Passa un minut de tres quarts de dotze.
Volem parlar-ne durant uns minuts de literatura
amb un jove tarragoní que es diu Adrià Targa
i que demà divendres a les vuit del vespre
al Bar del Teatre Metropol presentarà el llibre Boques en Calma,
un premi que ha guanyat el nové Premi de Poesia Sant Cugat
a la memòria de Gabriel Farraté.
Així que volem saludar l'Adrià Targa
a aquesta hora del matí a través del telèfon.
Adrià, bon dia.
Hola, bon dia.
I felicitats pel premi.
Gràcies.
L'Adrià Targa és molt jove, 22 anys, si no m'equivoco.
Sí, 23.
23 ja.
I ja guanya premis, premis de poesia com aquest de Sant Cugat.
En fi, que suposa per un jove autor com tu
ja poder publicar i guanyar premis en l'àmbit de la poesia.
Home, poder publicar sobretot i guanyar un premi encara més, no?
Està molt bé, però el difícil avui dia em sembla que és publicar poesia
perquè és un gènere que, en temps de crisi, no cal dir-ho,
que no és una cosa útil per a la societat en el sentit econòmic, no?
En el sentit que entenem avui dia, en el sentit del mercat, igual que en moltes carreres,
com la que jo estudio, que és una llogia clàssica, que l'altre dia el conseller de Sanitat deia
que no és una carrera que l'estat hagi de pagar, no?, per exemple.
Doncs aquesta mena de coses avui dia no tenen sortida.
en el nostre societat està molt bé que encara hi hagi premis i que es pugui publicar
i és molt difícil, realment.
En aquest sentit et sents, jo, un autor minoritari.
Sí, sí, per força, no?
Boques en calma, així és títol d'aquest llibre que presentes demà.
Què hi ha al darrere d'aquest títol?
Al darrere d'aquest títol hi ha una cita, però una cita que és utilitzada, diguéssim,
en el meu benefici i, d'una banda, sí que, òbviament, és un homenatge a Bartomeu Rosselló Porcel,
que és un gran poeta mallorquí, que a la vegada és el primer poeta català de Mallorca, diguéssim,
i que va estar a la mateixa residència on jo vaig poder estar quatre anys a Barcelona,
potser per això el vaig conèixer, tot i que també és un home molt important en les llibres catalanes.
I, bé, a partir d'aquí, d'aquesta cita que parla que poques paraules surten de les boques en calma,
vaig intentar fer un llibre, no estrictament a través de la cita, però sí amb aquest lema, diguéssim.
I com definiria Adrià Targa la seva poesia? El seu estil?
Buf, la veritat és que, del poc que tinc publicat, que són dos llibres, bueno, poc, molt, no?, avui en dia, en poesia,
però hi ha tres estils diferents, ja, diguéssim.
O sigui, tres maneres de fer, que són aquelles en què estàs més reposat quan escrius
i, en canvi, aquelles en què et surten les coses més a raig, tot i que això no impereix,
que també les revisis. Llavors, no sabria dir-te quin és l'estil, el meu estil ara mateix,
però sí que, bueno, en aquest llibre n'hi ha dos de molt diferenciats.
El llibre el public, edició en 62, no?
Exactament.
Una editorial, per tant, potent.
Sí, sí, és bastant impressionant, jo.
Jo vaig pensar, bueno, aquest premi no guanyaré mai.
I, mira, les coses han anat així, estic molt content.
I per què et vas presentar el premi?
Perquè, home...
Perquè és l'única fórmula o de les poques maneres en què el poeta té la possibilitat de sortir a la llum pública?
Sí. De fet, òbviament era un premi que m'hauria agradat molt guanyar,
però no pensava que fos possible tan fàcilment,
però vaig dir, si intento anar a un editorial i porto aquest llibre, serà molt complicat.
Perquè ja s'entén. A part de la dificultat de la poesia, també és un gerent molt compromès.
L'Adrià Targa és de Tarragona, ciutat, no? Nascut aquí.
Sí.
I vius ja des de fa temps a Barcelona? Estàs estudiant?
Sí, estic estudiant a Barcelona.
I quins són els teus objectius des del punt de vista de la poesia?
Amb moltes ganes de fer molt més i de publicar molt més en el futur?
O et planteges professionalment la vida per altres camins?
Professionalment, si em plantejo la vida des del punt de vista de la poesia,
em sembla que tinc una mica difícil, no?
I, bé, òbviament hi ha altres coses que m'interessen a banda de la poesia,
però sí que tinc pensat que anar-hi treballant sempre,
és una cosa que espero que no m'abandoni mai,
però si m'abandonen, aquí hi farem, no?
La qüestió és que professionalment també m'agraden altres coses.
M'agradaria, per exemple, dedicar-me a la docència,
és una cosa que em sembla molt interessant, no?
Estàs estudiant Filologia Clàssica, deies, no?
No gaires alumnes?
La Filologia Clàssica és una carrera, un dia que fluctuant,
perquè comença molta gent i acaba molt poca.
És a dir, la meitat de la gent abandona la carrera de Filologia Clàssica
perquè és una carrera que requereix molta constància i molta dedicació.
Llavors, és a partir d'aquí, doncs,
doncs, suposa que podem potser treballar d'alguna cosa.
Els Filòlegs Clàssics surten molt preparats, em sembla,
ens foten molta canya si em permet que parli d'una mica de manera col·loquial.
Tu, de constància i dedicació, no n'hi ha problema.
Una mica, una mica, però bé, s'ha d'intentar esmenar-ho, no?
No es tracta d'estar orgullós de no ser constant ni dedicat.
Tornant al llibre, en l'acte de demà,
que presentareu al Bar del Teatre Metropol,
hi participaran l'escriptor Magí Sunyer
i la directora de l'Escola de Lletres, Lourdes Malgrat.
Els has triat, tu, expressament, perquè et presentin al llibre?
Bé, amb la Lourdes i amb el Magí,
si ho dic així amb el nom de Pila, diguéssim,
ja s'entén que hi ha una gran amistat,
però ara també hi ha una relació professional molt intensa.
És a dir, tenim maneres molt semblants
de veure la poesia i l'art en general.
De fet, jo he estat format per l'Escola de Lletres Malgrat
a través de l'Escola de Lletres de Tarragona.
Estic fent aquí l'espai publicitari,
però val la pena que ho esmenti també,
perquè, de fet, és l'Escola de Lletres
qui organitza conjuntament amb el Bar del Teatre Metropol
demà aquest acte, no?
I, clar, els hi vaig demanar el favor.
De fet, l'Escola de Lletres Malgrat
va ser qui em va presentar el primer llibre a Tarragona
i amb en Vagí Sunyer
em va quedar pendent una presentació d'un llibre
i li havia promès que quan hi hagués...
Si algun dia t'allà hi ha un nou llibre,
cosa que en aquell moment no ve del tot clara,
perquè encara no l'havia escrit, òbviament,
li vaig dir, al proper, imagina'm, el presentes tu.
I perquè, bueno, ho va dir ell, no?
I va anar a aparèixer per aquí la cosa.
I perquè, a més a més, també tots dos són grans escriptors
i estem molt d'acord amb aquests temes.
I tu que vas néixer, vas sorgir de l'Escola de Lletres,
què et semblen iniciatives com aquesta, experiències com aquesta,
com l'Escola de Lletres?
Em sembla molt necessària.
Perquè, a més, l'Escola de Tarragona
és una escola sense ímpoles de ser res més del que és,
és a dir, un lloc on aprens a dir, a llegir i a escriure,
que això és un dels lemes de l'escola.
I t'ensenyen, sobretot, a controlar una cosa
que en el món de l'escriptura em sembla que és molt perillosa,
que és la vanitat.
Vull dir, més enllà que cadascú tingui les seves maneres d'ensenyar
o d'escriure, perquè al capdavall un professor,
tot i que entendi el seu objectiu,
sempre crea, suposo, els seus deixebles
amb les seves virtuts i amb les seves manies.
Però el que està clar és que allí tens, a part d'un professor,
que és molt útil, òbviament, uns companys, uns alumnes,
i tens algú amb qui compartir els textos
i amb qui veure que potser no ets tan bo com et pensaves
tot sol a casa escrivint.
És a dir, que a la gent jove que es vulgui dedicar a escriure
li recomanes que s'apunti a l'escola de lletres.
Surtout a la gent jove.
Hi ha l'experiència també per conèixer gent
que és una cosa que, amb la poca gent que hi ha
que li interessi avui en dia encara la literatura,
doncs trobar-se aquest happy few, com diu Shakespeare,
és tota una alegria.
Molt bé.
Doncs la directora de l'escola de lletres, Lourdes Malgrat,
serà una de les persones que participaran demà
en la presentació d'aquest llibre.
Boques en calma, és un llibre de poesia
del jove terragoní Adrià Targa,
de només 23 anys, que ja publica el seu segon llibre
i ho fa a través de l'editorial d'Edicions 62.
La cita és demà a les 8 del vespre
al Bar del Teatre Metropol.
Adrià Targa, moltes gràcies, felicitats per l'edició del llibre,
que vagi molt bé, molts éxits i fins la propera.
Gràcies a vosaltres.
Adéu, bon dia.
Adéu.