Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tants anys!
D'un incendi amb una barca al Serrallo
justament per quan
l'estaven reparent al Baradó
Jo començo aquí
començo amb una imatge
i a partir d'aquesta imatge
comencem a posar personatges pel costat
i per tant
el fet que sigui el 20 de septembre
és una cosa que es produeix
quan ja he començat a redactar la novel·la
no perquè ho tinguin pensat
per tant
no hi ha una raó inicial
hi ha simplement
la casualitat
l'impuls d'un moment determinat
de dir
escolta
per què no el 20 de septembre del 75?
perquè això permet, una vegada
has començat a crear personatges
permet lligar el fet de la barca
amb el personatge que és el propietari
de la barca i donar-li
un caire
ideològic
ell és un falangista
que en principi no tenia
és a dir que l'obra comença
a partir d'una notícia d'una barca
que es crema, que s'incendia
a les aigües del port del Serrallo
però això, mira, les novel·les
neixen de coses molt dispars
a mi no és la primera vegada que una novel·la neix d'una notícia
per exemple
Un dia en la vida d'Isset Budmig
que és una novel·la de l'any 94
que va guanyar el Premi Ciutat d'Alzira
aquella és la història
del setge de Sarajevo, d'una sèrie de personatges
enmig de la guerra de Bòsnia
doncs aquella novel·la neix d'una fotografia
que va sortir al país
era una fotografia que hi havia un quiosc
en fi, amatrellat
per tot arreu, i una persona de terra
que semblava morta, i una altra que estava agenollada al costat
jo vaig interpretar que estava auxiliant
aquella persona, i a partir d'aquí
van néixer els personatges de la novel·la
un personatge que auxilia
els ferits pels franctiradors
però curiosament, al cap d'un temps
vaig llegir
una entrevista del fotògraf que havia fet aquella fotografia
i ell va explicar que aquella fotografia
aquell home no estava ajudant
sinó que estava robant el mort
doncs aquesta neix també d'una notícia
del diari. En qualsevol cas
la novel·la arrenca el 20 de novembre
de l'any 1975
però no és una novel·la ambientada
exclusivament en aquella època
que ningú es pensi que per dir-ho d'alguna manera
aquesta és una obra que té com a referència
exclusivament aquella època
de la transició, no?
No, la novel·la té un ventall
cronològic molt ampli
de fet
hi ha
alguna història que es remunta als anys 20
del segle XX
començaments
del segle
per tant
i s'allarga la novel·la
fins a l'any 81
del segle passat
per tant és un ventall molt ampli
la majoria de les històries
gira en l'entorn dels anys de la postguerra
alguna història és també de la guerra
però molt poca
per tant hi ha
una amplia cronologia
perquè el que importa és veure
el camí que fan
tres personatges
fonamentalment quatre
tot es tira
al llarg de tots aquests anys
com es configuren uns personatges
en una novel·la com aquesta
a partir de la feina
que fa l'escriptor
i l'autor en aquest cas
és el Jordi Tinyena
diu
tinc una imatge
tinc una notícia
a partir d'aquí
creu un personatge
el propietari de la barca
sí
això és com
posar-se a escriure
tal com ho entenc jo
i com ho faig
sobretot
és com anar caminant
i anar trobant camins
és a dir
bueno
arribes a un punt
en què ha un cronament
de tres camins
i te'n vas a dormir
l'endemà hauràs de decidir
cap a quin carrer tries
segons el camí que tries
és evident
encara que no hagis decidit com
has triat ja un tipus d'històries
per tant
els personatges
jo els treballo d'aquesta manera
hi ha una idea fonamental
i és
intentar que
ja sabem que són
éssers de ficció
però intentar
que siguin prou creïbles
com perquè un els pugui
veure al seu costat
que no siguin figures
massa esquemàtiques
ara
la resta creix
sobre
sobre les coses
que ves escrivint
no ho sé
per exemple
tu
hi ha un personatge
per exemple
que és una miliciana
que perd una cama
al front
bé
això va ser un impuls
també
no calia que perdés
una cama
el que volia era
una dona rebel
volia una dona
dintre de la grisó
del temps de la postguerra
que apareix
en algun moment
de la novel·la
hi ha personatges
que es pleguen
a aquesta grisó
i que no s'atreveixen
ni a respirar
i jo volia
un personatge
també valent
un personatge
que es revoltés
i vaig crear
aquesta dona
amb un impuls
li vaig treure una cama
perquè
va haver de justificar
clar
vas pensar
vas creant
i vas dir
bueno
i aquesta dona
si l'envio al front
i la fa miliciana
com és que està aquí
ara en aquest moment
no?
que hauria d'estar
encara allà
doncs bé
perquè ha tingut això
no?
clar
això et dona un punt
que et permet
que després
incorporis una crossa
i incorporis
un clac
clac
sobre les llambordes
com un element
que crida l'atenció
i simbòlica
en el fons
de la novel·la
en fi
d'aquesta manera
vas obrint portes
vas obrint portes
i aquestes portes
et van portant
a llocs
que tu pots aprofitar
és una novel·la
d'un personatge central
o és una novel·la
coral en aquest sentit
amb diversos personatges
que fan de fil conductor
home
a la novel·la
hi ha molts personatges
hi ha molts personatges
i s'expliquen bastants històries
el que passa
que sí que és cert
que hi ha un personatge
que és
que és una mica
el fil conductor
d'aquesta
que és el mestre
hi ha dos personatges
però un sobretot
que és el mestre
i el mestre
i un pescador
un vell pescador
que ells són els que
reconstrueixen la història
xerrant davant d'un jove
que vol saber
però
tot i que la història
va lligada
a aquest personatge
perquè és ell
ell és un protagonista
d'aquesta història
una mà molt callat
una mà molt
no s'atreveix
a expressar els seus sentiments
es converteix
d'alguna manera
en el guia del lector
a través de les històries
però se n'expliquen moltíssimes
jo no diria
que és una novel·la coral
però tampoc
no diria
que és una novel·la
de personatge
tampoc
és una novel·la marinera
per aquesta ambient
del Serrallo?
no
la veritat és que
no és una novel·la marinera
tot i que
el fet
que jo la faci
transcorrer al Serrallo
obliga
a un llenguatge
pescador
en certa mesura
obliga
que hi hagi
alguns episodis
lligats a la mar
que n'hi ha
i hi ha una navegació
també
hi ha una sèrie
de servituds
lògiques
quan tu
a veure no sé
quan tu decideixes
enviar una novel·la
al segle XV
és evident que
has de fer
que el cavaller
vagi a cavall
i porti una armadura
doncs
si decideixes
que és el Serrallo
i és un pescador
doncs
en algun moment
ha de pujar a la barca
i ha de parlar
com li correspon
el llenguatge
precisament
que ara citaves
com obliga
l'autor
a endinsar-se
en un llenguatge
en molts casos
doncs això
que requereix
una certa
especificitat
ha estat especialment
complicat
o el Jordi Tignena
ja
coneixia perfectament
molts
girs lingüístics
que es poden utilitzar
en zones com
el Serrallo
home
ha hagut de documentar-me
una mica
pel que fa
d'alguns termes
molt específics
jo ho conec bastant
perquè sóc professor
de llengua
i per tant
ja hi havia un bagatge
d'altra banda
no ben bé
des de la pesca
perquè no sóc
aficionat a la pesca
però
si des de la navegació
sí que ho sóc
sóc petro de llot
i per tant
el tema de la mar
i de la navegació
ja el tenia
una mica controlat
però sí que és cert
que
que bueno
que hi ha
necessàriament
un treball
clar
hi ha coses
que no diríem
mai
fitura
en fi
hi ha coses
que no les diríem
i li ha costat
o li ha entusiasmat
especialment
endinsar-se
en aquest llenguatge
tan específic
m'ha agradat
però no és una feina
vull dir que
no és cap preocupació
és un problema
de coherència
fas que hi ha
un moment a la taverna
per exemple
que hi ha uns pescadors
que van pujant de to
i bé
doncs aquest
ha de renegar
ha de renegar
i ha de
en fi
llavors hi ha una imatge
que es basa
en paroles
de tipus mariner
però
no només això
és a dir
si tu fas
que un personatge
sigui
molt express
del punt de vista
col·loquial
doncs de vegades
has de buscar
per exemple
en aquesta discussió
de la qual
l'estava recordant
jo del mariner
del Boca
que juga a la barca
amb una partida
de cartes
aquest renega
i renega
amb un renec
que a molta gent
no li dirà res
però d'altres
potser sí
i és
me cago en el Cristo
malanut
me cago en el Cristo
malanut
me cago en el Cristo
malanut
bé això sona
molt popular
és evident que sona
no cal saber
què és el Cristo
malanut
però
era un Cristo
que hi havia a Tarragona
que es va crevar
durant la guerra civil
era justament el Crist
que es treia
per acompanyar els reus
a la pena de mort
el Garrot
bé si ho saps
doncs afegeix
un plus
si no ho saps
no passa absolutament res
bé doncs aquest tipus
d'expressions
jo sí que les he cuidat
a la novel·la
igual que he deixat
per exemple
expressions de caràcter
dialectal
de la gent d'aquí
que el narrador
no les fa
com és lògic
perquè és més neutre
però el personatge sí
és a dir
doncs
si hi ha de dir
fenya
doncs no diu feina
si hi ha de dir retxa
doncs no diu reixa
no abuso en absolut
però sí
vaig marcant
igual que hi ha dos personatges
valencians
que també els faig
que parlin
amb la variant
valenciana
és la novel·la més tarragonina
de Jordi Tinyena?
no ho crec
no
mira
és la tercera novel·la
que he publicat nou novel·les
d'aquestes nou n'hi ha tres
que passen a Tarragona
una és el Magí Castellarnau
l'altre és la ciutat
i aquesta és la tercera
no crec que sigui
més tarragonina o menys
potser ho és menys
curiosament
per què?
perquè per exemple
a dies a la ciutat
és una novel·la
que passa a la part alta
i la part alta
hi surt molt
perquè els personatges
surten molt al carrer
es mouen molt pels carrers
i visiten cases
i jo en parlo
el Magí Castellarnau
la primera novel·la
jo el faig
un noble
que no viu a la casa Castellarnau
sinó que jo el faig
viure a la casa Canals
però també es mou
per la part alta molt
aquesta surda
en canvi aquesta surda
de la part alta
se'n va
se'n va cap al Serrallo
amb alguna derivada
cap al carrer de la Unió
i cap a la Rambla
que també hi surten
però s'hi passegen poc
perquè són homes
de xerrera
i per tant
estan asseguts
quasi sempre davant de la puta
i fent-la petar
podria ser fins i tot
una novel·la
que es podria situar
perfectament
en qualsevol altre barri mariner
sí
sí
canviant poques coses
sí
ara feia temps
que Jordi Tinyera
no publicava una novel·la
com aquesta
de la que parlem
Peix de Gat
li ha costat especialment molt
o és que no
en fi
no li venia la inspiració
en els darrers anys
no
el que passa és que
jo he continuat escrivint
més o menys
el mateix ritme de sempre
el que passa és que
bé
doncs les coses venen com venen
i de vegades
publiques molt de pressa
i de vegades
no publiques tan de pressa
és només això
perquè
sí que és veritat
que entre una novel·la
l'última novel·la
publicada aquesta
han passat cinc anys
però
jo
durant aquest temps
he fet dues novel·les
una és aquesta
l'altra és una novel·la
que sortirà segurament
a l'octubre
però també està escrita
en el mateix lapsus
he preparat també
una edició
d'un llibre
d'una novel·la romàntica
del Dinau
el Carragiret
que es presentarà
justament a l'octubre
vintre dels actes
de l'aniversari
de la Guerra de la Independència
perquè és una novel·la
que és escrita
per un reusenc
que se situa
a la Guerra de la Independència
a Tarragona
també he preparat
estic preparant
i acabant
l'edició
d'un llibre
d'estudi
sobre la novel·la romàntica
catalana
en fi
vull dir
hem anat
fent feina
el que passa és que
sembla que
amb aquesta novel·la
el torna a posar
Jordi Tinyena
una mica
en la parador
mai millor dit
en la parador
de les llibreries
després de molt de temps
segurament
molt en segona fila
sí
quan no ho publiques
doncs desapareixes
jo no soc una persona
més a més
que es mogui gaire
per actes socials
o culturals
no em deixo veure
no hi participo
i per tant
com que no hi vaig
doncs
no se'n parla mai
i em sembla bé
ho fa expressament
quan surt un llibre
doncs
lògicament
estàs una mica més
a la finestra
i per tant
doncs has de saludar
Peix de gat
és com dèiem
aquesta novel·la
que a més forma part
d'una nova tongada
d'una nova forma
d'una col·lecció
de narrativa
com la Miloca
publica per tant
Jordi Tinyena
a Arola
en un editorial
de casa
és més fàcil
per un autor
terragoní
publicar
en un editorial
terragonina
que no passa
amb les grans
editorials
que formen part
ja de grans
holdings
empresarials
mira
jo tinc experiències
de tot
jo he publicat
amb editorials
de València
de Barcelona
també d'aquí
amb l'Arola
jo crec que ara
en general
serà més fàcil
publicar
amb les petites
que amb les
que amb les editorials
més grans
jo crec que sí
fins ara això
no ha estat així
és a dir
publicar les editorials
no era especialment
complicat
però
suposo que
per la crisi
econòmica
tothom ha restringit
el número
de publicacions
que es fan
i ara costa
una mica més
entrar-hi
publicar
a Tarragona
té l'avantatge
i ho permet
per l'hora
de nivell
estrictament personal
té l'immensa
avantatge
de tenir
un editor
una mica
a l'antiga
i jo
mira
la meva experiència
és
vaig començar
a publicar
novel·les
amb editorial
de la Magrana
i ho vaig fer
perquè
vaja
no estic
dient la veritat
però
perquè em confonc
vaig començar
publicant
amb
Columna
amb Editorial
Columna
i amb
Bromera
València
una de Barcelona
i València
però perquè
eren dues novel·les
que estaven
lligades a premis
i per tant
estaven compromeses
amb les editorials
que estaven
darrere del premi
però
quan jo vaig començar
a publicar
perquè jo vaig
voler
jo vaig anar
a una editorial
a buscar
lloc per publicar
vaig anar
directament
a la Magrana
per una raó
molt senzilla
i jo
m'agradava
admirava
coneixia
el Jesús Moncada
el Jesús Moncada
publicava
a la Magrana
jo volia estar
en la mateixa
col·lecció
que el Jesús Moncada
una cosa
tan senzilla
com aquesta
i efectivament
vaig anar a la Magrana
a la Magrana
li va agradar
el que li vaig portar
i vaig començar
a publicar
va publicar
doncs
els Vespres
de Magí Castellarnau
la dona del Grill
el comandant de Perpinyà
fins que
doncs
la Magrana
el propietari
de la Magrana
es va vendre
a l'editorial
al grup de RBA
i jo
amb aquella editorial
hi havia estat molt bé
perquè amb el Carlos Jordi
i Guardiola
que era l'editor
doncs tenies una relació
de tu a tu
directa
podies parlar amb ell
en fi
era una molt bona relació
quan va entrar
al grup de RBA
doncs
allò va canviar radicalment
ells van
en fi
portava a l'Oral Traire
uns altres interessos
i jo no encaixava
en aquell
en aquell moment
a l'editorial
i doncs
vam anul·lar
un contracte
que tenia
ja firmat
amb Magrana
per publicar un llibre
el vam anul·lar
que era
el que va ser
després
l'ombra del coronel
que va publicar
a l'Ola
vam rescindir
el contracte
i jo em vaig anar
i vaig
començar a veure
altra
d'això
des de llavors
doncs
he publicat
també en columna
i tal
però
en Baroles
és veritat
que es recupera
una mica
aquesta idea
de la proximitat
de poder arribar
a l'editorial
i parlar
amb l'editor
directament
i considerar
a veure
i parlar
de la portada
i si m'agrada
o si no m'agrada
i que
sembla que fem
que això
que és una cosa
que a mi m'agrada
trobo més personal
i que només es pot fer
amb editorials
d'àmbit més petit
es pot fer amb editorials
d'àmbit més petit
jo crec que
de totes maneres
això té un inconvenient
té un avantatge
que és aquest enorme
té un inconvenient
que es deriva més
dels mitjans de comunicació
que no pas
de la realitat editorial
és a dir
quan la gent diu
és que és millor
publicar amb un editorial
gran que és una petita
jo sempre els dic el mateix
no escolta
l'editorial gran
si no aposta per tu
és un editorial
petitíssima
petitíssima
així que no et deixis enganyar
publicar per un editorial
que no fa per tu
res més
que treure uns quants
exemplars
a la llibreria
si funcionen bé
i si no retirar-los
al cap d'un mes
doncs escolta
és millor
que treballes amb un editorial
d'una dimensió menor
però que aposta més per tu
que té més voluntat
de donar-te suport
per tant
això no és veritat
l'efecte negatiu però
és que els mitjans
de comunicació
sí que fan més cas
a les auditors grans
que els petits
i llavors aquí
costa una mica més entrar
però vaja
això té una incidència
i jo crec que
una incidència
relativament petita
i Jordi Tinyera
que deia abans
que era molt metòdic
a l'hora de treballar
que estava fent moltes coses
tot i que no havia publicat
en els darrers anys
com s'ho fa
en el dia a dia?
té unes hores
molt concretes
per dedicar-se
a escriure?
Jo tinc la sort
que
la feina
em permet
tenir moltes tardes
i llibres
no totes
però sí bastants
i per tant
doncs tinc hores
per dedicar
que podria dedicar
altres coses
però tinc hores
per dedicar
i les hi dedico
hi ha
temporades
molt llargues
en què no escric
però
quan m'hi poso
quan agafo
la voluntat
d'escriure
llavors m'hi poso
d'una manera
molt metòdica
cada dia
cada dia
cada dia
dos o tres hores
això pel que fa
la ficció
pel que fa
els llibres
que no són de ficció
que n'he publicat
una veintena
dedicats
a ensenyament
ediciós
i coses d'aquestes
doncs això
és una feina
i per tant
t'hi has de posar
com quan vas a la feina
és a dir
toca revisar
aquest llibre
doncs toca revisar
jo li preguntava
per la ficció
sens dubte
aquest Peix de Gat
del qual parlem avui
és una novel·la
que agradarà
al públic
de Jordi Tinyena
perquè tots els autors
tenen el seu públic
més o menys ombrós
més o menys fidel
però n'hi ha
i encara que
potser fa temps
que els havia oblidat
una mica
el Jordi Tinyena
per no publicar narrativa
per no publicar una novel·la
agradarà
aquest Peix de Gat
va en la línia
d'altres obres
jo crec que
sí que agradarà
de fet
jo
les impressions
que he rebut
per part de lectors
que m'ho diuen
o bé que m'escriuen
o bé que em faren
pel carrer
i m'ho diuen
els més coneguts
són els que s'atreveixen
a fer-ho
doncs tothom
té una actitud
molt positiva
i tothom diu
que li ha agradat
jo me'ls he de creure
no tenen cap motiu
per parar-me al carrer
i per dir-m'ho
és a dir
podrien saludar-me
i s'ha acabat
per tant
jo he de creure
que és veritat
que la novel·la
els està satisfent
totes més
amb això
sempre hi ha una sensació
molt agradosa
perquè clar
tu escriure
és una activitat
molt solitària
la comparteixes
només en el moment
en què el llibre
surt al carrer
en aquell moment
és quan pots parlar
amb la gent
i quan pots veure
com ha anat
clar tu has dedicat
allí un any
dos anys
tres anys
depenent de la novel·la
d'esforç
i de feina
perquè escolta
s'ha d'escriure
i en canvi
després un lector
s'ho ventila
en dos dies
tres dies
i ja s'ha acabat
no hi ha res més
i tu dius
què descompensat
està l'esforç
amb després
el Gaudi
perquè amb les pel·lícules
també passa
treballa amb un de gent
costen molt
però les pel·lícules
les veus dos i tres vegades
els llibres
no acostumen a passejar
deia abans
Jordi Tenyera
que a l'octubre
pensava publicar
treure un altre llibre
al mercat
podem avançar
una mica
l'argument
o el títol
fins i tot
és un llibre
que està escrit
abans que aquest
és un llibre
que va tenir
una
no sé com dir-ho
una
mala bona sort
potser hauríem de dir
així
perquè és una novel·la
que l'any passat
el Premi de Sant Joan
el Premi Sant Joan
de novel·la
de la Caixa de Sabadell
no d'aquest any
de l'any passat
que va ser
que el va guanyar
el Joan Barril
aquesta novel·la
va quedar finalista
que passa
que el premi
només publica
el guanyador
i per tant
no es va publicar
i jo
aprofitant això
doncs
me la vaig guardar
per revisar-la
llavors
tenia la feina
de peix de gat
i s'ha quedat
raconada
doncs
aquesta novel·la
és una història
situada a la Provença
francesa
i és un tour de force
una novel·la
d'horitzons tancats
dintre d'una casa
entre una colla
de personatges
especialment dos
i té títol?
no sé
títol no sé
si entén
i Jordi Tinyana
això vol dir
que es continua
presentant els premis
o com a mínim
amb aquest
o amb alguns
en concret
com aquest Premi Sant Joan
sí
amb aquest
i m'hi vaig presentar
aquest és un premi
que
li tinc una certa simpatia
hi ha dos premis
que tinc jo
una especial simpatia
independentment
que després
hi ha d'altres
que pel seu valor
econòmic
o pel seu valor
cultural
doncs
han de ser respectats
però
hi ha dos premis
que
jo hi tinc simpatia
un és el Premi Sant Joan
aquest
i és perquè
és un
és un llibre
que després
va aparar
els clients
de Català i Castellà
va aparar
els clients
de l'entitat
és un llibre
que té
una distribució
una mica especial
i l'altre
que per mi
encara té més
més valor
és un premi
que es diu
el lector
de l'Odissea
i que convoca
la llibreria Odissea
de Vilafranca del Penedès
i aquest és un premi
molt curiós
al qual jo tinc
una immensa simpatia
em vaig presentar
la primera edició
del premi
i vaig quedar finalista
no el vaig guanyar
i sempre m'ha quedat
d'un rau-rau
no descarto
durament
de tornar-se
sí
perquè
és un premi
que
els diners
els recull
hi ha una part
del premi
que el recullen
els lectors
de l'Odissea
hi ha un consell
de 100 lectors
que són 100 clients
de la llibreria
i posen diners
pel premi
després han aconseguit
que també un editor
també posi la resta
però posen
i després
ells són els que
llegeixen els originals
i fan la selecció
dels simulistes
que després
passen a un jurat
dintre del qual
també hi ha membres
dels lectors
a mi això
em semblava
clar
que un premi
el donen els lectors
d'una llibreria
em sembla fantàstic
s'escriu per representar
un premi
és a dir
quan s'escriu una novel·la
es pensa
en el cas de Jordi Tinyena
es pensa específicament
aquesta novel·la
la presentaré a un premi
no
no no
i ara
en absolut
això és una circumstància
és a dir
tu
quan es convoca un premi
pel qual
pots sentir-te atret
doncs
bé
si tens un llibre
el tens
i si no el tens
no t'hi pots presentar
quan comences
ets més procliu
a presentar-te premis
perquè tens necessitat
de sortir
i jo de fet
els dos primers llibres
van ser el resultat
de presentar-me a premis
després
ho vas espaiant
i vas perdent
una mica la fe
en els premis
però bueno
és una manera
perfectament normal
de tirar endavant
el millor premi
segurament és
el dels lectors
i que aplaudeixin
una obra
com la que
avui estem parlant
amb Jordi Tinyena
aquest peix de gat
que presentava
que sortia
al mercat
el passat mes d'abril
abans de Sant Jordi
i que avui
l'hem volgut recuperar
perquè em sembla
que pot ser
una de les lectures
més interessants
per a l'estiu
diuen la majoria
que a l'estiu
tothom té més temps
per llegir
doncs
en fi
aquesta és la recomanació
que us fem
avui des de Tarragona Ràdio
pensant en un autor
de Tarragona
i a més
que publica
en un editorial
tarragonina
com és
Arola
Jordi Tinyena
moltes gràcies
suposo que tornem a parlar
doncs a la tarda
d'aquesta novel·la
enigmàtica
que ens has anunciat
no m'ha parlat
temàtica pel títol
que encara no en té
així que tornem a parlar
i de moment
que vagi molt bé
aquest estiu
moltes gràcies
adeu-sia
bon dia