Falten quatre minuts per arribar al punt horari de tres quarts d'una del migdia.
Tornem a sortir a l'exterior.
Tenim la unitat mòbil aquest migdia al Palau de la Diputació de Tarragona,
on s'estan ultimant els preparatius a cara al cicle de conferències de muntanya
que arrenca demà dijous i que inclou també una exposició
que es podrà veure a la pròpia Diputació.
Una iniciativa del Club Alpi K2 i de l'alpinista tarragoní Òscar Cadiac.
Tornem a l'exterior, al carrer, a la Diputació.
Joan Maria Bertran, Josep Ardila, bon dia.
Bon dia, Ricard.
A punt el cicle perquè comenci demà dijous?
A punt, a punt.
Estem, de fet, just al pati del Palau de la Diputació de Tarragona
perquè just demà a la tarda s'inaugura aquesta exposició i aquestes xerrades,
aquest cicle de xerrades en guany ja a la quarta edició
i demà amb l'alpinista Araceli Sagarra
que obrirà aquest cicle de conferències de muntanya
que organitzen, com deies, des de la Diputació de Tarragona
i des del Club Alpi K2.
I hem vingut des d'aquí perquè, vaja, ens van dir...
Estem acabant de muntar aquesta exposició
i, de fet, l'estaven acabant de muntar just quan hem arribat,
ara ja està gairebé enllestida.
I per parlar-ne, per parlar d'aquestes xerrades,
ens acompanyen l'Òscar Cadia,
i ja conegut per tots l'alpinista tarragoní.
Òscar, bon dia.
Què tal? Bon dia, com esteu?
I també ens acompanya el Pere Sales,
que ell és el president del Club Alpi K2.
Pere, bon dia.
Pau, Pau, Pau, Pau Sales.
Ai, Pau, perdona, Pau, Pau, Pau Sales, perdona, Pau, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Pau Sales i l'Òscar Cadia, que ens acompanyen aquest matí.
És ja la quarta edició d'aquestes xerrades, Pau,
amb aquest objectiu, m'imagino,
de tancar aquesta celebració dels 25 anys del primer sense l'Averest.
Doncs sí, jo crec que era de justícia
que aquest 25è aniversari,
a més, tenint aquí a l'Òscar,
aquí a Tarragoní,
siguent el vicepresident del Club
i fundador del Club Alpi K2,
es fes un acte,
i aquest acte, l'acte de Cluenda,
jo crec que té molt de mèrit.
S'han fet actes per tot Catalunya.
TV3 va recolzar uns actes a l'estiu,
el mateix dia que es va fer el 25è aniversari,
es va anar per tot el Pirineu
i es van fer tots els cims més emblemàtics del Pirineu,
es van fer 25 cims,
i jo crec que ens tocava aquest tort
de fer la Cluenda aquí a la Diputació.
I tindrem tres xerrades d'excepció, eh?
Tres xerrades increïbles amb l'Araceli Segarra.
De fet, han volgut juntar amb gran esforç
tres pioners,
tres pioners de l'Everest.
L'Araceli Segarra,
que va ser la primera dona catalana i espanyola
a assolir el cim,
que tots coneixeran
perquè es va fer la pel·lícula en gran gegantina d'Imax.
És una persona que està admirada per tot el món,
que ha anat propagant la seva catenalitat
i la seva aventura i esforç a la muntanya.
Després, el Josep Manel en grada,
que és una fita,
un referent,
perquè ell va ser el muntanyen que va assolir el primer 8.000 espanyol verge,
a més, per primera vegada el feia ell,
el que va modificar i va crear pràcticament l'estil alpí amb els cims,
o sigui, amb lleugers d'atac i una gran persona.
Tot i que amb la seva edat,
que té més de 70 anys,
encara està al peu del canó,
fent aventures i serà un honor tindre-la aquí.
I després és l'Òscar.
L'Òscar, molt conegut per nosaltres,
però que realment,
ell ha acceptat un repte que jo sempre l'he anat perseguint,
que expliqués realment el misteri dels esgraons de l'Everets.
L'Everets té uns esgraons situats en una alçada considerable,
més de 8.000 metres, molt difícils.
Ell va passar a l'esgraó més difícil de l'Everets
en solitari i en lliure,
la primera persona al món que ho va fer,
i realment ell ens descobrirà aquest enigma,
crec que val la pena.
Això serà una mica el veïmotiv.
Òscar, de la teva conferència.
Bé, jo en primer lloc,
sentir-me molt còmode i molt a gust
i agrair a la Diputació aquesta gentilesa
d'una vegada més tenir aquest marc,
que és el pati del Palau de la Diputació,
per poder fer de cap davantera en aquestes jornades
i aprofitar una oportunitat així
que, a més a més,
poder presentar l'exposició
amb una cinquantena de fotografies inèdites,
inèdites,
bueno, inèdites,
fotografies que ja han estat publicades,
però fotografies escollides,
una mica d'aquest tema especialitzat
des dels inicis de la descoberta d'aquesta muntanya,
de l'època del Mallory,
seguint per lo del Hillary,
que realment va ser el primer home
que va pujar i va baixar,
i avui en dia ja ha desaparegut,
però totes aquestes experiències viscudes
arrel també de la primera essencial meva
de l'any 85 i la de l'any 93,
amb dues sense oxigen artificial,
i jo crec que capta una mica l'atenció
d'aquests llargs 25 anys,
perquè la trajectòria de l'escoberta de l'Averès
amb mi va començar una miqueta abans,
ja al final dels anys 81,
i aleshores reflectiu en una sèrie de conferències
que puguin donar la seva visió,
tant com és l'Arceli Sagarra,
com la primera espanyola, la primera catalana,
que jo crec que ens pot explicar també
com va ser la seva experiència,
i després en Josep Manuel Anglada,
que ell també van participar conjuntament l'any 82
amb un dels primers intents catalans
de la muntanya més alta de la terra,
i ell sent un dels pioners,
com ha dit en Pau Lluís Sales,
de l'alpinisme a casa nostra,
que ell ens farà viure i reflectir
com van ser els seus inicis,
com va ser aquesta trajectòria,
el primer 8.000 català que es va fer,
que va ser l'any 1974,
va ser a l'Anapurna Oriental,
i finalment jo faré la cloenda el dia 24,
amb la xerrada,
com comenta el president del Club Alpicadors,
en Pau, que parlaré d'aquests enigmes.
Per mi, la muntanya i en si,
sempre ha sigut el meu motor,
però el tema de l'Everest,
sí, és veritat que té dos graons,
bé, té diversos graons,
però els importants són el segon esgraó,
per la ruta nord,
i el Hillary Step,
que és el graó que hi ha per la banda surt,
i jo crec que aquests són els punts
en què les expedicions es quedaven aturades
quan arribaven a aquest punt,
i jo intentaré desvetllar,
o per almenys explicar l'experiència que jo vaig viure,
quan ho vaig fer i com ho vaig fer,
i amb tot pèls i senyals a poder ser, no?
Jo penso que pot ser emotiu,
per la gent que li interessin aquests temes,
ja que l'Everest sempre ha sigut un punt d'interès,
doncs, inclús per als profans de la muntanya,
només cal dir que quan es va trobar el cos
d'en George Mallory,
que es va trobar l'any 99,
a la Gran Bretanya es van publicar cinc llibres,
gairebé tots cinc han sigut best-sellers,
i així és una fita molt important.
Comentaves això, d'aquests enigmes
que comentaràs a la teva exposició,
a la teva conferència.
Té molts enigmes, la muntanya?
Bé, la muntanya sempre és un procés d'aprenentatge
que et requereix que constantment estiguis evolucionant,
i jo ara ho comentava amb un altre dels companys
que volia fer uns escrits, també,
que aquest procés comença des de jove, aficionant,
i no necessàriament tothom ha pogut començar de jove,
però jo penso que el procés s'ha de fer una mica esgraonadament,
i la muntanya requereix de disciplina,
descobrir una mica que tu t'enfrontes amb un medi natural
que hi ha canvis sotats de temperatura,
de condicions de la mateixa muntanya,
amb neu, amb sec, amb freds,
i tot això ho vas descobrint,
i a mirar que també vas adquirint experiència
amb les alçades que afrontes.
Això és el que sempre hi ha el resum,
és el que m'ha portat a fer l'Everest,
i no he anat de cop i volta a l'Everest,
sinó que l'enigma en si és que des de jovement
m'hi aficiono, i vaig continuant i progressant,
i finalment un dia puc aconseguir aquest somni,
que era pujar al cim més alt de la terra.
Vosaltres com recordeu aquella primera vegada
que es va pujar a l'Everest,
o quin impacte creieu que va tenir aquell primer ascens a l'Everest?
Home, jo diria, clar,
t'has de remuntar 25 anys enrere,
són ja quasi 26,
per tot el Montanyenc va ser un orgull,
i va ser...
Ara ens preguntaven,
aquest company vostre que vol fer uns escrits,
que si realment havia motivat
i havia engrescat a la gent als clubs.
Jo diria que no tant,
però sí un orgull,
la satisfacció que un català assolís un cim,
jo sempre defineixo la muntanya com a escola de vida,
i això potser ens va enfortir,
amb el caràcter català que som molt nostres,
i que volem que se'ns respecti,
penseu una cosa,
és dels primers actes que un català
va assolir una fita molt alta,
el cim de la terra,
i que va posar la senyera a dalt,
i va dir, vi, visca Catalunya.
Jo crec que això és molt important.
I Òscar, com ho recorda, això?
Bé, és un moment molt dolç,
d'una etapa important de la meva vida,
també va ser important per mi,
que no deixaré de dir-ho mai,
que pràcticament a les mateixes hores
va néixer la meva filla,
i aleshores per mi té com un doble sentit.
Però per mi és tan important una cosa com l'altra,
encara que és més important el naixement de la meva filla,
però per això ho ressalto en aquell moment.
Llavors, clar,
tot aquest cúmul d'experiències
és un moment dolç de la meva vida,
i que ara se m'ha brindat aquesta oportunitat
que 25 anys després hi hagi aquesta difusió,
senyal que la gent ho va viure
també d'una manera,
com es referia en Pau,
que 25 anys després
és un motiu encara de joia
que tothom recorda,
que tothom guarda aquell pòster a casa seva
o aquell adhesiu,
o recorda aquelles paraules,
i aquestes paraules van quedar gravades
amb la ment de molts dels seguidors,
i va ser d'un gran entusiasme,
d'un gran efecte,
i senyal que la gent te sents volgut
aquí a casa teva,
i tothom que ens segueix.
Llavors, tampoc es tracta d'enterrar-ho,
tampoc es tracta de desmesurar-ho,
però sí que aquesta efemèride de fa 25 anys,
per què no mostrar-la,
i com no, a la ciutat de Tarragona,
que fins ara tampoc havíem fet
un manifest d'aquest caire,
i ja que la Diputació
ens vingui d'aquesta oportunitat,
doncs la pugueu fer aquí,
és per nosaltres una excel·lència.
Com dèiem, hi haurà aquestes diverses xerrades
aquí al Palau de la Diputació,
però a banda hi ha l'exposició que els dèiem
que estaven acabant de muntar.
Què és el que podrem veure en aquesta exposició?
Aquí hi ha un recull,
perquè, com tot,
has de partir una miqueta des de la base,
i un recull de tot el que van ser els primers intents catalans,
que van començar l'any 82,
des del Centre Excursionista de Catalunya,
que en l'expedició, que jo ja vaig participar,
per l'Esta Ouest,
que era una de les rutes més difícils,
però, si més no, ens remuntem als inicis
de la mateixa muntanya en si,
i els primers exploradors, que van ser els britànics,
encapçalats per un dels que va participar
amb els tres intents de l'any 22, 23 i...
21, 22 i 24,
que va ser en George Mallory,
i aquí, doncs,
hem fet un recull,
un puzzle de fotografies,
després hem posat fotografies,
també, de la reconstrucció històrica
que vam fer amb la televisió espanyola,
l'any 2000,
i després, també,
un altre puzzle del primer ascensionista,
que, sapiguem,
perquè en George Mallory va desaparèixer,
va quedar en la muntanya,
del primer ascensionista,
que és Sir Henmund Hillary,
que va pujar i va baixar.
Avui en dia ja ha mort,
va morir l'any 2008,
i, llavors,
també tenim algunes visuals fantàstiques
des del cim de l'Everest,
de 360 graus,
reculls del Nacional Geogràfic,
que es feia en ressò de la història,
en Hillary,
quan va ser cap honorífic de la nostra expedició,
l'any 93,
el motiu de la segona ascensió meva,
que va pujar sense oxigen artificial,
algunes fotografies de la NASA,
alguns efectes que produeix la muntanya
quan estàs a les alçades,
com l'aspecte de Brocken,
i tal,
i algunes fotos aèries molt impressionants,
en blanc i negre de l'època.
Llavors,
el recull de la primera ascensió
i dels intents,
totes unes seqüències
que estan il·lustrades amb els seus peus,
les fotos que fan,
que emmarquen el primer
Everest català,
del 28 d'agost de 1985,
inclús amb un diploma dels xinesos,
perquè recordeu que jo hi vaig haver d'anar per a Xina,
el que era el Tíbet,
el que era el Tíbet invadit per la Xina,
i després ja passem
a unes altres imatges bastant inèdites
de la muntanya i espectaculars,
amb fotografies amb teleobjectiu,
de diferents vessants,
que ens mostren una mica els efectes climatològics,
el vent,
els núvols,
i la darrera ascensió que vam fer l'any 93
amb gas natural,
que era motiu de l'expedició
dirigida per Siremon Hillary,
cap honorífic de l'expedició,
i que tenia motiu ecològic.
I també unes fotos d'anúncia
de com aquesta...
Doncs, bueno,
nosaltres que hem difós
i que hem fet proselitisme de la muntanya
i de les expedicions,
ens hem trobat que també
hem sigut també dels primers
a embrutar la muntanya,
però si més no,
hem fet expedicions
amb motiu de neteja
i de recollir aquestes deixalles
que anem creant el mateix món.
Els penyistes ja és una cosa mundial,
vull dir que...
que, bueno, tot això es veurà reflectit aquí
i es veurà gornit
per les conferències
que faran aquests tres ponents
que tots tres han viscut
diferents experiències en l'Everès, no?
La primera serà demà, eh?
Demà a les 8?
Demà a les 8 és la inauguració oficial,
la presidirà el president de la Diputació
i també, clar,
com no ho deia la Araceli Segarra,
estarà per fer la seva interessant conferència,
que ha demostrat molt d'interès
pel Tarragoni,
de veure aquesta escaladora catalana
i esperem que, i demanem que tot Tarragona
faci ajut i que vingui perquè crec que val la pena.
Cada any tenim un llenazo, que es diu,
i esperem que aquest any, doncs, serà el mateix, no?
Crec que val la pena,
crec que demostra els companys de la Diputació,
el president sempre queda realment sorprès
de la resposta que sempre tenim
i crec que ho aconseguirem
i encoratjo a tot l'aficionat
que ens vingui a veure.
Serà aquest dijous a les vuit
i els altres propers dijous
a les dos quarts de vuit.
Perfecte, doncs ja ho sabeu, eh?
Demà mateix a les vuit del vespre
al Palau de la Diputació de Tarragona,
aquesta inauguració amb l'exposició
i amb la conferència d'Araceli Segarra.
Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat,
Pau, Òscar,
i que vagi molt bé aquestes xerrades.
Moltes gràcies a vosaltres
i un any més us esperem aquí
en el pati del Palau de la Diputació
demà a les vuit del vespre.
Perfecte, gràcies, bon dia.
Moltíssimes gràcies
i a més agraïdíssim
perquè la vostra ràdio sempre ens recolza
i sempre està amatent.
Doncs ja ho sabeu, eh?
Demà a les vuit no us ho podeu perdre.
La primera de les conferències
d'aquest cicle de conferències de muntanya
a la Diputació organitzat pel CUP El Picador
es enguany com a coventa d'aquests actes
del 25è aniversari
de la primera ascensió catalana a l'Everest.