Fins demà!
Fins demà!
Creus atracent, cors trincats, viva vida, viva vida, mort a mort.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tancarem festes, com dèiem, amb el concert estrella, que és Raimon, que passarà pel Camp de Mart.
Si et sembla, Javi, saludem Raimon primer, conversem amb ell i després fem la visió general de les festes.
Perfecte!
Raimon, bon dia!
Bon dia!
Com estàs?
Molt bé!
Sí?
Aquí, preparant les coses, com sempre.
Emocionat, ho dic, pel tema, pel rellotge de les emocions?
Home, el rellotge d'emocions és un destil·lat de molts anys i de molta experiència viscuda.
No és una qüestió de millora.
Però, escolta, molts anys, eh?
Sí, sí. Jo he anat fent que les cançons les he anat cantant en públic en aquest just temps, em sembla, 3 o 4 anys,
i quan ja les tenia ben cantades i ben fetes, doncs hem anat als estudis de gravació i hem pogut fer un disque del qual la gent que ha participat estem molt contents d'haver-lo fet.
Quin balanç fas de la teva trajectòria, de la teva carrera musical, Hores d'ara?
Ui, això, jo els balanços no els faig.
Que te'ls facin, no?
No, no, no tinc allò que posava en el D i a l'AD, ja veurem, així ho faran els altres quan un acabi, no?
De tota manera, tu estàs content, eh? A cada disco que treus estàs content, a cada pas que fas?
Home, jo, no, no és que estigui content, és a dir, jo intento fer les coses, no em plantejo si estic content o no,
i com tothom, doncs tinc moments de, vaja, de, com te diria jo, de desesperança
i tinc moments en què el qual dius sembla que això pot anar
i intentes construir una petita obra que sigui útil i que sigui al mateix temps que tingui una certa bellesa,
que pugui donar una miqueta de plaer al personal i al mateix temps col·locar aquesta possibilitat de reflexió
sobre nosaltres mateixos, sobre la nostra vida, sobre el món.
Clar, tot això que dic així sembla molt, diguem-ne, massa, no?
Però jo crec que les cançons a poc a poc, a poc a poc van aportant, si més no,
algun petit bocí de tot això que ho voldria aportar.
De fet, això serien les constants de tota la teva discografia, no?
Sí, per mi els discos són una cosa diferent.
El disc és una cosa que repeteixes, no?
És a dir, que tu el posis sempre la, diguem-ne, la interpretació és sempre la mateixa.
Però al mateix temps t'he donat la possibilitat d'arribar a una quantitat de gent
que potser no t'hagués vist mai a través de discos publicats arreu del món.
Però en canvi a mi el que més m'agrada és el directe, no?
És a dir, tenir aquella cosa, aquella mena de contacte,
aquella cosa difícilment explicable, que les persones que ens dediquem a això
ens és gairebé com l'aire que respirem, no?
I al mateix temps te dona moltes satisfaccions i te posa molts problemes
i tot plegat, és a dir, és gairebé un camí de vida, m'entens?
Ho he dit alguna vegada que jo de la meva vida he fet cant i del meu cant he fet vida.
Clar, jo estic cantant en públic des de l'any 61-62,
vaig al 62, vaig cantar per primera vegada a Barcelona en desembre
i vaig acabar la carrera en el 63, el disc primer va sortir en marge el 63
que portava el vent, fixa't si fa anys, doncs la meva vida és aquesta.
Tu, Raimon, que també cantes, doncs, o les teves lletres van sobre, doncs, això,
la reflexió sobre un mateix però també sobre el món en què vivim,
el món que tu cantes, el món que estàs veient a través de les teves cançons
ha canviat moltíssim, no?, des dels anys 60 fins ara,
o tot torna?
Home, no sé com dir-te-ho, la situació actual és molt confusa
des de tots els punts de vista, és d'una gran complexitat.
nosaltres teníem l'avantatge entre cometes, quan érem més joves, en que el fet de la dictadura,
doncs, hi havia blanc i negre, hi havia gent en la qual tu no n'hi dies ni a prendre-te un cafè,
però sabies que eren antidictadura i eres capaç de reunir-te i parlar, etcètera, etcètera.
Hi havia com una mena de complicitat i una part, una complicitat entre els bons, diguem-ne,
entre els que estaven de la part, de la part contra la dictadura, no?
Tot això esclata, com és lògic i és millor, i la situació actual és incomparablement millor,
però al mateix temps formes part d'una cosa que sembla que no hi ha manera de saber
com pots, diguem-ne, ser més útil en això, no?
És a dir, útil als altres, perquè no és una sensació que tens tu individualment,
sinó que al mateix temps la veus compartida amb altra gent.
Per altra part, el que no podem és eliminar el plaer del principi de vida.
Si no hi ha plaer en la vida, escolta, doncs no val la pena viure, m'entens?
Jo allò del ball de lágrimes, que jo això ho estudiava en la religió castellà,
perquè m'ho ensenyaven tot en castellà,
doncs no m'ha semblat mai una cosa gent agradable i com per ser-hi.
Aleshores, al mateix temps hi ha aquesta sensació, veus les injustícies,
veus, per exemple, el problema de la gana, de la fam,
de la gent que està passant fam en el món, que són milions,
i en canvi ens sobra menjar, i no hem estat capaços els humans
de trobar aquest equilibri, d'aquesta cosa que sigui proporcional,
de distribuir aquest menjar que ens sobra,
d'una quantitat de problemes que el quedes molt, molt...
I tornant a casa, doncs la imperfecció d'aquesta democràcia,
que ja va néixer d'una manera estranya,
i que evidentment estem molt lluny de...
Vaja, de democràcia no n'hi ha mai prou.
Bé, tot això, tot et fa pensar molt i tot això,
i no t'ha de fer oblidar que hi ha bellesa,
que hi ha música, que hi ha paraula, que hi ha poesia,
que hi ha pintura, que hi ha teatre, que hi ha mil coses
que ens fan la vida més agradable,
a part de l'amor que està ahí sempre present.
O sigui, tot això es dona al mateix temps,
en la mateixa vida i en la mateixa persona.
Aleshores, tot això complica molt,
i el quedes, doncs passes per moments d'unes certes eufòries,
i per moments d'això, d'unes certes tristeses,
de veure't inútil davant del món i dels altres.
Tot això és molt complex i no sé si és l'hora...
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
No sé si és l'hora adequada de parlar així.
No, no, Déu-n'hi-do, perquè a més ho expliques això
amb una serenó, que de fet és el que transponguen
també les teves cançons, les teves lletres.
Hi ha molta reflexió per la meua part des del començament
i després un molt gust per la música i per la bellesa.
Com serà l'espectacle que portaràs a Tarragona?
La idea és, evidentment, cantar totes aquestes cançons
que ara fa uns anys que jo no cantava a Tarragona
i que no les he cantades mai.
O sigui que totes les cançons del rellotge d'emocions,
però algunes altres que també he cantat poc o no les he cantat,
i que fer un recital, diguem-ne, el més complet possible.
Jo crec que hi ha, diguem-ne, en termes així generals,
si es tingués que parlar del que jo he escrit
i jo no fos jo i estigués en una classe,
els alumnes diria que ja,
doncs tota una part que és de reivindicació,
en certa manera, que va lligada als altres,
és a dir, un nosaltres, que ja comença amb el vent,
que és un nosaltres, o el diem no, que també és un nosaltres.
Hi ha també tota una part del jo, de reflexions individuals.
Hi ha la musicació dels clàssics de la literatura catalana
del segle XV i XVI,
des d'Eusias Marc fins a Jordi i Sant Jordi,
passant pel Turmeda i per altra gent,
i el rei de Corella, etc.
I hi ha també tot un treball sobre Salvador Espriu,
des de les cançons del rellotge del temps
fins als poemes més cívics, en certa manera, més civils.
I tot això jo vull donar com una idea
la més aproximada possible.
Evidentment, això són 150 i tantes cançons,
jo en faré 28 o 30,
però estan escollides amb una preponderància de les últimes,
però les altres completen, diguem-ne,
per dir-ho d'alguna manera,
una espècie d'autorretrat.
Saps el que vull dir?
D'autorretrat de tot el que han fet
al llarg de tots aquests últims 50 anys.
Ara t'ho anava a dir que és que pel que estàs dient
sembla que serà un concert bastant rodó,
en el sentit que agafarà picrà d'aquí i d'allà
i que ho compilaràs en el temps que duri.
Mira, per dir-te títols,
aniran des del Bagdad 91,
el que acabeu de posar vosaltres,
que és el Terra Negra,
que és un homenatge a l'Antoni Tàpies,
o les cançons que ho mentre s'acosta la niu,
les cançons aquestes,
passant per el vent,
per l'he mirat aquesta terra,
per ver les events,
per Indesignenter,
per Com un puny,
per parlar-me de tu,
per moltes altres,
per moltes cançons,
o sigui,
la idea és donar a conèixer en aquell moment
tot això que jo soc ara.
Doncs realment son emocionant, eh?
Això del rellatge de les emocions.
Escolta,
a nivell escenogràfic o musical,
vens acompanyat de...
Jo soc una persona que he trobat,
des de fa uns anys,
un punt d'equilibri en la musicació,
diguem-ne, portable,
és a dir,
una altra cosa és que facis alguna cosa,
que són quatre molts bons musis,
que fa temps que treballem junts,
i que la formació són
dues guitarres,
un contrabaix
i un clarinet-clarinet baix.
És com una música de cambra,
però que completa perfectament
el tipus de cançó que jo he anat fent.
Al Camp de Mart,
no sé si hi has estat mai, Raimond,
on actuaràs, sí?
Sí, és molt gran, sí.
És molt gran.
És molt gran.
Ho portes bé això dels escenaris grans?
Ja sé que has batallat a moltes places, eh?
Sí.
No, jo t'haig de dir la veritat
perquè no m'agrada dir mentides.
A mi el que m'agrada més
és cantar en teatres.
I te ho explico per què.
Perquè tens la seguretat
que no plourà.
Això sí.
Per començar.
No, però més a part,
és perquè el teatre és més recollit.
Ara, de vegades,
el que guanyes en extensió
perge intensitat,
però també el Camp de Mart
és molt gran,
però no és una immensitat
d'aquelles de 60.000 persones,
m'entens?
Que aleshores és un altre tipus de cosa.
Jo crec que portem un bon so,
els musis toquen bé
i jo intentaré cantar bé
i aleshores amb el públic
jo crec que tindrem un moment
de batlla, d'estar a gust.
I a part, encara,
el Camp de Mart no deixa ser un jardí,
doncs...
No és un cap de futbol,
per entendre'ns.
No, no, de qualsevol manera faltaria més.
Però portem un punt recollidet, també.
Ai, Raimon, doncs, escolta,
m'ha agradat molt
de poder parlar amb tu.
És la primera vegada
que t'entrevisto.
Hi ha alguna cançó del repertori,
algun moment de l'espectacle
especial per tu,
que quan t'anem a veure,
doncs diguem,
mira, això és el que va dir
el Raimon per la ràdio.
És molt difícil dir-te-ho,
perquè en cada espectacle
les coses no són iguals.
Aleshores, a més,
una cançó que acabes de fer
i que t'agrada molt
passa inadvertida.
i una cançó que potser fa
no sé quant de temps
que la gent veus
que no acaba d'entrar
però que no l'acaba de veure
va i hi ha un punt d'emoció.
Jo, del rellotge d'emocions,
hi ha una cançó
que crec que va venir sola,
que sí que hi ha algunes
que les he treballades molt,
hi ha una que va venir sola
i que a mi crec que és molt...
Hi ha gent que diu
que és pessimista,
però no ho és pessimista.
És descriptiva d'una realitat.
Jo sóc una persona
que ja té una certa edat,
entre dos i tres mil anys,
i aleshores hi ha una cançó
que més o menys parla d'això
i d'altres coses
que és mentre s'acosta a la nit.
Aquesta jo crec que és una cançó
que pot...
Vaja, per el que l'he cantat en públic,
a la gent li ha arribat de seguida.
Amb més records que projectes,
amb més passat que futur.
No ha cosat així, no?
Això mateix.
Sense enganyar ningú.
Molt bé.
Doncs molt bé.
Raimon, un plaer.
Com sempre, t'esperem el divendres,
dia 19,
per tancar les festes de Sant Magí,
al Camp de Mart.
I jo aniré molt a gust.
Moltíssimes gràcies, Raimon.
Gràcies a vosaltres.
Un abraçada.
Rellotge d'emocions
que no s'esborren,
martell de llum,
fals de treball,
punxa de temps.
El primer de març,
ma mare i jo,
cantàvem
en veu baixa,
aquesta lletra
de la internacional.
Arriba
los de la cuchara,
abajo
los del tenedor,
que mueran
todos los fascistas,
dix
que el braç
treballador,
oh, sí.
rellotge d'emocions
que no s'esborren,
martell de llum,
fals de treball.
doncs,
ja veig o tal.
Hola,
de nou.
Hola,
bon dia,
el teníem aquí,
escoltant l'entrevista
amb Raimon.
Difícil de portar,
Raimon, eh?
Sí, sí, sí.
Bé,
és un artistàs,
és d'aquelles persones
que és un nom
amb una trajectòria
espectacular
al país,
també fora del país,
un referent
de la cançó.
Amb molts compromisos,
suposo,
amb una agenda de païda.
Amb molts compromisos,
però jo,
i ho dic
perquè és així,
parlem amb molts artistes,
amb molts agents d'artistes,
realment Raimon
no ve,
no va a un lloc
si no el veu claríssim
que el que ell té preparat
pot lluir.
I això jo crec
que l'alava,
no?
És un fet
que l'honora,
el fet
que no fa recitals
que diu ell,
jo crec que la paraula recital
també és una paraula
que cal reivindicar
perquè està bastant
en desús,
no?
I Raimon
sempre fa l'èmfasi
aquest al recital,
no?
I això que et deia,
que ell si no veu
el lloc claríssim,
la data claríssima,
no diu que sí.
I de fet...
Vol quedar bé.
Vol quedar bé.
No vol simplement.
I ho aconsegueix,
normalment no ho aconsegueix.
Molt bé.
Serà el gran concert
que tancarà
les festes de Sant Magí
el dia 19.
Unes festes de Sant Magí,
doncs això que ja van començar
amb actes previs
aquest cap de setmana,
però que oficialment
van del 13 al 19.
No arriben a durar
tota una setmana,
no?
És el primer
que vam destacar
de dir
són més curtes.
No són més curtes,
el que passa
és que tradicionalment
s'han acabat.
Sí.
Jo crec que també
a Tarragona
tenim una particularitat
que cal ressaltar.
Jo crec que som,
no sé si som l'única,
però jo diria
de ciutat gran sí,
que tenim les dues festes majors
amb un mes de diferència.
I això ho fa peculiar,
no?
I a més a més,
tenim una sort,
jo crec que important,
i és que tenim dues festes
amb una personalitat
molt marcada,
diferents,
elles,
però que la ciutat
viu d'una manera molt intensa.
Llavors,
ja des de fa molts anys,
jo diria des de l'any 79,
que Sant Magí s'acaba el dia 19,
és a dir,
la dia de Sant Magí,
així com Santa Tecla,
doncs permet una miqueta
més de llicència.
Hi ha el dia de la Mercè,
que també té un contingut importantíssim,
però, per exemple,
l'any Sant Tecla
s'acaba el 25 de setembre.
Sant Magí,
com sempre,
s'acabarà el 19.
I el 19,
doncs ha coincidit
que és divendres,
que dius,
mira,
que si hem pogut fer dissabte i diumenge,
però no cal.
No cal,
no cal,
perquè a més ja està el programa
bastant atapeïdet.
Sí,
i fem el cap de setmana anterior,
que jo crec que també està bé,
i és una miqueta allò,
engeguem el primer cap de setmana
més amb un contingut
més d'espectacles,
més lúdic,
diguéssim,
i llavors saltem ja
al final de setmana
amb tota la part més tradicional,
tota la part de l'aigua,
la processó,
els castells,
és tota la part,
diguéssim,
nuclear de la festa.
Tu deies Sant Magí,
Santa Tegla,
cadascuna té la seva personalitat
ben definida,
no?
Com definiries
el Sant Magí en general
o el Sant Magí d'enguany?
Sí.
L'aigua continua sent...
Sí,
l'aigua és el fil conductor,
jo penso que Sant Magí,
almenys la part tradicional,
té un àmbit molt viscut
pels sergüents,
que es viu en un àmbit
molt,
molt íntim,
és a dir,
tot l'espai aquest
on es desenvolupa
la part tradicional,
fixem-nos,
els castells es fan
a la plaça de les Cols,
una plaça petita,
per Santa Tegla
es fan en un altre lloc,
el Portal del Carro
és un espai petit,
el Pla de la Seu
és un espai molt més gran,
per tant,
jo crec que el concepte
ja és aquest,
és a dir,
Sant Magí
és una festa
viscuda des de la intimitat,
en espais,
diguéssim,
més íntims,
però que jo crec
que el Tarragoní
valora molt i molt.
Què ens en destacaries?
L'hem arredat el Jevi
perquè vingui la setmana que ve
a explicar-nos
l'altra part,
la part final de Sant Magí.
Sí.
Però què ens destacaries
d'aquest inici de festa?
Jo d'aquest inici
destacaria,
bueno,
jo crec que com sempre
també són importants
tant els actes
que a priori
en diem allò
els caps de cartell
o els noms
que encapçalen el programa,
però també hi ha
petits actes
que jo crec
que tenen
encant especial.
Jo del cap de setmana
destacaria evidentment
els dos primers actes
diguéssim
que esperem
siguin multitudinaris,
que són
el Balet de Sant Petersburg
al Teatre Auditori
Camp de Mar
i al concert
de Dani Martín
a la Tarraco Arena.
Vale,
deixem fer l'afegitó
a Dani Martín,
amb Dani Martín,
vaja,
parlarem divendres,
divendres parlem
amb Dani Martín,
esteu ben atents
perquè segurament
tindrà coses interessants
que explicar-nos,
bé,
a veure si podem regalar-vos entrades.
i ara d'aquí una estoneta
parlarem sobre
el Balet de Sant Petersburg
i sí que tenim invitacions
per al Llac dels Signes.
Molt bé.
Jo també destacaria
a banda d'aquests grans espectacles,
és allò que també tenen
les festes de la ciutat,
jo crec que tenen
un component importantíssim
en quant al que és
la base associativa
de la ciutat
i per exemple
hi ha dos actes
el cap de setmana,
el primer cap de setmana
que jo crec que també
val la pena anar-los a veure,
on són les contalles
de Sant Magí
que fa les bars Santa Tecla
el diumenge 14
a la plaça de la Pagesia.
Jo crec que és un espectacle encantador,
és una mica,
bé,
és l'explicació
de la vida de Sant Magí
i el seu contacte amb la ciutat.
A més,
fet des d'una manera,
jo crec,
des d'una visió molt moderna
i que jo crec que
si la gent no ho ha anat a veure
li recomano especialment.
A la plaça de la Pagesia.
A la plaça de la Pagesia,
sí, sí, sí.
Per entendre'ns és
on hi ha el rectorat de la URB,
on hi ha el pàrquing,
ja em aprimer,
aquelles escales,
aquella graderia natural,
diguéssim,
és on es representen
les contalles.
Ho recomano molt
perquè és un acte
molt curtet,
molt íntim,
però espectacular.
Jo crec que
pel que no ho hagi vist
ho recomano.
A més a més,
sé que la gent
que hi va un any
repeteix.
És a dir que,
evidentment...
Potser és d'aquelles petites parletes
per descobrir, no?
Sí.
Que no és multitudinària.
Sí, sí, sí.
No hi era massa, tampoc.
Que no se'n fossi molta gent.
No, i a més a més,
és compatible
amb anar a altres llocs.
És a dir,
aquella mateixa nit
hi ha un altre acte també,
jo crec que és d'aquests
que neixen des de baix.
En aquest cas,
des de l'Associació de Músics
de Tarragona,
que és el concert
de l'Avinguda Vidal i Barraquer,
que és el segon any
que el fan allà,
que el fan
en aquesta avinguda tan gran.
L'any passat va funcionar molt bé.
És aquest festival
que va néixer en el seu dia
als Jardins de la Chartres
i que des de fa
aquest parell d'anys
es fa aquí a Vidal i Barraquer,
al costat de la Tabacalera.
També un altre...
És un acte també jo crec
que l'any passat
ens va superar
fins i tot
les nostres previsions.
i que bé,
intenta combinar,
diguem,
des de la música
més local
o més del territori,
però també
amb música independent,
sobretot independent,
de fora de la ciutat,
amb noms així
una mica de referència.
L'any passat,
Love of Lesbian
i Enguanya Estan Estil,
que d'alguna manera,
doncs bé,
són noms que poden ser
molt atractius,
però a partir d'aquí
també l'Associació de Músics
i a més és una feina
que fem conjuntament,
doncs jo crec que presento
unes propostes musicals
que són molt interessants.
Perquè també el nivell musical
de la ciutat
anant pujant
i, bueno,
doncs fa petxoc, eh?
Sí, sí.
En parlarem també
amb l'Associació de Músics
d'aquest festival
demà.
Sembla que els tenim
programats per demà.
de la ciutat de la ciutat de la ciutat de la ciutat.
i com deia el Javi,
un dels grans caps de cartell,
i com deia el Javi,
un dels grans caps de cartell,
d'aquests noms en majúscules,
per encetar les festes de Sant Magí,
arriben ja al Camp de Mart
en forma de ballet.
Com és això d'incloure un espectacle de ballet
a les festes de Sant Magí?
El ballet de Sant Petersburg, eh?
Paraules majors.
Sí, bé, l'experiència també ens diu,
el ballet clàssic té un públic important a la ciutat
i també al territori més immediat.
El ballet de Sant Petersburg
que estava de gira,
en aquest cas,
per l'estat espanyol,
de fet és una gira europea,
és un dels ballets que més surten,
en aquest cas,
de Rússia,
i ens va semblar,
a més a més,
les dates quadraven molt,
ens va semblar que era una bona ocasió
per portar ballet clàssic,
a la ciutat de més ballet clàssic de qualitat.
Serà aquest dissabte,
dia 13,
al Camp de Mart,
el ballet de Sant Petersburg
que ens interpreta tot un clàssic també,
al llac dels signes.
Parlem una miqueta
sobre el ballet de Sant Petersburg?
Sí, Javi.
Doncs mira,
tenim a l'altre costat del fil telefònic,
José Soriano,
ell és productor i també responsable
de l'agència
que s'encarrega d'organitzar
la gira del ballet de Sant Petersburg
per Espanya i Portugal.
José Soriano,
bons dies.
Bon dia.
Com estem?
Doncs bé,
m'he pideu que estic així a Madrid,
que també estem mirant
de fer uns espectacles,
perquè fem una fegida en novembre,
perquè, sincerament,
el ballet de Sant Petersburg
per el nom que es diu,
el ballet de Sant Petersburg,
té molta imatge,
i si parlem de l'espectacle,
el que anem a fer en Tarragona,
el llac dels cisnes,
se pot dir que és l'espectacle
que normalment triomfa
i hi ha raça en tot el món.
Per tant,
és un ballet que per aquí a Espanya
agrada molt
i té molts compromisos,
pel que dient.
Sí.
Normalment,
el ballet és un espectacle
que tots els anys
té un públic nou,
perquè hi ha gent joveneta
que va a les escoles
a prendre dansa,
és un públic que va a més,
sobretot en alumnes de ballet,
els mares, els pares,
i jo,
per el que tinc entès,
ahir a Tarragona,
anem a ampliar.
Com és que té tanta anomenada,
tanta fama,
el ballet de Sant Petersburg?
Normalment,
també és el que representa la ciutat.
Tot el món sap
que els ballet clàssics
en el Vall Russo
funcionen
i que les dues ciutats
emblemàtiques
per el ballet
és Moscú
i Sant Petersburg.
També,
a moltes vegades,
n'hi ha moltes companyies
de teatre
i poden portar
una companyia de ballet
que no sigui
una de les importants.
aquest ballet
que nosaltres partem,
el ballet de Sant Petersburg,
és la companyia
que fa els espectacles
en el mateix Sant Petersburg
en el teatre
Hermitage
de Sant Petersburg,
que és el Pòdra del Montsant,
que és aquí està
el museu,
que era
l'antic
teatre
del SAR,
era,
se pot dir,
que on actuava
les companyies
per els invitats
del SAR,
que és un teatre
que és un bombó
petit,
té unes 450 localitats,
però és un bombó
de teatre.
és una companyia
de molt més prestigi
i per el que representa
Sant Petersburg,
sempre que fa
una tournée,
sigui per als Estats Units,
sigui per a Espanya,
sigui per a París,
per a Londres,
agarra bailarins
per quedar molt bé.
Quants bailarins,
ja que parlen d'això,
quants bailarins
conformen?
40 bailarins,
la companyia
està formada
per 53,
54 persones
i el que són bailarins
en el escenari
són 40 persones.
40 persones
de bailarins.
Exacte.
Per qui no hagi vist
mai
un espectacle
de ballet clàssic,
potser aquesta és
una bona manera
de començar,
més amb una peça clàssica,
com és el llac de Cisnes.
Jo és que jo
quasi d'udem
que hi hagi persones
que no hagin vist
un llac de Cisnes.
Com diu,
és un ball
clàssic,
és clàssic,
tot el món
t'atreja
les cançons
els números
del lago
de los Cisnes
i des que se comença
l'espectacle
i des que s'acaba
a tot el món.
Jo,
com tot el món sap,
el llac dels Cisnes
és el títol emblemàtic
del ballet clàssic.
Ara,
estem parlant
de ballet clàssic,
clàssic,
clàssic.
Avui en dia
que estem acostumats
a tanta dansa contemporània
i tanta fusió,
no,
ballet clàssic.
Estem parlant
de ballet clàssic,
clàssic,
100% clàssic.
Amb una execució
pulcre i perfecta,
almenys això
és el que tenen
fam als ballarins russos.
Russos,
exacte.
D'aquesta execució
tan precisa.
Sí,
a més és una companyia
que fa uns 250 representacions
en tot l'any,
tant en gires
per Europa,
per Àsia,
a Estats Units
i en la mateixa ciutat
de Sant Petersburg.
Quantes has dit
a l'any?
Unes 250 representacions
a l'any.
Déu-n'hi-do.
Clar,
per tant,
ho tenen molt rodat
i, en fi,
és la seva professió.
Exacte.
Entonces,
ho tenen molt rodat
i són gent
molt metòdic
des que se desperten
i acudixen al teatre
pels ensayos
i pels tres puestos.
Està molt clar
que en la gira
que fan per Espanya,
que a més
anem a començar
en Tarragona,
nosaltres actuem
el dia 13,
però el dia anterior
ja arribem a Tarragona,
estarem el dia 12
en Tarragona.
Entonces,
ells totes les 10
han de fer
les seves tres hores
d'ensayo
antes de la representació.
José,
te pregunto una cosa
que no sé
si m'ho sabràs explicar.
Dime.
Un té la imatge
que aquestes
grans figures
de la dansa
també,
quan van de gira,
quan van de concerts,
especialment potser
els caps de cartell,
per dir-ho així,
les dues o tres figures
principals,
tenen els seus capricis.
Demanen alguna cosa especial
a algun dels membres
del balet rus
quan van de gira?
Un camerino especial
o no ho sé,
una habitació
amb pistes al mar.
Afortunadament,
la dansa
no és el rock.
En la dansa
pot anar
una figura
que date molt bé
i jo sempre dic
que afortunadament
donaré un exemple
que m'ha passat a mi
i a uns altres promotors.
Una estrella del balet
te deu a tu
en l'hotel,
aneu a pujar
els dos
a l'ascensor,
la figura
de la dansa
s'aparta
i et saluda
i tu passes
i el del costat
et diu
és l'empresari
i s'ha apartat
i et deixa passar.
En el rock,
quan tu estàs
en l'hotel,
et veuen
en l'ascensor
i el primer
que et diu
escolta,
la botella
de whisky
a ell no estava,
a veure si avui
no està
que no actue.
No tothom, eh?
No tothom.
Però bueno,
la majoria.
Això és el que vull dir
que és la diferència
entre una figura
de dansa,
de música clàssica
o de l'òpera
i del rock.
En el rock
pareix que
com més se demana
més figura és.
És tot un...
Mira,
això té una altra entrevista,
José.
Un dia hem de reunir-vos
a diferents promotors i managers.
és un altre tema.
Això té una entrevista
a part,
que en deveu haver vist
de tots colors.
Sí.
Doncs José Soriano,
escolta,
moltíssimes gràcies
per atendre els nostres micròfons
i per acostar-nos
una mica més
a aquest grup tan especial
que són els balleris
de Sant Petersburg
que venen a Tarragona.
Sí,
jo sincerament
t'aconseguiria
a la gent de Tarragona
i de totes ciutats
que estiguin pròxims
a Tarragona
que si volem
veure un gran valet
que vagin al Camp de Mar
perquè sincerament
els encantarà.
Així ho farem.
Moltes gràcies, José.
Una abraçada.
Gràcies a vosaltres.
Tranquilament.
Javi,
crec que no és la primera vegada
que venen al balet
de Sant Petersburg
a Tarragona.
Pot ser?
Que m'ho sona, eh?
Han vingut unes quantes vegades,
no moltes,
però potser, diria,
els últims 12-14 anys
potser han vingut
dos o tres vegades
i la veritat
és que totes les vegades
ha sigut un èxit,
com ve deia el Sonio Soriano,
que és una persona
que a més a més
fa girar
moltes companyies
en aquest cas d'òpera
també de valet clàssic
coneix molt aquest món,
sobretot el món
dels països de l'est,
que bé,
és una mica garantia
de marca,
és a dir,
estem parlant
de companyies
de primer ordre,
companyies
amb estil rus
100%
i que a la gent
que a la gent que li agrada
la dansa clàssica
jo crec que ve a gaudir-ne
i li agrada molt
la veritat
veure-ho.
Confirmem això
que ens deia
el senyor Soriano,
que no demanen
grans coses
ni porten problemes
a l'hora d'organitzar
un espectacle
d'aquestes característiques.
Bé,
tots els espectacles
tenen
les seves particularitats.
Jo crec que,
bé,
són bastant molt exigents
i toca també
en altres aspectes,
amb els temes
per exemple
d'il·luminació
o en tots els temes
d'escenari
que tot estigui
en les condicions
que ells demanen
que són molt exigents.
Realment pensem
que aquesta gent
encara que no ho sembli
des del públic
fan un desgast físic
importantíssim
i per tant necessiten
que les condicions
en aquest cas
de l'escena
d'il·luminació
d'escenari
que res rellisqui
que estigui al seu lloc
que estigui marcat
correctament
tot això
exigeix també
una dedicació
per part
en aquest cas
de l'organització
que som nosaltres.
Són aquells professionals
que n'hi ha
totes les feines
suposo
que fan les coses
tan bé
que sembla
que sigui fàcil
de fer
com si no es moguessin
com si aquests
giravoltes
fossin facilíssimes
i no és que clar
Realment és un món
molt complicat
i la dansa clàssica
en particular
necessita d'una exigència
personal i col·lectiva
molt important
i per tant
per arribar
al resultat aquest
que veurem
el dia 13
aquí al Camp de Mar
realment són moltes hores
molts dies
molts anys
de matxacar
d'aprendre
d'assajar
i el resultat
està a la vista
després.
Doncs això serà
el Camp de Mar
com deia el Javi González
el dia 13 dissabte
a dos quarts de 10
és una de les grans cites
de les festes
de Sant Magí d'enguany
per un altre tipus
de públic
o no
perquè a vegades
pot ser compatible
passa que haureu de triar
a les 10
a la Tarracoherina
a plaça
Dani Martín
Dani Martín
i que porteu Dani Martín
ex canto del loco
l'entrevistem divendres
sí
bé ens semblava
que
era un artista interessant
que vingués a Tarragona
bé
després de
recordo que
vingués a
el canto del loco
a Bona Vista
per Santa Tecla
no recordo si era
Santa Tecla o Sant Magí
jo diria
potser era Sant Magí
també
potser fa 5-7 anys
i la veritat
és que va funcionar
molt bé
penso que és bé
és dels artistes
de referència
en el món
del pop estatal
i a més
tenim aquest escenari
espectacular
que és la Tarracoherina
que des de l'any passat
doncs bé
intentem
també
donar sortida
a aquest tipus
de concerts
que d'altra manera
no podríem fer
és que t'onava a dir
que possiblement
si no fos allí
no s'ho puc portar
clar
tenim la sort
de disposar
d'aquest espai
a la ciutat
que la veritat
és que
ve per concerts
d'aquest tipus
la veritat
és que
poques ciutats
del país
tenen
aquesta infraestructura
per poder
mostrar a la ciutat
artistes d'aquest nivell
i també
estic veient
repassant els actes
de cap de setmana
que pel que fa
a l'oferta
lúdica nocturna
heu mirat
d'en Palma
una cosa amb l'altra
s'acaba Dani Martín
i llavors hi ha una oferta
a la via de l'imperi
de música més
amb grupets
o al passeig de les Palmeres
i al que anomeneu
la Summer Party
sí
de fet també són
allò que et comentava
al principi
hi ha iniciatives
a la ciutat
que no surten
diguéssim
en aquest cas
de l'organització municipal
sinó que són
en aquest cas privats
associacions
col·lectius
empreses
que sí que ens porten
els seus projectes
i nosaltres
en la mesura del possible
els donem viabilitat
el que també
nosaltres fem
i de fet
és una de les nostres
feines principals
és d'una forma
tot plegat
perquè després
el programa
tingui sentit
i tingui
una mica
de coherència
i bé
una mica
si
l'objectiu
de les festes
evidentment
estem parlant
de festes
populars
per tant
tot i que hi ha
alguns espectacles
de pagament
pensem
que el tema
de la gratuïtat
i que el ciutadà
pugui assistir
a la majoria
d'actes
de manera gratuïta
doncs
per nosaltres
sempre és una part
importantíssima
i si a més
a més
ho pot fer
des del matí
fins a la nit
amb diferents tipus
d'espectacles
diferents tipus
de propostes
familiars
musicals
teatrals
en aquest cas
dansa
la part tradicional
que es concentra molt
en els últims dies
de festes
l'arribada de l'aigua
que això ja veurem
la setmana que ve
doncs
bé
és l'objectiu
si la gent
troba que hi ha oferta
interessant
i assisteix
per nosaltres
l'objectiu
de la nostra feina
és bastant aquest
i si ho aconseguim
en una mesura
doncs
ens sentim satisfets
tenim també
una altra opció
potser no tan massificada
com és
Santa Tecla
de visitar
la Casa de la Festa
que ben consta
que hi ha criatures
que cada dia
cada dia
cada resanya
la Casa de la Festa
amb el poc temps
que porta en marxa
dic poc temps
comparat amb altres
amb altres espais
de la ciutat
museus
i espais patrimoniaus
és un dels indrets
més visitats
de Tarragona
i en aquest cas
sí que podem dir
que principalment
per gent de la ciutat
per tant
tant per Sant Magí
com per Santa Tecla
també durant l'any
doncs incrementem
tot el tema aquest
de les visites
guiades
que d'alguna manera
bé t'acosten
a tota aquesta realitat
que després veiem al carrer
d'una manera molt directa
i també jo crec
que és interessant
sobretot
per als més menuts
veure i sentir coses
que segurament
d'altra manera
els serien
més difícils de saber
doncs no ho sé
jo ja soc a diumenge
ja estic a
perquè a més
clar tenim la sort
que dilluns és festa
per tant
és com un cap de setmana
amb què podem fer dos
rebetlles
o tres
de divendres a dissabte
de dissabte a dimensi
de dimensi a dilluns
sí home
jo crec que en guany
el tarragoní fent
tres dies de festa
en fa nou realment
perquè si fas festa
dimarts, dimecres, dijous
comptant que dilluns
és la Mareu d'Agost
i el divendres és Sant Magí
acabes fent nou dies de festa
per tant
home
jo espero que
que sigui un Sant Magí
molt participatiu
les dates així
que han vingut així
doncs així
en principi
ho fan endevinar
però realment
evidentment amb les intensitats
que toquen
perquè cal començar fort
cal acabar fort
però pel mig també
tenim propostes
molt interessants
jo també destacaria
una del dilluns 15
per exemple
sí, és la dansa
exacte
és la dansa contemporana
però en aquest cas
molt especial
molt especial
perquè és una dansa
que ha estat concebuda
per aquest espai
que tenim a la ciutat
que és l'amfiteat romà
i en aquest cas
ara en Xessa Cardoi
que és una ballarina
de la ciutat
i que bé
ha actuat pràcticament
a tots els espais
de la ciutat
en aquest cas
ha creat aquest espectacle
que es diu Arena
i que està concebut
específicament
per ser representat
a l'amfiteatre
fins i tot
a la part musical
que la fa
una formació
de reconstrucció romana
que es diuen
Ludisca Enichi
i que jo
personalment
també recomano
és a dir
són aquells espectacles
que aquest sí
que el podem veure aquí
o no el podem veure enlloc
perquè l'amfiteatre
el tenim a la ciutat
per tant
aquest espectacle
pot ser representat
en un altre lloc
però evidentment
aquest marc incomparable
que tenim a l'amfiteatre
doncs
el fa
molt especial
tot això
ho combinem també
diumenge
saltem enrere
ja farem l'entrevista
en profunditat
amb el concert
que deies
davant de la
avi del barraquer
davant de la capsa jove
de l'associació de músics
ho combinem també
amb la segona edició
de la travessa d'andròmines
de Sant Magí
dius que hi ha actes
de tota mena
petitets, grans
és que potser
una representació
també en petit
del que és Santa Tecla
que és un desbordar
bé
no diríem petit
diríem particularitats especials
bé
tot el tema de l'aigua
per exemple
aquest acte
que deies tu
de la travessa d'andròmines
a la platja del miracle
és un acte
que va sorgir
en aquest cas
de l'agrupament
Escolta el Berna
de Tarragona
i que l'any passat
va tenir una inusitat
èxit
és a dir
el primer any
doncs la veritat
és que costa vegades
també de fer-te la idea
de com pot respondre
la gent
i quin èxit pot tenir
i la veritat
és que va superar
l'expectativa
que els organitzadors
tenien en aquest cas
creada
i la veritat
és que va ser un acte
molt simpàtic
molt festiu
molt refrescant
i d'això es tracta
en aquestes dates
i bé
aquell mateix dia
recordo també
el concurs
de Castells de Sorra
que organitza
el Club Maginet
a la platja
de la Rebassada
i en aquest cas
també són
bé
són actes
d'aquests
amb la relació
amb l'aigua
la ciutat
el refrescar-se
Sant Magí
tot això al final
acaba sent
una sola cosa
que és
la festa
però bé
no són actes
d'aquests multitudinaris
que dèiem abans
però són actes
que jo crec que
també hi va molta gent
són actes més
simpàtics
participatius
gent de quin tipus
diries tu que hi ha
els públics
el públic que participa
de la festa
canvia el perfil
de Sant Magí
Santatecle
no
principalment
penso que
bé
les festes
estan concebudes
i així les disfruta
la gent
des d'un concepte
molt familiar
és a dir
tot i que hi ha
moments diferents
marcadament
per una franja d'edat
o per un tipus
de gent determinada
però sí que
la idea
i jo crec que
per Sant Magí
i per Santatecle
evidentment també
al final
es tracta
d'això
que la ciutat
d'alguna manera
per uns dies
canvia una mica
de fesomia
i la gent
bé
pot alleugerir
una miqueta
el seu dia a dia
que tot
se'ns fa molt feixuc
la nostra feina
els nostres estudis
la convivència
jo crec que
en aquests dos moments
de l'any
doncs
d'alguna manera
el ciutadà
bé
pot estar més pendent
de totes aquestes coses
d'alterar els seus costums
d'alterar els seus horaris
de disfrutar
sobretot
som mediterranis
i disfrutem de la festa
bàsicament al carrer
en cas de pluja
no afecta
especialment
a grans concerts
estic pensant
a la Tarra Corena
plaça
ja la tenim
la Tarra Corena
des de la reforma
la tenim coberta
per tant
el Camp de Mar
també
evidentment
clar
després tenim molts actes
a l'aire lliure
tenim molts actes
a la via pública
però potser que són
de fàcil
trasllat
si no de fàcil trasllat
d'alguna manera
n'hi ha alguns
que ni traslladant-los
tampoc es poden repetir
és a dir
la processó de Sant Magí
o es fa pel carrer
en el seu dia i moment
o no té sentit
fer-la
en un altre lloc
i en un altre espai
o en un espai cobert
esperem que l'aigua del cel
no vulgui ser la protagonista
jo crec que
no
espero que no
perquè a més a més
l'any passat va ploure
recordo
molt intensament
el final de la processó de Sant Magí
l'any passat també va ploure
molt intensament
el final de la processó de Santa Tecla
per tant
jo crec que el peatge
de l'aigua
l'any 2010
el vam pagar
i esperem que aquest any 2011
sigui benevolent
però bé
de tota manera
tampoc
bé
a vegades no cal
també dramatitzar
Santa Tecla i Sant Magí
per sort
són festes
amb un component ciutadà
que la gent les té molt clares
i el 2011
seran unes festes
però el 2012
n'hi haurà més
per tant
bé
si plou
evidentment
intentarem reconduir-ho
el màxim possible
pensava en aquest aparell
d'espectacles enormes
grans
en què hi haurà moltíssima gent
que ja en dius
que estan coberts
sí
aquests dos estan coberts
clar
després hi ha altres espais
més complicats
com l'amfiteatre
per exemple
però bé
en principi
comptem que
no
haguem de patir
res de tot això
hem repassat
les festes de Sant Magí
únicament fins a dimarts
vinent
perquè dimarts vinent
li hem demanat al Javi
que torni
i que ens parli ja
de la traca final
que bàsicament
els darrers dies
són els més tradicionals
penseu que encara ens queda
per davant
tot el tema
d'anar a buscar l'aigua
a Sant Magí
lluny
portar-la
l'aigua beneïda
cadascú que compri
la bonpolleta
el canti
la rebella remullada
que també té l'oció
amb la síndria
i el canti
i tot això
encara n'hem de parlar
alguna novetat
pel que fa
que ja puguem avançar
pel que fa
la part més tradicional
bé
la part tradicional
bé
si alguna cosa té
és aquesta participació
no sé si dir-li
que és creixent
però la veritat
és que està molt consolidada
i que bé
en aquest cas
es concentra molt
el dia 18 i el dia 19
el dia 18
amb l'arribada de l'aigua
i el dia 19
doncs amb tota la part
sobretot el protagonisme
de l'actuació castellera
del matí
del dia de Sant Magí
i la processó
de la tarda
bé
en el cas
novetats
en aquest sentit
poques
però sí que
la novetat potser
és aquesta
és a dir
som una ciutat
que tota la part
aquesta tradicional
la té com a molt consolidada
molt clara
i per sort
diguem
que no necessita
especialment canvis
o especialment
notícies espectaculars
perquè realment
sigui un èxit
doncs continuem parlant
de les festes de Sant Magí
especialment de la seva cara
més tradicional
la setmana vinent
però Javi
et sembla?
te quedes amb mi
amb aquests 5 minuts
que queden
que regalarem entrades
del balet rus?
i tant
vinga
dos preguntes
que tinc preparades
i 4 entrades
per regalar-vos
doncs això
dues per persona
preguntes
al voltant
de l'entrevista
que hem fet
amb el José Soriano
la recordareu
ell és el productor
el responsable
de la gira
espanyola
i portuguesa
del balet
de Sant Petersburg
i ens explicaven
curiositats
sobre
sobre aquests
professionals
de la dansa
com serà
l'espectacle
jo m'he quedat
amb un parell
de curiositats
que ara transformo
en preguntes
bon dia
bon dia
qui ets?
soc la Maria
Maria què més?
Bagurt
Maria Bagurt
mira Maria
jo t'apunto
això sí
no us dono pistes
com que només
tenim 4 entrades
que estiguin pastileta
jo crec que sí
jo crec que sí
Maria
però me l'has d'encertar
la primera
vinga va
et pregunto
com es diu
el teatre
a Sant Petersburg
on assaixa
i actua
el teatre
on són residents
al balet de Sant Petersburg
és un teatre
molt conegut
que porta el mateix nom
d'un museu
que també està allí
doncs
aviam
el ballet de Sant Petersburg
em sembla que és el teatre
de Sant Petersburg
no?
no
no és el nom de la ciutat
va Maria
que et deixo tornar
a dir una
una altra cosa
tu pensa en un museu
molt famós
que hi ha a Sant Petersburg
i doncs
també inclou aquest teatre
és el mateix nom
el museu de
si home sí
espera't
l'Hermitat
molt bé
oh que m'has de patir
Maria
que m'has de patir
molt bé
justament
és que fa un mes
que hi he estat
a Sant Petersburg
que em dius ara
i és que ara
si m'he quedat en blanc
ja el sabia
però això et ve tant de gust
anar a veure el ballet
perquè el ballet no el vaig poder anar a veure
però Maria
haguessis començat per aquí
això es diu d'entrada
ja ja ja
molt bé
ai molt bé
i què tal és Sant Petersburg?
oh preciós
preciós
sí sí
vam fer un creuer
vam anar fins a Finlàndia
llavors vam anar baixant
vull dir
va ser preciós
vam anar a Sant Petersburg
a Copenhague
a Tallinn
a molts llocs
Maria
tu has de venir a explicar-nos
has de venir a fer la volta al món
sí sí
i fa un mes
vull dir que va ser molt maco
molt molt molt
molt bé
vam veure molts palaus
ja m'ho penso
el de Copenhague també era molt maco
i vau entrar al museu de l'Hermitage
no a l'Hermitage no hi vam entrar
se'ns va fer tard i no hi vam poder anar
però m'han dit que és preciós
doncs escolta
ens fa molta il·lusió eh Maria
que puguis anar a veure el ballet de Sant Petersburg
que segur que et portarà molts records
de la teva estada
moltes gràcies eh
gràcies a tu per trucar
te guardem dues entrades
sí allà estaran no?
sí sí sí aquí a la ràdio
a la ràdio molt bé
aquí aquí a l'Avinguda Roma Maria
sí sí sí moltes gràcies
a tu per trucar
adéu
adéu
que curiós no?
sí sí sí
que bonic això
i tant
i tant
vivint en un moment en què la gent viatja molt
i per tant tot això a vegades se li acosta més
jo crec que és un avantatge
pel món dels artistes per exemple
que la gent se'ls hi acosta més
i aquesta capacitat de viatjar
i de veure coses
sí
oi la Maria estic pensant que disfrutarà moltíssim
se'n recordarà del seu viatge a Sant Petersburg
tenim una nova trucada
bon dia
hola bon dia
Maria del Carme Pinyol
hola Maria del Carme
hola
tu no has anat a Sant Petersburg
a Rússia no?
jo no que va
bé però ganes
ganes sí
les ganes
mira
ve un trosset de Sant Petersburg aquí a casa
a Tarragona
sí sí
Maria del Carme
vinga va que te pregunto
te pregunto
va va
és que en tinc dos més de preparades
Maria del Carme
quants ballarins
quants ballarins
penen
amb el balet?
40
ja està
ja està
m'he deixat que et pregunti la pròxima per si la saps
les entrades ja són teves
és per curiositat
quantes representacions a l'any diuen que fan el balet de Sant Petersburg?
unes 250
240
au va Mari Carme
que sí que sí
te guardem dues entrades molt bé
has estat molt atenta
molt bé
tens ganes no de veure'ls també?
sí sí
els has vist alguna vegada?
alguna vegada
vale
és que com que això han vingut algun cop
i em sembla que a tu t'agrada la dansa clàssica
sí m'agrada molt la dansa clàssica
molt bé
doncs Mari Carme gràcies per trucar
i te guardem dues entrades
gràcies a vosaltres
vinga
adéu
adéu
Javi González
no ens hem descuidat res?
penso que no
ara només falta
tot això que hem vist sobre el paper
que la gent ho vingui a veure
en directe
als carrers
als teatres
a les places
jo si em permets
me quedo amb una petita punta
tota l'entrevista que hem fet amb tu
sense desmereixer
tot el de més
i tot ho trobaré al programa de festes
però
s'ha tan il·luminat als ulls
quan has recomanat les contelles de Sant Magí
a la plaça de la Pagesia
diumenge a dos quarts d'onze
sí
és que sí
jo crec que com a tarragoní
això s'ha de veure alguna vegada
i per tant
com que sé que hi ha molta gent
que encara no ho ha vist
tot i que ja fa uns quants anys
que es representa
jo ho recomano especialment
doncs bé
se t'esmereixen el de més
t'esperem dimarts que ve
per acabar de fer el programa Remullat
molt bé
fins a dimarts
gràcies