Ja sabeu que des de fa setmanes a Tarragona es parla molt
del bicentenari, del setge de Tarragona i de la guerra del francès.
Avui mateix nosaltres n'hem parlat, ja fa més d'una hora,
hem anat amb la unitat mòbil a veure aquesta exposició
que s'inaugurava ahir al vespre al tinglado número 1
del moll de costa del port de Tarragona,
una exposició titulada precisament Tarragona
durant la guerra del francès.
I ara aquest episodi històric també torna a estar present en el programa,
però ho volem fer analitzant des del punt de vista de literatura
algunes obres que s'acaben de publicar.
Per exemple, La guerra del francès, La marca del traïdor.
Aquest és el títol de la novel·la que ens presenta
l'escriptor terrení Amando Lacueva
i que ens acompanya aquest migdia aquí als Estudis de Tarragona Ràdio.
Amando Lacueva, bon dia.
Hola, bon dia.
D'on ve aquesta novel·la?
Està feta expressament ara perquè hi ha el bicentenari
de la guerra del francès i aquí a Tarragona se'n parla molt d'això
o la idea de la novel·la ja feia temps que la tenies al cap?
No, la novel·la ja l'he estat treballant durant dos anys
i fins al mes de gener o febrer no sabia que Tarragona
faria algun acte de commemoració del que va ser la guerra del francès.
Llavors sí que és cert que aquests últims mesos,
els primers mesos de l'any, vam córrer una mica amb l'editorial
per poder representar que es va fer l'acte de presentació el dia 31 de març.
La guerra del francès és el títol, però el subtítol és La marca del traïdor.
No sé què pesa més si aquí hi ha el títol o el subtítol,
en el sentit que quin és l'argument, què és el que ens explica aquest llibre?
Sí, la novel·la quan vaig estar investigant tot el tema del que va succeir en aquella època
vaig descobrir moltes traïcions a lo que va passar a la ciutat de Tarragona i els tarragonins.
Aleshores vaig agafar un fil conductor que era tot un tema de trames, de conspiracions
i realment la novel·la explica, amb el taló de fons de lo que va ser la sedi
i l'assalto que va patir la ciutat de Tarragona,
doncs explica una miqueta com se va fraguar tota aquesta conspiració,
novel·ladament, òbviament, amb moltes licències literàries.
És a dir, és una novel·la amb un rerefons històric,
però és una novel·la, una novel·la de ficció.
És una novel·la, els personatges, alguns són de ficció, alguns altres són històrics,
tot el que relato de forma novel·lada té un rigor històric,
encara que pugui semblar que no,
però parlem dins de la novel·la del que va ser la pèrdua del Fuerte de l'Olivo,
com va succeir tot aquest tema,
tot el que va succeir amb el tema del brigadier Pedro Sàlfios
que estava defensant la Raval,
que va marxar, el Comodoro Condrington que estava a les platges hostigant els francesos
i també se va retirar fins al Milagro,
alguns rastrillos que estaven oberts,
emissaris que sortien de Tarragona cap a Constantí
perquè el sujet estava assentat al quartel general,
ho havia assentat a Constantí.
Tot està de forma novel·lada,
però això no és inventat.
Tot aquest tema de trama, de conspiració, de traïció,
és el que jo he tret de les cròniques
i de l'extensa bibliografia que he pogut accedir a ella.
Això vol dir que, clar, prèviament a l'elaboració del llibre,
hi ha hagut aquí una feina de recerca, d'interès per part teva,
d'estudiar aquell episodi històric, no?
Òbviament, el tema d'estudiar ha estat conjuntament
amb el que va ser el desenvolupament de la història.
Però aquesta novel·la, jo podria dir que l'estudi,
m'ha copat un any i mig, pràcticament dos anys d'estudi,
l'he hagut de retocar moltes vegades
perquè a mesura que anaves descobrint coses
tenies que modificar una miqueta el tema que ja havies escrit
fins que al final vaig descobrir fins a 14 o 15 conspiracions
que estan novel·lades, reflectades en el que és la novel·la.
Suposo que aquí, de totes maneres,
hi ha un interès personal teu, m'imagino, per aquella època.
No crec que un faci un llibre sobre aquella època,
sinó que hi ha un interès previ, no?
Unes ganes, una curiositat per conèixer
què va passar a Tarragona ara fa dos segles.
Òbviament és així,
si no, no hagués estat tant de temps estudiant aquest tema.
I a vegada, cada vegada que aprofunditzaves una miqueta més,
llavors l'interès creixia, no?
I creixia precisament perquè no es parla
o no s'ha parlat mai
del que va passar realment a Tarragona.
En qualsevol llibre d'història,
l'únic que et pots trobar és que el dia 3 de maig
arriba a Soixet
i el dia 28 de juny
Soixet fa l'assalto a la ciutat de Tarragona.
Va estar molt complicat
obtenir informació
perquè ja et dic,
o sigui, totes les referències que podies trobar
són realment quatre línies, no?
Fins que vaig tenir,
penso que sort,
i vaig trobar el fil conductor
i a partir d'aquest fil conductor
i amb una petita ajuda de
de Lluís Valar,
que és el director del Museu d'Història,
doncs, bueno,
vaig descobrir coses
assombroses
que segurament
els tarragonins
no saben
ni tenen idea
del que realment
va passar en aquella època.
Un llibre molt interessant
que acaba de sortir,
es presentava feia poques setmanes
i és una novetat molt interessant
per aquest 2011
coincidint amb el bicentenari
de la Guerra del Francès.
També acaba de sortir,
ho està a punt de sortir,
un còmic,
és a dir,
un altre producte
que no té res a veure,
però que és el còmic 1811,
el setge de Tarragona,
els textos del qual
ha escrit
l'autor
Àngel Octavi Brunet,
que la podem saludar
ara a través del telèfon.
Àngel Octavi Brunet,
bon dia.
Hola, bon dia.
Com ha anat això,
escriure textos
per un còmic
sobre aquell moment
històric de Tarragona?
Doncs molt bé,
molt interessant
i molt...
De fet,
la documentació
va ser ja molt divertida,
bueno,
molt divertida
va ser
el primer moment
que em van donar
tota la documentació
per llegir.
És que ara acabo de sentir
el company
i és que he entrat
ara en directe
i no sé ben bé
si ha dit
que li va costar
trobar documentació.
M'ha semblat sentir això.
Sí, sí, molt.
Sí, semblava.
Era una miqueta costós,
però bueno,
vaig tenir l'ajuda
del company Elías
i també del Jordi Piqué
que me van donar
força documentació
per llegir.
El primer que vaig fer
va ser empapar-me
completament d'aquesta època,
no només dels 56 dies
del setge,
sinó dels dies anteriors
i posteriors
i a partir d'aquí
vaig intentar buscar
una trama
que pogués enganxar
el lector
i que no tergiversés
la història
i explicar el que va passar
aquí a Tarragona.
Clar, però m'imagino
que explicar això
en format de còmic
és molt...
Has de ser molt sintètic, no?
Sí, clar.
I molt planer, d'altra banda.
Sí, sí.
Bueno, jo soc tècnic
de guió i direcció.
Me vaig basar
quasi totes les meves novel·les
o les meves històries
s'abasen
amb la tècnica cinematogràfica
que aquesta estalvia
molt de temps
i perquè per mi
això va ser un avantatge,
podríem dir, no?
El que era una pàgina,
el que era amb el cine
una seqüència
es devenia pàgina
al còmic
i el que era
un plànum amb cine
es devenia vinyeta
en còmic.
O sigui,
m'ho va agradar molt
perquè estava una miqueta basat
però
vaig xalar bastant.
Les il·lustracions
què les ha fet, Àngel?
L'Hugo Prades
i el Josep Lluís Saragossa
és el que ha posat el color.
El còmic
no és ben com a tal, no?
Quin sistema de distribució
tindrà?
Sí, sí.
Es pot aconseguir
a les llibreries també?
Sí, sí, evidentment.
Ja està, ja està.
El vam presentar
el dia 7
a l'Ajuntament
i ja està en venda
a totes les llibreries.
Doncs, disculpa,
perquè pensava
que tenia un altre sistema
de distribució.
No, no, en tot cas,
possiblement és un altre llibre
que també hi treti referent
a aquest tema
que és el conte infantil il·lustrat
que tinc un gat
d'altres colors
que també explico
pels nens de 9 anys
al 16 de Tarragona.
Aquest sí
perquè se va repartir
als nens de quarta bàsica
a totes les escoles
de Tarragona.
És veritat,
m'he equivocat aquí.
Això vol dir
que l'Àngel Octavio Brunet
igual que la Mando
la cueva
que està aquí
de la ràdio
deu tenir un interès especial
per aquell episodi històric
o en el teu cas, Àngel,
ho has fet una mica
per encàrrec?
Ho vaig fer per encàrrec.
Ho vaig fer per encàrrec.
Se'm va proposar
si volia fer
el conte
i el còmic.
De fet,
també vaig fer
per l'Ajuntament,
vaig fer una sinopsi
preargumental històrica
juntament amb l'Alies
d'aquesta època
i a partir d'aquí
vaig fer fils argumentals
per vestir un conte
i per vestir un còmic.
I l'experiència
ha estat positiva?
Sí, sí, sí.
Perquè com a tarragoní
ara he arribat a saber
per què el senyor Julio Antonio
va posar una estàtua
de despullats
allí a la Rambla.
Vull dir, perquè sí.
N'has après molt.
N'he après molt.
És que la població
tarragonina
es va quedar així,
amb una mà de mà
i l'altra darrere,
mentre els soldats,
tant d'un bàndol
com de l'altre
feien les seves.
Deu ser interessant
per un escriptor
aprendre,
és a dir,
tu reps un encàrrec,
aprens
i ara el que has après
ho expliques també
a la resta de la població,
en aquest cas
en format de conte
o de còmic.
Sí, sí.
Sí, ha sigut molt positiu
per mi.
A més, perquè també
intentes fer una història
de gaire universal,
però clar,
evidentment,
està adreçada
pels teus ciutadans,
pels tarragonins
i ensenyar aquestes coses
curioses
o malauradament curioses
que va haver
també és positiu
per mi com a creador.
Demà,
demà dimecres
a les 7 de la tarda
a la llibreria La Rambla
Angel Octavi Brunet
i Amando La Cueva
participaran en una taula rodona
titulada
Literatura i el setge
del francès.
Amando La Cueva
i Angel Octavi Brunet
no es coneixen cara a cara.
Ara es poden saludar
a través del telèfon.
Amando.
Octavi,
què tal?
Demà ens coneixerem.
Molt bé,
molt de gust, doncs.
Simplement us volia fer
una pregunta prèvia
de la taula rodona.
Àngel,
tu que ara has fet
una feina per encàrrec,
insisteixo,
un conte i un còmic,
tu creus que
tot aquell episodi
que va viure a Tarragona
dona per molta literatura?
Sí,
molta,
moltíssima.
Pensa,
jo només s'hi he tocat
perquè així
se'm demanava
els 56 dies de 16
i els anteriors també,
però el que no he tocat
ha sigut els tres dies
que va haver de saqueig.
Els tres dies de saqueig
perquè, clar,
això ja seria una altra història
i podria ser fins i tot
una història gore,
no?,
i no era el que pertocava.
hi ha molta cosa
i després,
pels anys
que l'administració
va estar aquí
fins al 13,
vull dir,
també hi ha moltíssimes coses
que se'n podria treure profit.
Amando,
tu creus que
dona per molt?
Sí,
com diu l'Octavi,
després de...
la novel·la
sí toca de passada,
que són els tres dies
de salto,
després van venir
els tres anys
d'esclavitud
que diuen
i prèviament
jo em remonto
fins als primers de gener
del 1811
que és
en la caiguda
de Tortosa
i a partir d'aquí
s'ha engegat la novel·la
però abans
durant 1810
o 1812
o 13
n'hi ha moltes coses
que dir
sobre el que va passar
aquí a Tarragona.
Moltes.
Doncs demà
segurament
tindrem l'oportunitat
d'escoltar els dos autors
i també l'historiador
Lluís Valar
i l'escriptor
Joan Cavallé
parlant d'aquest episodi.
Àngel Octaví Brunet
ho deixem aquí
gràcies per atendre
aquesta trucada
de Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé.
Gràcies a Valtros.
Adéu-sia, bon dia.
Vinga, adéu.
Àngel Octaví Brunet
a través del telèfon
i aquí seguim
a l'estudi
amb Amando La Cueva
perquè clar
dèiem que segurament
a partir d'aquesta novel·la
també es pot obrir
un camp
que en la literatura
hi ha molt poca cosa
sobre
fer ni a Tarragona
ni en altres llocs
relacionades amb el setge de Tarragona
i amb aquell
i amb aquell episodi
de la Guerra del Francesc.
Si no, realment
com parlàvem abans
com t'explicava
buscar informació
de Tarragona
realment
és que no trobes
absolutament res
ni els llibres d'història
ni un tema pedagògic
ni docents
a la universitat
que m'imagino
que s'explicen
altres històries.
Deia que per mi
va ser complicat
obtenir
aquesta informació.
No es parla,
jo a la novel·la
més o menys
tema literari
explico
del per què
s'estan amagant
totes aquestes coses.
O sigui,
realment
l'exercit espanyol
sota la meva impressió
va atrair
a la ciutat
i aquesta atraïció
i després
el que va produir
el que va fer
el mariscal
posterior mariscal
Suchet
durant aquests
tres dies
de salto
doncs jo crec
que va ser una vergonya
tant per als imperialistes
francesos
com per a l'exercit espanyol
i a partir d'aquí
no sé si s'ha aterrat
s'ha amagat
o què és l'alcalde passat
però que no ha transcendit
aquestes coses
a la ciutadania.
El teu llibre
inclou també
té un toc
de certa denúncia?
O no?
Òbviament sí.
Sí, sí, sí.
Òbviament sí.
Voluntàriament
l'autor
vol denunciar?
N'hi ha dos narradors
un omniscente
i un altre
en primera persona
testimoni.
Aquest narrador
el testimoni
és el que fa
una denúncia
explícita
del que va
succeir
i és el que
intenta
amb aquesta novel·la
posar
el lloc
que li correspon
a la ciutat
dins de la història
perquè
tothom coneix
el sitió de Taragoza
o Agustina d'Aragón
en canvi
de Tarragona
no s'ha parlat
absolutament res
i nosaltres vam tenir
la nostra Agustina
d'Aragón
que era la rosa
a la calessera
de la Rambla
que a la novel·la
hi surt
i són temes reals
que se van produir
és a dir
la novel·la
és una obra literària
però que ha intentat
tenir un gran rigor
històric
sobre el tema
que va sucedir
això encara ho fa més complex
aquest és el que dèiem abans
el que t'havia costat
de temps
d'elaboració
és una barreja
d'això
de literatura
de novel·la
però també
amb el rarafons històric
la novel·la
pot servir
la novel·la
i altres activitats
que s'estan fent
aprofitant aquest bicentenari
pot servir
perquè molts tarragonins
i tarragonines
també
aprenguin
el que va passar
en aquella època
i tinguin consciència
de la importància
d'aquell moment històric
jo crec que la novel·la
i sobretot
els altres
els actes
de commemoració
que està fent
la ciutat
obrirà molt
els lectors
i jo espero
que les persones
que puguin
llegir la novel·la
despertin
una curiositat
i comencin
arreu
de les dades
que s'estan oferint
amb l'obra
despertin
aquesta curiositat
i investiguin
per si mateixes
i s'obren
moltes tertúlies
i molts temes
de debat
jo crec que sí
que les persones
que vivim aquí
tindrem interès
en saber
si el que figura
la novel·la
és una invenció
de l'autor
en aquest cas
meva
o és real
i jo crec que
se sorprenderan
que moltíssimes coses
que estan sucedint
a la novel·la
aquesta trama
aquesta conspiració
aquests espies
estaven aquí
i era real
i
van fer
el que van fer
i la gent
se sorprenderà
La guerra del francès
La marca del traïdo
aquest és el títol
de la novel·la
de Mando la Cueva
per cert
aquesta no és la primera cosa
que publica Mando la Cueva
però sí que em sembla
que és sobre
és a dir
una novel·la
amb aquest rerefons històric
sí que és el primer que fas
no?
Sí
havies fet altres coses
Sí
jo havia fet més
el que era ciència-ficció
i el que era fantasia
amb les dues antigues novel·les
que tinc
i realment
doncs penso
que podia tocar
més paulos
i més generos literaris
i me vaig enfrontar
amb una novel·la històrica
que és totalment diferent
a la que jo havia escrit
i a més
una novel·la
que me va despertar
moltíssima passió
precisament
perquè soc d'aquí
i perquè vaig veure
el que vaig veure
Doncs aquí està
la feina de Mando la Cueva
La guerra del francès
La marca del traïdo
publicada per Ediciones Citerior
es va presentar públicament
fa poques setmanes
és un llibre calent
que acaba de sortir del forn
i que per tant
és una de les propostes
segurament més interessants
per aquest Sant Jordi
que ja s'apropa
i que a més a més
en el context del bicentenari
del bicentenari
en què es commemora
el setge de Terraon
i la grau francès
doncs té un interès
especial
a Mando la Cueva
que com dèiem demà
participarà en aquesta taula rodona
a partir de dos quarts
avui del vespre
a la llibreria
a la Rambla
tothom que estigui interessat
literatura i el setge del francès
amb Mando la Cueva
amb Angel Octavi Brunet
amb Lluís Valar
i amb Joan Caballé
un altre dels actes
que s'organitzen
en motiu del bicentenari
Mando la Cueva
moltes gràcies
Gràcies a vosaltres
Felicitats per la feina
i que vagi molt bé
Fins la propera
Gràcies
Bon dia
Deu bon dia