverteixen molt bé,
són molt entretinguts.
Maria, gràcies.
A vosaltres.
I avançant per l'exposició,
com dèiem,
podem veure d'altres aspectes
que expliquen això,
la relació amb la química,
amb aquesta indústria química.
A Tarragona hi ha un espai
on, com dèiem,
a més a més del projecte APQUA,
que ja sabeu de la universitat,
aquest projecte,
que vol acostar
a la Universitat de la Ciència,
a la Química,
a tota la ciutadania
i on fan diversos experiments.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Què pot fer aquí,
a la canalla?
Doncs avui estem fent
un experiment que es diu
calva envasada,
que fabriquem un gel
a partir de dos sòlids
i aquest gel és inframable
i bé,
doncs els encenem aquest gel
i xaren molt amb el foc.
que també estem fent
un altre experiment
que és la neteja
d'aigües residuals,
que tenim aigua bruta
amb midó
i mitjançant
oxido de ferro,
etcètera,
doncs netegem
aquesta aigua
i ens queden dues fases,
la fase sòlida al fons
i una fase més cristal·lina a dalt.
I què es vol explicar amb això?
Què vol explicar
amb aquests dos experiments?
Bé, doncs amb aquests dos experiments,
doncs que la química
a vegades també pot ser
una mica divertida,
sí,
podem fer coses molt divertides.
Hi ha altres dies
que fem, per exemple,
bombolles amb sabó,
hi ha experiments molt divertits,
la veritat,
i és perquè els nens
s'aprenguin una miqueta
i a més a més també es diverteixin,
que és el que ells volen.
S'ho passen bé, no?
S'ho passen pipa,
tots,
quan es beuen el foc ja s'ho passen,
a part que quan veuen
que dos líquids
es transformen en un gel sòlid
i després quan ja posen el foc
és divertidíssim.
Molt bé, gràcies.
Gràcies.
Doncs ja ho veu,
a més a més s'ho passen bé,
poden venir a fer aquests experiments
juntament amb l'APQA
que també hi col·labora.
En definitiva,
tot el que podreu trobar
en aquesta gran exposició
és realment molt recomanable
per venir i pesar-s'hi una bona estona
perquè hi ha moltíssima informació
a recollir,
hi ha molta informació,
com dèiem,
que explica
els diversos processos
de la química,
tot el que pot fer la química
en la humanitat
i sobretot
en la nostra vida més quotidiana
i en la part final
es mostren diversos objectes,
diversos elements
relacionats amb la química.
Preguntarem a alguns d'aquests nens,
a veure què en diuen.
Bon dia.
Bon dia.
Hola nois,
expliqueu-me què heu fet
en aquesta exposició,
què us han explicat?
Doncs,
ens han explicat coses
per mirar
el medi ambient
i la química.
Coses sobre el plàstic.
Sobre el plàstic?
Sí.
Vosaltres heu vist una casa
i deia,
tot això està...
Bautos que us pensava...
o hi havia coses
que us pensava
que no estava fet de la química.
Què us ha sorprès?
Per exemple.
El sofà.
El sofà?
També.
Sí,
la moto.
Sí,
l'espuma del sofà també.
això no us ho pensàveu,
eh?
No.
Què més?
Els llibres.
També estan fets de química?
Sí,
l'estat...
A portada.
I què més?
Què més?
Doncs,
tot,
quasi totes les coses
són plenes de química,
la Playstation,
Xbox,
Playstation,
DS...
Tot això també té més química.
La fusta,
la fusta està passada
per la química
perquè canvien el color,
perquè la fusta
és de color marró,
però la fan
per transformar-la en blanc.
I vosaltres us ho pensàveu abans de venir
que hi havia tantes coses
que ens envolten
i que estan fetes de la química?
No.
No.
O sigui, que us ha servit venir?
Sí.
I us ha agradat,
us heu passat bé o no?
Sí, molt.
Perquè a més heu fet experiments,
què heu fet?
Qui m'explica què heu fet?
doncs hem embrutat una aigua
i després l'hem rentat
i ha sortit aigua.
Hem fet dos grups,
l'una hem fet com una depuradora
i l'altra grup...
No ho sé.
Un espelma.
Un espelma que...
Un espelma que...
Un espelma que...
Un espelma que...
I el cuaçat...
I calç.
Sí.
Calç sí.
Calç sí.
Al barrejar els dos productes
s'ha quedat una miqueta com pastors,
han posat foc i s'ha fet la flama.
Molt bé.
I vosaltres aquí veieu la vostra vocació.
En un futur us agradaria dedicar-vos a això o què?
O això de la química.
Va, està bé però...
A mi m'agrada.
Està bé però sí, però sí.
Jo vull ser cantant.
Tu cantant.
Molt bé.
Tu sí que...
Tu sí.
Sí, m'agrada.
A mi m'agrada.
Jo vull treballar a la llum.
A la llum, molt bé.
A mi m'agrada la química
però no m'hi vull dedicar.
Prefereixo l'arquitectura.
L'arquitectura.
Molt bé.
Nois, moltíssimes gràcies.
Que vagi bé.
De res.
Sortirem per la cel, eh?
En aquesta exposició de la química de Tarragona.
En definitiva, us ho tornem a dir.
Molt recomanable que vingueu,
que us acosteu una bona estona,
que hi dediqueu un temps a descobrir
tot aquest apassionant món de la química
i la relació també de la indústria química
amb Tarragona i amb el territori.
Això és tot des de la Rambla Nova.
Fins ara.