...
Seguim endavant, falta un quart d'hora només per arribar a la una del migdia
i jo torno a fer la crida, torno a fer el recordatori.
Estem fent ràdio en directe, aquesta sonoritat que us arriba són,
entre altres coses, doncs, cotxes, gent que passa per aquí, per la Rambla Nova.
Fem ràdio en directe des de la Fira d'Artesania,
des del tram de la Rambla, que toca el balcó de l'editerrani,
i a més d'oferir-vos això, la ràdio de proximitat,
que pugueu veure com us expliquem les coses amb el micròfon,
amb tots els aparells, amb tots els cables,
podeu passar per aquesta carpa que Tarragona Ràdio té aquí a la Fira d'Artesania,
a la Rambla, i portar-nos roba, aliments i joguines.
Estem col·laborant en aquesta recollida solidària en les campanyes de Càritas
i de la Jove Cambra.
Recollim roba, aliments i joguines, o una cosa o l'altra, o totes les coses,
o en fi, només un paquet de sucre, doncs ja servirà per cobrir les necessitats
d'algunes persones que realment els fa falta.
Tot això ho podeu fer durant el que queda de setmana,
fins divendres, que hi serem, d'11 del matí a quarts de dues del migdia.
I avui a la tarda, em consta que també entre 5 i 7,
estarà obert aquest estant.
Més enllà d'això, saludem la nostra propera convidada,
ella és la Maria Josep Alós, és la presidenta de l'Associació Catalana
de Vídues, Víduos, Orfes i Pensionistes.
Maria Josep, bon dia.
Molt bon dia.
Jo recordo que vam parlar, vam conèixer aquesta associació fa, què,
deu fer, 4 anys ben bons, eh?
Més, més.
Més?
Pot ser.
L'associació ja treballa des de fa, ara, 14 anys.
Sí, sí, però nosaltres, l'entrevista que vam fer,
quant a temps fa?
Nosaltres, sí, bueno, vam fer bastantes.
Sí, potser 4 o 5 anys.
Potser sí.
I ara, home, vam passar, ja que fem continguts, doncs, això,
de Nadal, en què coneixem també la part més solidària del Nadal
o la part més necessitada, no?
D'aquells que realment ho necessiten i que per l'hivern o per Nadal,
doncs això, necessiten una empendeta, una ajuda,
aquí podríem entrar, doncs això, el que són vídues,
víduos, pensionistes.
Sí, perquè el panorama, bueno,
és un panorama més que desolador.
Però vosaltres ja teniu un panorama bastant negatiu,
per dir-ho així, bastant de necessitat,
abans que es comences a parlar de crisi.
Abans, abans, l'estat del benestar,
doncs, no ens ha incluït, ens ha passat de llarg
i, clar, la situació s'ha empitjorat molt.
Per fer-nos una idea, eh, per dir xifres,
quan cobra de mitjana un vídu o vídua?
Bueno, ja, comptant que les pensions en aquest país
són unes de les més baixes de tot Europa,
doncs, clar, si pensem que una pensió, diguéssim,
normaleta de 800 euros,
al moment de quedar-se viuda,
doncs la viuda rep un 52% d'aquests imports.
És a dir, que no arribem molt sovint
al salari mínim interprofessional.
És a dir, el que l'Estat reconeix
que necessita una persona per sobreviure.
Estem a sota.
Per tant, fes-nos una mica de radiografia
o de retrat robot
de quina persona estaria, doncs,
a dins la vostra associació,
quin seria aquest cas de necessitat
en què es troben els vostres associats?
Què seria una persona, doncs, gran, normalment?
Una persona gran, principalment dona.
En aquest país la pobresa té nom de dona.
També hi ha dones joves amb criatures.
Bé, d'això es podria contemplar
no només les viudes,
també les famílies monoparentals.
Però en aquest cas parlant d'aquesta situació
de viudetat normalment de dones
que depenien del treball de l'home,
per això amb la gent gran.
i, bé, no tant de dependre,
sinó que encara el salari no està equiparat.
Encara estem molt, molt, molt atreçats
en equiparació de salari de dona, home.
Vols dir, dona també treballadora,
però que, clar, cobrar un salari...
Dona treballadora, però amb un salari mince
i que no arriben a cobrir tots els gastos.
Per tant, persona, dona, bàsicament, gran...
Dona gran, clar, són les que menys se poden defendre.
Ara, amb la crisi, doncs, això...
N'hi ha moltes que, per exemple, abans vivien soles,
ara han tingut de rescatar fills o nets
que viuen amb ells, que s'havien independitzat,
però que han perdut la feina,
no poden pagar el lloguer
o els han desaunat senzillament.
Per tant, ara es troben en una casa
amb potser, doncs, tres persones més.
Sí, sí, sí.
Tres boques més que no aporten tant poc ingressos.
Sí, això passa més.
Sí, sí, a veure, hi ha una cosa que m'aixoca bastant.
És que sembla que...
O no volem veure la realitat,
però aquesta realitat existeix.
Aquesta realitat és la senyora del costat,
és la veïna.
La veïna de dalt, la veïna de baix,
la veïna del costat.
Això és el que dèiem, no?,
que són aquests casos de pobresa nouvinguda,
per entendre'ns,
i que tenim a tocar de casa.
Sí, sí, sí.
Però que són silenciosos,
perquè, clar, hi ha una certa marca social,
també, en tot plegat.
Sí, massa silenciosos.
I llavors, potser hi ha la veïna que ho sap,
que diu que aquesta veïna està en necessitat,
però tampoc gosa fer-hi res.
Sí, bueno, a veure, són aquestes falses...
Aquesta falsa educació, diria jo, no?
La situació és la que hi ha.
No és culpa de la població.
És la culpa de quatre lladres,
d'allà, doncs, els banquers,
alguns polítics que ho han deixat fer,
però, de cap manera, de la població,
perquè últimament s'està donant molt el missatge.
Quan sents els polítics,
i l'altre dia vas participar en unes jornades aquí
de l'Associació Econòmica de Tarragona,
molt ben muntada, per cert,
però els polítics tenen tendència a dir
ens hem passat, a veure, perdoni,
no ens hem passat.
Han fet passat a la gent,
perquè la persona que ha anat al seu banquer,
molt sovint no entén ni poqueta...
Tota manera, Maria, això passa també
amb un tipus de població que és el que teniu vosaltres
a l'Associació, que són gent gran,
i que bé, tot s'ha sumat.
No ens desviem del tema, però no busquem culpables,
que si no, aquí estarem 3.000 anys fent l'entrevista.
Però potser que sí que tindríem de començar
a buscar culpable i a sancionar, i a sancionar.
En tot cas, el que sí que podem fer és parar el cop,
d'aquesta veïna de dalt, veïna de baix,
que dèiem, no?, la gent que tenim de proximitat.
A veure, la gent té bon cort, però bueno...
Quines necessitats tenen els vostres associats?
Hi ha, més que res, necessitat alimentària.
Directament, eh?, de lo bàsic.
Sí, sí, sí, necessitat alimentària,
que la trobàvem ja en època d'abonança.
A veure, no sé si us en recordeu,
però jo això ho he divulgat pertot arreu.
Teníem casos d'escormut.
Escormut és una carència vitamínica.
Bueno, per què?
Perquè, a veure, no menjaven el suficient,
o les aportacions del que menjaven
no eren les adequades.
Com us organitzeu en aquest sentit?
Recorreu al banc d'elements?
Per exemple, o sigui, l'associació s'organitza d'alguna manera?
L'associació s'organitza de tu a tu.
A veure, és una associació que és independent.
Independent en el sentit que jo he considerat sempre
que no estem subvencionats.
La subvenció te lliga.
sense subvenció i fent entre nosaltres
amb tota la bona voluntat i amb gent que s'hi sacrifica,
és el preu de la llibertat.
I a vegades la llibertat té un cost molt elevat,
però és la llibertat de dir a qualsevol
el que es té de dir.
no estem condicionats.
I aquí us organitzeu entre vosaltres,
en el sentit de què?
Entre nosaltres, sí.
Quanta gent diries que sou el nucli en total
a l'associació?
M'ha parlaves abans?
Ara les dades exactes no les tinc en cap,
però més o menys arreu de Catalunya
comptem més de 36.000 afiliats.
I amb aquesta tasca tan de proximitat a Tarragona,
quanta gent diries que sou el nucli d'1?
Persones que, clar, que us ajuden uns milers.
Sí, sí, sí.
Que potser repartiu al qui té més, al qui té menys
i fa aquesta tasca d'acompanyament a vegades.
A veure, es crida per unes ulleres, per exemple.
Arribem a tindre ulleres.
Feu xarxes socials?
Sí, sí, fem xarxes socials.
Com ho feu?
Perquè, clar, hi ha un local propi, es fa via telefòlica.
El local propi l'hem hagut de deixar,
l'hem hagut de deixar perquè, clar, tenia un cost massa elevat,
però, bueno, no, el sistema funciona, és de tu a tu.
De tu a tu, eh?
Aquí, clar, noves tecnologies tampoc, res d'internet.
Sí, a vegades sí.
A vegades sí, sí.
Val.
Sí, home, a veure, també, no són només persones grans, no?
Sempre hi ha algú de tirar del carro
i jo crec que encara tinc l'anys de saber com funciona internet.
Molt bé.
No, clar, no ho deia per tu, però m'imaginava, clar,
que per aquest perfil de persones grans...
No, no, però hi ha més viudes i viudes joves
i no tenim d'oblidar l'avançant dels òrfans.
Sí, que a vegades sembla que no n'hi hagi, no?
No, no, però els òrfans, a veure,
alguns ja són pares, com el meu fill mateix, no?
Però, bueno, col·laboren amb el que tenen de col·laborar.
Què necessiteu? Com us podem ajudar des de fora?
Jo crec que més que ajudar materialment és una conscienciació.
Jo crec que ara, en aquesta crisi, hem vist molta gent que s'ha afegit,
que s'ha adherit i que ens han comprès per fi.
Per què?
Perquè veuen ara que, amb aquest import tan mince que tenim de pensions,
no es pot viure.
ara ho palpen.
Fins ara, doncs, semblava que era per l'altre, no?
Com si la viudés, doncs, no està elegida,
quan te cou, te cou.
I llavors, doncs, no sé, érem com un...
No sé, com si no féssim part d'aquesta societat.
i, ai, aquestes que venen a reclamar.
I una mica la por, també, de la que té el marit.
Jo, en les meves conferències, sempre els dic,
a veure, senyores, la que teniu el marit, cuideu-lo bé,
fins i tot si és inaguantable,
perquè el dia que no hi sigui,
vostè entrarà en la línia d'aquesta pobresa.
ara comença a collar més aquest sentiment de
ostres, a mi em pot passar,
i sí que estan tan malament.
La crisi, amb això, ens ha ajudat.
Amb algú tenia d'ajudar.
Amb alguna cosa positiva havia de treure, no?
Més comprensió.
Més comprensió.
Més comprensió, també, per part de les administracions.
Abans parlaves que s'està, doncs, comentant
que possiblement hi haurà una pujada de pensions.
Sí, bueno, en el discurs del president del govern central,
és el que va dir.
Que hi confieu massa?
O ara ja és buscar-se, teniu l'experiència de no confiar en les pensions?
Tenim l'experiència de confiar en ben pocs.
De buscar-vos una mica la vida i anar fent xarxa, no?
A veure, sempre hem tingut gent, amb tots els partits,
a veure, però, bueno, hi ha que especialment
si ens van apoyar des del primer dia,
que va ser cosa sorprenenta,
el PNUV i Convergència i Unió.
Amb dos diputats que s'hi van dedicar molt.
L'associació d'habidus i vidus,
tu representes la part catalana,
però existeix a nivell de tot l'estat, clar.
Sí, sí, sí, sí.
I tenim xarxa comuna.
Com ho fem per contactar amb vosaltres?
Potser algú ens està escoltant i diu,
ostres, jo vull aportar alguna cosa,
d'alguna manera jo els he d'ajudar.
Com podem contactar amb vosaltres,
sent això que no teniu sent social?
En aquest moment, doncs, tinc la gent una mica dispersada,
doncs, molt de gust dono el telèfon de contacte,
que és el 696-28-4177.
696-28-4177.
La Maria Josepa, que és la presidenta
de l'associació d'habidus i vidus,
orfes i pensionistes.
Sí.
No els deixem ningú.
de pagar, ja s'ha pagat per tot.
Maria Josep, algun últim missatge?
Falta en res?
Bé, doncs, jo desitgeria a tothom,
dintre de les seves perspectives,
que passi un molt molt Nadal i un millor any 2012,
deixem aquest 2011 enrere,
anem amb empenta, anem amb optimisme,
i anem a remengar-nos perquè aquest estat de pobresa
en el segle XXI en un estat europeu no pot ser.
No pot ser i crec que tenim d'ajudar tots i totes.
Encara que sigui, doncs, això,
amb aquesta xarxa de proximitat, com deia la Maria Josepa,
que a vegades el tu a tu, el de porta a porta,
també és el que funciona.
És el que funciona més.
Funciona, no sé si millor o pitjor, però funciona.
Funciona bé i dona una visió molt realista de la situació.
Maria Josep Pelós, presidenta de l'Associació de Vídues,
Vídues, Orfes i Pensionistes, moltíssimes gràcies per venir.
Moltes gràcies a vosaltres per recordar-nos de nosaltres.