Aquí, 5 minuts seran 3 quarts d'una del migdia.
Seguim endavant al matí de Tarragona Ràdio.
Moltes coses molt variades, moltes veus, ho dèiem fa un moment.
Tornem aquí als estudis per conversar durant els propers 6 minuts
amb l'autor de la història del pensament cristià.
Bé, aquest és el nom d'una col·lecció de 10 volums,
4 dels quals es presenten aquest vespre a dos quarts de 8
al Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona.
És una col·lecció que està publicant Cossetània
i l'autor, com deia més, mossèn Josep Gil i Ribes,
que ens acompanya aquest migdia aquí als Estudis de Tarragona Ràdio.
Molt bon dia.
Bon dia.
10 volums, Història del pensament cristià.
Aquest és el títol genèric de la col·lecció.
Quin és l'objectiu? Què pretén amb aquesta col·lecció?
Jo penso que el cristianisme és moltes coses.
M'ha interessat molt, molts aspectes del cristianisme.
D'altra banda, professionalment m'he dedicat a la teologia.
Diem que soc professionalment un teòleg
i, per tant, conec el pensament cristià
des de la perspectiva de la teologia.
Però em semblava que el pensament cristià és molt més ample.
No és només el lloc que produeixen els teòlegs,
no el lloc que produeixen els bisbes,
sinó també allò que pensen i actuen,
fan, viuen, els homes i dones
de qualsevol època de la història del cristianisme.
En aquest sentit, m'ha interessat veure l'evolució d'aquest pensament
a partir d'un model originari.
Sempre una evolució és a partir d'alguna cosa i veure on ha arribat.
El model originari, que figura precisament en el primer volum d'aquesta col·lecció,
que és titulat amb un títol una mica,
una mica, no sé si escandalós o, en fi,
la divinització, divinització de Jesús de Nazaret,
però jo el que intento dir és que el pensament cristià
que surt del judaïsme,
perquè el cristianisme surt del judaïsme,
de cop i volta es veu que no té futur en el judaïsme
i aleshores troba la manera de poder sobressortir d'aquesta impassa, no?
I això és l'elenisme.
I quan el pensament cristià, originalment jueu,
s'encarna, s'insereix en el món de l'elenisme,
és quan el pensament cristià comença a pensar.
I aquest punt de pertence és el que he tingut en compte
al llarg d'aquests 20 segles d'història del pensament cristià.
I en cada moment, en cada època,
en cada moment estelar d'aquesta història,
he intentat de posar en relleu
els avenços i les perversions d'aquest mateix pensament.
Aleshores, el conjunt de la col·lecció,
el conjunt dels volums segueix una evolució cronològica?
Sí, sí, sí.
Segueix una evolució cronològica fins a arribar pràcticament als nostres dies.
Jo poso punt i final a aquesta història
a finals dels anys 90, pràcticament a finals de segle,
entre altres coses perquè és aquell moment
que jo vaig donar ja el material a l'impremta.
I ja n'hi ha prou.
També si pot parlar d'aquests anys de l'any del 2000,
però no val la pena.
Em sembla que és suficient per veure.
L'últim volum, que a mi em sembla que és,
d'alguna manera pot ser interessant per la gent d'avui dia,
situo aquesta evolució en el límit del temps.
Hem arribat fins a aquí.
Què es pot esperar d'aquest pensament cristià
atès a les circumstàncies en què ha de sobreviure?
En un món i en un pensament que ja no és únic,
secularitzat,
el títol de l'últim volum és
El desafiament de la laïcitat.
Com ha de pensar el pensament cristià?
I m'he adonat una cosa, em sembla que és important,
i és que el pensament cristià,
en aquesta última etapa de la història,
del pensament cristià,
en aquesta última etapa,
en lloc de seguir, tot i seguint,
els camins,
els vehicles establerts,
ha penetrat en altres maneres de pensar.
Per exemple,
m'he intentat descobrir el pensament cristià
en el cinema,
en l'art,
en la música,
en la poesia,
en la novel·lística,
i això m'ha donat una visió molt més ampla
de com és possible
que el pensament cristià,
que ja l'anomeno post-cristià
perquè no té les formes clàssiques,
oficials de sempre,
com és possible que aquesta evolució
porti el pensament cristià
a uns moments,
a unes alçades,
a uns nivells
realment interessantíssims
pel dia de demà.
Aleshores,
avui es presenten quatre volums.
Són els quatre últims?
No.
No.
Perquè estem parlant
un món que comença de nou.
Aquest seria el tercer.
El tercer.
De l'amor de Déu
a la discreta elegància del ressuscitat.
Aquest seria el nouer.
El desafiament de la laïcitat.
El desè.
I la sacralització del poder.
Que és el quart.
Aleshores,
no són els quatre cronològics,
sinó...
No, no m'he interessat.
M'he interessat...
Per què?
Per què no?
No, perquè a mi em sembla
que la gent ha d'agafar un llibre
per ell mateix.
Són independents els de volums.
Exacte.
I cada moment,
jo em diria,
per exemple,
si a una persona
li interessa saber
el pensament cristian
en la d'ambitjana,
que agafi el quart.
Si li interessa,
per exemple,
saber el pensament cristian
al començament
d'allò que nomenem
l'humanisme
o el renaixement,
que agafi el cinquè,
que encara no és aquí,
però això serà molt aviat.
Etcètera, no?
Per tant,
a mi em sembla
que cada...
A més,
els títols
també són molt suggestius
en aquest sentit.
a una descoberta,
a un accent
del pensament cristià
en aquella època.
Si anem a l'últim,
el desafiament de la laïcitat,
que segurament,
clar,
per la contemporaneitat,
per la gent
de la nostra societat,
vostè com veu ara
el pensament cristià
en aquest context,
en aquest país,
en aquesta societat,
en aquest món en general?
El veig en mans
d'allò que jo anomeno
el profetisme laic.
Què és el profetisme laic?
A veure,
estem acostumats
a parlar dels profetes
i sempre a un nivell
religiós,
profetes d'Israel,
persones que,
en el fons,
entenem que són profetes
perquè parlen
en nom de Déu.
En aquest sentit,
jo entenc per profeta
aquella veu,
la veu del profeta
és aquella veu
que,
sobresortint
de la mediocritat
en què s'està vivint,
és capaç
d'assenyalar camins
en sentit
a l'humanitat
on aquesta persona
exerceix de profeta.
d'altra banda,
són profetes laics,
és a dir,
són profetes
que no estan lligats
a l'estament eclesiàstic.
No són persones
que tenen
cap mena d'hipoteca,
no tenen una hipoteca.
Per tant,
són absolutament lliures
i des d'aquesta llibertat
són capaços
d'agafar
el pensament cristià,
l'essència
del pensament cristià
en el sentit
més pur de la paraula
i anunciar-lo
a tothom,
els de dins
i els de fora.
per mi
està en mans
d'aquest tipus
de pensadors
el futur
del pensament cristià.
Aquí es presenten
quatre,
com dèiem,
però ja té
tota la resta
enllestit,
tots els volums
que s'han enllestit,
els presentarà
els pompes mesos.
Quan puguin publicar-se,
perquè això no és fàcil,
cada volum
són moltes pàgines,
normalment
no són llibres
d'una gran venda,
no són bestsellers,
no ho seran mai.
Ni suposo que ho pretenc.
No,
tant de bo,
una altra cosa.
Algú m'ha dit
per què al final
quan hagis acabat
de presentar
o d'escriure
aquests dos teus,
per què no fas
un llibre
més petit,
d'un resum
més mangible,
perquè tothom
diu que jo
sóc bastant dur
de pair.
No ho sé,
intento no ser-ho,
però es veu
que és molt difícil,
no acabo de fer-ho bé.
El que sí que m'imagino
és que això
és la feina,
el resultat
d'una feina
de moltíssims anys
d'anàlisi,
de reflexió,
d'investigació
de moltíssims anys.
Això ben bé
són 10 anys
de la meva vida,
els últims 10 anys
de la meva vida.
N'estàs satisfet?
N'estic molt content,
molt content.
La paraula satisfet
no m'agrada,
però estic content.
Estic content
perquè a mi em sembla
que he aconseguit
dues coses
les coses que jo volia.
Primer de tot,
tenir al davant meu
i per tant
poder comunicar
quin és objectivament
aquesta evolució
del pensament.
I d'altra banda,
poder fer una anàlisi
d'aquest pensament.
Les anàlises són meves.
Els judicis que faig
sobre l'evolució
d'aquest pensament
són absolutament meus.
No vull de cap manera
que ningú els prengui
com a definitius,
ni molt menys.
Per tant,
té dos valors.
He pogut escriure
el que ha passat
i a mi em sembla
amb una bastanta exactitud
i a l'altra banda
he pogut escriure
el que jo penso
del que ha passat.
He d'estar content
per força.
Són uns llibres
només per a cristians?
Com?
Són uns llibres
només per a cristians?
No.
O per dem precisament
el contrari?
Ostres, i tant.
Clar,
perdoneu l'expressió
perquè no s'ha de dir
però és veritat.
Jo per mi,
si hi ha alguna persona
que m'alegraria
com de fet
m'he trobat
amb persones
no creients
i agnòstics
que han agafat els llibres
i l'han llegit
no sé què pot pensar avui
per exemple
el que presentarà els llibres
el doctor Martí Castells
que esclar
és un home
que no és pas
oficialment catòlic
per entendre's, no?
Però en canvi
segur que dirà alguna cosa
vol dir que li diu
alguna cosa.
Jo voldria dir
el que dic
a tothom.
No per tant convèncer
per si dir, explicar
absolutament convèncer
i donar a conèixer
la seva opinió
naturalment
i si alguna persona
de la institució
se sent molesta
que es pot ser
jo demano
dispensa
i disculpes
però
no em sento
obligat
a retre
homenatges
a ningú
si no
jo ho veig així
si no
si creieu
que no és correcta
la meva anàlisi
jo ho dic
a tothom
sobretot
els meus
diemnes superiors
que m'ho diguin
i jo estic
sempre disposat
a corregir
no faltaria més
perquè
no soc
Déu
ni ganes
és complicat
i llavors
actua
d'una manera
molt més
per exemple
simple
senzilla
però
jo diria
que valenta
jo diria
que valenta
parlant de senzillesa
i de valentia
quin paper creu
que juga
la cúpula
actual
de l'Església
catòlica
precisament
en aquesta anàlisi
que vostè fa
del moment actual
del pensament cristià
jo diria
que
el Consell
Vaticà II
va significar
sobretot
i ànima
endins
del catolicisme
però també
ànima
fora
una obertura
una obertura
plena d'il·lusió
i plena d'esperances
no va passar
deu anys
fins que
pràcticament
aquest esperit
que no el text
l'esperit
del concili
podríem dir
que es va enterrar
a partir d'aleshores
ja va haver
el gran
pontificat
de Joan Pau II
amb molts aspectes
brillants
molt brillants
molt brillants
en alguns aspectes
alarmants
alarmants
i molt alarmants
i a partir d'aquí
hem arribat
a una situació
d'una por
generalitzada
por
por a pensar
por a ser lliure
por a dir les coses
pel seu nom
hi ha un replegament
alarmant
molt alarmant
de les posicions
per poder salvar
el que es pot
d'aquest desastre
i anar pel món així
és un desastre pitjor
perquè com es pot pensar
des del poder
i des de la por
així és impossible
pensar
un any
que ho pot fer
és repetir
el que ja s'ha dit
el que cal dir
però pensar
amb una certa
originalitat
i amb una certa
valentia
que tampoc es necessita
que tanta
no?
d'altra banda
voldria dir
un altre aspecte
que sobretot
ho accentuo
en el volum
nové
quan parlo
en aquest títol
una mica
m'apenso
prou
sugeridor
de la mort
de Déu
a la discreta
elegància
del ressuscitat
parlo
d'una sèrie
de conversions
que hi va haver
sobretot a França
en els anys 30
que va ser
una conversió
d'una gent
que èticament
era immillorable
ideològicament
cada un pensava
com volia
però va ser
una conversió
estètica
ara en veure
aquesta mica
de bellesa
o aquest punt
de bellesa
que hi ha
en el pensament
cristià
i es van quedar
fascinats
d'aquesta bellesa
si alguna cosa
jo voldria dir
a la gent d'avui
és que
miressin
de deixar-se
fascinar
per aquesta
humil
discreta
elegància
de la ressuscitat
amb aquestes reflexions
ens quedem
el teòleg Josep Gil
presenta aquest vespre
aquests quatre volums
dels deu
que conforma
aquesta col·lecció
titulada
Història del pensament
cristià
ho farà
dos quarts
d'avui del vespre
al Museu d'Art Modern
com deia ell abans
la presentació
anirà a càrrec
del doctor
Joan Martí Castell
el que va ser
primer rector
de la Universitat
Rovira
i Virgili
mossèn Josep Gil
moltes gràcies
gràcies per les seves reflexions
encara que hagin estat
sintètiques
en fi
qui vulgui
interessar-se més
gràcies
ja sap que té a l'abast
aquests quatre volums
hi ha altres
quants
dos més
que ja es van publicar
l'any passat
i un altre
tenim sis, set a punt
i els tres que quedaran
pels propers mesos
mossèn Josep Gil
moltes gràcies
a vosaltres
molta sort
adeu-sia
bon dia
gràcies