Temes d'actualitat, en aquest cas,
conversant durant els propers minuts
amb el nou president del Consorci d'Aigües de Tarragona.
És advocat, és de la ciutat de Tarragona
i, a més a més, molts dels oients del matí de Tarragona Ràdio
segur que el reconeixeren per la seva veu,
perquè participa des de fa anys a les tertúlies d'aquest programa.
L'advocat Antoni Oberès,
és de fa uns dies el nou president del Consorci d'Aigües de Tarragona
en aquesta nova etapa, fruit del canvi de govern a la Generalitat.
Així que avui l'hem convidat, en qualitat d'això,
de màxim responsable d'aquest organisme.
Senyor Oberès, molt bon dia.
Bon dia.
I felicitats.
Moltes gràcies.
Com porta això de presidir el Consorci d'Aigües de Tarragona?
Bé a Tarragona, de moment a Tarragona,
prenguent possessió efectiva del càrrec,
que això vol dir situant-me en el que no és el Consorci,
que òbviament ja el coneixia,
però sí que ja amb les qüestions
que han de ser pròpies de la gestió d'aquest càrrec.
Bé, fa quatre dies que he tingut els primers contactes efectius,
ja per començar amb la gestió,
preparar el primer Consell d'Administració,
que serà el proper dilluns,
on se farà el relleu dels representants de la Generalitat
en aquest nou Consell d'Administració,
i també preparant ja una mica de fóndol l'Assemblea General,
que és l'altre orga rector del Consorci,
en què hi participen tots els consorciats.
Hi ha molts canvis pel que fa a la part de la Generalitat
que està representada al Consorci?
Doncs bé, no.
Sí, hi ha canvis.
A l'Assemblea hi tenen nou representants designats per la Generalitat,
que representen la Generalitat.
Si bé, per exemple, dos d'ells són a proposta
de les comunitats d'Arregants, Dret i Esquerra del Riu.
Per tant, aquests sí són designats per la Generalitat,
però no els ha escollit en funció de la seva llibertat d'elecció,
per dir-ho d'alguna manera.
Venen en funció dels estatuts designats a proposta de la comunitat d'Arregants.
Els altres set, sí, però són membres nats,
que són el delegat de govern a les Terres de l'Ebre, el d'aquí, etc.
I en el Consell d'Administració són cinc els representants,
tres designats per la Generalitat,
i dos a proposta també de la comunitat d'Arregants.
Per tant, els canvis serien en aquest sentit.
Et deia que hi haurà Consell d'Administració la setmana vinent
i d'aquí uns dies més endavant la primera assemblea,
aquesta nova etapa.
S'ha marcat ja alguna prioritat, algun eix,
en fi, que sigui d'alguna manera el fil conductor
del que vol ser la seva presidència, del Consorci?
Bé, aviam, en aquest moment és obvi entendre
que m'ho he marcat en termes o en línies molt generals.
Aquelles línies molt generals venen també una mica marcades
pel que ja és l'activitat del Consorci d'aquesta última etapa.
Última etapa presidida per en Daniel Pi,
que pel que he vist i m'han explicat ha fet una bona gestió.
I això permet, en certa manera,
analitzar quines són les línies d'actuació,
amb molta més serenitat, en tant en quant que no hi ha res
en aquest moment que calgui canviar d'avui a per demà.
Això no vol dir que la política de gestió
en quant a la presidència sigui continuïsta,
serà d'una continuïtat en una primera fase,
en tant en quant, pel que comento,
no hi ha res que calgui pel que he vist,
pel que m'han explicat canviar d'entrada.
I quines serien les línies aquestes generals
que em plantejo en quant a la gestió?
Doncs bueno, penso que com a empresa de servei públic
ha d'estar gestionada baix criteris d'eficiència
i de sostenibilitat, òbviament.
És a dir, que el resultat sigui eficient,
un resultat amb una bona correlació
despesa i servei públic,
i la sostenibilitat, és a dir,
que el que fem es perpetui en el temps,
que realment el Consorci segueixi donant
aquest servei públic eficient i de qualitat
a lo llarg del temps.
Això vol dir que no es pot fer tot el que
un es plantejaria fer.
Les perspectives són a llarg termini,
per tant els projectes també són a llarg termini
i, òbviament, s'ha d'equilibrar molt
aquestes dues qüestions.
Per resumir descomptes, buscar que aquest servei públic
que és el del subministrament de l'aigua
que ens bevem els tarragonins,
sigui el de la millor qualitat possible
i el menor cost possible.
Compatibilitzar aquestes dues qüestions.
I, finalment, penso,
i aquesta sí que és una idea molt pròpia,
molt pròpia,
que és aplicable a molts sectors,
i en aquest cas especialment,
penso que s'ha de fer una o molta pedagogia
de l'aigua,
sobre el tema de l'aigua,
especialment amb el que és el consum,
sabent que és un element natural escàs
i que s'ha convertit car,
que precisament aquest element natural
és el que ens dona riquesa,
riquesa natural i riquesa industrial,
i si no fem un repàs
de les que són els països amb quantitat d'aigua
o que la gestionen bé,
que són països rics.
i crec que nosaltres en aquest aspecte
ens falta molt per tindre una idea,
uns criteris,
una cultura sobre l'aigua
que vagi cap a aquesta sostenibilitat.
És a dir,
que consumim el menys possible,
que li donguem la màxima efectivitat
al consum d'aigua
i que el cos permeti estalviar
en favor d'altres serveis públics.
I aquesta idea com li agradaria traslladar-la?
Aquesta idea del consum més eficient,
més racional de l'aigua,
això es traduiria en unes campanyes específiques?
Aquest seria un dels objectius
pels propers anys?
Efectivament.
A més, objectius que han estat engegats
per part del Consorci de fa poc,
però hi ha engegats que és
el que es ve a dir
la responsabilitat social del Consorci,
en el sentit de crear difusió,
difusió amb transparència
de què és el Consorci,
què fa el Consorci,
com ho fa el Consorci.
Per un altre costat,
la pròpia sostenibilitat del sistema,
és a dir,
escolta'm,
si no col·laborem tots,
especialment el consumador final,
pot ser que se'n vagi a nord.
És a dir,
el Consorci d'Aigües de Tarragona
gestiona una concessió
d'un caudal determinat,
en concret,
4 metres cúbics segon.
Bé,
això és tot el que es pot fer servir,
de moment,
si no es tindria que canviar la llei.
Per tant,
ara s'està pràcticament al límit,
és a dir,
d'aquests 4 metres cúbics
de captació concedida,
com a màxim,
se n'estan captant
i consumint
al voltant del 3,8 metres cúbics segon.
Per tant,
en aquest moment,
ja s'està amb una xifra
quasi al límit
per poder acceptar
nous consorciats,
que hi pot haver municipis,
o empreses que ja avui per avui,
i de fet ja és així,
necessiten de subministrament.
Doncs bé,
això passa perquè,
tots plegats,
a l'hora del consum,
el sapiguem racionalitzar,
que permeti precisament
no superar aquesta cota
i que les despeses
que es generi
al tractar aquesta aigua
siguin unes despeses
també assumibles,
que no es converteixi
un litre d'aigua
en un litre de gasolina.
Ja que parla de despeses,
el preu de l'aigua
en curt, mig o llarg termini
haurà de pujar considerablement,
i estic parlant del preu de l'aigua
que vostès subministren
a indústries,
a municipis,
a les comunitats arregants,
quines són les previsions
i les que es poden fer previsions
a dia d'avui,
ara que comença la seva presidència?
A veure,
esperem que no,
esperem que no,
tot i així,
entrem en una etapa
d'una certa incertesa.
Aviam,
per un costat,
aquesta pedagogia
que estava comentant,
en plans divulgatius
i fins i tot
en visites presencials,
especialment
en la canalla menuda,
que penso que és la generació
que tenim que culturitzar
i crear-los aquesta sensibilitat.
No estic dient
que tampoc ens calgui
els d'altres generacions
ja més grans,
que també hi podem aportar,
però penso que això
és un tema
de fons
d'un llarg recorregut
en el que la cultura
en aquest aspecte
ha de ser generacional.
Per tant,
en aquest sentit
s'hi està treballant molt
per entendre
el que és l'aigua
i la necessitat
del seu estalvi
pel seu cos.
En l'estalvi
intentem aberatir.
Evidentment,
si estalviem aigua
i podem repartir-ne
a més municipis,
a més indústries,
òbviament,
la taxa
de pagament
generarà
aquests més recursos.
Per tant,
podrem no pujar
la tarifa.
Entrem en una etapa difícil
que comporta
la necessitat
de buscar
finançament
nou.
Per què dic això?
Perquè,
com tots sabem,
en aquesta situació
de crisi,
el que s'ha tallat
són els finançaments
fàcils
i especialment
els que són els fondos
de cohesió europea.
Els diners
de la comunitat europea
s'estan adreçant
amb altres qüestions,
com tots els que ens escolten
saben,
si segueixen una mica
quin és el dia a dia
de les fluctuacions
econòmiques
que tenim aquí
i a Europa
i els fondos aquests,
però lògicament,
els diners
de la caixa europea
van adreçats
en qüestions
inclús més bàsiques.
Això comportarà
la necessitat
de recórrer
a un finançament
molt més car.
Òbviament,
no tenia
aquelles subvencions
que no es tornaven,
per tant,
eren diner
regalat
perquè ens entenguin
el que ens escolten
i això repercutia
en les tarifes
en tant en quant
que tota la despesa
que generàvem
del gast ordinari
més de la infraestructura,
que són molts diners,
venien subvencionats.
Si no tenim
aquestes subvencions,
Òbviament,
això repercutirà
en la tarifa.
Però, aviam,
jo vull donar
un missatge esperançador.
Jo crec,
pel que he estat veient,
pels comptes,
pel que es disposa
en aquest moment
de tresoreria
i finançament,
que els projectes
ja engegats
en aquest moment
poden avançar
sense que tinguin
una repercussió directa
en la tarifa.
I bé,
altres possibilitats
estan
no només
en l'estalvi del consum,
en buscar finançament,
espavilants
en aquest finançament,
sinó, bueno,
en crear
noves tècniques
en quant al tractament
de l'aigua
que abarateixin
també aquest cost
de tractament.
Tot amb aquesta suma
de qüestions
que comento,
pensem
que,
tot i l'època difícil
en què entrem,
les tarifes
probablement
en aquest any,
l'any següent,
les puguem més o menys
mantenir.
I el Consorci
té enmercció en aquests moments
algun tipus d'inversió
en matèria d'infraestructures
o es plantegen
en els propers mesos
noves inversions
per millorar
o ampliar
la seva infraestructura actual
que li permet
arribar i subministrar aigua
a moltes empreses
i municipis?
Sí,
efectivament.
És a dir,
en aquest moment
s'ha acabat
el que és tot
les infraestructures
que permeten
un bon subministrament
de l'aigua
al que és
el Baix Camp
i al Baix Penedès.
I ara
s'està prioritzant
amb la planta
de tractament
d'aigua potable
que està a l'aldea,
que és una instal·lació
impressionant
perquè es tingui
una mica d'idea
del que és
aliar el dipòsit
de captació
de l'aigua
d'aquests famosos
4 metres cúbics
per segon.
El dipòsit
té unes dimensions
amb dades gràfiques
de l'equivalent
al que fora
tres camps de futbol
junts
per 5 metres d'alçada.
Això dona una mica
idea
del que és
aquesta captació
d'aquests 4 metres cúbics
segon
per distribuir
després una vegada
ja tractada
aquesta aigua.
Òbviament hi ha
un altre dipòsit
que rep aquesta aigua
ja tractada
i que fa aquesta distribució.
Aquest és el consum
d'un dia
amb època d'hivern
del consorci.
El consorci
abasta
perquè la gent
ens entengui
abasta
el 80%
de la població
repartits
en uns 60
i escaig
municipi
65
me sembla que són.
Aquest és el consum
d'aigua
imaginem-se
la dimensió
d'aquest dipòsit
tres camps
de futbol
per 5 metres
d'alçada
i els 5 metres
d'alçada
l'equivalent
a dos pisos.
Això és el consum
a l'hivern
un dipòsit
a l'estiu
dos dipòsits.
Al tanto
l'aigua
que es consumeix
perquè la gent
obre l'aixeta
i pensa que allò
no és res.
Aquesta suma
de no res
dona aquest resultat.
Què vol dir això?
En la planta
de tractament
de l'aigua potable
a l'aldea
si es millora
el tractament
i es fa
amb nous procediments
com així s'estan investigant
i a més
poden arribar
a baratir
també aquest cost
amb la qual cosa
aquest és un dels projectes
importants
que s'està desenvolupant
ja
inclús en l'àmbit
de la investigació
per
com a infraestructura
important
d'aquest futur
immediat.
De la xarxa
cal ampliar-la?
La xarxa de distribució
o no?
No, la xarxa
en aquest moment
sembla ser que la xarxa
està a ple rendiment
a més
una xarxa
que es podria dir
bastant nova
òbviament
dia a dia
es produeixen incidències
hi ha molts elements
consumibles
o de desgast
imagineu-vos el que és
42 plantes
de bombeig
amb els mecanismes
que aquestes plantes
de bombeig
es necessiten
això
produeix un desgast
haveria
s'han de reparar
un manteniment
que comporta
un cost important
però la xarxa
es pot dir
que està
complerta
sempre hi ha
coses
millorables
les que es van
construir
l'any 85
aquestes ja potser
entren en un cicle
en un moment
en què també
es tindran que
començar
a canviar
o a revisar
o a millorar
però
la xarxa
es pot dir
que és una molt bona
xarxa
amb 40 i pico
dipòsits
d'aigua
de distribució
jo penso
que en aquest sentit
pel que he vist
de moment
no hi ha cap projecte
sobre
la xarxa
això no vol dir
que es tingués
d'ampliar
si tenim nous
consorciats
que ens demanen aigua
ara li anava a preguntar
si pensaven tenir
nova clientela
entre cometes
què vol dir
nous consorciats
és previst
o de moment
no n'hi ha previsions
de moment
hi ha alguna
petició
i aquesta petició
es podrà
comploure
mitjançant
un subministrament
amb èpoques
en què no s'estigui
al tope
de subministrament
això pot ser
l'hivern
i a més
l'estiu
està bastant complicat
m'han comentat
però si hi ha
peticions
no hi ha cap
petició
d'estricta necessitat
és a dir
no es deixaria mai
a cap municipi
sense aigua
necessària
i de boca
si això es produís
bellugaríem
sal i terra
perquè
es modifiqués
la concessió
i se'ns deixés
o captar més
o bueno
hauríem de fer
un reequilibri
entre la resta
de municipis
o buscar sistemes
alternatius
aquests sistemes
alternatius
però bueno
pot ser la reutilització
de l'aigua
per exemple
a la indústria
la indústria
a part
a banda
de l'aigua de boca
aigua per exemple
per refrigerar
o per determinats
processos
és una aigua
que no necessita
una qualitat
com la de boca
bé
això pot permetre
una política
de dir
doncs van
anem a discriminar
també una mica
no per judici
òbviament
de la indústria
però sí
anem a veure
les utilitats
de l'aigua
per quina via
o per quina altra
podem subministrar-la
doncs avui hem repassat
una mica
això aprofitant
el canvi
que hi ha
a la presidència
del Consorci
d'Aigua de Tarragona
hem volgut repassar
una mica
la situació
del Consorci
de l'estat
de l'aigua
de la distribució
de l'aigua
com ens arriba
a Tarragona
a ciutat
i en molts altres
municipis
de la demarcació
de Tarragona
a partir de la feina
i de la infraestructura
que es fa
des del Consorci
com dèiem
el nou president
des de fa uns dies
és el senyor
Antoni Huber
advocat de Tarragona
amb ell
hem pogut conversar
durant uns minuts
i amb ell l'emplacem
per d'aquí uns mesos
per abordar altres temes
molt més concrets
del futur
d'aquest Consorci
d'Aigua de Tarragona
senyor Huber
moltes gràcies
a vosaltres
molta sort
amb aquesta nova responsabilitat
i que vagi molt bé
fins la propera
moltes gràcies
adeu-siau
bon dia
adeu-siau