Fins demà!
Soy así, soy así, soy así, soy así, toco la guitarra.
Soy así, així es titula aquesta cançó que escoltem amb la veu de Miki Puig.
Tot i que aquesta és una cançó de fa una pila, pila d'anys, de fa unes quantes dècades, d'un grup que s'anomenava Los Salvajes.
Aquesta cançó forma part del darrer disc, del darrer treball en discogràfic editat Miki Puig i que es titula Homenaje a Barcelona.
Miki Puig, bon dia.
Bon dia, què tal?
Podem parlar del disc, però en fi, de fet, hem trucat al Miki Puig perquè aquesta nit estarà punxant a Tarragona.
Però és curiós recuperar aquest disc que vas publicar fa uns mesos i que és això, és un homenatge a bandes, no?
Totes a Barcelona.
Sí, va ser una tonteria, perquè al final ara treure discos s'ha convertit en una tonteria, perquè els guardem al garatge de casa i els reglem als amics.
I ningú els compra, vols dir?
Sí, no, no els compra ningú ja, és com una mica...
Jo crec que cada cop fent música s'està convertint més en un acte de militància i de, podríem dir, de resistència.
Vam començar fer un disc de versions, ens va anat un mal la cosa, em vaig donar compte que el 70% o 80% de les coses que cantaven eren de grups de Barcelona
i vaig decidir fer un homenatge a Barcelona, un homenatge a Barcelona que ens el vam autodidar, que el vam treure nosaltres
i en el qual la ciutat de Barcelona en cap moment va mostrar cap mena d'il·lusió ni de trempera.
Suposo que si ho hagués fet Woody Allen o algun altre estranger, doncs hagués tingut més repercussió de la que realment va tenir.
Ja que hem començat parlant del disc, escolta, explica'ns alguna altra banda, algun altre grup, alguna altra cançó que aparegui més enllà d'aquest Soy Así de Los Salvajes.
Home, hi ha des d'això, des de grups de 60 fins grups actuals com Mishima, o grups que a mi m'havien agradat molt als 80, com BB57, que gairebé ja ningú recorda
i que sempre havia cantat. Gairebé totes les cançons que tinc en aquest disc són cançons que he cantat en algun moment de la meva vida mentalment, saps?
Que són cançons que et creus. Jo crec que quan fas discos de versiós has de ser molt honest i gairebé totes les que fas són cançons que et creguis.
Aquest projecte va sortir fa dos anys i, bueno, com et deia, va passar una mica desapercebut i en seguint tenim el garatge a casa,
que fan molt de goig i sempre que pots fer un regalo pots regalar un disc teu, que és com el que fa a vi que regala una ampolla de vi, no?
Home, i serveix també que de tant en tant els puguem sentir aquests temes a les emissores de ràdio.
Ja entenc que el disc el vas fer una mica seguint els paràmetres de m'agraden aquestes cançons, m'agraden aquests grups i els versiono,
i no sé si això aplicant-ho a la feina de disell de punxar música és el que apliques, és a dir, tu normalment quan vas a punxar fer una sessió com la que faràs aquesta nit aquí a Tarragona,
què punxes? Realment la música que t'agrada?
Gairebé sempre sí. Jo intento allunyar-me bastant de la tirania de la moda, saps?
I han dit jo que ells del nostre àmbit, doncs que només punxem les cançons que acaben de sortir i no tens temps que aquestes cançons ni hagin guallat ni agradin a la gent.
Jo, la meva maleta va des de música dels anys 50 fins a música que m'acaba d'arribar aquesta tarda, no?
I que intento que sigui ballable.
Combinant-la, pensant que la gent s'ha de passar molt bé.
I és difícil combinar-ho?
Jo crec que sí, però me'n surto bastant bé. El que passa també és que quan punxo a Tarragona jo ho tinc bastant guanyat,
perquè a Tarragona podríem dir que ha sigut la meva segona residència.
Ha sigut el lloc on a partir de l'any 99 vaig començar a punxar d'una manera regular,
on hi ha hagut moltíssimes persones que m'han seguit, que m'han vingut a veure
i que han tingut haver de donar-me un caliu que no trobava altres llocs.
Per això, sempre que arribo a Tarragona, la meva agenda es multiplica,
haig d'estar atent a la gent que haig de quedar, els amics que conec,
veure com han crescut aquelles noies maques i joves que venien, que estudiaven
i que ara ja s'han fet tones dretes i... fetes i dretes.
I sobretot això, passar-m'ho molt bé i saber que és una nit d'aquelles en què disfrutarem tots,
els que estan a baix i els que estem a dalt.
Tu vas estar durant molt de temps actuant de manera molt regular en una sala com és el CAU.
Actuar així al carrer, en un acte que organitza una colla castellera,
això canvia molt les coses?
I en un ambient de festa major, canvia molt respecte a punxar en una sala com el CAU?
Sí, home, les sales sempre tenen aquella, podríem dir,
aquella mesura que no s'escapa de les parets que hi ha, no?
Les parets que la delimiten.
L'any passat va ser tota una sorpresa.
Va ser gairebé una festa d'aquelles que ningú ens ho esperàvem.
Veure el carrer ple, la gent ballant, disfrutant i passant-ho bé,
ostres, va ser una d'aquelles...
Ja t'ho diria, va ser una d'aquelles nits màgiques
que per això també amb la gent de la colla vam decidir que havíem de repetir
i havíem de passant-ho superbé.
Què punxaràs aquesta nit, a grans trets?
Doncs el de sempre, cançons bones,
és que preguntar-li a un d'Ixio què punxarà...
És una pregunta imbècil.
No, imbècil no, imbècil no, eh?
Al respecte del primer.
Però sí que una mica va per...
Depèn com et trobes la gent i com et trobes tu, saps?
També avui tenim un hàndicap, que és que tenim el Barça.
Clar, és veritat.
I aquest hàndicap hem de veure com el superem,
si començarem més tard, si començarem més d'hora,
com ho solventarem.
Però tu imagina't, si el resultat és favorable,
serà ja la bomba,
i si el resultat ens és en perds,
haurem de posar en música perquè la gent s'animi.
Vull dir que una mica...
Això que sempre deien els grans,
això que és que ha de saber llegir la pista, no?
Saber aquí a baix, ara què passa,
i a partir d'aquí començar a tirar cap un cantó cap a l'altre.
Home, serà interessant veure això que deies, no?
L'evolució del partit de futbol i com això pot dependre
o no de...
En fi, de la música que punxis,
perquè segurament l'ambient també pot ser una mica diferent.
ara, això de fer la competència
o de tenir de competència un Barça-Madrid,
ho podràs superar?
És la primera vegada que et toca?
No, ja m'ha passat altres vegades.
El que suposo que això,
que donada les circumstàncies,
retracarem la sala i la sala a l'actuació una mica,
perquè la gent pugui disfrutar tant del Barça,
ells com jo, eh?
que això també és una cosa que, evidentment,
no l'haig de negar.
També estaré pendent.
Tu punxes, normalment, deies,
igual puc tenir una cançó dels anys 50 a la meva baleta
que l'últim disc que ha rebut.
Acostumes, doncs, a posar l'últim,
incloure en la teva sessió, això,
novetats d'última hora,
les últimes tendències, allò que es diu
el més fashion que pots una a nivell internacional?
Intento, però sempre fent aquell petit test
de que funcioni.
Si veig que no ha de funcionar, no me la jugo.
I també, durant tants anys de dedicants a això,
sempre ens ha passat de tenir cançons superbones,
que les escoltes aquí a casa,
mentre prepares la maleta i dius
carai, això és un temon,
i quan la punxes en algun lloc,
cagar de pastoret,
i tenir que tornar a enxegar de zero,
i tenir ja preparada una que saps que funciona
fantàsticament bé
per tornar a arreprendre la pista
i portar tot el seu lloc.
I la música que es fa a Anglaterra
continua sent d'alguna manera el referent, o no?
No, el referent per mi són les bons cançons.
Això que a Anglaterra hi ha el millor
i el rest del món, no.
El que sí que a mi em sol ocorre
i que no sé si li passa a la gent
és que ara hi ha tanta informació
que no arribo a processar-la.
Al meu camp no arriba a processar
totes les influències, referències,
les músiques que m'arriben,
i això és una mica ja un problema.
Per això ens hem de quedar a cotar,
a disfrutar amb el que tenim
i anar tirant d'aquí.
Voler ser l'últim i estar l'últim
a vegades et pot convertir-te en això,
en un dijòquia avorrit
i que faci que la gent no s'ho passi bé.
És a dir, que no cal obsessionar-se, no?,
amb aquest tema.
Ah, jo d'estar l'última.
Sí, però tampoc s'ha d'obsessionar-se
amb aquests dijòquies
que es baixen 4 MP3
i que punxen només els 4 clàssics
com si fos una radiofórmula, no?
Que d'aquests també n'hi ha.
També n'hem vist durant l'estiu
aparèixer i veure com els taloneros
es deventen tota la sessió
perquè fan una sèrie,
un M80 de ràdio,
sèrie euro que dic jo, saps?
Que et foten 22 hits,
un darrere l'altre,
i això tampoc és.
Ara que et preguntava per això,
una música situada geogràficament
en un país com pot ser Anglaterra,
escolta, i la música que es fa aquí ara,
què et sembla?
Bé, que ens hem tornat bojos.
Per què?
Bé, doncs perquè es fa música molt bona,
boníssima des de fa gairebé 10 anys,
i ara sembla que només hi hagi tres noms.
Tres noms que coincideixen
amb un mànager concret,
amb una discogràfica concreta
i amb una cadena de televisió concreta.
I això està fent mal
que hi ha bandes que canten en català boníssimes,
fent coses molt bones,
però crec que ens hem tornat bojos.
Grups que venen 5 mil discos
i ja els venem com si haguessin d'anar a conquerir el món.
ningú se'n recorda que Lluís Llach,
Mariel Marbonet,
Quico Pí de la Serra, Raimon i molta altra gent
als anys 70 venien molts més discos,
tenien una influència molt més bèstia
a la societat espanyola,
i convertir-ho això només en
hem anat a conquistar Madrid,
a mi em sembla una mica trist.
És a dir, que tu creus que tot aquest fenomen
de tres grups que tu dius
fa mal a la resta?
Sí, perquè fixa't que només surten
sempre els tres mateixos, sempre.
I sempre les notícies
han d'acabar referint-se a aquests.
I Fulanito ha fet això, i els altres ha fet això.
Quan tu coneixes a bandes com la Brigada,
que fan coses xulíssimes,
com coneixes a grups com, no sé,
docents que toquen el pop art,
el farda i a mils de festivals
on el Palfest,
que ho fan igual de bé que aquests tres.
Jo crec que és el que sempre tenim a Catalunya.
Necessitem tenir un estranger
que parli bé el català, Màthio Cí.
Una noia que...
Un polemista, a mi, en teniu.
Saps?
Sí, i ara hem de tenir dos grups
que són els referents
i que resulta que conquisten Madrid.
No.
Omblen sales per 500 persones.
Saps?
I molts d'aquests grups toquen a bars de Barcelona
on tenien que avançant 150.
Jo crec que estem en un bon moment musical,
però no ho trenquem
amb aquesta obsessió generalista, saps,
de voler capar el fenomen.
Escolta, doncs, aprofito per preguntar-te,
digue'ns dos o tres noms de bandes
que potser el gran públic,
o en fi, no coneix de res
i que estan fent una molt bona feina
ara mateix musical aquí a Catalunya.
Doncs mira, des de la brigada,
que ja tenen dos discos,
i em sembla a mi el millor grup
de folk rock de Catalunya.
i anímic,
a mi em sembla que dona 20.000 petades
a molts grups d'aquests.
Fan unes cançons precioses,
igual en anglès que en català.
I Illa Carolina,
que és un grup que estic produint jo,
que està tapat, que està allà,
que canta la Carol Badillo,
em sembla un grup excel·lent,
sense desmereixer cap dels altres tres que t'he dit.
Però és que, clar,
com que tots els porta el mateix mànager,
és aquella petita sospita, saps?
Que només surten aquests tres,
doncs et sembla una mica exagerat,
a mi.
Doncs molt interessant la teva reflexió,
perquè segurament va molt a contracorrent
del que s'opina últimament, no?,
en aquest país,
en el sentit de dir que estem en el millor moment
des de fa 20 anys,
pel que fa a la producció musical de pop rock.
Bé, també n'hi ha uns altres
que havien de fer un concert exclusiu
i n'han tancat 15, saps?
Clar, són d'aquelles coses
que jo sempre he estat aquí
i porto això 25 anys amb el negoci.
I tot això ho veus,
és el que et deia,
jo ja tot això ja ho puc dir-ho,
perquè jo ni vendré més discos ni menys,
ni actuaré menys de zero, saps?
Però s'ha de dir una mica.
El que passa és que, evidentment,
els fanàtics d'aquestes coses els dius això
i segur que hi ha unes cas que hi ha coses a internet,
d'aquestes o no sé què, d'aquestes o no sé quantos,
que és una altra dels grans mals d'aquest moment.
L'opinió immediata que qualsevol pot exercir internet, saps?
Que és una de les coses que cada dia em fa més mandra
i més m'avorreixen.
En fi, molt interessants les teves reflexions,
que suposo que a més, com deies abans,
que véns sovint a veure els amics i els col·legues de Tarragona,
segur que és motiu d'això de reflexió, no?
I de taula rodona, o no t'agrada parlar-ne gaire?
No, en parlem bastant poc, perquè saps què passa?
Hi ha tanta música xula que ens agrada
i grups que descobrim a diari.
Ara acabo de descobrir un segell anglaç
que es diu Cultation Records, maquíssims, fantàstic,
dels quals només els vaig haver d'enviar un mail
i em van enviar tot el seu catàleg per pujar
en el meu programa de ràdio,
quan alguns d'aquests grups catalans
només li et dic fa quatre dies,
tocaven a barça 100 persones i ara accedir a ells
sembla que és com tot una odissea.
Miqui Puig, quan vindràs a tocar en directe?
O de moment no forma part dels plans
de venir a Tarragona o altres ciutats del país?
De moment no tinc grups, això és un dels grans fets.
De moment estic musicalment escrivint,
jo tampoc sóc dels que vull fer disco cada any,
perquè no en sé, i em costa molt,
i l'any que ve estem preparant un espectacle
amb l'orquestra de jazz del taller de músics,
amb la qual cosa, imagina't,
això ens portarà a una feina bastant important
perquè haurem de girar amb 20 i tantes persones
damunt de l'escenari.
Sempre xulo, aviam si torno a venir de Raona,
en octubre des de fa mig any
que vam fer una actuació en acústic molt petita,
a la qual van venir els amics
i ens ho vam passar molt bé.
Mentre s'ha anat punxant, com aquesta nit,
amb una hora indeterminada, ho deixem així, no?
Sí, deixem-ho indeterminada, ojalà ho sapigués-hi.
Escolta, qui guanyarà aquesta nit?
Un del que marqui més gols.
El cor em diu que vull que guanyi el meu equip,
i la realitat és una altra.
Però tu pateixes molt amb el futbol o no?
Massa, massa. Jo soc dels que moriré veient futbol.
Miqui Puig, ha estat un plaer parlar amb tu.
Segurament podríem continuar parlant,
perquè és molt interessant a més les teves reflexions
sobre el que està passant musicalment
parlant al nostre país,
però escolta, de moment ens quedem amb la festa.
i que ningú d'aquests talibans digui que no m'agrada, eh?
Tens el contrari.
Perquè si em segueixen des de fa anys,
saben que soc dels que, a tots els meus programes de ràdio,
he apostat per les bandes de casa des del minut zero.
L'únic que crec que hem de fer reflexions, saps?
que, com deia el senyor Lobo,
no nos empecemos a comer les pollas, saps?
I reflexionem molt clarament del que realment passa.
I és això.
Crec que si ho desmesurem i ho desvirtuem,
d'aquí a un any ningú se'n recordarà
i es morirà el moviment,
i llavors això ens farà pena a tots.
Miqui Puig, aquesta nit ens vèiem al Cos del Bou
a la Festa de la Colla Jove.
Gràcies.
Allà serem, que tinguem sort.
I que vagi bé. Adéu.
Adéu.
Sol amb el Miquel
Sol amb el Miquel
Esquimo tant
que ja no penso gaire en el baler
amb el que he somiat
tota la vida
m'arròia el veig
de l'uniforme
queden tan guais.
I no és veritat
que estic millor
que no em destinen
a l'accés catorze
No és veritat
que estic millor
Sol amb el Miquel
Sol amb el Miquel
Sol amb el Miquel
I no és veritat
que estic millor
que estic millor
que no em destinen
que no em destinen a l'accés catorze
No és veritat
que estic millor
Sol amb el Miquel
Sol amb el Miquel
Sol amb el Miquel
Sol amb el Miquel
Sol amb el Miquel
Sol amb el Miquel
Sol amb el Miquel
Sol amb el Miquel
Sol amb el Miquel
Sol amb el Miquel