Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Be胡mail i Gònier!
Uma mo acts básica d'aquest tractat és la supervivència infantil.
Dic això perquè el motiu de...
Bé!
La recaptació d'aquest partit anirà destined de projecte de...
Bé!
Els programes que té encetats a tot el món de superviència infantil.
Llavors".
Com treballa UNICEF?
Treball amb el terreny en programes, llavors la financiació bé...
Si o bé, per donatius de la gent, del govern,
i també d'actes especials com aquest d'aquesta tarda,
perquè no tots són grans donatius que faci la gent.
Vull dir, si ha de dir a la gent, Tarragona és solidària,
ho ha demostrat al cap de molts anys,
i amb un petit donatiu la gent pot fer moltíssim,
perquè arriba tot íntegra.
Llavors, un dels principals esdeveniments esportius
que tenim aquí a Tarragona és el partit aquest solidari
de la CBT i el Nàstic,
que una vez más, Fede, muchísimas gracias por esto,
porque si no fuera por ti, nosotros somos, bueno,
no podríamos hacerlo, y tú lo sabes.
Mil gracias de parte de todos.
I, bueno, doncs, encoratgem la gent que vinguin,
perquè és un partit, ara...
Jo és que el tema del partit prefereixo que ho expliquei ell,
perquè és qui ho organitza.
És el diante.
Encara que ho sabem tots, deixem...
Sí, sí, sí.
És el nou bé, eh?
El nou bé, la noua edició.
Fa nou anys ja que estem sols.
Allí dos pintors.
A Torra d'Embarra, un estiu.
Era, estava de moda, l'equip de futbol de TV3,
doncs estava molt important.
I jo tinc amics també a la TV3,
i vam fer, com Carles Francino exactament,
vam muntar, en principi sí que no,
que sí que no, però va sortir molt bé.
Va fer, entonces, molt diferent,
no en el gimnàstic, sinó jugadors veterans,
de Barcelona, espanyol,
gimnàstic de Tarragona,
amb polítiques i autoritats.
Molt bé, va ser molt bé.
També per finalitats a Prounicef, també, eh?
Sí, exactament.
Tot ha començat així.
I els jugadors, pràcticament,
jo recordo que van vindre,
doncs, el Pitx Alonso,
el Víctor Muñoz,
el Zubidia,
estuvo busquet el padre de l'actual,
el Barça,
després també l'Angoy,
bé, molt bé.
I va resultar perfectament,
era una,
algo van vindre en contra,
que va ser pràcticament,
a veure, els meus sogres,
em veu dir que vivim,
en Tarragona vivim,
en el Rubel de l'Ou i Tarragó.
Aquell dia,
va ser un duminja del mes d'octubre,
fred,
Siberia.
Aigua,
aigua,
alerta roja.
Al ben,
bé, tots els elements en contra nostres.
En contra, sí.
El nostre va ser molt interessant,
bé,
tothom va arribar,
va haver detalles molt importants,
per exemple,
un detall,
el dissat anterior,
unes hores abans,
van fer una retransmissió
del partit de fútbol
des de la Coruña.
I estaven parlant,
el Pitx Alonso
i un altre jugador de la TV3,
jo a la meva dona li vaig dir,
mira,
aquestes senyres no vindran,
da mal al migdia,
pues van vindre,
van jugar el partit.
Bé, molt bé,
va fer una recapitació
molt,
molt interessant,
molt important,
i d'aquí va sortir
després lo del pabelló.
Al pabelló,
claro,
després de aquells,
aquells elements desencadenades
contra tots uns altres,
algú em va dir,
un poc así,
un poc en sorna,
no tenies a Tarragona
un pabelló?
Un sostre, no?
pues digo,
no,
no teniu,
tenimos tres.
I automàticament
vam començar
en el pabelló,
lo fem
per el tempo de Nadal,
hay que,
l'agradeciment importantíssim
a los equips,
perquè avui mateix,
avui mateix,
tornen
los de l'equipo
del dinàstic,
si,
estan en plena ara,
si,
tornen
el matí
i a la tarda
i no falta ningú,
inclús
o los lesionats
han arribat
al partit.
Després,
el CBT
ara és el bàsquet
a Tarragona
2017,
pràcticament
un partit
del dia 30
i després,
el dia siguiente,
marxa a Canàries,
fan dos partits
a les Palmes
del Tenerife,
o sea,
realmente,
hi ha algo important
que no me agradaria
olvidarme,
los jugadores
del nàstic,
tot,
paguen
la seva localidad.
Sí,
se senta
la seva
va començar
això
quan era el capità
el jugador
que se n'hava
Codina,
després
con Pinilla
i ara
a part del Mingo
per la bal,
o sea,
és molt important
que la gent
sepa això,
que pràcticament
els jugadors
del nàstic
tots
ells mateixos
una entrada
per al seu partit.
Molt bé,
escolta,
i qui tindrem
jugant
aquest vespre?
Això és a partir
de les 7
a les 7
a les 7
què passarà?
Que els jugadors
del nàstic
jugaran a bàsquet
i els de bàsquet
a futbol?
A veure,
això és una institució,
la gent
ho passa molt bé
i els mateixos jugadors
ho fa molt bé.
Fan dos partits,
els petitons
del bàsquet
contra els grans
del futbol,
un partit de bàsquet,
que la diferència
és abismal,
que el resultat
també
és abismal.
i una segona part
que és fer
el contrari,
fent un partit
de futbol
sala
amb jugadors
de futbol
contra el CBT.
Així,
clar,
rep tothom.
Sí,
i normalment
és molt agradable,
la gent
ha passat molt bé
i una cosa
més important,
que arriben
totes les autoritats
de Tarragona,
pràcticament
ningú
deixa del partit.
També
l'alcalde
em va dir,
el que diu
l'amigo Ballesteros,
va dir,
això és una institució
a Tarragona.
allà.
Sí,
és una clàssica
a Tarragona.
A mi
és un partit
que li tinc
un gran carinyo.
S'entot,
suposo que deu passar
que autoritats
o persones
que no poden venir
és igual,
compren igualment
la localitat,
no?
Sí,
també.
Fila zero.
Això,
això,
explica com
això del Fila zero.
Però a més a més
vull fer l'incís
que busquem
l'equilibri
amb el partit.
És a dir,
que quan es juga
la part de futbol,
cada gol
val per sis punts.
Clar,
perquè no quedi
perquè estigui equilibrat
ja que
si no els jugadors
de bàsquet
tindrien
molt més avantatge
perquè cada
insistentament
fer els tres punts
sumarien molt.
Com vau quedar l'any passat?
Que us en recordeu?
Com va anar l'any passat?
L'any passat
vam guanyar els de bàsquet.
Però...
Pràcticament
tothom quedava content.
Fa dos anys
aproximadament
que hi havia
una gran diferència,
va haver-ho,
una gran diferència
i un jugador
va...
i va canviar
el marcador.
Sí,
va fer un lloc de trampa.
una mica de trampa,
però bueno.
Va fer una mica de trampa.
Quedem tots molt contents.
Efectivament.
Però tal com hem dit abans,
Tarragona és molt solidari.
Molt solidari,
hi ha molt bon ambient,
és una destabilitat
per tota la família.
Quanta gent?
complim el que no és la canalla.
Complim el que no és la canalla.
Ah, bueno,
clar,
per tota la família.
Per tota la família,
sí,
sí,
és un dia de festa.
Va fer una pregunta,
em sembla que va fer una pregunta
molt important,
que us dones tu mateixa.
Les autoritats,
que ja estan en la seva localitat,
en la taquilla
passen totes.
Sí, sí,
tots passen per la taquilla
i pagant igualment la localitat
i això també és molt important de dir-ho
i és que és el que volem dir
i encoratjar la gent
que sàpiguen
que amb un donatiu
del que és l'entrada
es poden fer moltes coses.
Penseu que l'entrada
simplement és gairebé simbòlica,
són 5 euros.
Són 5 euros,
la mateixa quantitat és de fauna.
I a més a més,
amb l'entrada sortigem.
Sí, ara mateix.
La solidaritat també entra
en que tenim 19 samarretes
d'equips de futbol,
tant de primera, de segona
com de tercera divisió.
Sí, sí.
Tenim 6 pilotes de futbol,
tenim entrades
per anar al Port Aventura,
és a dir,
que amb el donatiu
d'aquests 5 euros,
a més a més,
es participa en tot aquest sorteig.
Sí.
A la mitja part,
m'està ensenyant el Frederic
que s'assorteixen aquests regals.
Per cert, els nens
tenen entrada gratuïta?
Sí, sí, sí.
I amb totes aquestes facilitats
ja recolliu prou diners?
Sí, sí, sí.
A veure, escolta,
això no és el partit
de los amigos de Casillas
i del Cidán,
per exemple,
o del Cidán.
És millor,
és molt millor.
Molt més més humils,
però no està bé.
Però igualment important,
igualment important,
perquè és que jo insisteixo
en això,
que amb els donatius aquests
es pot fer moltíssima feina
i és sobretot fomentar
l'esperit solidari de la gent,
que estem a Nadal,
que Nadal és solidaritat
i que estem parlant
de no regals
ni coses superfles,
és que és coses bàsiques
com programes de supervivència
que és perquè encara,
tot i que s'ha fet molta fe
en els últims 20 anys,
però encara a l'any
es moren 8 milions de nens al món.
És clar,
estem parlant dels drets.
Són unes xifres
que s'esgarrifen.
Estem parlant
d'aquest tractat
dels drets
de la infància
que existeix,
ratificat i tot,
però en definitiva
estem parlant
de lluitar directament
contra la mortalitat infantil.
No hi ha
que els nens puguin jugar,
que no hagin de treballar,
no,
que no es morin directament.
És aigua,
són vacunes,
suplements alimentaris,
vull dir,
és que és tot el bàsic,
bàsic, bàsic.
Són petits grans de sorra,
evidentment,
a UNICEF no veu només d'això,
es financia...
Sí,
el que veia
de donatius dels governs,
d'empreses,
però també,
doncs,
de venda de productes,
d'UNICEF,
que hem estat aquí
a l'estàndula de la Rambla
com cada any.
Molt bé.
També d'aportacions de socis,
que es vulgui fer soci,
doncs,
també poden fer
unes aportacions mensuals
o anuals,
i a banda,
els actes especials
com coses d'aquestes
que ens organitza
el doctor Adán.
Jaume,
i on treballa,
bàsicament,
UNICEF?
En quins països
està fent campanya?
UNICEF està en 158 països
i està organitzat
de tal manera
que permet això,
permet projectes
adequats
a les necessitats
de cada un d'aquests països.
Nosaltres,
enguany,
hem considerat
que la supervivència infantil,
més d'un terç
dels nens i nenes
que moren
abans del primer any,
és a causa
que no tenen
els serveis bàsics
ni tenen les medicines bàsiques.
Sí,
són causes evitables.
Sí.
Amb cada una
de les aportacions
podem salvar
molts nens i nenes
que no tenen aquesta assistència,
no tenen un mínim
d'assistència
que es pot fer
amb ben pocs diners
individualment.
A més,
estem parlant
no només
d'enviar
aliments
o productes
de primera necessitat,
sinó de fer projectes
de desenvolupament.
Sí,
exacte.
Importantíssim
és la vacunació.
Clar,
sí.
Els nens,
pràcticament,
durant molts anys,
estan sense vacunar
les malalties pròpies
de la infància
i avui,
per exemple,
estan
molt important
que estan vacunats
gràcies a aquestes aportacions.
Però d'anar
en sap un ratet d'això,
no?
D'infància?
Una miqueta.
Una miqueta.
Bueno,
perquè a part,
a part,
és que és la meva vocació,
és una,
és com,
no sé,
la meva pediatria
no ha sigut per més,
és per vocació,
és un sentiment
de tota la vida.
Doctor Adan
de ser,
és pediatra,
baix,
és pediatra
i molts assistents.
Doctor Adan,
doctor Adan,
tothom el tracta molt de carinyo
i molt de respecte.
quan demanés i vam dir,
vols ser pediatra,
vols ser metge de nens.
Perquè pediatra
encara no se sabia dir.
No ho sé,
escolta,
què més podem dir
per engrescar la gent
que jo crec que...
Doncs això,
que vinguin,
que és un acte familiar,
que s'ho passaran molt bé
i que pensin
que amb aquest donatiu
que faran a la guixeta
de comprant l'entrada,
doncs ens ajudaran
perquè un dels objectius
del mil·lenni d'UNICEF
és el 2015,
doncs disminuir
en dos terços
la mortalitat infantil
i no ho podem fer
sense l'ajut de tothom.
Ja ho m'explica una mica.
A més a més,
pensem que s'ho passaran molt bé
perquè veuran bon futbol
i veuran bon basca.
Bon basca,
home, segur.
És molt divertit.
És un ambient molt bonic, eh?
Sí.
Únicament té una numeració.
Sí.
Perquè al mes
es fan un sorteig.
Sí, sí.
A veure,
aquest anem sembla
que tinguin unes 20
samarretes de futbol.
Concretament hi ha 19 samarretes,
hi ha 6 pilotes de futbol
que a més a més
algunes estan signades
pels jugadors
de primera i segona divisió.
Tenim també
passes,
invitacions
de Port Aventura
i que tot això
se sortejarà.
hi ha molts regals.
Això també
se dona una mica més
d'elicient.
I sobretot
que és un dia això,
amb família
i amb amics
i molt bon ambient.
Jo suposo
que també és el típic
partit o espai
en què entres,
estàs un ratet assegut,
t'aixeca, surts,
tornes a entrar, no?
Sí, sí, sí.
Jo m'agradaria moltíssim
perquè és que és una obligació
quasi moral
parlar d'una dona.
D'una dona a Tarragona
és una dona molt ja major,
un mas gran.
El seu marit
era un estiquero impresionant,
el senyor Matías,
del Serrallo,
ja que aquesta dona
tot l'any
se passa
a fer
unes mantetes.
Sí, sí, sí,
és veritat?
Què és això?
Sí,
explícate tú.
Bueno, sí,
que hacía
com unes bufandes,
unes mantes.
Unes mantes
del Nàstic
o del CVT.
Com uns chars
de llana.
Sí.
Sí,
unes bufandes.
Unes bufandes,
però grans,
aquelles cabrigan.
es fa en punt,
no sé,
es pega a això.
Sí, sí,
i té, per exemple,
els colors blau i blanc
del CVT
i vermell i blanc
del Nàstic.
Va posar el seu escut
en cada un,
però això
ja hi va tres anys,
pràcticament,
que és una dona
que ja passarà
amb sus mantetes.
Sí, sí.
Le fa un regalo
per ser al president
del CVT
o al president,
per exemple,
del Nàstic
o a l'alcalde.
Però quan va acabar?
A partir de demà
començarà.
Comença a fer més mantetes.
Molt bé.
Per això,
les ven també allà?
No, no, no.
Les donen.
Les donen.
Per aquest acte especial.
Per aquest acte especial.
Perquè és una dona
que realment
és, no sé,
és la que m'ha fet.
És una gran col·laboradora
també.
La més important
i la més gran col·laboradora
que tenim.
Enguany no hi som a temps ja.
Però l'any que ve
pensem i truquem l'home.
Quan fem entrevista,
que tornarem a fer entrevista
l'any que ve.
O que vingui
o la truquem per telèfon.
Enguany, llàstima
que ja no hi som a temps.
Jo parlo amb ella,
però farà molta, molta il·lusió.
Fem una porra, va.
És que hi ha moltes anècdotes.
Fem una porra
pel partit de bàsquet
i de...
Empate.
Empate, empate, empate.
Ja arriba l'et...
Digues, digues,
empat a 104.
104, 104, 5, 4.
Això són molts gols, eh?
Són molts gols.
Molts, molts gols.
És que la salsa del futbol
i del bàsquet
és precisament
que hi hagi forces punts, no?
Per tant,
el que volem és això,
que també el públic
disfruti força
veient forces gols
i forces insistentes.
clar, suposo que la gent
ve amb maestris
per animar,
per fer-se gols.
Clar, sí, sí,
és un ambient de veritat
que és molt bonic, eh?
És que cal dir
que els jugadors
s'ho prenen seriosos.
Hombre, sí, sí,
no sóc que ho vagin a fer.
No és una cosa
de festa major,
sinó que s'ha de guanyar.
És en sèrio.
Tant un equip
com l'altre
pretén guanyar.
És una assistència
important de gent, eh?
L'an passat
va semblar
que van arribar a mil persones.
Mil persones
i quantes n'hi caven?
Jo és que ho vull amplir, això.
1.500, m'assembla.
Escolta, és molt...
Ah, doncs vinga,
ens solta el tu.
1.500, 1.600,
però 1.600 segur, eh?
Molt bé.
O sigui,
l'an passat
van passar de les 1.000, eh?
A veure,
la gent va molt contenta,
molt contenta
i s'ho passa molt bé.
Sí, sí, sí.
I també cal dir
que amb la fila 0
s'obté més de les 1.000 entrades,
és a dir,
més de les 1.000 invitacions.
Ja, reflectació,
sí, sí, és important.
I sobretot,
doncs això,
jo volia reiterar
el nostre agraïment
en nom d'UNICEF,
del Nàstic,
del Tarragona Basquet 2007
i sobretot
de l'alma
d'este acte especial,
tan especial
para todos nosotros,
al doctor Adán,
que sinés,
de verdad,
que no sería possible,
Jaume,
en nom de la Junta
i de tots nosaltres.
És l'ànima del Partit.
És que és la meva obligació.
Sí, és que ara ja no pots parar.
Vas començar
i ja l'esliat.
Ara ja no pots parar.
Ja et deuen trucar tu,
no, allò?
Sí.
Fede,
què fem enguany?
Fem-ho o no fem?
Escolta,
una anedota.
A veure,
jo sempre,
vaig nombrar sempre
a la senyora
Lidia de Matías,
però
nunca oblidaré
a un gran senyor,
un gran amic meu,
un amic de tots,
que era José Luis Navarro,
del porc.
Este home era una gran persona
i quan jo arribava,
no pedim dins dins,
no pedim dins,
no pedim dins,
no pedim dins dins,
no pedim dins dins,
no pedim dins dins.
Vendim dins dins.
Quan arribava,
ell era molt seriós,
molt macos,
haia,
a veure,
Frederic,
què t'he que fer
i què t'he que dins?
Sí.
I aquí estan,
encara tinc una dona,
també,
quan me llego,
dice,
arriba Navidad,
el torrón
i el doctor Adán.
Estàs integrat
a la part de Nadal.
Ja tenim quatre anys,
escoltes.
Sí,
home,
és que darrere d'aquest
esdeveniment
hi ha moltes trucades,
molts contactes,
moltes visites,
és que no és fàcil.
És molt agradable,
però s'ha de passar
més de la satisfacció
que ningú,
que no.
Algú t'hi diu,
escoltes,
aquesta és una mica,
no et preocupis,
però decir,
no,
mai.
Cal agrair la col·laboració
de tots,
perquè a més a més
tant els àrbitres
com el propi locutor
in situ.
El personal d'allà,
del clars de Vallès-Senault.
Tothom col·labora
i col·labora
molt desinteressant.
L'àrbitre és molt bé,
moltes gràcies
per recordar-ho.
A la Federació de Bàsquet
cada any envia
una parella
d'àbitres,
federat
per al partit.
I l'àrbitre
que tenim
en futbol
és el senyor
síndic
de Tarragona.
Sí, sí, eh?
Que a més a més
està col·legiat.
Fan la vista grossa
els àrbitres
en aquest partit?
No,
és tot molt riu,
no?
Bueno,
no són polèmics,
no?
No, és que no hi ha
ni...
Tampoc no hi ha.
No han sortit corrent
ningú, no?
No, no, no.
A veure...
La Federació de Bàsquet
se porta molt bé.
Moltíssimes gràcies
per el nom de l'Icef.
El senyor
síndic de Tarragona
ha portat moltíssimes gràcies.
A més a més
m'emporta els balons.
També?
Sí, perquè sabe que
no tinc balons
no em porten els balons.
Tothom aporta
el seu granat de sorra.
Recordeu,
n'hem parlat ampliament,
és sobradament conegut,
però cal recordar
i continuar col·laborant
perquè això arribi
l'any que ve
a la desena edició
que farem festa grossa.
Partit solidari,
partit de futbol
i de bàsquet
a favor
de les mil campanyes
que té Unicef
per paliar
o per erradicar,
si poden,
la mortalitat infantil
arreu del món.
Això serà
aquest vespre
a partir de les 7
al pavelló municipal
del Serrallo.
Jo em quedo
amb aquesta idea
que ens deia l'Helena.
Diu, és que el donatiu
són 5 euros,
l'entrada són 5 euros,
que hi pugueu anar o no,
5 euros.
és el que val un tallat
i un croissant gairebé
i el bo que podeu fer
en qüestió d'això,
de criatures
en alguns països
que no poden
ni menjar
ni curar-se
de les malalties.
Digui'm.
El nen és gratuït.
Sí, els nens,
a més, són gratuïts.
Són els nens,
l'adult,
com a col·laboració,
com a un andoratiu,
són 5 euros.
La mateixa quantitat
de l'any 2010.
Sí, no ha pujat, eh?
Sí, sí, no, no.
No ha pujat.
Però és anticrisi.
A veure, és una...
Bueno, perquè és el que diem,
no, perquè qualsevol coseta
ja ajuda.
Sí, sí, sí.
Tot és importantíssim.
És una cosa significativa,
pràcticament no...
Avui hem tornat a parlar
un any més, eh?
D'aquest Partit Solidari
ho hem fet amb Elena de la Muga,
vocal de la Junta d'UNICEF
a Tarragona.
Moltes gràcies, Elena.
També ens ha acompanyat
el tresorer,
el Jaume Grau.
Moltes gràcies.
I l'ànima de tot plegat,
el Frederic Adán,
el doctor Adán,
que esperem que l'any que ve
ens tornarem a tenir aquí.
Sí, Déu vol.
I moltíssimes gràcies a vosaltres.
Moltes gràcies.
Gràcies.