I ara s'ha omplert l'estudi per rebre avui els alumnes de l'Au Oberta
de l'Institut Sant Pere i Sant Pau.
I és que són notícia perquè han guanyat el Premi Nacional EduBlocks 2011
entre més de 50 aspirants.
Avui volem conèixer aquest bloc, el per què d'aquesta iniciativa,
sobretot amb els alumnes i amb la professora responsable de Totplegat,
la Cristina Arroyo. Cristina, bon dia.
Hola, bon dia.
I ens acompanyen també tres dels alumnes, el quart el tenim per aquí,
que ens fa de reporter fotogràfic.
Ens acompanyen la Nina Altúria, bon dia.
Hola, bon dia.
Ho heu dit bé o no?
Altona, altona.
Ah, i altona, perdona. Veus? No m'entenc ni la meva lletra.
Al Bebíezer Bebasco, bon dia.
Hola, bon dia.
I va a Desiree Jiménez, bon dia.
Hola.
Home, és tot un honor, no?, guanyar un premi entre tants aspirants.
La veritat és que sí.
Esteu contents.
Molt contents, molt contents.
És una...
Sobretot hem de dir que el bloc aquest ja ha existit des del 2007,
ho vam començar a fer amb alumnes de l'Aula Oberta,
i clar, és un treball fet al llarg d'aquests quatre cursos.
I el fet que hagin guanyat el primer premi,
és un bloc d'alumnes, no?, està molt bé, perquè és a nivell estatal.
Es van presentar uns 50 blocs educatius,
i, bueno, el jurat va considerar que mereixien el premi.
Estic molt contenta i molt orgullosa per ells.
Ha estat molt emocionant aquestes setmanes,
veure com el treball que han fet ha estat molt agradat d'una manera molt positiva.
Què hi podem trobar en aquest bloc?
En aquest bloc té una doble funció.
En primer lloc, és un diari d'aula,
on van explicant tots els projectes que van fent a classe,
el taller de ràdio, un taller de l'or,
i els projectes que van fent a diferents assignatures.
I també la segona funció és una mena de llibreta de treball,
on expliquen activitats de castellà i d'anglès,
que és el que faig amb ells, i temes de tutoria.
Vosaltres us ho pensàveu, guanyar aquest premi?
Us va sorprendre o no?
No, la veritat és que, en part sí i en part no,
perquè nosaltres sabíem que treballàvem tots els dies
i al dir que ens havíem presentat,
vam continuar escrivint igual que sempre,
o sigui, això no ho vam canviar.
Però, no sé, jo per almenys sí que m'ho esperava,
en part sí i en part no.
No, no, escolta, molt bé això.
Hem de creure en el treball que fem, no?
Tu t'ho esperaves o no?
Jo la veritat és que no,
però amb tot el treball que havíem fet,
doncs això jo pensava que era una bona experiència
i amb aquest premi pensava que no seria una bona...
Bé, amb aquest premi seria una bona...
No sé com dir-ho.
Que pujaria l'autoestima, no?
De tot el grup, de veure que val la feina que hem fet,
que val la pena, no?
I va decidir s'ho esperava o què?
Jo sé que fèiem un gran esforç treballant cada dia,
però no m'esperava perquè vaig pensar...
pensar, es presenten 50 blocs i no crec que el nostre sigui el guanyador del primer premi,
a més.
Clar, que el primer premi.
I no m'esperava.
Clar, és que...
On es va fer o va anar a recollir el premi?
Com va anar això?
Sí, doncs vam anar a recollir el premi al Museu d'Arts de Reina Sofia de Madrid
i, clar, vam arribar ja a l'Auditori 400, que era immens,
i quan ens vam veure allà dalt, a més, vam sortir els primers,
va ser molt, molt emocional.
A més, el discurs va ser molt bonic.
Vam pensar en tota la gent que ens havia donat suport al llarg d'aquest temps,
professors, famílies, tota la comunitat educativa,
tot l'inici de Sant Pere i Sant Pau, que ens han donat un gran suport.
I, bueno, va ser molt emocionant estar allà i sentir que, no sé,
que érem importants en aquell moment.
Per què creieu que l'heu guanyat, aquest premi?
És a dir, què creieu que té aquest bloc que us ha fet guanyar aquest premi EduBlocs?
Doncs jo crec que és perquè la gent moltes vegades fa un bloc
i al cap del temps el deixa d'escriure,
però nosaltres, en canvi, ja porta quatre anys sobre aquest bloc
i continuem escrivint i escrivim tots els dies.
No és una cosa que una setmana sí, entre no, escrivim tots els dies
i donant-nos aquest premi, o sigui, han valorat el nostre esforç,
han valorat que nosaltres treballem cada dia i més,
o sigui, no era una aula, o sigui, no eren d'aules obertes,
com potser en altres, eren d'aules normals
i també es valora més que ens l'hagin donat a nosaltres,
ja que nosaltres estàvem més desmotivats a l'hora de vindre.
Uns per l'idioma o uns altres, bueno, perquè no entenien molt bé l'idioma,
o uns altres perquè teníem ganes de deixar els estudis,
però crec que ha sigut, no sé.
Home, l'important d'un bloc és la constància, no?
Quan aquells blocs que al cap d'una setmana actualitzen,
després no ho fan fins a dos mesos o un mes,
l'important és aquesta constància, no m'imagino que això ho he anat seguint molt bé,
cada dia, com deia la Nina, no?
Sí, sí.
Això ho he fet cada dia.
Sí, cada setmana posem moltes entrades,
intentem utilitzar, treballar les matèries,
a partir de moltes eines de la web 2.0,
fer mapes conceptuals, fer vídeos, presentacions de fotografies...
Intentem fer el currículum, però d'una manera més pràctica i més dinàmica,
perquè, com deia la Nina, són alumnes d'una aula oberta
i hem de tenir en compte, és una classe reduïda de 12 alumnes només
i la funció d'aquesta aula és rescatar o recuperar aquells alumnes
que ja estaven desmotivats totalment,
alguns no venien a classe, l'any passat aquí tenim dos alumnes
que no venien, estaven a casa,
i ara en Guain estan molt contentes de venir
i, de fet, els dona molta pena deixar l'institut,
perquè ja l'any que ve s'han d'anar a fer un cicle formatiu,
que també el que ha significat tot això
és veure que ells són capaços de fer moltes coses
i els han motivat per anar tots a un cicle formatiu,
i això és el més important.
Us ha ajudat a motivar-vos?
Jo l'any passat volia deixar els estudis,
però venir a l'aula oberta m'ha fet obrir els ulls
i tenir l'oportunitat de treure l'ESO
i l'any que ve continuar estudiant i anar a un cicle formatiu
i pensar en el meu futur.
Per tant, ha estat una manera motivador,
allò important, també en el teu cas, Nina.
Sí, i realment, potser, us sembla una bogeria,
però sí que és veritat que puc dir que m'ha canviat la vida,
en part, perquè si ara mateix no m'haguessin donat aquesta oportunitat
i ara no sé si estaria fent un PQPI
o hagués deixat el PQPI o estaria sense fer res
i ara, en canvi, o sigui, de no fer res,
de poder-me quedar a casa meva,
m'he esforçat per aprovar-les totes
i he vingut amb ganes a l'escola, que això és molt important,
perquè vas a l'escola i dius
uf, tinc que anar a l'escola, però...
No, véns a l'escola amb ganes, que és el més important, no sé.
Home, molt bé, no?
Escolta, la Cristina deu estar contenta, també.
Molt contenta, molt contenta.
M'heu d'escolta, això.
Sí, sí, molt contenta.
A més, aquests dies m'han demostrat molts sentiments,
que m'emociona.
I estic molt orgullosa.
En guany jo sé que serà irrepetible un any com aquest.
Quina ha estat una mica la vostra participació a Nouboa?
És a dir, què és el que anàveu fent
i com us anàveu repartint les feines?
Elies R, explica'm-ho això.
Bueno, les feines com...
Com?
És a dir, ho escrivíeu un cada dia
o com us ho repartiu una miqueta a les tasques?
La professora Cristina ens posava la introducció,
o sigui, el que era l'exercici
i nosaltres amb una altra entrada
publicàvem el tema del treball que proposava la Cristina
i nosaltres el fèiem.
I a partir d'aquí anàveu fent cada dia una entrada diferent
a més a més amb això que deies tu,
diversos recursos que ens ofereixen els webs 2.0.
Sí, sí, la idea d'aquest bloc és que
al ser poc ets alumnes permet que tots participin
i cadascú, perquè això l'Elieter s'ha quedat una miqueta deslocat,
cadascú fa la seva pròpia entrada.
Ah, cadascú fa la seva.
Sí, sí, sí, cadascú fa la seva.
Si, per exemple, s'ha treballat un llibre de lectura
i havien de fer una presentació en Google Docs,
cadascú ha fet la seva presentació, l'ha penjat,
o, per exemple, el projecte final
ha estat fer una pàgina web
on havien d'explicar la seva experiència a l'aula oberta,
com s'havien sentit aquí,
què havien après,
quina filosofia de vida s'emportaven per la vida,
i cadascú ha fet la seva pàgina web
i l'ha penjat al blog.
O sigui, que és una miqueta una farina de tots,
molt dinàmic.
D'aquesta manera, jo penso que un blog
és una eina didàctica molt útil
per fer el currículum,
sempre torno a dir el mateix,
que no vol dir que ho deixem de costat
amb les matèries,
sinó que treballen el mateix,
però d'una manera més pràctica
i aconseguint que tinguin il·lusió.
I amb aquesta motivació.
Et volies dir alguna cosa?
Sí, jo volia dir que anar a classe
i treballar en el blog d'una manera tan pràctica
i amb NSWeb 2.0
es motiva moltíssim,
perquè no és el mateix treballar amb un full i un boli
que treballar l'ordinador amb el blog
i amb l'ajut dels teus companys i tot.
I es motiva molt.
Ha estat un treball molt en grup, també.
Digues, Nina.
Que això que ha dit la Desi té tota la raó,
però que també volia afegir
que sí que és veritat,
que motiva molt més també
perquè saps que t'està veient més persones.
O sigui, no és el mateix fer-ho amb una fulla
i l'hi entregues a la professora
que fer-ho amb un blog que et pot veure tothom.
O sigui, perquè nosaltres ens connectàvem al blog
i hi havia gent connectada de Barcelona,
de Canàries, de tot arreu.
O sigui, que tu veus la gent,
o sigui, no sols la professora que et parla,
o el treball que has fet, sinó...
O sigui, la gent de fora
que ja està observant el teu treball,
que és una cosa que et motiva.
I això fa que t'hagis d'esforçar més.
Sí.
Perquè, clar, no només veureu la professora,
ho veu molta més gent.
I, escolteu,
al haver descobrit un blog d'aquest tipus,
al haver treballat amb aquestes eines 2.0,
us ha agafat el cuquet, per exemple,
de que cadascú tenia el seu blog personal
i allà escriureu que us vingui del cap,
o què?
Això us ve de gust o què?
O algun de vosaltres ja ho té?
No, pensar-ho ja...
A veure, pensar-ho sí que ho hem pogut pensar.
en el meu cas, a veure,
no em faria molta il·lusió
perquè potser ja després, els dies,
jo sí que penso que ho deixaria,
perquè estaria escrivint jo sola.
No seria el mateix aquí.
No seria amb tot el grup, amb tota la classe.
Aquí és tot més.
Ella et proposa l'activitat que has de fer
i tu, llavors, o sigui, per exemple,
ella et posa una imatge i diu
a partir d'aquesta imatge tu fes la redacció que tu vulguis.
No és el mateix que tu escriure
i ja teniu que pensar tu
i fer-ho tu sol,
sinó a fer-ho amb els companys
és més...
És diferent, és diferent.
Vosaltres, o us han enganxat el qualitat aquest
de visitar blogs,
de llegir blogs habitualment,
de ser seguidors de blogs a internet...
Sí?
Sí.
Sí?
Sí que amb la Cristina
hem visitat blogs d'altres aules
i ens hem fixat en la manera de treballar
i les activitats que fan i això.
Però jo crec que si
tingués que tenir un blog jo sola,
no ho faria,
perquè si ho he de fer a casa
i és com el que diu la nina,
si ho he de fer sola i tot,
no ho seguiria constantment.
Clar, seria difícil potser ser tan constant.
I a part,
el no ser un blog d'aula,
diria,
ostres, la gent no em veu el que faig.
El ser un blog d'aula,
tu,
a les classes,
es visita,
aquestes pàgines web,
però un blog d'una persona
que s'avorreix a casa,
no crec que es visites.
Home, o no, o no.
Escolta,
hi ha hagut blogs que han triomfat de la mínima cosa.
Sí, però no em motivaria massa.
Ja,
s'ha de buscar l'envent motivador,
no m'imagino.
Sí, jo penso que ells
el que sí que utilitzaran
són tot el que han après
de muntatge de fotografia,
de vídeos,
que això sí que ho feu.
Aquí ho he après moltes coses.
Que també t'han ensenyat a tu, eh?
Sí?
Què t'han ensenyat a tu?
Eh, programes que saben ells
també m'ho han dit a mi, eh?
És a dir,
que aquí hem après tot,
només ells.
Clar,
que no només heu penjat a escrits,
heu fet molt...
Així que heu après,
heu editat vídeos,
què heu fet?
Heu fet de tot.
De tot.
Hem manipulat amb l'Audacity,
amb el Moviemaker,
tot això.
I és que estàs fent ràdio
a l'institut,
que si algú vol entrar,
que hi pot entrar, eh?
Si heu fet ràdio també, eh?
Home,
Déu-n'hi-do,
som molt actius
a l'Institut Sant Pere i Sant Pau, eh?
Hi ha molt de...
Perquè a més,
ja heu vingut maries vegades
a la ràdio,
perquè recordo jo
quan el vau fer al Bip Dap,
que vau venir...
Sí,
que venia amb l'Ambudilla,
amb els raperos
que teniu allà a l'institut.
Escolta,
molt contents,
m'imagino allà a Sant Pere i Sant Pau.
Molt, molt, molt contents.
Així que vegin que és un institut
que...
important,
que fa moltes coses,
moltes iniciatives,
i el que volem és això,
que els alumnes s'engresquin
i entre tots fer grans treballs
i grans projectes.
El premi,
que no hem dit quin era?
El premi era una baldufa d'aurada,
simbòlic,
però com va dir el president,
Juanmi Muñoz,
va dir que no era una dotació econòmica,
però era un gran reconeixement
i prestigi a nivell nacional.
I tant.
No només tot són els diners.
En aquest cas és molt important
aquest prestigi
i que et reconeguin
la feina que fas.
I escuteu-me,
i ara que deia,
m'ha obert els ulls,
això m'ha ajudat a motivar-me
a continuar estudiant,
teniu ja pensat
què fareu l'any que ve o què?
Sí.
Sí?
La Nina què farà?
Jo com volia fer
educació infantil
per gent discapacitada,
per nens i capacitats,
el grau mig nou
m'agradava massa,
llavors vaig decidir fer,
bueno, he decidit fer estètica
per poder després accedir,
que també és una cosa que m'agrada,
per poder accedir al superior
ja directament
d'educació infantil.
Molt bé.
I va decidir?
Jo també volia fer un grau
d'educació infantil,
però el que passa és que el grau mitjà
no m'agrada
i vull intentar fer un grau mitjà
d'estètica
i encara que no tingui res a veure
amb l'educació infantil,
així, d'aquesta manera,
puc fer la prova d'accés
de grau superior
i provar a veure si em trec el que m'agrada.
A veure si pots entrar amb això.
I l'Èvia Zer?
Jo estaré a la laboral
i faré de grau mig
arts gràfiques
que és allà
en l'Institut Pere Maltès.
Sí, sí.
Molt bé, doncs escolta,
ja ho tenen tots una miqueta bastant clara.
Això sí, eh?
Ets a dir que la Cristina
també m'ha dit diverses coses
que podria fer
perquè a mi m'agrada molt
ajudar a la gent,
per dir-ho així,
i m'ha dit que podria fer diverses coses.
També havia pensat
de fer assistente social
i, no sé, coses per ajudar la gent.
I hi ha diverses sortides, no?
Això és qüestió de mirar-s'ho
i a veure què ens agrada més.
Ja ho veieu els alumnes
de l'Aula Oberta
de l'Institut Sant Pere i Sant Pau
que són notícia
per aquest premi que han guanyat
EduBlox 2011
entre més de 50 aspirants
de tot l'estat espanyol.
Moltíssimes gràcies per haver vingut.
Felicitats
i que vagi bé.
Gràcies.
Bon dia.
Bon dia.