Passen 5 minuts a dos quarts de 12.
Seguim endavant al matí de Tarragona Ràdio,
canviant absolutament de registre.
Ja sabeu que aquest és un programa
que parla de moltes coses i molt diferents.
Ara hem tingut l'espai de salut que fem cada dimecres
amb l'Hospital de Santa Tecla.
I ara us volem parlar d'una exposició en prou original
que s'inaugura demà al vespre a l'Ateneu de Tarragona.
És una exposició titulada Tarragona en 3D,
una exposició, per tant, dedicada a la ciutat amb fotografies
i des d'aquestes tres dimensions que ara ens comentarà l'autor.
L'autor de l'exposició és el Jordi Freixa,
que també és president de l'Ateneu de Tarragona
i que ens acompanya aquest matí en directe als Estudis de Tarragona Ràdio.
Senyor Freixa, molt bon dia.
Molt bon dia, amics.
Per què Tarragona en 3D?
Quin és una mica l'origen?
Com neix aquesta idea de fer una exposició de fotografies en tres dimensions?
Doncs la idea bàsica és que nosaltres, el nostre equip,
bé, jo mateix i el nostre equip de Casa Freixa,
doncs sempre estem treballant amb innovació fotogràfica
i rotulació des del digital,
tota l'evolució que ha anat fent.
Llavors, doncs, és clar, arriba un moment que dius,
anem a buscar una altra cosa,
què hi ha més, no?
I a més a més la curiositat, evidentment.
Llavors, ara es parla molt del 3D,
a partir del cinema 3D,
però en fotografia, que és el que bàsicament
jo ara em dedico des de fa uns anys,
doncs de moment no hi havia res.
Llavors em dius, bueno, doncs anem a indagar.
No?
I a partir d'allí va començar la nostra curiositat
per saber, per conèixer,
com podríem fer tres dimensions
i, bueno, doncs anem provant,
anem fent experiments,
doncs en vam arribar al final,
doncs a dir, doncs anem a fer l'exposició
de Tarragona 3D, lògicament,
resultat de tota una sèrie de proves,
estudis, etcètera, etcètera,
però tot, diguéssim, arrel,
doncs d'aquest revifat que hi ha avui en dia,
que és el 3D, però amb el cinema.
Aleshores, la mostra consta de fotografies
de la ciutat.
De la ciutat.
La mostra són 30,
aproximadament unes 30 fotografies
en gran format de Tarragona,
diguéssim, emplotejades,
en la qual, doncs,
està representada pràcticament tota la ciutat,
des de la catedral,
el Serrallo,
de Llevan a Ponent,
i de les diferents etapes històriques de la ciutat,
des de l'època romana,
la medieval,
la moderna contemporània,
etcètera, etcètera.
i descobrirem, això sí,
una Tarragona diferent,
vull dir,
perquè el 3D,
el 3D,
el que es dona,
és un altre concepte de fotografia,
veient el mateix,
perquè, clar,
el monument és el mateix,
no,
això no es pot canviar,
però sí,
podrem la curiositat de veure-ho
des d'una altra perspectiva total diferent,
que, doncs,
esclar,
amb la fotografia normal,
doncs,
no es podria veure,
curiositats.
Una exposició,
però,
que cal veure d'una manera diferent
a qualsevol altra mostra,
clar.
Evidentment,
ha de ser amb ulleres,
perquè l'exposició és el sistema anaglífic,
és un sistema de red en blue,
que es diu,
i llavors,
doncs,
clar,
nosaltres s'ha de fer amb ulleres,
perquè,
com jo dic a vegades,
m'agradaria fer-ho en quarta dimensió,
si pogués,
fent Tarragona,
però això no és possible.
I, de moment,
doncs,
el tres dimensions en fotografia,
doncs,
tampoc no és possible,
doncs,
ni físicament ni tècnicament,
fer-ho,
però sí amb ulleres,
ulleres en color vermell i blau,
o cian,
que hauria de ser el correcte,
però,
per qüestió pressupostària,
serà vermell i blau,
però es podrà veure,
es veu igual.
Ulleres que podrem tenir a la nostra disposició
a l'Ateneu,
a l'Ateneu,
quan anem a veure.
Com explicaríem,
ja sé que potser és un pèl difícil
explicar la sensació que es pot tenir
veient,
amb aquestes ulleres que comentàvem,
les fotografies de l'exposició,
però l'autor,
el Jordi Freixa,
com explicaria això,
la percepció que un té
veient aquestes imatges?
Doncs,
en principi,
els anàclifs
es fan en color que estan
en costats oposats un de l'altre.
Per exemple,
el vermell i el cian,
l'anàclif,
a través dels fils de colors apropiats,
dona com a resultat
que cada ull observa
una imatge lleugerament diferent.
Si nosaltres tenim dos imatges
preses quasi bé al mateix moment,
llavors,
doncs,
són sempre dos fotografies.
O sigui,
en el moment que dispares,
són dos fotografies.
Abans ho fèiem en plan artesanal,
no?
Doncs,
tenies que fer una corredera,
un eix,
anar corrent la màquina.
Ara ja hi ha la càmera
de dues,
de dues òptiques,
per tant,
es pot fer la mateixa fotografia.
Però també hem trobat un sistema
de fer-ho amb càmeres convencionals,
que és amb disparo automàtic
de diverses ràfegues.
Però això és una altra història.
Llavors,
quan tu sobreposes
les dues fotografies,
primer,
doncs,
la tens que posar al Photoshop,
lògicament,
per optimitzar la foto,
per donar-li el color,
els contrastes,
que a tu t'agraden,
i llavors ja passar-la
per un programa
en forma de creu
en la qual tu busques
la perspectiva,
els volumens,
perquè la gràcia
és que tinguis volumens.
Llavors,
tu busques el centre
on tu vols
que tingui
el màxim efecte
i llavors
a la superposició
de les dues fotografies
amb les ulleres
cada ull
llegeix un color,
això és un efecte
automàtic
del cervell,
llegeix un color
i llavors
donen l'efecte
de tres dimensions.
Molt bé,
doncs tot això
ho podrem comprovar
a partir de demà.
Què podem veure?
Hem dit una trentena
de fotografies,
però per posar alguns exemples
hi ha els principals
monuments de la ciutat?
Sí,
hi ha una miqueta de tot,
o els més representatius,
entre cometes,
perquè esclar,
depèn de quina zona
de Tarragona estiguis,
doncs per tu serà
més representatiu
una cosa o l'altra,
però així,
en terme general,
doncs a Tarragona
hi ha part de la catedral,
el Serrallo,
el Montpescador,
la Rambla,
edificis,
modernisme,
de la part arqueològica,
per exemple,
hi ha vitrats,
o sigui,
després hi ha molt
de mobiliari urbà,
perquè el mobiliari urbà
t'ajuda a donar
perspectives i volums,
per exemple,
no?
Doncs una miqueta
de tot.
Perquè hi ha un tipus
de fotografia,
quan parlem d'en 3D,
que resulti millor
que un altre tipus?
És a dir,
resulta,
pregunto,
més maca,
des del punt de vista
de les 3 dimensions,
fer una fotografia
d'un detall,
ara que citava,
per exemple,
un objecte
de mobiliari urbà,
o d'un gran paisatge
o d'un gran monument?
Doncs bé,
això és una cosa
de les curioses
que nosaltres hem descobert
fent aquest reportatge
de fotografia.
Doncs,
que voltes d'una cosa,
quan nosaltres començàvem
a fer les primeres fotografies,
quan anàvem fent les proves,
deia,
aquí no sortirà res,
carai,
i resulta que
del que et sembla a tu,
que en principi
com a fotografia convencional
no tindria cap interès,
després,
quan ho véns
en 3 dimensions,
doncs,
queda al·lucinat,
no?
Guanya molts 3.
Guanya,
no?
Et posaria diversos exemples,
però n'hi ha un
que a nosaltres
ens ha cridat molt l'atenció,
que és allà
al Museu d'Ixacera,
que hi ha la pedra d'Otitxes,
al costat hi ha
una tenalla,
una tenalla,
romana,
i tu la veus
i veus una miqueta
el fons,
no?
i, bueno,
doncs,
és una tenalla
romana
sense més importància,
però, carai,
et poses les ocelleres
dues dimensions
i veus el fons,
o sigui que
tu mateix
vols anar
a tocar el fons
d'aquella fotografia,
no?
És com una curiositat.
Després,
una altra curiositat
que a mi també
ens va cridar molt l'atenció,
hi ha una foto
del passeig de les Palmeres,
on pots veure
la barana
del balcó,
i si tu fas
un moviment
en van enrere,
veus la barana
del balcó
com si fos un acordeón,
no?
Són coses curiosíssimes.
I després,
un altre avantatge,
una altra cosa curiosa
que té el tres dimensions
és que si tu et bellugues,
la fotografia també es belluga,
bueno,
dona aquesta sensació,
evidentment,
no?
I llavors sembla
que tu estiguis allí.
Inclús,
doncs,
l'acabat,
la gràcia de l'acabat
és que tu,
la inèrcia pròpia
és d'anar a tocar
l'objecte,
el personatge,
el que tu estàs veient.
Aquesta exposició
pot ser l'inici
de més coses
relacionades
amb les tres dimensions?
Per part del Jordi Freixa o no?
En principi,
jo sempre he tocat
el fotoart digital,
com tots sabeu,
però si,
bé,
de totes formes,
si hi ha algun tipus,
si podem comptar
amb algun tipus
d'ajuda institucional,
doncs,
a través de l'Ateneu
i el mateix,
doncs sí,
tenim un projecte
de fer,
per exemple,
a mi m'agradaria molt
posar en marxa
un projecte
que seria
fer el seguici
de la ciutat,
fer el seguici
en tres dimensions
i després exposar-ho.
Aquesta és una idea,
un projecte que sí,
podem aconseguir,
doncs,
alguna ajuda,
que avui en dia
està una mica precari,
però bueno,
seria interessant de fer.
Perquè fer tot això
és molt car?
És,
home,
és car,
evidentment,
sobretot la feina.
O sigui,
ara en aquest moment,
doncs,
esclar,
nosaltres,
com ja ho tenim per la mà,
doncs hi ha molta feina
que no és car,
per què hem fet nosaltres,
no?
Però clar,
els protejats,
el que és els protejats
i muntar l'exposició,
doncs,
evidentment,
té un cost.
El que és la sala,
la sala és l'Ateneu,
és la feina de fer-ho,
no l'econòmica,
doncs,
i per això ho fem a l'Ateneu,
doncs,
bueno,
és local municipal,
i llavors,
doncs,
no tenim un cost econòmic directe.
Ara,
el que costa més
és el,
el que és tot el protejat,
que això sí,
que en aquest cas ho fem,
doncs,
a casa,
a casa freja,
que és la nostra empresa,
sense ànim de lucre,
sinó,
doncs,
com a curiositat
i donant-ho a Tarrora,
en aquest cas a la ciutat.
Deu ser la primera exposició
de fotografies en 3D,
no?,
de Tarragona,
que jo recordi,
no sé si...
No, no, no s'ha fet mai.
No,
de Tarragona,
no tenim constància de cap,
i és probable
que sigui la primera de Catalunya
i fins i tot de l'Estat.
Déu-n'hi-do.
No tenim constància
que s'hagi fet mai
una exposició d'aquesta mena,
de moment,
està clar,
en cinema,
sí,
evidentment,
hi ha l'Avatar,
que és el que marca
l'abans i el després
del Tres Dimensions,
hi ha la pel·lícula Avatar,
després des del Fúria de Titanes,
etcètera,
que és un succedent,
etcètera,
però en fotografia,
que nosaltres sapiguem,
és la primera vegada que es fa.
Quan s'inaugura?
Demà?
Demà,
dijous,
un quart de nou,
es farà la inauguració,
oficial,
després estarà,
restarà fins al dia 3 d'abril,
i, bueno,
doncs convidem
a tots els tarragonins
i tarragonins,
o a tothom
que vulgui veure-ho,
i l'únic que voldria afegir
és que ha estat
un plaer fer-ho
i, doncs,
benvinguts a tothom
que vulgui venir,
que decido que els agradi,
està fet
molt de carinyo,
no?,
com tot el que fem
i tot el que faig jo
particularment
amb aquest compromís
que tinc,
tant com a senador
com a president de l'Ateneu,
de treballar per la ciutat.
Una iniciativa
molt interessant,
una exposició més única,
que val la pena,
a més,
trobarem les ulleres
adequades
al local de l'Ateneu
per anar a veure
les fotografies,
d'això no ens hem de preocupar,
i ja sabeu,
doncs,
que s'inaugura demà
a partir d'un quart de nou
del vespre
al propi Ateneu
al carrer Sant Magí
número 4,
i si no podeu anar demà
a l'acte d'inauguració,
doncs sapigueu
que pràcticament
estarà durant tot un mes
exposada
la mostra,
les fotografies,
pràcticament
fins al 3 d'abril,
per tant,
pràcticament
durant tot un mes
a l'Atenu de Tarragona.
Jordi Freixa,
autor de l'exposició
i president de l'Ateneu,
moltes gràcies.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Felicitats per la iniciativa,
que vagi molt bé,
que funcioni,
i que sigui això l'embrió
de moltes altres qüestions
relacionades
amb la fotografia en 3 d.
Moltíssimes gràcies.
Adéu-siau.
Bon dia.
Bon dia.