logo

Arxiu/ARXIU 2011/ENTREVISTES 2011/


Transcribed podcasts: 1226
Time transcribed: 17d 9h 27m 58s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Seguim en aquesta quarta hora del programa,
les 10 del matí, pràcticament 39 minuts,
i avui, igual que ahir, tornem a Fitur, tornem a Madrid,
perquè, en fi, la Fira Internacional de Turisme
continua centrant en bona part de l'atenció informativa
per la presència de Tarragona Ciutat,
del conjunt de la província, de la Costa Daurada,
a través del Patronat de Turisme de la Diputació.
Ahir en parlàvem amb el seu gerent, Octavi Bono,
i avui volem parlar especialment dels atractius de Tarragona,
dels que mostra a Fitur,
i del Pla de Competitivitat Turística de la Tàrraco Romana,
perquè, precisament, la Tàrraco Romana
és l'eix central de la promoció turística de la nostra ciutat a Fitur.
Ara mateix contactem amb el gerent
d'aquest Pla de Competitivitat Turística de la Tàrraco Romana,
Quim Queralt, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal l'ambient a Fitur?
Doncs bé, aquests primers dies sempre hi ha bastant de moviment
i, vaja, segueix una mica la tendència dels últims anys,
que potser sembla que no hi ha tant com uns anys enrere,
però encara, diguem, el dimecres i el dijous hi ha força moviment.
Potser no hi ha tanta gent, o no tants estants com abans,
però sí ha d'estar, no?, a Madrid, a Fitur?
Sí, de vegades es fan coses perquè toca, no?
Perquè, més que trobar-hi un rendiment molt elevat pel fet de ser-hi,
penses que es notaria molt que no hi fossis.
De vegades, la promoció també consisteix en això, en recordar que existeixes.
En aquest sentit, Tarragona recorda aquests dies a Fitur, a Madrid,
en fi, que un dels seus principals atractius és la Tàrraco Romana,
i en aquest àmbit hem de recordar que hi ha en marxa
el Pla de Competitivitat Turística de la Tàrraco Romana.
Avui, el seu gerent, què explicarà a Madrid, a la Fira Fitur?
Doncs bé, hi ha prevista a les 12 una intervenció
en la qual farem un breu repàs de les principals accions
que s'han dut a terme durant aquest primer any d'execució del pla
i, sobretot, pensant en el que es començarà a veure
en aquesta segona anualitat,
que creiem que abans de Setmana Santa,
sobretot que es podrà visualitzar algunes de les accions
que se n'ha estat treballant durant els passats mesos.
Es pot dir que perquè puguem presentar accions visibles
i, sobretot, que siguin de futur, cal una feina prèvia
i és el que hem vingut fent els mesos precedents.
Doncs repassem una mica, Quim,
precisament primer la feina que s'ha fet
durant aquests darrers mesos
i després podrem parlar també del que podran veure
els terraunins i terraunines i els visitants
a partir de la primavera.
Quin és el balanç d'aquest primer any del Pla de Competitivitat?
Doncs el balanç és positiu perquè, sobretot,
es disposa per primera vegada, es pot dir,
d'una quantitat econòmica prou gran
per plantejar accions a llarg termini, de futur,
d'ara posar una mica les bases
per un desenvolupament turístic en els propers anys.
En la primera anualitat, per exemple,
s'ha fet, s'està fent a terme de fet ara,
un pla director de senyalització.
Això significa, doncs, una anàlisi i diagnosi posterior
de com està senyalitzat Tarragona
i els monuments de la terra corromana
i què cal canviar, què cal fer de nou
per tenir una senyalització homogènia.
Això significa que primer hi ha d'haver un període de reflexió
per després, doncs, fabricar i col·locar unes senyals
que indicaran al turista com arribar als punts
que nosaltres volem que visitin.
Però el mateix passa, per exemple,
en la creació de producte.
Se fa treballant amb la recuperació,
en certa manera, de recuperació,
de l'antiga via Augusta
perquè es converteixi en un producte
per ser fet a peu i amb BTT,
però també prèviament estem fent un inventari de camins
per no fer una ruta des d'un despatx
agafant un plano i un retolador
i marcar uns camins.
Prèviament, doncs, s'està fent una feina
intensa d'analitzar
quins són els millors camins
per poder generar aquest producte.
Estem treballant també de cara als creuers.
Abans no vingui un creuer,
cal tenir clar què podem proposar des de Tarragona.
Doncs s'està fent una feina
de fins i tot proposar producte
vinculat al patrimoni UNESCO
als armadors de Florida,
que són, en definitiva,
que acaben decidint
quins vaixells i on paren
per la Mediterrània.
és tota una feina
que potser de vegades
és, entre cometes,
desagraïda pel fet que
no pot lluir en els primers mesos,
però que un cop la tens
s'entén que ha de fer
per articular millor
tot el producte turístic de la ciutat
i, en aquest cas,
de l'àrea de la Tarracorromana.
Aleshores, seguint aquesta argumentació,
quan podrem veure els primers lluïments?
És a dir, quan es podrà començar
a lluir aquesta feina prèvia
que s'ha fet fins ara?
Doncs ens hem fixat com a data,
per exemple,
per presentar les pantalles tàctils d'informació,
un projecte anomenat Tarracotíquet
per poder treure online
entrades pels monuments,
o una agenda turística
on el visitant,
i també el ciutadà de Tarragona,
pugui consultar
què passa a la ciutat
aquell mateix dia
i els dies posteriors,
just abans del tret de sortida
de la temporada turística
que podríem considerar
que és prèvia a Setmana Santa.
Per Setmana Santa
esperem poder presentar
alguns d'aquests productes.
Per exemple,
en el tema de la senyalítica,
ara comentaves, d'una banda,
el tema de les pantalles.
Amb informació turística
i amb la possibilitat
de treure les entrades
per visitar els monuments.
Això ja queda clar,
però, per exemple,
en el tema de la senyalítica,
podrem veure avanços significatius
en aquest 2011?
Esperem que sí.
Hem d'anar pas a pas.
Primer,
hem de tenir les conclusions
d'aquest pla director
que està analitzant
primer la senyalització actual
i després farà propostes
en quant a les senyals
que s'han de treure
i les que s'han de fabricar
i col·locar.
Com que,
fins que no tinguem
el pla director,
no podem encomanar
les senyals que es necessiten,
ara mateix costa una mica de dir,
però esperem que cap a final d'any
ja puguem veure les noves senyals.
El propi pla
i la promoció d'aquests dies
de Tarragona a Fitur,
en fi,
té com a lema principal
o com a lema central
deia la Tarracó romana.
Això vol dir que,
per exemple,
també cal potenciar molt
una cita com Tarracó viva?
O això no pertany,
per dir-ho d'alguna manera,
a la promoció d'una fira
com és la de Fitur?
Doncs sí,
el que precisament
estem donant a conèixer
és el producte
i Tarracó viva
és probablement
el producte
més ben estructurat
actualment
que té la ciutat de Tarragona
i la Tarracó romana.
Cal pensar que també
es fan actes
els altres tres municipis
que configuren
en la Tarracó romana
vinculats al seu patrimoni
i precisament
Tarracó viva
ens posiciona
com a destinació
per un segment
concret de turisme.
Dintre de Tarracó viva
més a més
hi ha la fira
de Roma
als museus del món
que es pot convertir
també en un referent
del turisme arqueològic
a l'estat espanyol
i evidentment
que s'hi aposta.
Precisament
en la segura anualitat
hi ha previstes
una sèrie
de presentacions
en destinacions
que creiem
que són interessants
ben
destinacions
en orígens
en ciutats
que poden ser orígens
de visitants
i de fet
estem ara
ja programant
aquestes presentacions
en concret
ara us ho puc avançar
perquè tampoc
no ho he explicat
encara massa
seria
a Pamplona
a Còrdoba
a Según
i després
Punts de Catalunya
que són
la ciutat de Barcelona
Lleida
Reus
i la pròpia Tarragona
és a dir
a dins
de la pròpia Tarragona
fer una presentació
de Tarracoviva
adreçada molt concretament
a un tipus
de públic
prescriptor
és a dir
no és local
sinó
les oficines
de turisme
de Catalunya
les quals
se'ls explicarà
Tarracoviva
i institut
I l'elecció
de les altres ciutats
que ens comentaves
és a dir
ens adreçarem
especialment
a aquests públics
i a aquestes ciutats
per alguna
raó en concret?
Primera
sempre
lligant-ho
amb el patrimoni
que puguin tenir
aquestes ciutats
i amb entitats
organismes
i institucions
que estan treballant
també
el desenvolupament
del patrimoni
d'aquests llocs
més que res
perquè
també el que volem
és
atraure
públic
d'aquestes ciutats
cap a Tarragona
en motiu
de Tarracoviva
perquè
tinguin presència
a la Fira de Roma
els museus del món
i més enllà
perquè
també el que
en definitiva
ens interessa
és que
qui no conegui
la ciutat
ens descobreixi
i torni
en una altra ocasió
perquè
el Tarracoviva
pot ser
una molt bona excusa
per venir
per primera vegada
a la ciutat
i descobrir-la
però
també pot ser
un molt bon motiu
per plantejar-te
que després has de tornar
en definitiva
és això el que volem
a treure públic
té sentit
però
jo diria que
en té molt més
fidelitzar-lo
Aquestes presentacions
de Tarracoviva
m'imagino que es faran
en les properes setmanes
i mesos
abans del festival
al mes de maig
no?
Exacte
sí, sí
està pensat
per fer-ho
entre el mes de febrer
que començaríem
fins a les portes
pràcticament
del festival
Recordem que el Pla
de Competitivitat
Turística
de la Tarracov-Romana
ja ens ho deia
el seu gerent
en fi
aplega
els municipis
de Tarragona
però també
a Constantí
Altafulla
i Roda de Barà
on hi ha
els monuments
declarats
Patrimoni Mundial
per part de la Unesco
i abans
Quim Caral
comentava
en fi
un projecte
o un estudi
relacionat
amb el tema
de la via Augusta
és a dir
de l'antiga
carretera nacional
340
m'imagino que estem parlant
de la futura reconversió
que podria tenir
l'antiga carretera
en una via
més urbana
camí d'Altafulla
per exemple
no?

serien camins
seria la utilització
de camins
no pas carretera
saltada
en aquest cas
seria per ús turístics
i en aquest cas
clar
si geogràficament
ens plantegem
els municipis
que has esmentat
que són els que
participen
ens trobaríem
que hi ha
que hi ha
com un buit
no?
que quan vulguis
passar de roda
a Altafulla
t'has de saltar
d'alguna manera
Creixell i Torre d'en Barra
doncs no serà el cas
perquè com que també
hi participa
el Consell Comarcal
del Tarragonès
el que
mirarem de fer
és la recuperació
de la via Augusta
des de
des de roda
fins a Vilaseca
integrant
Constantí també
pel trajecte
clar
però seguint
antics camins
sempre en camí

a veure
la via Augusta
probablement
si fóssim estrictes
la trobaríem
a sota de l'autopista
en molts trams
i evidentment
no es plantejarà
la possibilitat
d'anar amb bicicleta
o a peu
per la via de servei
de l'autopista
perquè
el que
es voldrà fer
és
intentar donar a conèixer
una mica
el paisatge
un entorn agradable
per tant
podríem dir
que seria
una proposta
en paral·lel
en molts casos
a l'antiga via Augusta
i aquesta recuperació
dels camins
a l'antiga via Augusta
és factible
en el marc
o és un dels objectius
del propi pla
de competitivitat?
Sí, sí, sí
el pla
el que es planteja
en realitat
és creació de producte
llavors
crear un producte
vinculat al BTT
i
en certa manera
al senderisme
no ho podem fer
si primer
no s'ha
no s'ha
no s'ha treballat
una mica
doncs quins són els camins
que s'han d'utilitzar
i aquests camins
doncs
evidentment
senyalitzar-los
que això vagi
acompanyat
d'un material gràfic
que sigui d'ajuda
per qui
vulgui anar caminant
i amb bicicleta
el producte
clar, s'ha d'estructurar
L'estudi
l'anàlisi
d'aquests camins
aquesta part del territori
de la comarca
en quin moment es troba?
En fase de
de redacció
del plec de condicions
per tant
encara
falta
perquè tal com he dit abans
ara el que s'està fent
és l'inventari
dels camins
ara s'està fent
un estudi
que aquest sí que
el vam encomanar
a la primera anualitat
i esperem tenir-lo enllestit
en un parell de mesos
en el que es defineixen
quins camins hi ha
en tots aquests municipis
quins són els propietaris
quins són els que podem
utilitzar
cap on van
si algun d'ells
pel motiu que sigui
expert
és a dir
desapareix en un camp
o desapareix
en un polígon industrial
perquè moltes vegades
si ens hem de basar
doncs amb escriptures
i notaris
ens trobaríem
que
que bé
que allí
ens escriu una cosa
ens dona per fet
una cosa
però la realitat
és una altra
i que el camí
desapareix
per exemple
i per això necessitàvem
prèviament l'inventari
un inventari
que estaria doncs
enllestit
en un parell de mesos

esperem que sí
perquè el concurs
aquest dia
es va iniciar
l'any passat
i està ja evolucionant
bastant ràpidament
i una última qüestió
aquesta jo suposo
que és més a llarg termini
perquè també l'esmentava
Quim Queral
al principi de l'entrevista
el tema dels creguers
del turisme de creguers
aquí
suposo que cal treballar
amb molta
antelació
realment Tarragona
pot aspirar a tenir
un significat
marcat de creguers
tenint en compte
la proximitat
i la competència
d'una ciutat
com Barcelona

hauríem de plantejar-nos
que Barcelona
pot ser un complement
que és un complement
més que una competència
i segurament
si es planteja
Tarragona
com a port
de patrimoni
podem tenir
alguna cosa
a dir
Quim Queral
vinculant-nos
amb Nàpols
amb Roma
amb alguna cita
siciliana
potser hauríem de mirar
de vestir
una ruta
amb ciutats
similars
amb ciutats
també
amb passeig
Roma

seria un plantejament
seria una possibilitat
segur que trobaríem
segment
interessat
per aquí sí que
parlem d'un projecte
molt més a llarg termini
no?



per suposat
estem posant
una mica
el fonament
encara
amb això
perfecte
doncs així
acabem aquest repàs
algunes de les coses
que s'estan
treballant
i que s'estan analitzant
en el marc d'aquest pla
de competitivitat turística
de la Tàrrecor Romana
que avui d'alguna manera
és l'estrella
de la presència
de Tarragona
a Fitur
a la Fira Internacional
de Turisme de Madrid
Quim Queral
gerent del pla
moltes gràcies
per atendre
aquesta trucada
del matí
de Tarragona Ràdio
i en fi
que vagi molt bé
aquesta jornada
a Fitur
moltes gràcies
a vosaltres
i ja sabeu
sempre que vulgueu
parlar del pla
podeu comptar amb mi
perfecte
gràcies
adeu-siau
bon dia