Ara escoltem aquesta falca sobre l'exposició de Goya.
Avui és una de les notícies del dia,
la inauguració d'aquesta exposició de gravats de Francisco de Goya.
Una mostra que arriba aquí a Tarragona, al Palau de Congressos,
així que allà tenim la unitat mòbil amb Joan Maria Bertran i Josep Pardila,
i m'imagino que també hem convidats.
Josep, molt bon dia.
Hola, bon dia.
L'exposició s'ha presentat fa una estona i s'inaugura a la tarda, no?
S'inaugura a partir de les 7 de la tarda i ja està tot preparat.
Ara fa una estona a les 12 s'ha fet la presentació pels mitjans de comunicació
i l'encarregat de fer-la ha estat el gestor de l'obra social a Catalunya de la CAM,
en Javier Rodríguez, que ens acompanya.
Javier, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui s'inaugura aquesta mostra de gravats de Goya, capritxos i desastres.
Què és el que hi podrem veure en aquesta extensa mostra?
Ho podem deixar perquè és molt extensa.
Bé, en aquesta mostra hi tenim dues de les quatre principals col·leccions de Francisco de Goya.
Una són les 80 obres, els 80 gravats dels capritxos,
fets entre 1790 i 1799.
I l'altre són els desastres de la guerra,
que correspon al període de la guerra del francès,
del qual s'estan celebrant els 200 anys a la ciutat de Tarragona.
d'entre 1808 i 1814, obre creativa feta fins a 1815, pràcticament.
Dividir això en dues parts, en capritxos i en desastres.
Què és el que hi podem veure en cada una d'aquestes dues parts de la mostra?
Bé, en principi totes dues tenen com a característica principal que són gravats.
gravats vol dir que Francisco de Goya era un pintor
que treballava convencionalment a l'acord de Madrid,
en principi a l'acord de Carles IV i després del seu fill Ferran Seté,
i treballava per encàrrec, treballava fent retrats principalment.
Una altra part de la seva obra popular coneguda són els cartons,
que es feien com a dissenys previs de fer tapissos,
que també es conserven a la ciutat de Madrid.
Això li dona un caràcter, anem a dir, de retratista
i de pintor de les classes populars.
Ara bé, la creació que veiem en aquests gravats
és absolutament diferent, és absolutament lliure,
perquè no és un treball fet per encàrrec
de cap personatge de l'aristocràcia ni per la corona,
sinó que és la creació per voluntat pròpia,
per expressar un missatge per part d'un creador
molt, molt específic i amb molta personalitat.
Per una banda tenim els capritxos,
que són la seva visió feta en els últims anys del segle XVIII
de la societat que hi havia en aquell moment,
de les classes populars, però també de l'església,
de l'aristocràcia, de la bruixeria,
de la ignorància en molts dels casos,
comporta una certa crítica corrosiva social.
I, per una altra banda, els desastres de la guerra,
feta a posterioritat o simultàniament amb la guerra d'or francès,
on retrata la guerra, però des del seu cantó més aspre,
desagradable, que són els desastres.
No hi ha una consideració de la guerra com un fet d'una batalla
de nobles que era el que eren els retrats de guerra fets anteriorment,
sinó que es retrata la pèrdua de la raó que comporta
entrar en un procés de guerra.
I la crítica va tant cap als invasors francesos
com entre els invaïts espanyols,
perquè la manera en què uns es defensen o ataquen
és absolutament inhumana.
Les mostres que hi veu, els gravats que s'hi veuen,
són originals de l'última impressió que es va fer,
si no m'equivoco.
No sé si és la paraula correcta.
Sí, sí, efectivament.
Els gravats es fan sobre planxes
i aquestes planxes serveixen per estampar-se
en una quantitat de vegades.
L'última impressió que es va fer
tant d'una col·lecció com de l'altra
es va fer l'any 1937, en època de la República,
i en motiu de l'Exposició Universal de París d'aquell any.
Per sort o per desgràcia,
pensem que per desgràcia,
però els fets són els que són,
les planxes estan prou deteriorades
com perquè la Calcografia Nacional de Madrid
hagi determinat que és impossible,
almenys amb els coneixements tècnics
que es tenen avui dia,
de portar a terme qualsevol altra impressió.
És a dir, les obres que tenim aquí
són de l'estampació de l'edició de 1937,
que en un moment determinat
el director de l'obra social de la CAM,
en els anys 80,
va determinar d'adquirir aquesta col·lecció
per poder-la portar itinerantment
per les poblacions on se'ns demana
de portar-la.
Quina és la peça més singular,
el gravat més singular que podem trobar a l'exposició?
És molt difícil de trobar una peça singular
amb una col·lecció de 160,
amb dues col·leccions de 80,
que són 160 obres,
quan en totes elles
el creador hi ha volgut posar el seu gra de sorra.
podríem dir que n'hi ha dues
que poden ser les més expressives de la mostra.
Una d'elles és
El sonyo de la razón produce monstruos,
que és la que porta el número 43,
que havia de ser en principi
la que obrís l'exposició de Capritxos,
que ens vol retratar
tot el que...
les monstruositats que comporta
el moment en què un s'adorm
i perd la raó,
el descontrol mental que es comporta
el fet del somni,
la creació onírica.
I una creació onírica que ens porta
fins i tot a ser una primera base
del que posteriorment,
150 anys després, seria el surrealisme.
Aquest seria el més emblemàtic
i, per una altra part,
el que va buscar en substitució
que va ser el seu autorretrat,
que és el que encapçala,
de fet, la col·lecció
tal com finalment va desitjar el creador,
que és l'autorretrat de Goya,
que ens serveix també per veure
una mica com era la persona
que tenia aquest temperament tan especial
i tan genial.
A més d'estar en totes ordenars,
totes tenen els seus números,
m'imagino que tenen totes un ordre lògic
a seguir.
Exactament.
És a dir, totes elles,
tant una com l'altra,
tenen un ordre específic
que d'alguna manera,
amb alguna possible alternança mínima,
però que d'alguna manera
desenvolupen el discurs del creador.
Per exemple,
la col·lecció dels desastres
comença per un retrat d'una persona,
un gravat on es veu una persona
que presumptament va cap al patíbul,
a morir,
com un personatge aïllat,
que és un primer retrat molt individual
del que és el fet de la guerra
i de la persona que està a un moment
de ser ajusticiada.
el segon retrat
és els francesos
afusellant espanyols,
però el tercer retrat
defineix perfectament
que són els espanyols
que amb una destral
estan matant francesos.
els tres primers gravats
ja donen una idea
del que és el discurs,
és a dir,
és una condemna de la guerra,
vingui d'on vingui,
i que suposa un desastre
per la persona humana.
Creu que és conegut
pel públic general
aquesta...
vaja,
Goya i els gravats,
és a dir,
aquesta vessant dels gravats de Goya,
creu que és prou conegut o no?
Aviam,
normalment,
la imatge que tenim de Goya
és la que tenim
quan veiem les obres
que té principalment
el Museu del Prado,
no?
Família Carles IV
o alguns dels cartons
que dèiem abans
de la pradera de Sant Isidro,
costums populars,
goiesques,
gent contenta i festiva,
no?
Però aquesta altra cara
potser no està tan coneguda
perquè la que sempre
ens agrada a tots de veure
és la cara amable
de les coses.
I potser
no es pot considerar
un fet
potser tan manipulatiu
com
de tendir tots
a veure més
les imatges agradables
que no pas
les imatges desagradables
que evidentment
estan molt retratades
en els 160 gravats
que tenim
exposats a Tarragona.
Deia abans
a la roda de premsa
que fins i tot
hi havia alguns gravats
que havien inspirat
a pel·lícules.
Aviam,
hi ha gravats
que han inspirat
a pel·lícules
com el
vol haver un famós
on
es potser
se suposa,
no està especificat
perquè el lloc es diu
clarament
doncs que
després de la seva relació
anem a dir
difícil
amb la duquesa d'Alba
en els anys
en què ell va estar
per la seva malaltia
que el va portar
a la sordesa
a Càdix
doncs
ell
adquireix
una personalitat
molt misògina
que està molt retratada
en totes les imatges
però en el vol haver-ho
va donar lloc
a una pel·lícula
que retratava
aquesta relació
difícil
entre
el creador
i la duquesa d'Alba.
En tot cas
interessant
i cridem això
a la gent
que s'hi animi
a venir a veure
l'exposició
per conèixer també
aquesta vessant
de Goya i els gravats.
Evidentment
l'interès que té
és que
aquestes dues col·leccions
encara que tenen 200 anys
totes elles
són vigents
perquè les que comporten
una crítica social
en alguns aspectes
educatius
fins i tot
són plenament vigents
la crítica social
que comporta
és dura
però que
l'hem de saber veure
amb els ulls
de fa 200 anys
però també
fent una certa
introspecció
en el que és
el món actual
si veiem els desastres
podem pensar
que és el mateix
que veurem
amb algun
telenotícies
quan mirem
imatges de guerra.
Per tant
plena vigència
plena vigència
en absolut.
Molt bé
Javier Rodríguez
moltíssimes gràcies
i que vagi molt bé
la inauguració
aquesta tarda.
Gràcies a vosaltres.
Doncs ja el sabeu
la mostra
de gravats
de Goya
Capritxos i desastres
que s'inaugura
aquest 10 de març
es podria veure
fins al 10 d'abril
durant un mes
aquí al Palau
de Congressos
de Tarragona
s'inaugura
aquest vespre
a les 7 d'aquest matí
s'ha fet
aquesta presentació
pels mitjans
de comunicació
d'aquesta mostra
de 160 gravats
de l'obra social
de la CAMP.
Molt bé
doncs
molt interessant
el que ens han explicat
i en fi
una invitació
per anar a veure
aquesta exposició.
Josep Ardila
gràcies
amb el suport
de Joan Maria Bertran
des de la unitat
a Mòbil
avui pràcticament
posant el punt i final
al programa
des de l'exterior
dels nostres estudis
des de l'exterior
del Palau
de Congressos
escenari
avui
d'un altre acte
relacionat
amb el bicentenari
del setge
de Tarragona
a la Guerra
del Francès.