hi ha encara més continguts, més protagonistes i més festes aquí a la ràdio de les festes,
a l'estam de les festes, tot sona festa, estem en Santa Tecla i és hora de parlar,
mira, des d'aquest concert que ens proposaven les Tacletes,
per demà dimarts a la plaça dels Sedassos a partir de les 6, concert d'Anna Roig,
doncs ara passem a una altra proposta que té canvi d'ubicació en guany
i que jo crec que no us despisteu, vaja, perquè és una proposta d'aquestes que tornen any rere any,
ja molt consolidada, la Contaclada, Contacontes, per Santa Tecla.
En parlem per una banda, a l'altre costat del fil telefònic, amb la Carme González,
que ja la tenim, Carme, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, Carme, i amb la Munsa Plana, que la tenim aquí a l'estam de les festes.
Munsa, bon dia.
Bon dia.
Us tenim, Carme, et deixem aquí a l'escolta també, i vés intervenint, val?
Sou dos Contacontes d'aquí de Tarragona, que participareu en la Contaclada.
Primer que tot, anunciem a Munsa, hi ha canvi d'ubicació en guany,
passeu de la plaça de Petita dels Nazarets, a on estareu ara?
Doncs ara estarem a la plaça de l'antic Escorxador, val?
Un espai més gran, no tant potser acollidor i recollidet com la plaça dels Nazarets,
però on la gent estarà molt més còmoda, més ben sentada,
el so també jo crec que se sentirà molt millor i també hi cabrà més gent.
Tindreu més visibilitat per allò que veu una miqueta més de pas, no?
Potser gent que ho té de referència de la plaça Frici,
doncs també passant per allà i diuen, mira, fan Contacontes.
Quins dies ho fareu?
A veure, comencen avui dilluns, avui dilluns 19, a dos quarts d'onze,
amb el Carles Alcoy i la Inma Pujol.
Demà, a dos quarts d'onze també,
estarem la Carme González i jo mateixa, la Munsa,
i dimecres, també dos quarts d'onze,
amb l'Agus Ferrer i la Rats Ebrean.
I ja està.
Aquests tres dies, tres dies seguits, dilluns, dimarts i dimecres,
sempre a dos quarts d'onze.
Sempre a dos quarts d'onze.
I sempre amb doble actuació.
Sí, sí, actuacions que van per separat,
vull dir, no...
Hi ha dos Contacontes, però cadascú amb les seves històries,
no és una història comuna.
Doncs ara parlarem d'aquests espectacles,
almenys dels que us toquen a vosaltres, a Carme i Munsa,
però expliqueu-me una miqueta, fem una pregunta prèvia,
com està el tema dels Contacontes de Tarragona,
perquè jo recordo que molts heu sortit d'aquí,
molts sols de casa,
i va haver una època en què programàveu,
hi havia Contacontes, vaja, de programació regular,
i ara ja fa uns anys que heu desapregut del mapa,
per dir-ho així, sortiu només per festes.
Això és així, o és que aneu fent cosetes i no ens n'entenem tant?
Sí i no.
Bueno, aquí Carme, ajuda amb tu també.
Sí i no, coses se'n van fent sempre.
A Tarragona, malauradament,
crec que la Carme està d'acord amb mi en què no,
vull dir, anem fent cosetes, però per fora a Tarragona,
i Tarragona es va mantenint el que és Contaclada,
el que és l'hivern...
Programació estable...
Això, Carme, tu estàs més posada,
perquè és la gran organitzadora de tot, la Carme.
Sí, la programació més fixa que fèiem durant l'hivern,
doncs, bueno, fa uns anys que des de l'Ajuntament
no ens van retallar,
i no s'ha tornat a fer.
També teníem participació al Festival d'Estiu,
però, bueno, hi ha hagut una nova concepció del festival,
i no entravem dintre d'aquest àmbit que és més musical,
que és realment el que programa el Festival d'Estiu.
i, clar, s'hem quedat ara amb la Contaclada,
que és l'únic espai que fem contes per adults.
Possiblement, al millor, aquest any alguna sorpresa donarem,
perquè intentarem buscar algun lloc on poder fer-lo,
algun bar, algun local,
però seria a banda, a banda d'Ajuntament,
o sigui, ja seria com a iniciativa pròpia, la grup.
I, bueno, que contes per a nens és que en fem per tot arreu,
i per a adults també.
Però potser treballeu més amb contes per a nens, no?
Sí, realment sí.
O sigui, la gran feina de contes és per a nens, és infantil.
Però sí que és cert que també hi ha programacions bastant fortes d'adults,
el que passa és que estan més disperses per a altres llocs.
Sí, és el que anava a dir jo.
Jo crec que aquí costa més d'entendre que els contes també són per a adults, no?
Vull dir, inclús ens trobem que amb les sessions d'adults
ve moltíssima canalla, moltes famílies, no?
I aviseu vosaltres.
I aviseu, que són contes per a adults.
No perquè no puguin venir, però moltes vegades no.
Clar, pobres s'avorreixen, és normal.
I jo penso que és això, que aquí a Tarragona potser
encara amb això estem una mica enrere, no?
Amb altres llocs.
Contes per a adults en fan a tot arreu,
i és el més normal del món.
Amb un cafè, amb teatres, amb llocs potser més recollidets, no?
No són espectacles de gran format.
I aquí potser és el que costa més d'entendre, no?
Que alguna cosa tan meravellosa és una llàstima que s'estigui perdent, no?
Contes que no són sinònim de monòlegs d'humor.
No.
No.
No.
No, que això també hi ha gent que ve una mica enganyada.
Sí.
Jo ara parlo per mi, com a Munsa,
que a més tots som...
La riquesa jo crec que de la gent que estem aquí fent comptes
és la gran diferència, que són tots molt diferents
i oferim coses molt diferents.
I això penso que és boníssim, perquè si no, evidentment, seria molt avorrit, no?
En el meu cas, que jo sempre soc molt que m'agrada que la gent, ostres,
que pugui pensar, que li pugui arribar, que li pugui...
I moltes vegades m'he trobat amb això, que la gent esperava un monòleg de venir a fer riure, no?
Vull dir, ai, però això que has explicat, que evidentment d'aquí aprenc, no?
Del que em diuen, no?
Però també és una equivocació en el concepte del que vas a veure, no?
Jo crec que no té res a veure.
Després cadascú, és el que diu la Munsa, Carme, cadascú té el seu estil propi.
Sí.
Ja no només des del tipus de compte que tria, sinó de com l'explica.
Això potser és el que s'ha volgut, o el que es busca, no?, amb la conta clada.
Que els tres dies i les sis actuacions siguin com més diverses millor.
Sí, o sigui, sempre intentem fer-ho en parella, precisament per això,
per escoltar dos veus diferents, dos maneres d'emarrar diferents, dos tècniques diferents,
perquè sí que, o sigui, no som monologuistes, però sí que a vegades s'utilitza una mica,
entre compte i contra, una mica d'introducció tipus monòleg, però no ho és.
Això en alguns casos, no?
I també, doncs, que hi ha comptes dintre del grup que s'escriuen els seus propis comptes
i que sovint es malinterpreta com si fóssim monòlegs,
perquè, clar, s'ha escrit el mateix compte a comptes, no?,
però no és aquesta la funció nostra, no?, la funció dels monòlegistes és una altra, no?
I sí que realment tots tenim unes tècniques diferents
i és això, el bonic i el interessant, no?, d'aquesta proposta.
Fem una mica de repàs entre les dues, si us sembla, del programa que ens espera, d'acord?
Molt bé.
Dilluns, i així m'explica quatre característiques de cada un dels comptes de comptes
i de, en fi, quin és el valor afegit que té cadascú.
A veure, dilluns, avui mateix, a dos quarts d'11, qui actua?
Avui tenim el Carles Alcoi amb bruts i deixats
i tenim la Imma Pujol amb comptes no tan innocents.
Què en dieu del Carles i la Imma?
Qui comença, Carme?
A mi, començo jo.
Doncs, a veure, la Imma sí que té un caire de comptes a comptes,
de tota la vida, clàssic, popular,
però aquest cop ens ofereix una mica de legendes urbanes,
que, bueno, que tothom alguna vegada hem explicat alguna
o hem escoltat alguna que ens ha fet gràcia,
i el Carles, doncs el Carles,
es farà també un repàs a comptes de caire popular
i de recerca d'altres llocs, no?,
que parlarà d'això, de personatges una mica bruts, diguéssim, no?
Una mica bruts, una mica també barrejat amb sang i fetge,
una mica especial.
Sí, el Carles és una mica gore.
És gore, ara t'anava a dir, vale.
Sí, gore.
No, ho dic amb carinyo, ho dic amb carinyo.
Així serà, serà una bona combinació.
Molt bé.
Això per avui, dos quarts d'onze.
També dos quarts d'onze, però demà dimarts us tenim a vosaltres dos,
la Montse Plana i la Carme González.
Doncs, no ho sé, d'altres mateixos, per reu.
Montse, com ets tu?
Com serà el teu espectacle de demà?
Com serà l'espectacle?
Perquè jo crec que cada espectacle és diferent, vull dir, evidentment tinc un caràcter,
una manera de fer, però tot i que quan explico contes no sóc la Montse, sóc la narradora,
que llavors probablement si veus demà l'espectacle és totalment diferent si haguessis vist el d'un altre, no?
Demà, mira, te puc explicar que seran històries, són contes molt petitons,
basats en contes de l'Eduardo Galeano, que a mi m'apassiona molt,
i a partir del seu conte es van entrellaçant els uns amb els altres
i com si diguéssim la història es va creixent, és com si fos una sola història partida de moltes petites històries,
bé, moltes petites, d'unes quantes històries petitones, no?
No vull avançar res més.
Bueno, ja està, ja ens has dit.
He dit un punt de partida, a partir d'aquí ja deixa.
Carme, com serà l'espectacle que t'has plantejat per demà?
Bueno, demà parlarem d'una cosa que parlem totes les dones,
en un moment donat de la nostra vida, que parlem d'homes,
igual que els homes parlen de dones.
Doncs parlaré de contes sobre homes, amb carinyo, eh?
O sigui, molt de carinyo, molt de respecte, però, bueno,
tocaré una mica totes aquelles vessants que són més tòpiques dels homes
i que, bueno, fan riure, perquè realment es veu la diferència entre dona i home, no?
I, bueno, els hi faré passar una estoneta divertida.
Ens posaran per menys.
O no.
O no, vale.
Tot amb carinyo, tot amb carinyo.
Tot amb carinyo, molt de carinyo.
I dimecres, qui tenim dimecres?
Dimecres.
Dimecres tenim l'Augus, que, bueno, si legiu el títol del seu conte,
és un conte popular que s'explica per a nens, que és la flor de Romania,
però coneixent l'Augus com el coneixem des de fa un munt d'any,
crec que el conte no serà aquest, que serà basat en aquest conte
i segur que ens sorprèn, com sempre, perquè és un conte de contes
que s'escriu els contes d'ell i que s'adapta i ens fa passar bones estones.
I després tindrem a la Rats que, bueno, que farà contes sobre persones grans,
grans d'edat.
Això no vol dir que sigui menys important.
i que també crec que passarà més o menys com la meva sessió de demà,
que parlarà d'aquelles situacions que caracteritzen una mica l'agint gran,
que poden ser també, per una banda, tendres i per l'altra, també còmiques.
Tot ja està.
Jo crec que molta més presentació no necessiteu.
Simplement el que sé que faria és convidar tothom que encara no us conegui,
que m'assembla que ja deu ser poca gent, però que us descobreixi,
perquè realment és mitja horeta, no?
Deu durar l'espectacle, una hora en total, potser?
No, una horeta.
Una hora, sí.
I sense aliment, a vegades fem una mica més.
Però és que passa volant, passa ràpid, i escolta, surts amb l'esperit eixamplat.
I no és perquè els contes tinguin...
A vegades sí que teniu com a moralina, que trieu contes que donen què pensar.
Però a vegades n'hi ha que simplement és el gaudi, no?
Ai, m'han explicat una història.
Aquesta és la màgia dels contes.
Vull dir, anar i deixar-se portar pel que estàs sentint.
I realment, encara que el començament pot costar una mica d'entrar,
perquè jo m'imagino que anem tots de boli i tal,
no hi dius, uf, què em comencen a explicar?
Perquè és una persona sola explicant-te.
I no hi ha molt d'adretzo, per dir-ho així.
De seguida entres, però.
Res, els dos minutets ja estàs dins de la història.
Sí, clar, perquè ara que siguem adurts,
a tothom ens agrada que ens expliquin una història,
un conte, un anèxic,
una cosa que t'ha passat durant el dia,
i les orelles s'obren i estàs atent.
I és un recurs que, com que estem en aquesta època tan mediàtica,
tan multivisual, no?
És jo, que està tan perdut
i és un gran regal que oferim nosaltres a la gent, no?
És un petit regalet
i que, bueno, que se'n van a casa
amb aquella narració tan bonica, no?
Doncs una petita parleta, una petita joia
dins el programa de festes de Santa Ticle
que es manté i que us recomanem molt.
La Conteclada.
Recordeu, canvi d'ubicació a la plaça de l'antic escorxador, eh?
Dilluns, avui mateix, dimarts i dimecres,
sempre a dos quarts d'onze.
Avui n'hem parlat amb la Carme González i la Montsa Plana.
Xiques, moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies a tu.
A l'altre.
A l'altre.