La una del migdia i deu minuts, els últims minuts del programa,
marxem de viatge.
Viatges pel món, aquest és el títol d'un cicle d'audiovisuals,
de viatges i altres cultures,
que aquest vespre arrenca l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona.
Així que avui parlarem d'Etiòpia, d'Indonèsia i de Brunei,
perquè aquestes són les destinacions d'aquest cicle que promou la Fundació.
Avui ens acompanya el responsable de la programació de l'auditori,
el Nando Terino. Nando, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya el personatge, el que ens convida a viatjar,
que és el promotor d'aquesta iniciativa, d'aquest cicle d'audiovisuals,
que és el fotògraf Jordi Llorenç. Jordi, molt bon dia.
Hola, què tal? Bon dia.
Nando, aquesta és la vuitena?
La vuitena.
La vuitena edició.
Sí, sí, de viatges pel món,
perquè veritablement és un dels cicles que més bé ens funciona
a la Fundació Caixa Tarragona.
Portem vuit anys, tres, quatre sessions per cicle,
doncs et pots imaginar la quantitat de països
que el Jordi Llorenç ja ens ha vingut a explicar
a través de la seva experiència personal.
I com que continua venint la gent
i cada cop més, fins i tot, doncs, endavant.
Ho feu, a més, normalment en aquesta època de l'any, no?
Sí, sempre és la primavera.
Una mica mirant a l'estiu,
potser perquè la gent és quan també té més ganes
o pensa en viatges, no?
Doncs sí, home, a la gent li agrada molt
que li expliquin viatges
i sobretot que l'hi expliquin en primera persona,
com fa el Jordi,
perquè, com ell ara et podrà confirmar,
bueno, l'acte consisteix en passar l'audiovisual
on ell explica les seves experiències,
però ell és en persona també l'auditori,
de forma que la gent li acaba sempre preguntant directament,
acaben preguntant-li, no?
Moltes vegades et demanen consell,
gent que ha d'anar a algun dels països
on què s'explica l'audiovisual,
li pregunten,
això com ho faries, jo ho he pensat, què tal, no?
En realitat és un cicle de viatges,
però superpropet, no?
Es pot intercanviar opinions i preguntes
entre l'auditori i, en aquest cas,
el viatger, el fotògraf,
que és el Jordi.
Jordi, no s'acaben els països, no?
Espero que no, espero que no.
De fet, sí que és cert que jo cada any
haig de treballar per fer el cicle aquí,
perquè, clar, com que ja els hi ha apurat tots,
doncs quasi bé els viatges que hi ha,
i aprogram-ho cada any,
i ja és com una excusa per dir, bueno,
viatjo per ja presentar-ho a Tarragona
el maig del següent any, no?
Explica'ns una mica el format de cada sessió.
Es tracta de passar un audiovisual,
l'audiovisual l'has fet tu,
tu hi apareixes i surts o no?
Com funciona cada sessió que feu?
A veure, mira, un audiovisual és més el que jo dic
un documental audiovisual fotogràfic,
des que hem entrat a l'era i a digital,
doncs també ara hi puc incloure vídeo,
o sigui, imatges en moviment i imatges fixes.
Després, bé, doncs, jo quan arribo d'un viatge
tinc moltíssimes fotos,
i simplement, doncs, bueno, intento fer una selecció
i escriure un guió una mica que transporti
en el públic, doncs, en aquest país
o en aquesta cultura hi ha totalment diferent, no?
Llavors intento, doncs, bueno, que el guió sigui més,
intento que la part que jo considero més interessant
sigui a darrere perquè la gent no perdi mai interès, no?
Que hi hagi unes apujades i abaixades amb l'audiovisual,
perquè, clar, hi ha de vegades notes que,
com que són audiovisuals que duren,
que tenen una durada mínima de 30 minuts
i màxima d'hora i quart,
doncs, principalment als llars intentes
que la part més interessant d'any i esconvivència amb tribus
i això quedi en el final.
Després, doncs, bé, el que faig sempre és una introducció
del que ja veurem, s'apaguen a les llums
i ja, llavors, doncs, transporto ja la gent
amb la música, els efectes especials,
la meva veu que està en off,
i que, llavors, una bona fotografia,
llavors, això, bum, bum, bum, dura,
la gent es queda superquieta,
jo és que mai he vist la gent aquí,
et pensava, bueno, és que ni van al lavabo,
gairebé, no?
I després, un cop ja s'acaba,
doncs, torno a estar amb ells
i simplement, doncs, els explico algunes coses,
algunes anècdotes que no han sortit en l'audiovisual
i també dono l'opció a que la gent et pregunti,
però, bé, més que opció també els motiva una mica, no?
que et facin preguntes.
A més, no són viatges tradicionals,
aquí a la cantonada,
sinó que, en general,
tots els viatges que ens proposa el Jordi
són viatges, no sé si dir-ne exòtics,
això potser entre cometes,
però són destinacions poc habituals
o no de gran, de turisme de masses.
Normalment, busques destinacions
i els audiovisuals ens transporten
a països i cultures molt diferents de la nostra.
Totalment, totalment.
Penso que jo, més que dir exòtics,
diria diferents.
Intento que el viatge,
o cada vegada, quan em monto un viatge,
digui, a veure, a on aniré,
doncs, que sigui totalment diferent, no?
O vaig a conviure en una cerimònia
o me'n vaig a conviure en unes tribus, no?
Vull dir, a veure, els meus viatges no són fàcils,
són viatges dursos,
amb molt de trekking, amb molt de caminar,
però, bé, com que els agudeixo
i tinc aquesta passió pels viatges,
diuen que ja després, a través d'aquests documentals,
doncs, els transporto molt fàcilment
i els comunico ja fàcilment
tota aquesta passió que tinc, doncs,
a través del que explico, com ho explico
i què ensenyo amb la fotografia.
Fem una mica de boca, només una miqueta, eh?
Però del que ens explicaràs avui,
el proper dijous i l'altre,
perquè avui comencem aquest recorregut a Etiòpia,
a l'Àfrica.
Avui comencem a Etiòpia i justament aquest viatge
és el darrer qui fet.
És el que vaig fer el mes de gener,
perquè ara em començo a especialitzar
en ceremonies i festivals del món.
Llavors, doncs, vaig anar i a filmar-la,
una de les primeres ceremonies,
que és l'epifania
de l'església ortodoxa Koptka d'Etiòpia.
I vaig estar ja gaudint quatre dies
de tot aquest professor que treuen els tàvots,
aquestes taules de l'aliança,
i fan tot.
Van durar tres o quatre dies amb música,
amb ball, és impressionant.
I llavors, bé,
el que avui ja presentaré
serà una mica estar dividit en tres parts.
és el de la ceremonia.
Després me'n vaig anar a conviure amb el Surma,
una nena totalment aliena
que viu al sud,
a la vall de l'Homo,
que potser ho recordarà
per una i una de les fotos
que surt justament a la portada del tríptic,
que és una dona que porta un plat
en el llavi inferior.
Llavors, bé,
tinc unes fotos molt espectaculars d'això, també.
I llavors entrarem a la part musulmana d'Etiòpia,
perquè, com ja t'he comentat,
principalment són ortodoxes,
excepte aquest raconet a l'est,
que a la frontera amb Somàlia,
que són musulmans.
La setmana que ve ens portaràs a Indonècia?
La setmana que ve us portaré
amb un viatge també bastant dur que vaig fer.
L'objectiu era conviure amb l'any dels Mentawai.
i realment, bueno,
puc dir que arribar allà va ser molt, molt complicat.
Complicat no per la dificultat del camí,
per arribar-hi, sinó a l'estat en què estava el camí.
Cinc, sis hores de fang, enfangat,
havies de creuar rius...
Bé, i clar, llavors,
com que jo sempre vaig amb tot l'equip
darrere d'aquests set quilets
que sempre porto a l'esquena amb la càmera i tot això,
patia més per la càmera que jo que em pogués caure.
Sí que jo, de vegades,
doncs, un dels cops se'm va quedar
la cama ficada dins del fang
i llavors, bueno,
per treure allò va ser dificultós.
Va ser molt, molt complicat.
I a part d'una humitat bastant elevada,
suaves molt,
i llavors, bueno,
què és el que ja tocava fer
quan arribaves allà?
Hi havia un riuet, doncs,
on et podies banyar,
però l'endemà havies de posar-te una altra vegada
la roba molla,
les sabates molles i tot, no?
Malgrat les dificultats,
arribar a la destinació va tenir premi, no?
Sí, sí, sí, sí.
Bueno, ja no explico res més
perquè penso que
el que és interessant
és que la gent pugui insistir
perquè per explicar, doncs,
com em vaig sentir
i com jo vaig veure els mentaui.
A part d'ells, doncs,
també vaig una mica recórrer,
sumatre el que és
les parts més interessants,
com són el dels orangutans,
tota la cultura batac, etcètera.
I per acabar, doncs,
una illa que és l'Omboc,
que està tocant a Bali,
per allà hi he descansat
aquests vuit dies d'usos
que vaig estar amb els mentaui.
Que és aquí on va el tema de les platges,
que també surt en el subtítol
de l'audiovisual.
Exacte, exacte.
I la tercera i última sessió
d'aquest cicle
ens portaràs a Brunei.
Què hi trobarem aquí?
Us portaré a un país
que és molt petit,
és un país que
en quatre o cinc dies
te'l fas,
però, clar,
jo tornant d'Indonècia
per mi va ser
com un remans de pau Brunei,
no?
El vas fer justament
després d'Indonècia?
Sí, sí, sí.
Va ser...
De fet,
és un viatge aquest
que vaig fer de dos mesos.
Abans, com que no
ho podia posar-ho tot amunt,
doncs,
he vist amb dos
i a Brunei,
doncs, bueno,
ja va ser com una espècie
d'una fuita
de tot aquest agobi
que em va jo produir
a Indonècia
per del viatge,
doncs,
també a la gent
i tot això.
Llavors,
Brunei, doncs,
és conegut
perquè té...
viu un dels homes
més rics del món,
que és el Sultà,
que té una col·lecció
de 250 roll-rolls
i, bueno,
i més coses
que ja us explicaré
més endavant.
i llavors
vaig tornar
una altra vegada
amb un reconec
que per mi
és un paradís,
vaig tornar
a les Filipines,
exactament
a Palauan.
Palauan,
què és?
Una part de Filipines?
Sí,
a veure,
Filipines és un arxipèl·leg
amb moltes illes,
llavors va ser una
d'aquestes illes
que ja hi havia anat
feia uns anys
i vaig tornar
a Inare
i vaig fer,
vaig tornar
a repetir
una altra vegada
El Nido,
però també
vaig fer altres parts
que no coneixia
com és
Busuanga.
O sigui que
estarem bastant
entretinguts
i ben servits.
Quants viatges
s'ha fet el Jordi?
Els porta
comptats?
Sí,
ara en porto
107 països.
107 països?
Sí,
107.
I això ja sé
que és una pregunta
molt periodística.
I en repeteixo molts,
perquè per exemple
Indonésia
és el quart cop
que hi vaig,
Etiòpia
és el tercer cop
que hi vaig,
vull dir que
en repeteixo.
El que passa
que quan tens
alguns objectius
com és conviure
amb les etnies
doncs,
pum,
torno una altra vegada
a Indonésia,
perquè Indonésia
és immens.
I sé
quina pregunta
m'anaves a fer.
Quin serà el millor viatge?
Quina seria
la millor destinació
de tots aquests viatges?
Quin és el que recorda
més el Jordi?
Vanuato.
Vanuato.
Ho tenia claríssima
la resposta.
On està Vanuato?
Vanuato
és un país
que està
a la Malanèsia
en el Pacífic.
Llavors,
al Pacífic
sabem que està
ple de països
i illes
interessants
i un d'aquests
és Vanuato
que abans
es deia
Noves Èbrides
que potser
era més conegut.
Un país
que em va
captivar
perquè són
moltes illes
i cada illa
molt diferent
una de l'altra.
També vaig conviure
amb els nambes
amb els petits nambes
i va ser
un dels audiovisuals
que vaig fer aquí
un any
que eren unes tribus
que encara feien
el foc amb dos pedres
a ple segle XXI.
Viure amb aquesta gent
durant una setmana
jo recordo
que de vegades
havia de passigar-me
de dir
realment existeixo
un soc
i soc
què faig aquí?
Perquè és
al·lucinant
tornar enrere
tants anys
tan gens.
I seguint el fill
de l'últim
que comenta
com es fa
el contacte
amb les tribus
de països
tan llunyans
com el nostre
de cultures
tan diferents
li accepten
sense problemes
l'arribada
d'un estranger
com és aquest cas
el Jordi Llorenç
vagi on vagi?
Home, a veure
un viatge així
s'ha de preparar
una mica
el que passa
que per anar a veure
aquestes gènies
primer el que fas
arribes al poblat
una mica més civilitzat
i llavors
i a partir d'allà
doncs que saps
on has de fer
els contactes
perquè per arribar
amb aquestes gènies
us parles amb gent
i tot això
i tens interès
en anar allà
doncs mira
jo ho conec
i tal
però s'ha de demanar
un permís
has de passar-te una setmana allà
perquè una persona
ha d'anar
ha de caminar
fins a l'any aquesta
i dir a veure
si és possible
que jo hi pugui anar
i perquè n'hi ha
per exemple
aquests els naves
no volen tenir
cap mena de contacte
amb el món civilitzat
tenen por
que els que hi anem
siguem missioners
i que els destrossem
la seva cultura
que és el que molts han fet
ha tingut algun problema
alguna vegada?
algun problema greu?
no, no mai
no, pel que jo m'aventuro
i pel que curiós que soc
i perquè
aquesta inquietud
que tinc
em conèixer
sempre llocs nous
i etnies
i això
no, no, no sé
tinc com alguna cosa
que em protegeix
perquè realment
aquí
aquestes últimes
que ja us he explicat
allò dels Mentauai
pensava
bueno, és que
arribar en aquestes condicions
és dur
no?
però no
d'ala i d'ala i d'ala
i al final
doncs bueno
ja t'ho compensa
perquè després
puc treure un bon documental
i portar-los
aquí d'Argona
i de fet
i de fet
us haig de dir
que això és la pura i la veritat
i a més el Nando sap
que
tots aquests
audiovisuals
el primer lloc on som vistos
és aquí a Tarragona
a partir de Tarragona
corren ja
molt bé
o sigui sou sempre
teniu l'exclusiva
la primícia
teniu l'exclusiva
cada any
clar
i sempre ja
em truca
i em diu
bueno, què passa
em truca
per allà
el febrer o març
bueno, aquest any què?
llavors
bueno
haig d'acurrar-m'ho
perquè
perquè realment
penso que els tarragonins
us ho mereixeu
i bueno
i tinc un públic
doncs
fidel
que
clar
i a cada any
espera ja aquest cicle
el Jordi es considera més viatger
que fotògraf
o al revés?
no
em considera més viatger
que fotògraf
primer viatger
i després fotògraf
totalment
de fet
jo fotògraf
ho soc
però ho soc
perquè
perquè m'agrada viatjar
i tot el que faig
amb el viatge
doncs
em surt de dins
però no he fet cap curs
de fotografia
el que passa
que bueno
jo penso que
per ser jo fotògraf
també has de tenir
una sensibilitat
bastant
bastant elevada
i
agradar-te molt
el que fas
i
contactar molt
amb la gent
tenir un tracte directe
amb la gent
i això es nota
amb la fotografia
aquest
vuitè cicle
doncs arrenca
avui
Nando
dèiem que són
tres dijous
consecutius
a partir d'avui mateix
a partir d'avui mateix
sempre
a dos quarts
de vuit
bé
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
que
cabia
a l'auditori
i malauradament
hem hagut de
tancar portes
perquè
la capacitat
és la que és
no podem deixar
entrar més gent
però bueno
és entrada lliure
i si tenen curiositat
que vinguin aviat
que no siguin cas que es quedin
sense lloc
segur que curiositat
n'hi haurà
n'hi haurà molta
i públic també
perquè en fi
viatjar a aquests països
o a aquestes destinacions
que ens ha comentat el Jordi
realment és interessant
alguna cosa més
a tenir en compte
Nando
convidar-los
que vinguin
com sempre
i que ho disfrutin
hi haurà alguna cosa
Jordi
que sorprendrà
molt molt molt
a la gent
que vagi
aquest cicle
alguna imatge
sí
sí
però no ens ho diràs
perquè
hi hagi sorpresa
doncs avui
Etiòpia
dijous
vinent
Indonècia
i l'altre
el dia 26
Brunei
això
Brunei
i Palauan
sí
el dia 26
en farem dos
de més curtets
curtets
doncs seran
sens dubte
destinacions
molt interessants
que ens explicarà
el Jordi Llorenç
a partir d'audiovisuals
que ha fet ell mateix
a partir dels seus viatges
Jordi Llorenç
ha estat un plaer
saludar-te aquí
als Estudis de Terraona Ràdio
aquí en directe
igualment amb vosaltres
que vagi molt bé
escolta i bon viatge
moltes gràcies
que vagi molt bé
els propers viatges
gràcies
gràcies al Jordi Llorenç
i gràcies també al Nando
Oterino
de la Fundació Caixa Terraona
gràcies Nando
adeu bon dia
adeu