L'any 2011 a Tarragona. Societat i successos.
Ha estat un any 2011 marcat per les protestes i les manifestacions al carrer.
L'any dels indignats i de les retallades en matèria de sabot.
Un any marcat a Tarragona per la marxa de Ryanair de l'aeroport de Reus
i per la celebració a la ciutat de la Jornada Mundial de la Joventut.
Ha estat un 2011 marcat per l'anunci i deta de deixar definitivament les armes.
This is the story of a girl who cried a river and drowned the whole world
and while she looked so sad in photographs I absolutely love her when she's...
El que s'ha passat és en contra de la gent del carrer i hem de fer alguna cosa, tots plegats.
La sanitat, l'ensenyament, els impostos, s'estan carregant tot el bàsic.
Per reposar tot el moviment a favor dels serveis públics.
És un dret social, no?, el que teníem i volem privatitzar-ho tot.
Está protejando un mundo a los jóvenes que no es vivible.
Y los niños tienen buena educación.
Ni las madres pueden estar con sus hijos.
Los padres llegan a casa cansados.
Eso cuando les llega el sueldo, cuando les llega el sueldo imagino.
Sinceramente creo que esto ya no va más allá.
Algo hay que cambiar.
Fa molts anys que vaig a redere de tot i sóc.
Té un canvi, no?
Un canvi, però que sí que real.
El 2011 ha estat marcat per contínues mobilitzacions i manifestacions al carrer
per protestar contra les retallades i per defensar els drets públics.
Tarragona ha estat escenari de tres manifestacions multitudinàries,
el 12 de maig, el 19 de juny i el 15 d'octubre.
8.000 persones es manifestaven el mes de maig en contra de les retallades del govern en educació i sanitat.
La marxa, que la van convocar una quarantena d'entitats, va recórrer els carrers del centre de la ciutat.
De fet, els organitzadors van considerar que la manifestació representava un missatge ben clar de la ciutadania,
que no volien la tisurada d'Artur Mas.
Ha quedat clara la postura de la ciutadania de Tarragona en contra d'aquestes retallades
que s'estan aplicant en termes de sanitat, educació o prestacions socials
i crec que la ciutat de Tarragona avui ha estat un exemple de democràcia i de sortir al carrer.
L'actor Oriol Grau va llegir el text on va sobrallar que la sortida de la crisi no es pot fer a costa dels serveis públics.
Si el nostre model social fos destruït, els ciutadans i ciutadanes viuríem conseqüències gravíssimes,
ja que perdríem una sèrie de drets conquerits i reconeguts
i patríem la falta de resposta adequada dels serveis de primera necessitat.
El juny, més de 10.000 persones es van tornar a manifestar a Tarragona
per dir prou a les retallades del govern.
Una manifestació convocada per la Plataforma Ciutadana en defensa dels drets públics,
els acampats i també la Plataforma Democràcia Real Ja.
Es van defensar els drets socials i es va fer incís en la necessitat de millorar l'actual sistema democràtic.
Volem fer negoci amb els drets de les persones.
Volem fer recaure els costos de la crisi sobre les grans majories,
protegint els interessos privats de les mateixes poderosíssimes minories.
Ens repeteixen cada dia que són restriccions pressupostàries inevitables
i que el sentit de les retallades és protegir l'estat del benestar,
que són ara necessàries per garantir la sostenibilitat dels serveis públics.
Els acampats també van arribar a Tarragona i es van instal·lar a la plaça de la Font.
Durant diverses setmanes van acampar-hi amb tendes de campanya,
una acampada que van aixecar el mes de juny.
Un dels portaveus, José Antonio Sánchez,
també parlava de l'èxit de la manifestació del passat octubre,
que demostrava que molta gent se sentia identificada amb la seva causa.
Creemos que la gente ha respondido.
A veces nos acusaba un poco de este movimiento que estaba muriendo.
Creo que está más vivo que nunca.
Entonces agradecer a toda la gente que ha venido, que ha respondido,
que se siente identificada con nosotros,
que son todos los que están aquí.
y creo que la voz de esta gente ha de ser escuchada.
No somos unos pocos, somos mucha gente.
A l'octubre, una nova manifestació,
10.000 persones sortien al carrer a Tarragona,
convocats per la plataforma en defensa dels drets públics i també els indignats.
Una manifestació que es va fer de forma simultània
a 900 ciutats d'arreu del món.
El lema en defensa dels drets públics.
Francesc Jamar va ser l'encarregat de llegir el manifest.
No ens deixem robar el que ha costat tant d'aconseguir.
Van lluitar a aconseguir uns serveis públics per a tothom.
No permetrem que ens els robin per evitar-los.
Els nostres drets són resultats de les nostres lluites.
Però una de les situacions més crítiques
que va viure el moviment dels indignats aquest 2011
va ser quan van increpar els diputats
que volien accedir al Parlament de Catalunya el passat mes de juny.
Així ho explicaven a Tarragona Ràdio els diputats tarragonins.
Sí, ha estat realment un exercici del que no ha de ser la democràcia
impedint que els representants dels ciutadans
que no han estat elegits democràticament
puguin exercir les seves funcions.
Pràcticament uns 40-50 diputats s'han posat en quatre furuetes
i llavors s'han entrat al Parlament escoltats,
com hagin anat escoltat per la policia,
i s'han entrat al Parlament.
Vull dir, realment no han dit res pel carrer
perquè anaven a foros anti-valots.
que ara estem esperant aquí a la Guàrdia Urbana
que es doni autorització per poder apropar-nos, no?,
sense cap problema.
En aquests moments estem davant de l'espai de França
i, bueno, estem en instruccions que puguem passar.
Jo ho he viscut amb tristesa,
amb molta tristesa per pacitat,
perquè, clar, quan la meva força està presentant
una esmena a la totalitat
que estem en contra d'aquests pressupostos,
resulta que no és que reen contra,
només s'utilitza la violència.
Ben bé un grup d'una vintena llarga de diputats
ens tenen aquí a comissaria,
doncs, veient i esperant
quines són les instruccions
per intentar accedir al recinte del Parlament de Catalunya
per començar l'estació plenària.
De fet, nosaltres la volem començar,
això és democràcia.
La idea seria, doncs,
començar el gruix de tot amb el de Sabent.
La zona, el territori on estem,
és un territori que és molt sensible
al turisme i a la balança de gent que hi ha al turisme.
Llavors, fer canvis en aquesta època de l'any és difícil.
Llavors, potser en algunes zones
sí que podríem començar abans,
però la idea principal és començar l'1 de setembre.
La decisió de tancar els centres d'atenció primària a les nits
ha causat protestes veïnals a la ciutat de Tarragona
aquest any 2011.
L'1 de setembre es va fer efectiva
la mesura a tancar els caps de Sant Salvador,
Bonavista i el Camp Buralles,
quedaven obertes les urgències de Joan XXIII
i Santa Tecla i el Cap de Torreforta.
Una mesura de la que discrepaven metges i infermeres
que asseguraven que la mesura comportaria
una major massificació dels caps.
Fernando Vizcarro és el president
del Colegi Oficial de Metges de Tarragona.
Moltes vegades també hi ha,
a prop o a la mateixa distància,
al mateix temps, un hospital comarcal
i molta gent ja decideix anar directament
al comarcal.
Si en comptes de tindre estos dos o tres punts
d'assistència continuada,
tenim un sistema
amb un automòbil o un cotxe
que pugui medicalitzar
o no medicalitzar,
però amb un professional
que pugui despassar-se a domicili,
moltes vegades és la millor opció.
Des del Colegi d'Infermeres i Infermers,
rebuig en una mesura i asseguraven
que es faria un pas enrere
en cohabitat assistencial.
Anna Maria Pedraza és la presidenta
del Colegi d'Infermeria de Tarragona.
Es valoren com una pèrdua,
una pèrdua del que teníem en el territori,
perquè tot el que és l'atenció terciària,
tot el que és l'alta complexitat
i tot el que és l'alta tecnologia,
evidentment es va centralitzar a Barcelona
amb la pèrdua de tots aquests professionals
que estaven al voltant
d'aquesta patologia més especialitzada.
I les protestes no van trigar a arribar.
Unes 150 persones es van concentrar
a les portes del Camp Muralles
per protestar contra el seu tancament
el passat mes de juliol,
una manifestació que va plegar
treballadors i usuaris
del centre d'atenció primària.
La delegada de la Junta de Personal
de l'Institut Català de la Salut Gemma Ortega
assegurava que tancar els caps a les nits
seria insostenible.
És inviable.
Pensem que les cues a l'hospital
augmentaran, veiem que l'hospital
també ha disminuït el personal
i veiem com a treballadors
que la majoria de nosaltres
portem treballant des d'abans de la reforma
d'atenció primària,
veiem que les condicions sanitàries
són pitjors que l'any 88.
Fins i tot els veïns es van tancar els caps
per potestar contra la mesura
i van fer diverses protestes
a les portes dels centres.
La nit de 1 de setembre,
un grup reduït de persones
va fer nit al Camp Muralles.
A Sant Salvador,
els veïns afectats,
prop de 200,
van recordar les lluites
i els talls de carretera
que van haver de protagonitzar
per aconseguir
atenció primària al barri.
Comunque és que ho abrin a la nit.
T'agafen un deixot de cord
i què et passa?
Que t'has de morir?
Perquè és una cosa
que hem tardat molt
a concebir-ho,
perquè ara ho tanquin.
Ara has de trucar
al 112 o no sé què
i llavors
t'han d'enviar
o t'envien aquí,
o t'envien a Tarragona,
o t'envien a València.
I que lo tenemos tan a la mano
que nos lo quiten
y tengamos que bajar
a Juan XXIII,
pues eso sería caótico, vaya.
Para los niños,
para los mayores
y para todos.
Lo sé que hay necesidad
de cerrar el centro,
que empiecen por rebajarse
esos suerdazos.
Es una injusticia.
El president dels veïns
de Sant Salvador,
Manel Castanyo,
va recordar que la sabut
és un dret bàsic
i que el tancament
de caps a les nits
deixa a moltes persones
del barri
totalment desemparades.
És un dret
que ens ha costat molt aconseguir,
a través de moltes mobilitzacions,
molts talls de carreteres,
moltes reunions
amb les administracions,
perquè és un dret bàsic
tenir uns serveis
d'urgències a prop.
Creiem que s'hagués pogut retallar
d'altres llocs,
fent una racionalització
de la despesa,
reestructurant departaments,
reorganitzant,
fent que la despesa farmacèutica
no sigui tan alta.
Els experts independents
ens diuen
que hi ha altres mitjans
i altres maneres
d'aconseguir menys despesa,
però no.
el fàcil que és retallar per baix
amb els serveis bàsics
com són la sanitat.
I aquest 2011
ha estat també un any
de protestes
al sector de la sanitat.
Les retallades
anunciades pel govern
de la Generalitat
han fet sortir al carrer
a funcionaris,
entre metges,
professors
i bombers,
entre d'altres.
A Joan XXIII,
per exemple,
els treballadors
van convocar
durant diverses setmanes
protestes
a cada dimecres
a les portes
del centre hospitalari.
Denunciaven
que arran
el reajustament
del govern,
el pressupost del centre
baixava en un 16%.
El dia 1 d'abril
començaran a aplicar-ho,
no sabem si serà
del setge
o més
i en un període
de dos o tres mesos
tancaran tots els dits
previstos,
uns 48,
deixaran només
quatre quiròfans
en marxa
a partir del juliol,
tancaran consultes externes,
calendari estricte
tampoc molt a la direcció
perquè encara no el tenen detallat.
De fet,
fins i tot van passar la nit
a l'Hospital Joan XXIII
al mes de maig.
Agustí Aragonès,
representant sindical
de CGT,
assegurava que la Generalitat
vol desmantellar Joan XXIII
per beneficiar
les mútues privades.
Ara,
ja passant el circomediàtic
i les fieres,
els trapecistes,
llavors,
estan cada un
col·locats al seu puesto,
ara fotran més canya.
I tantament
sí d'avui,
però per almenys
jo demà proposaré
que s'han de radicalitzar
les accions,
perquè això
és una cosa
de vida o mort.
Aquí,
o ens plantifiquem
o aquesta gent
acabarà tancant l'hospital.
I aquest any
també ens deixa
una vaga de metges
que tenia
un notable seguiment
a Tarragona.
Les dues jornades
de vaga
van ser secundades
per un 15%
dels treballadors
de la regió sanitària.
Era aquest passat
mes de novembre.
El Sindicat Metges
de Catalunya
que convocava la protesta
es va mostrar
satisfet
pels professionals
que es van secundar
la vaga,
tot i criticant
que els serveis mínims
imposats
eren superiors
als d'un dia festiu.
Eugeni Tirado
és el delegat
del Sindicat de Metges
a Tarragona.
Uno tiene la sensación
de que al final
parece ser
que quieren
hacernos creer
que los culpables
de la crisis
somos pacientes
y profesionales
por haber enfermado
unos
y por curarlos
los otros.
Y es
muy vergonzoso.
Llega un momento
que tanto pacientes
como profesionales
decimos prou.
El director territorial
del Sabut,
Josep Mercader,
deia que el seguiment
estava sent baix,
afirmava que no es va
produir cap incident
i que s'estava respectant
els serveis mínims.
Nosaltres no tenim constància
que s'hagi produït
cap incident
en aquest sentit
perquè, entre altres coses,
els serveis mínims
s'han complert,
estaven tots coberts,
les direccions
dels hospitals
i les juntes
facultatives
ja ho tenien previst
i, per tant,
tots aquells serveis,
urgències,
oncologia,
cirurgia,
oncològics,
etcètera,
tot això s'ha seguit fent.
Molts usuaris
que tenien cita
amb el metge
aquell dimarts
van veure
com aquest es reprogramava
per la setmana vinent.
La gent s'ho va prendre
amb resignació.
He venido ahora,
bueno,
que no podía ser,
y he venido
que ya lo sabía
para que me dieran
hora,
para otro día.
He vingut avui
per fer radiografies.
Me las han fet
sense cap problema,
però a l'hora de la visita
com els metges
sembla que tinguin
la capacitat
de fer vaga
o no fer vaga,
el que tinc jo
ha fet vaga.
Ho ens han reprogramat
per un altre dia
que no és el dia
que ell passa a visites,
com un dia excepcional,
que no sabem
quina hora tindrem
ni quina hora no tindrem.
I a més a més
hem demanat
un justificant
per la feina
i l'únic que ens han fet
és a la visita
que teníem programada
posar-nos
a que vaga
de metges.
No sé si ell
i punt jo no sé
si això
servirà o no servirà.
Es tracta d'un petit accident
que ha tingut més repercussions
que un remolcador
que és nou,
absolutament nou,
doncs ha tingut un incident
xocant amb un semblant
amb una tuberia
i s'havia fet un forat
i l'epidemà ha tingut
que van donar l'aigua
per no tenir
més fuga de fuel.
Però bé,
ha sigut un accident
igual que es pot
acollir en qualsevol carretera,
però
doncs ha passat
al mar
uns 4 litros
de fuel
de gasoil
i ha tingut
que l'atisca
pogués acollir-lo
i ja està clar.
Un vessament de fuel
arran un remolcador
al gener
al port de Tarragona
va encendre
totes les abarmes.
Una nau
va topar
contra una canonada
i arran de l'impacte
es va obrir
un orifici
de 30
per 30 centímetres
al seu casc.
un incident
que no era
el primer
en els últims mesos.
Això va fer
que Repsol
prengués mesures
i va anunciar
que invertiria
130 milions d'euros
en els propers
3 o 4 anys
per millorar
la seguretat
de les instal·lacions
que té el territori.
La xifra més elevada,
uns 80 milions,
es destinarien
a renovar
els alveoductes
que connecten
el RAC,
la Monoboia
i el Pantelà
amb la Petroquímica.
Ho va dir
des de Tarragona
el màxim responsable
de la companyia,
Antoni Brufau.
50 milions
són els que es dedicaran
a Casa Blanca
per temes
de medi ambient,
aproximadament
80 milions
són els que invertirem
canviant
les infraestructures
que porten
de la refineria
aquí
i d'aquí
a la Boia.
Per tant,
són inversions
importants,
130 milions d'euros.
També s'instal·laran
nous sistemes
de detecció
de fuites,
funcionaran
durant les 21 hores
del dia
i no només 8
com en l'actualitat.
Més a llarg termini,
Repsol estudiava
poder integrar
el pantalà
a les instal·lacions
portuàries.
A més a més,
es va crear
una comissió
de seguiment
integrada
per un grup
d'experts
que es reunirà
periòdicament
per tal d'analitzar
com està la situació
al vitoral tarragoní.
La llavors
subdelegada
del govern
de Tarragona,
Teresa Pallarès,
reconeixia
que existeix
una certa
preocupació
del territori
arran dels darrers
vessaments
registrats
a la zona.
Per part del territori
el compromís
de constituir
no sé si hauríem
de dir
una comissió
de seguiment
o hauríem de dir
un espai
en el qual
farem seguiment
de tot el que
està passant
i les diferents
inversions
que es duran
a terme
per tindre
un control
sobre aquests episodis.
Vostra preocupació
avui
és l'inici
d'una nova fase,
d'una nova manera
de planificar
i d'una nova manera
de treballar
en aquest territori.
L'alcalde de Tarragona,
Josep Fèlix Ballesteros,
va aplaudir
l'actitud de Repsol
i va assegurar
que en cap moment
se'ls ha volgut
amagar informació.
Ballesteros
qualificava
de bon punt
de partida
la inversió
que la multinacional
vol avançar
per millorar
la seguretat
de les seves instal·lacions
al territori.
Com a punt de partida
jo crec que és un bon punt
de partida
i evidentment
cal estar amatents
a si tot això
que avui s'ha dit
es compleix
i es compleixen els terminis
amb la celeritat
i amb la contundència
que crec que avui
hem expressat
damunt la taula
tots plegats.
Jo crec que afortunadament
el grup Caterí
ja ha donat
el vistiplau.
Sembles,
excepte sorpreses
a última hora
que serà així
i crec que és una molt bona notícia
perquè és un grup
molt potent
d'àmbit internacional
que té idees
de rellençar
tota l'activitat
del Marina Tarraco
i feliçment
ja estan aïllades
totes les incògnites
sobre la Marina Tarraco
per tant
tindrem
un grup
molt important
amb diners frescos
que té ganes
d'invertir
no només en Marina Tarraco
sinó que espero
en moltes altres coses
en aquesta ciutat
i en aquest territori.
La Marina Portàraco
també està en notícia
aquest 2011.
Un grup inversor
del Catar va comprar aquest estiu
les instal·lacions
del complex de luxe.
Catar Diar
és l'empresa
que efectuava la compra
i que permetria reactivar
una zona
amb problemes
de supervivència
i amb molts locals
tancats
a causa de la crisi econòmica.
L'objectiu era
atraure grans iots de luxe.
Josep Andreu
president de l'autoritat portuària
deia que el port
també col·laboraria
amb l'impuls
dels projectes complementaris
que puguin ajudar
a assolir aquest objectiu.
A veure si aquest mes de juliol
pot ser
que fins i tot
ja vindrien
les autoritats de Catar
volia signar
aquí l'autoritat portuària
només observa
volia dir
nosaltres no entrem
però sí que
tenim molt d'interès
i així un manifestat
en conèixer
els nous propietaris
de la concessió
per una mica
doncs conèixer
quines intencions té
quins projectes tenen.
Els restauradors
es mostraven
esperançats
en aquesta compra
que en aquesta compra
es reactivés
la Marina.
Josep Maria Moreno
explicava a Tarragona Ràdio
que estaven esperançats
amb el canvi de mans
i que aquest fos positiu
pels seus negocis.
nosaltres simplement sabem
que hi ha una persona
o un grup
o com li vulgui dir
que ho vol comprar
però no sé res més.
Si quan es efectuarà el canvi
i quan es comprarà
o quan no es comprarà
no ho sabem.
No ho sabem
ni què passarà
quan vinguin
ni si ho tirem a terra
o ho voldran fer
allò que sé
no ho sabem
la veritat
la veritat
que no ho sabem
que nosaltres
tinguem ni anar a carrer
ni una empresa de la zona.
Tot plegat
després que el febrer
es decidís
que els edificis
de la Marina
no anaven a terra.
De fet era un perill
que patien la jutgessa
del que es va concloure
que quedava executada
la sentència
del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
que n'ordenava l'enderroc
perquè el complex
s'havia fet
sense llicència urbanística.
L'alcalde
Josep Félix Ballesteros
va mostrar-se
agraït
per la feina feta
per tots els departaments tècnics.
L'Ajuntament de Tarragona
hem de manifestar
una gran satisfacció
pel contingut,
pel to,
per la literalitat
de la sentència.
Hem estat treballant
en tot moment
per restaurar
la legalitat urbanística
i vull aprofitar el moment
per felicitar
a tots els serveis tècnics
tant de l'autoritat portuària
com de l'Ajuntament de Tarragona
que hem estat treballant
amb aquesta sentència.
L'acatem,
òbviament,
com no pot ser d'altra manera
i la rebem
amb molta satisfacció.
En Euskal Herria
s'està avui un nou temps polític.
Estamos ante una oportunitat històrica
para dar una solució
justa i democràtica
al secular conflicto polític.
Frente a la violència
i la represión,
el diàlogo i el acuerdo
deben caracterizar el nou ciclo.
El reconociment de Euskal Herria
i el respecte a la voluntad popular
deben prevalecer sobre la imposició.
Ese és el deseo
de la majoria
de la ciutadania vasca.
La lucha de largos anys
ha creat aquesta oportunitat.
no ha sigut un camino fácil.
La crudeza de la lucha
se ha llevado
a muchas compañeras
y compañeros brasileños.
Otros están sufriendo
la cárcel de Brasil.
en un document sonor
per la història
que ens deixa aquest 2011.
En un comunicat enviat
al diari Gara
i a la BBC,
ETA va anunciar
el 20 d'octubre
el cessament definitiu
de la seva activitat armada.
La banda terrorista
destacava
que és un compromís
clar, ferm i definitiu.
Assumia d'aquesta manera
les conclusions
de la Conferència Internacional
de Pau
que aquella mateixa setmana
es va fer a Donostim.
També en parlava
a Tarragona Ràdio
el periodista expert
en el conflicte basc
Antoni Batista.
Asegurava
que el conflicte basc
acabarà
amb un lliurament
de les armes
per part d'ETA
i augurava canvis
importants
en el mapa polític
com de fet
així ha estat
amb la forta entrada
de l'Esquerra Verçave
al Congrés
amb els diputats
de Maiur.
Antoni Batista.
L'Esquerra Verçave
en aquests dos últims anys
ja ha fet molts passos
i allò que se'ls hi anava
demanant
falta, falta
hem vist
que ho ha anat fent.
Ara falta això.
Jo estic segur
que
al final
definitiu
del procés
se va
un lliurament
d'armes
i estic segur
també
que faig
alguna mena
de reconeixement
a les víctimes.
A partir d'Ave
poden tenir
una espectacular
pujar
a les eleccions
és probable
que el PSOE
repunti
una mica
capitalitzant això
que té tot el dret
perquè ha fet
molta feina.
I la crònica
de successos
ens deixa
aquest any 2011
diverses notícies.
Una
de les més destacades
al cas
de Ramon Lasso.
Bueno,
nos hemos sentido
tanto mi familia
como yo
bastante
aliviados
en este sentido.
aunque ya sabemos
que hay que ser
realistas
de que bueno
de que Julia
y Mauri
pues por supuesto
tenemos claro
que no van a volver.
Han tardado demasiado
que dos años
de sufrimiento
o padecimiento
es muy duro
de llevar.
Muy duro.
moro de calor
És la veu
de la germana
de Julia Llamas
desapareguda
fa dos anys
junt
amb el seu marit
Maurici Font.
La família
respirava
allalgerida
després de la detenció
de Ramon Lasso
al mes de març
ingressat a presó
com a presumpt autor
de la seva mort
i relacions
i relacions
amb la seva desaparició.
Lasso era
a l'exparella
de Llamas
i vivia
als Pallaresos
on el van localitzar
enguany.
L'home
ja havia estat
condemnat abans
als 57 anys
de presó
per la mort
de la seva dona
a finals dels anys 80
i del seu fill
de 6 anys
només va estar
a la presó
7 anys.
Ara el principal
objectiu
de la família
era trobar
els cossos.
Així l'advocat
de la família
va demanar
que s'utilitzés
un georadar
a l'or
de Ramon Lasso
per localitzar
els cossos
dels desapareguts.
Ell és
Pere Sutil.
El que ens agradaria
que fessin anar
el mateix
que hi ha sentit
que la Guàrdia Civil
a Galícia
està fent anar
un georadar
per buscar els cossos
en una finca
que és
4 vegades més gran
que l'Hortet
que possiblement
nosaltres tenim
una ligera sospita.
Però els Mossos
d'Esquadra
no van trobar
res rellevant
a bord de Ramon Lasso
en l'anàlisi
del terreny
realitzat
aquelles setmanes
amb un georadar
havia assenyalat
4 punts
on s'haurien produït
moviments de terra
però sense trobar
res amb èxit.
Esperamos que
bueno
si no han encontrado
nada en el huerto
que era nuestra esperanza
de que se encontrarà allí
pues que miren en casa
mirar en casa
porque en casa
también hizo unas obras
después de la desaparición
de ambos
y bueno
que miren allí
a ver
si encuentran
si encuentran
algo allí
o no sé
en algún sitio
tienen que estar
Mesos més tard
a l'octubre
els Mossos
donaven part
tancada
la investigació
del doble crim
dels Pallaresos
Creiem que serà
molt difícil
que surtin
els cossos
Nosaltres
s'han fet
totes les gestions
tots els indicis
que s'han aportat
que en algun lloc
podrien estar
s'han mirat
s'han mirat
amb les millors
tècniques
que tenim
fins al moment
amb torrades
i aquest dos milions
ens ha deixat
una altra notícia
de la crònica
de tribunals
Dicen que
eren
sus hijos
su sangre
imposible
poder hacer
lo que
se cuenta
¿Y con su esposa?
Con el Maradiel
tampoco
El 21
d'aquest mes
de desembre
el jurat popular
declarava
culpable
d'assassinat
a l'acusat
del triple crim
del carrer Reial
L'home
d'origen marroquí
hauria mort
la seva dona
i els seus dos fills
a l'octubre del 2010
El jurat va donar
com a aprovat
que l'acusat
Abdeslambrada
patia una greu
malaltia mental
És per aquest motiu
que la fiscalia
l'eximeix
d'anar a la presó
i recomana
el seu ingrés
a un centre
psiquiàtric
durant 60 anys
L'acusat assegurava
durant el judici
com ara escoltàvem
que ell
mai hauria fet mal
a la seva família
Estem mirant
de posar-nos d'acord
tots els bars
de la plaça
per tancar-ho
i fer-ho tots igual
Llavors estem mirant
pressupostos
i tot això
llavors
ens hem de reunir
i ho hem d'acabar
de parlar
Els tancaments fixes
es disparaven molt
Aquest suposo
que serà una casa
molt més senzilla
amb la qual cosa
serà una casa
molt més assequible
i més fàcil
per tot
Se están mirando
varias opciones
pero me parece
que la que más llama
la atención
a todos
aquí en la plaza
es esta
la de cerrar
las terrazas
por lo menos
no al 100%
pero por lo menos
L'any 2011
començava
amb la prohibició
de fumar bars
i restaurants
així com a les portes
dels hospitals
i a parts infantils
entre d'altres llocs
unes mesures
que no van rebre
del tot bé
en un inici
sobretot
aquells vocals
que havien fet obres
per separar zones
de fumadors
i de no fumadors
Ara l'estiu
quan arribi el bon temps
hi haurà més gent
que sortir fora a fumar
i possiblement
nosaltres ja tenim
una persona a fora
que va dient a la gent
que no parlin fort
però clar
ho pots fer
amb grups reduïts
Va sortir la versió
més dura
i ens converteixen
nosaltres
ens converteixen
en una situació
que ens converteixen
en policies
perquè si
clar a més
com que et pot denunciar
qualsevol
si no ho fas complir
i a més
si hi vas
tampoc pots expulsar
ningú
perquè segueixi fumant
fins ara
no hem tingut cap problema
amb això
però la directriu
des de la federació
és que si hi ha un problema
es truqui els Mossos
d'Esquadra
i Tarragona
ha estat escenari
aquest 2011
de diversos importants esdeveniments
el juny
acollia la conferència europea
de joves cambres
amb més de 200 persones
de diversos països
d'arreu del món
i amb més de 200 voluntaris
la colaboració
si li posem una nota
de sobreveu
diríem un nou
la perfecció
sempre costa
d'arribar
però estem molt molt contents
hem d'agrair
a tothom
que ens ha donat suport
per l'organització
d'aquesta conferència
els voluntaris
que ens estan ajudant
les institucions
a tots els delegats
de tot Europa
que han vingut
una conferència
que va deixar
un impacte econòmic
de més d'un milió d'euros
i tots els oteus
de la ciutat
plens de gom a gom
Carles Sagarra
és el president
dels Otebers de Tarragona
el Congrés de la Jovecà
de la Cama Internacional
per Tarragona
suposa un efecte
molt positiu
crec que és el millor tipus
o un dels millors tipus
de congrès
per a la Tarragona
el tipus de gent
i per la quantitat de gent
és una quantitat de gent
tots menors de 40 anys
amb un nivell adquisitiu
molt bo
i que es dediquen
a fer turisme
a fer el Congrés
i crec que a Portarragona
serà extremament positiu
i aquest any 2011
també ens ha deixat
un altre esdeveniment històric
de fet
era la visita del Papa
a Madrid
milers de joves
s'hi van acostar
també joves tarragonins
setmanes abans
però
més de 6.000 joves
van participar
a les jornades mundials
de la joventut
però procedents
des de Tarragona
venien de la República Txec
del França
dels Estats Units
d'Itàlia
i durant unes setmanes
van fer estat a la ciutat
una de les coordinadores
Isabel Gorri
explicava a Tarragona Ràdio
com s'organitzarien
tenim com a referència
la parroquia Sant Fructuós
i els quatre col·legis
del voltant
Dominiques
Carmelita
Sant Pau
i Sagrat Cor
i estan repartits
en les quatre escoles
i els voluntaris
el que fan
és acollir
repartir
i acompanyar-los
per la ciutat
i els voluntaris
són
d'edat diferent
un dels principals
punts neuràlgics
de les jornades
i punt de trobada
per molts d'aquests joves
era el col·legi Sagrat Cor
Maceu Pallejà
n'és el seu director
penso que a nivells de ciutat
es representa
obrir-nos una mica
a totes aquestes ciutats
europees
i països europeus
que tenen
un objectiu comú
primer és que ells
van de camí cap a Madrid
per a les jornades mundials
amb el Sant Pare
però
passen uns dies abans
perquè aquí a Tarragona
volen descobrir
una miqueta
quins són els nostres costums
i sobretot
tenir una experiència
també
de famílies
de parròquies
i uns 150 joves
de l'Arxidiosi
de Tarragona
van participar
aquells dies a Madrid
a les jornades mundials
de la joventut
i van de veure
el papa Benet XVI
així ens ho explicaven
Núria Coll
una de les participants
de Tarragonines
a l'expedició a Madrid
en principi positivament
perquè els joves
s'han conegut
s'ho han passat molt bé
ha estat bé
l'experiència
per això
perquè han conegut
persones d'altres cultures
i s'ho han passat molt bé
després també
perquè hi ha hagut moments
que hi ha hagut
un cert temps lliure
perquè cadascú pogués
una mica
conèixer l'entorn
la ciutat
i fer activitats
i d'altres estones
per estar i compartir junts
les celebracions
que hi ha hagut
un dels moments
va ser la celebració
del perdó
que va ser
ahi al matí
si la Generalitat
pot assegurar-nos
que poden arreglar
les condicions
en el futur
nosaltres
considerarem
reobrir la línia
però ens han decebut
moltes vegades
arreu
els hem donat
nombroses oportunitats
per tal que complissin
les seves obligacions
i mai han complert
les condicions
del contracte
i arriba un punt
que la paciència
desafortunadament
se'ns acaba
i aquest és el cas
és la veu
del vicepresident
de Ryanair
que aixecava enguany
l'1 de novembre
el seu darrer volt
des de l'aeroport de Reus
la companyia hermandesa
de vols de baix cos
decidia deixar
l'aeroport de Reus
per l'incompliment
de l'acord
de col·laboració
per part de la Generalitat
i les institucions tarragonines
una notícia
que no van rebre
gens ben
el sector turístic
ni tampoc
les institucions
finalment però
el govern va cedir
i van tancar
un acord amb la companyia
per als propers 5 anys
als aeroports de Reus
i Girona
la companyia
de vols de baix cos
preveu incrementar
el tràfic
a 500.000 passatgers
cada any
a l'aeroport de Reus
i d'una feina
a unes 500 persones
Lluís Racudem
és aconseller
de Territori
i Sostenibilitat
bé
amb Reus
és un compromís
com els hi deia
molt similar
al de Girona
de fet
quan he parlat
de condicions generals
les condicions
són les mateixes
a Reus
i a Girona
permanència
de 5 anys
implicació
de la societat civil
de les institucions
Reiener
també es va comprometre
a recuperar
els llocs de treball
que hi havia abans
a la seva marxa
de l'aeroport
els treballadors
de l'empresa
l'esma Handwing
celebraven
el retorn
de la companyia
però lamentaven
que l'anunci
no hagués arribat abans
Paco Sebriant
era el representant
de comissions obreres
tot lo que sea
garantizar trabajo
en el aeropuerto
de Reus
lo valoramos
de forma positiva
lo único que lamentamos
es que
bueno
se haya tardado
unos 15 días
y se hayan producido
todos los despidos
que se han producido
para llegar
a un acuerdo
al que se podría haber
llegado
antes de
de
ejecutar los mismos
La companyia
reprendrà l'activitat
de la darrera setmana
del mes de març
i de moment
comercialitza vols
de les 7 destins
a Birmingham
a Bristol
a Dublin
a East Middles
a Frankfurt
a Glasgow
i a Manchester
amb la marxa
de Ryanair
aquest hivern
l'activitat
a l'aeroport
de Reus
quedarà reduïda
al mínim
i la meitat
dels centres educatius
de primària
de la ciutat de Tarragona
van organitzar activitats
durant la setmana
de vacances d'hivern
que es va fer
aquest 2011
al mes de març
els alumnes
van gaudir
d'una setmana
de festa escolar
en aplicació
de la decisió
presa
per l'anterior
govern
de la Generalitat
a les comarques
tarragonines
i Joan Sanouges
és el regidor
d'ensenyament
a l'Ajuntament
de Tarragona
la idea
és
posar el calendari
europeu
implantar
al nostre país
tota Europa
s'està fent
inclús és més
a Europa
hi ha una altra setmana
que és la setmana
de tots sants
aproximadament
que també
és de vacances
i per tant
era implantar
això
no anem cap a Europa
sinó que anem
on ens queden
on estàvem
per contra
la nova presidenta
de la Federació
de Pares
FAPAC
de Tarragona
Esther Fernández
es mostrava
partidària
de no repetir
l'experiència
en les condicions
actuals
el que necessitem
és ajuts
però directes
no indirectes
sinó ajuts directes
aquesta setmana
si es para
que sigui el departament
qui l'organitzi
i que doni la possibilitat
a totes les escoles
de tenir una setmana
de lleure
però així no
perquè hi ha moltes escoles
que només s'havien apuntat
dos, tres, quatre nens
cinc
i no es podrà fer
un esploi necessites
un mínim de 30
us ho estem explicant
a la sintonia
a Tarragona
a ràdio
Natàlia Rodríguez
és primera
i a més a més
sembla que obre
cert forat
sobre Belete
i sobre Lacut
l'aleta marroquí
una també
de les favorites
per acabar-se
hem portat la victòria final
jo crec que pot aguantar
aguantarà Natàlia Rodríguez
estem als 3,48
entrem en la darrera recta
aguanta Natàlia
aguanta Natàlia
aguanta Natàlia
podem cantar un campionat
del món
aguanta Natàlia
aguanta Natàlia
aguanta Natàlia
estem a la recta final
pot aguantar Natàlia
ui que apareix
ui que apareix
ui que se'ns en va
se'ns en va
se'ns en va
se'ns en va
se'ns en va
podem lluitar encara
per la medalla
veurem si lluitem pel bronze
lluitem pel bronze
ha marxat
ha marxat
al final de la cursa
Natàlia Rodríguez
semblava que tenia
no
Natàlia Rodríguez
no aconseguia
el seu gran objectiu
però marxava
dels Mundials de Daego
amb una mesa
que ha merescut bronze
l'atleta tarragonina
va ser rebuda
a la estació
del camp de Tarragona
per més de 200 persones
després de participar
a la cursa
als Mundials
l'1 de setembre
fins i tot
els xiquets de Tarragona
hi van plantar
un pilar de 4
en agraïment
pel mocador
dels Matalassers
que Natàlia Rodríguez
va lluir
a la final
dels 1500
a l'arribada
a Tarragona
va reiterant
que li sabia greu
no havia subit mort
però va dir
que se sentia
molt orgullosa
del seu paper
a Daego
no es lo mismo
ganar un bronze
en los últimos metros
que perder un oro
y la sensación que tengo
o sea que he perdido el oro
tengo una medalla
que es lo importante
pero
me he quedado un poquito
la verdad que
esperaba sobre todo
después de las otras rondas
que fue una carrera
mucho más tranquila
y no fue así
que fue bastante tensa
después de la parte de la otra
es colocada
como tenía previsto
más o menos
que era una carrera
más o menos
a Rimo también
que puede estar ahí
l'alcalde
Josep Félix Ballesteros
va mostrar el seu orgull
pel fet que la tarragonina
hagués fet història
orgullós
i feliç
per la seva tenacitat
per la seva valentia
el seu coratge
i també
pel seu tarragonisme
perquè jo
quan vaig veure
que
amb càmeres
de tot el món
assenyalava
la tau de Tarragona
i el mocador casteller
encara m'emociono
ara quan hi penso
no puc dir res més
que que em sento orgullós
que estem molt contents
d'ella
i que per nosaltres
sigui primera
segona o tercera
és una campiona
ens ha d'ensenyar
moltes coses
gent com ella
ens ensenya moltes coses
l'any 2011 a Tarragona
Societat i Successos
i que vaig sentir
encarina
kepada school
paternà
i les nostres
i els científicen
tarragona
t'alem
i els científicen
i els científicen
hòx SAP
iภ giAL
i els científicen
hi senna
i els científicen
x l'an
Scof
i els científicen
hi
diggo
el
debat
mig
eu
hi
hi
i
seu
bei
il
Gràcies.