Seguim el matí de Tarragona Ràdio.
Parlant ara de sinistralitat laboral
a propòsit de les dades que va fer públiques
la setmana passada el sindicat de comissions obreres
aquí a Tarragona.
Dades que indiquen un descens de les víctimes mortals
i també dels accidents laborals a les comarques de Tarragona.
D'això en volem parlar durant els propers minuts
en aquesta sintonia, el matí de Tarragona Ràdio,
amb Montse Saneuja.
Ella és la secretària de Salut Laboral
del sindicat de comissions obreres aquí a Tarragona.
Montse Saneuja, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Deia que havien baixat.
De fet, les xifres indiquen un 8,5% de descens dels accidents
i també de les víctimes mortals aquí fins a un 23%.
Hi ha alguns factors que expliquin aquest descens
dels accidents laborals durant l'any 2010
respecte a l'any anterior?
Sí, hi ha dos factors molt importants.
Mira, abans que re, dir-te que les dades amb les que treballem
són dades oficials, dades publicades tant per la Generalitat de Catalunya
com per l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene.
Aleshores, sempre que a finals de gener, començaments de febrer,
surten les dades, el que fem és una anàlisi de veure com ha anat
l'evolució d'aquesta sinistralitat en funció dels altres anys.
I també com a preàmbul dir-te doncs que hi ha dos indicadors en el nostre país
que ens marquen la sinistralitat laboral, que són, per una banda,
els accidents de treball, que és el que em comentaves,
i, per l'altra, les malalties professionals, que de vegades les deixem de banda
i són, jo diria que, molt més importants fins i tot que els accidents de treball.
Si ens centrem en els accidents, i com tu deies, hi ha una disminució,
efectivament, del 8,5% quan parlem de comarques de Tarragona en conjunt.
I si analitzem els accidents mortals i els lleus, també veiem que hi ha una disminució.
Però, en canvi, els accidents greus i molt greus han sofert un increment.
Llavors, aquí hem d'aprofundir en l'anàlisi.
Per què ha baixat aquesta sinistralitat en conjunt?
Doncs nosaltres ho atribuïm, principalment, a dos factors.
Un, al descens de l'ocupació, evidentment.
Hi ha molta menys ocupació, hi ha menys ocupació, menys sinistralitat.
Els índexs d'incidència van relacionats una cosa amb l'altra.
No pas perquè les empreses apliquin polítiques preventives,
això també està demostrat.
I l'altre, a la qualitat d'aquesta ocupació.
La recent reforma laboral, a la que hem estat, doncs, diguéssim, obligats,
la que ens han imposat, s'ha demostrat molt directament com un factor de temporalitat.
I la temporalitat, analitzada en dades, és sinònim d'increment de sinistralitat.
Però, precisament, si estem parlant d'un descens dels accidents,
com s'entén, doncs, que aquesta temporalitat que dius que ha obligat la reforma laboral
pugui provocar més accidents?
Perquè, o sigui, han incrementat els accidents greus i molt greus.
Han disminuït en el seu conjunt per l'ocupabilitat.
Hi ha un descens d'ocupació, hi ha un descens de sinistralitat.
Malgrat tot, dins del descens,
sabem que aquesta temporalitat dels últims anys va en relació directa,
amb la temporalitat accidentalitat.
O sigui, hi ha una relació directa.
Si tenim en compte, anterior al 2005, hi havia una disminució lleu de la sinistralitat
i hi havia un increment de l'ocupabilitat.
Ara no.
Què s'entén per l'accident greu o molt greu?
Mira, un accident greu o molt greu va tipificat en funció del...
El metge que ho atén diu si és greu o molt greu.
Ho hauria de fer el metge.
Normalment ho fa l'empresa.
L'accident el comunica a l'empresa.
Llavors aquí sempre diem que s'ha de tenir en compte una cosa.
Quan parlem de morts, que són els que més ens criden l'atenció,
parlem de persones que han mort en el moment de l'accident.
Quan parlem dels accidents greus o molt greus,
vol dir que l'endemà poden morir
i queda com un accident greu o molt greu.
Generalment es dona accident greu o molt greu
aquell que, a criteri de l'empresa o del metge,
després que la té, necessita una atenció hospitalària
o una intervenció quirúrgica o...
bé, va en funció també bastant del criteri.
Hi ha lleus que haurien de ser greus, també t'ho he de dir.
I es tenen dades dels sectors econòmics
on es produixen més accidents
i del perfil dels treballadors i treballadors
que pateixen més aquests accidents?
Per sectors econòmics tenim que la construcció ha baixat,
és l'únic sector que ha baixat en totes les tipus de gravetat,
per raons evidents,
i tenim que en el sector serveis i indústria
doncs ha incrementat l'accidentalitat també greu.
Això fa que pugi en el seu conjunt
que pugin els accidents greus.
Sector serveis i indústria.
I fixa't, l'agricultura,
que hi ha pocs accidents generalment,
bé, pocs, també hi ha poca ocupabilitat,
vull dir, també s'ha de tenir en compte,
aquest any hi ha hagut un 450% d'increment en accidents greus.
Afecta de què?
Doncs de què ha augmentat la ocupabilitat en l'agricultura.
És l'únic sector que ha incrementat.
La gent que s'ha quedat sense feina en altres sectors
ha anat aparent aquí.
Això pel que faria a sectors.
I pel tema de perfils de persones,
si sempre són d'unes determines franxes d'edat
o fan un determinat tipus de feines,
en fi, amb més riscos que d'altres,
i per tant són els que pateixen accidents,
teniu informació d'aquest tipus?
El que tenim molt clar per les dades oficials que se'ns donen
és en funció del tipus de contracte que té cada persona.
I això et deia abans que els contractes temporals,
el contracte temporal, a part de ser temporal
i de tenir unes connotacions concretes directament sobre la persona,
el que fa és que moltes vegades no es formi adequadament
aquella persona per efectuar un treball concret.
Si no hi ha formació, sobre seguretat, sobre higiene,
evidentment hi pot haver més sinistralitat.
I això sí que hi ha dades, és el que et comentava,
temporalitat i sinistralitat.
I teniu informació al sindicat,
a partir de les dades també oficials,
sobre les raons, les causes dels accidents,
és a dir, moltes vegades per què es produeixen aquests accidents?
Per falta de mesures de prevenció de l'empresa?
Per també una actitud no conscient del treballador?
Tant en els accidents mortals com en els més greus?
Quines dades o quines informacions teniu d'aquests accidents?
Mira, la prevenció és una obligació de l'empresari.
En tots els sentits, en posar les mesures adequades,
en fer l'avaluació de riscos, veure si es poden eliminar els riscos,
si es poden s'han d'eliminar i, si no es poden eliminar, s'han de reduir.
Com?
Posant mesures adequades, mesures preventives ja siguin físiques,
i formant el treballador de com ha d'actuar davant d'un risc.
Per tant, m'agradaria que quedés una mica clara
que a vegades donem la culpa al treballador
o s'intenta donar la culpa al treballador d'una cosa que en realitat no té.
Si aquella persona té una formació adequada de com ha d'actuar,
hi actua d'aquella manera.
I és una obligació, com et deia, de l'empresari,
i és un dret del treballador de rebre-la,
perquè estem parlant de la seva salut,
estem parlant de la seva vida en definitiva.
De vegades, quan parlem d'accidents laborals,
parlem de números i parlem de dades estadístiques,
i potser oblidem en conjunt
que són persones que sortim de casa un dia al dematí per anar a treballar
i que hi ha una part d'aquestes persones que no hi torna.
I el que anava a fer aquella persona era guanyar-se la vida,
no justament, vull dir que és una qüestió molt humana,
més que de nombres, també.
Si obrim el Zoom, si obrim la perspectiva
i deixem les dades del 2010 respecte a les del 2009,
si poguéssim fer o si podem fer una comparació més a llarg termini,
de fa 4, 5 anys, 10 anys,
no sé exactament comissions obreres,
quina perspectiva ens pot oferir.
Hem millorat molt, hem millorat poc,
no hem millorat gens pel que fa a la quantitat d'accidents laborals
i a la conscienciació d'empresaris i treballadors en aquesta temàtica.
Mira, des de fa 15 anys, de l'aprovació de la llei de prevenció de riscos laborals,
aquí la millora ja va ser, o sigui, la gran millora va ser l'aplicació de la llei.
D'això fa 15 anys.
El tenia aquesta llei fa 15 anys, ara, si no recordo malament,
més anys, 15 anys.
La llei de prevenció de riscos laborals és la mare de la prevenció,
per dir-ho així, no?
És la que diu quines són les obligacions que té l'empresari com a empresari,
el treballador com a treballador,
i que diu com s'ha de...
Els serveis de prevenció,
que és un punt importantíssim dins de la prevenció,
i que diu com s'ha d'actuar.
A partir d'aquí, la lluita ha vingut amb l'aplicació d'aquesta llei.
Esclar, aprovar lleis no només ja ho resol tot, no?
Sinó que tots hem de ser conscients
de què s'han d'aplicar de forma correcta.
Quin problema ens hem trobat?
Doncs, bàsicament,
en què la prevenció s'ha vist com una cosa burocràtica
durant molt de temps.
Això ho veiem en els sindicats cada dia,
perquè rebem els treballadors,
veiem quins són els problemes reals que tenen.
I més que com una...
vista com una necessitat
o com una inversió per part de les empreses.
O sigui, encara tenim aquella idea,
ho veiem,
que demanes que s'apliquin unes mesures
que són necessàries
per tenir seguretat en un lloc de treball
i es veu com és que això és una despesa.
No.
És una inversió.
Perquè demà no es produirà aquell accident
que em costarà uns diners,
em costarà un increment possible de les cotitzacions,
em costarà, en definitiva, un cost.
Per tant, i que serà molt més elevat
del que jo em podria...
del que seria
si realment
apliqués la mesura preventiva adequada.
Per tant, encara no s'aplica la llei 15 anys després.
S'aplica, s'aplica, però...
O sigui, s'aplica.
Però s'aplica
no d'una forma prou conscient,
s'aplica molt a base de denúncies,
vull dir, hem d'estar lluitant constantment.
Ara, evidentment, sí.
Des de l'aprovació de la llei
hi va haver un pas molt endavant
i a partir d'aquí sí que el que tenim
ja és un control d'accidents de treball,
no de malalties professionals encara,
com ens agradaria.
Aquest és l'altre punt.
Què són les malalties professionals?
Quan parlem o quan parleu
des del sindicat de malalties professionals,
a què ens referim?
Doncs mira, una malaltia professional
no és més que un concepte legal.
Podríem...
Si parlem de malaltia professional
amb una persona que no estigui
integrada en el tema de sinistralitat,
et dirà, no, no, clar,
és una malaltia que ve del treball.
Sí, però no.
És una malaltia que ve del treball,
però que a més a més
té que estar posada en una taula
de malalties professionals
segons el real decret que les estipula.
Si no és així,
encara que la meva malaltia
esdevingui de la meva activitat laboral,
no és una malaltia professional.
Seria un accident de treball.
I per reconèixer-lo,
és un procés llarg.
Què ens passa amb les malalties professionals?
Tant les que estan dins en el quadre
que, bueno,
que si el treballador la pateix,
doncs se li hauria de reconèixer
com a malaltia professional.
Doncs, bueno,
aquí hi ha un subregistre importantíssim.
Les dades estan absolutament esbiaixades.
Et diré que aquí a Catalunya
ara mateix no disposem
de dades de malalties professionals.
El registre de la Generalitat és zero.
No n'hi ha.
Les que hi ha d'Espanya
són d'aquella manera.
Són les notificades.
No vol dir que després d'aquelles malalties
totes estiguin com a reconegudes.
Es notifica que pot haver una malaltia
i a partir d'aquí es pot o no reconèixer.
I, evidentment,
no treballem sobre dades
reals
per poder
prevenir-les.
Treballem
sobre molts estudis que s'han fet
a molts nivells.
Hi ha moltes
entitats
científiques
que han estudiat
quin és el subregistre
a malalties professionals.
És brutal.
Imagina't,
es va fer un estudi,
per dir-te ara un canvi al cap,
sobre l'any...
l'any 2007 es va presentar
un estudi
fet sobre l'any 2004
on es preveia
que a Catalunya
havien mort
d'ugues 1.500 persones
a causa de malalties
derivades del treball
i s'envia registrat
només una.
Esclar,
tot això,
o sigui,
no ho diu només
un sol sector,
sinó que ho diuen
moltes entitats
i reconegudes.
Però podem posar
algun exemple pràctic
perquè la gent
que ens està escoltant
entengui d'això?
Què pot ser
una malaltia
derivada de la feina?
Doncs una malaltia
derivada de la feina,
mira,
l'exemple més pràctic
i que ha sortit
més aquests dies
perquè ha sortit
en televisió
seria la malaltia
que es produeix
a conseqüència
de l'exposició
a l'Amiant.
Hi ha hagut gent
que està exposada
durant moltíssims anys
a l'Amiant.
Fa,
si no recordo malament,
deu fer uns 9 anys
que es va prohibir
l'ús d'aquest producte
perquè ens erigen
i els efectes
seguiran sortint.
La punta es calcula
que sortirà l'any 2020
la més alta.
Una malaltia professional
és això.
M'exposo a un element
que em produeix un dany.
Allò ja avui
està reconegut
com una malaltia professional
dins del real decret.
Però a més a més,
quina dificultat
em presenta aquesta malaltia?
Doncs que els efectes,
des que jo tinc
l'exposició al risc,
els efectes poden sortir
en un termini molt llarg.
Potser ja n'hi treballo
en aquella empresa
quan surten.
Potser la moto
d'accidents de treball
que m'hauria de tractar
ja no és ni la mateixa
o ja no existeix
o ja ha canviat.
Hi ha moltes dificultats
en el cas
de la malaltia professional
justament per això.
I és una cosa
que quan elimino el risc
no és com un accident.
Elimino el risc
i no hi ha accident.
No, aquí elimino el risc
però els efectes
encara poden seguir sortint.
Acabo, Montserrat.
Tenint en compte
el context de crisi econòmica
que hi ha
de forta crisi econòmica
que tenim ja des de fa
tres anys pràcticament.
Això s'està notant
pel que fa
a la disminució
de les mesures
de protecció,
de prevenció
d'accidents laborals?
Ho noteu
en alguns sectors especialment
o en algunes empreses?
S'està notant
i no s'està notant
en tots els sectors.
I no ho diem només nosaltres.
Jo podria recordar
les paraules
del president
de la Federació
de Serveis de Prevenció Aliens.
el Servei de Prevenció
és aquell servei
que ha de tenir contractat
a tota empresa
a fer efecte
que l'assessori
a nivell preventiu
i pugui aplicar
les mesures.
Doncs aquest senyor
comentava fa
uns quants dies
endarrere
que l'amorositat
del sector
s'ha incrementat moltíssim.
Les empreses
deixen de pagar
i una de les primeres coses
que deixen de pagar
és el Servei de Prevenció.
És allò que et deia
de la burocràcia.
Per què ho he de tenir
és una cosa
que no es veu
fins que no passa
el que no hauria de passar.
Evidentment
el Servei de Prevenció
no cobra
el Servei de Prevenció
no pot oferir
l'assessorament adequat
i a partir d'aquí
ja veus
és un peix
que es mossega la cua
menys assessorament
menys seguretat
més sinistralitat.
Avui hem analitzat
aquesta qüestió
a propòsit
de les últimes dades
que ha fet
Públiques
Comissions Obreres
aquí a les comarques
a Tarraona
sobre la sinistralitat
laboral
i hem analitzat
d'alguna manera
tot el panorama
que tenim
en els diferents sectors
econòmics
de les nostres comarques.
Montse Saneuja
secretària de Salut
Laboral
de Comissions Obreres
a Tarraona
moltes gràcies
per acceptar
aquesta invitació
del matí
de Tarraona Ràdio
i que puguem
millorar aquestes xifres
si és possible
aquest 2011.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Bon dia.