Fins demà!
Va ser una gran diada, tres hores i mitja, de castells,
alguns de gamma extra, com per exemple aquest 2 de 8 net,
aquest 2 de 8 sense folre,
que els castellers de Vilafranca descarregaven per tercera vegada a la història.
Era la primera vegada que aquest castell es veia fora de Vilafranca
i es va veure ahir a la plaça de la Font.
L'aixecador que ja està a l'alçada de Quims,
l'aixecador que comença a remuntar, els dosos del castell col·locats,
l'aixecador a punt d'arribar a l'alçada de dosos,
el castell que de moment està molt i molt parat,
l'aixecador que arriba ara ja sí a l'alçada de dosos i es col·locarà.
És un castell que es veu possible perquè l'aixecador ja està col·locat,
perquè l'aixecador ja està a l'alçada de dosos,
perquè l'aixecador col·locarà un peu,
perquè l'aixecador col·locarà un peu,
col·locarà l'altre i carregarà el dos de vuit net a la plaça de la Font.
El poden descarregar, el tenen molt bé,
surt l'aixecador, surt l'aixecador,
ja el tenen, han de remuntar aquest petalí a nivell de testos,
surten ja els més petits, arriben ja a la pinya,
la plaça de la Font que ho apledeix,
surten els dosos del castell,
sortiran l'esquí, que ja el tenen,
que descarreguen el dos de vuit net,
que els castellers de Vilafranca fan història a la plaça de la Font,
que la plaça de la Font acaba de viure un moment màgic,
que ja el tenen, que està aquí, que l'aplaureixen.
Això és realment, senyores i senyors, espectacular.
Un moment màgic, un moment històric,
el que vivia ahir la plaça de la Font,
amb aquest dos de vuit net descarregat pels castellers de Vilafranca.
Una gran actuació que a més van completar
amb el Pilar de Set i amb el 3 de 9 i el 4 de 9 descarregats.
També les colles de Tarragona van estar en una gran alçada,
tot i que no van poder assolir els seus objectius de màxims
que s'havien plantejat.
La colla jove, xiquets de Tarragona,
va quedar amb un intent de 5 de 9,
un intent que van poder desmuntar,
van poder carregar el 3 de 9,
van poder descarregar el 4 de 9
i també van poder descarregar el primer 4 de 8
amb l'agulla d'aquesta temporada.
Surten els dosos del castell,
s'ho van prenent amb molta calma,
de fons sentim el Jordi Crespo,
com va cantant el castell,
surten els quins del castell,
ja som pràcticament fora,
ara sortiran els integrants del pis de quarts,
ja el tenen, el castell està molt maco,
ara veurem com queda el Pilar d'et sobre la pinya,
surten els terços del castell,
es deixen el Pilar,
4 de 8 amb el Pilar,
4 de 8 amb l'agulla carregat,
ara l'han de desmuntar,
vaja l'enxereta s'hi ha entretingut,
moment de la butxilla,
moment clau del castell,
surten,
l'han d'aguantar,
el poden aguantar,
el tenen,
surt l'enxereta,
sortirà l'aixecador,
que ja el tenen,
que bufó el Miqui,
que bufó el Jordi Santís,
que bufen els integrants d'aquest Pilar,
que ja el tenen,
que el descarreguen,
que surt l'aixecador,
que el poden aguantar,
que la jove descarrega
el primer 4 de 8 amb l'agulla
de la temporada,
surt ja la 4 de 8.
Un altre dels moments més vibrants
de la jornada castellera d'ahir
a la plaça de la Font,
aquest primer 4 de 8 amb l'agulla
de la temporada descarregata
per la jove de Tarragona.
Els xiquets de Tarragona
també van fer una gran actuació,
tot i que finalment no van tirar a plaça
el 4 de 9 amb folra,
que era l'objectiu màxim
que s'havien marcat.
Van aconseguir, però,
pot descarregar un 3,
un gran 3 de 9 amb folra
a la plaça de la Font.
El castell que presenta bona mida,
maco, maco, va dient de fons
el Roger Pairol,
els dosos que arriben a l'alçada
de sisens i l'aixecador
que arriba ja a l'alçada
també dels sisens.
L'enxaneta també porta
un bon ritme,
el castell s'ha de treballar
a nivell de quarts,
però el poden aguantar,
es col·loca el dos aixancarrat,
es col·locarà ara el dos
de la regla,
no s'han de precipitar,
s'ho han de prendre
amb calma i amb tranquil·litat.
L'aixecador a punt de col·locar-se,
el castell treballant-se
a nivell de terços i quarts,
s'està obrint un palet,
però l'aixecador que es col·loca,
l'enxaneta que és a punt de passar,
que col·locarà un peu,
clava l'altre a la faixa,
col·loca un peu
i carrega el 3 de 9 amb folra
per part dels xiquets de Tarragona.
3 de 9 amb folra carregat,
l'han d'aguantar,
no l'han de perdre,
el poden aguantar,
no s'han de precipitar,
amb tranquil·litat,
l'enxaneta ja és fora,
el castell que presenta Bonamida,
s'està treballant,
veiem el prudent que bufa,
però el prudent l'ha d'aguantar,
el prudent el pot aguantar,
surten ja l'enxaneta i aixecador,
surten els dosos del castell,
sortiran els sisens,
no us entretingueu,
heu de sortir,
l'heu de descarregar,
a poc a poc,
amb tranquil·litat,
a part la feina,
surten els sisens,
ja són pràcticament fora,
sortiran els fins,
i els xiquets de Tarragona que ho celebren,
els xiquets de Tarragona
que també volen fer història,
que també hi volen dir la seva,
que hi poden dir la seva
i que acaben de descarregar
aquest 3 de 9 amb folre
descarregat pels xiquets de Tarragona.
El moment més màgic segurament
que van viure els castellers matalassers
del carrer Sant Anna.
I un altre moment especial
que es va viure ahir a la plaça de la Font
era el 9 de 8 de la Bella de Valls,
un castell que van poder carregar.
Pràcticament totes noies,
només dos noies en una de les bandes del castell,
i tots aquests cascs que indiquen
que estem parlant de 3 punts de dalt.
Sí, senyores i senyors,
de 3 punts de dalt,
de 3 parelles de dosos,
de 3 aixecadors i de 3 enxeretes
que evidencien el potencial
que té una colla castellera
com és la colla vella dels xiquets de Valls.
Sentim de fons com van cantant el castell,
com van indicant els passos del castell.
És complicat,
però vaja,
estan ja els dosos col·locats,
els aixecadors que a poc a poc van entrant.
ho fa primer el que tenim més a prop nostre,
es col·loca un altre.
A tot això encara falta col·locar un aixecador al castell
que està molt paradet.
Ara fa una primera aleta,
primera aleta del castell,
segona aleta del castell,
i recorrem que en falta una tercera.
S'ha fet ja les dues aletes,
tercera aleta del castell,
9 de 8 carregat per la colla vella dels xiquets de Valls.
L'han d'aguantar, eh?
Despenjament per darrere,
hem vist?
Sí, vaja,
i el castell que cau,
i el castell que cau i que es trenca.
Quina llàstia!
Sí, tota una llàstima!
Una llàstima,
es va trencar el castell,
però es va poder veure carregat.
Hem triat aquests quatre moments
dels molts que van viure,
de la intensitat que es va viure ahir a la plaça de la Fona,
amb la veu de la Raquel Sants,
que ara també la tenim en directe,
a través del telèfon.
Raquel, bon dia.
Hola, bon dia, avui sense veu, eh?
Sí, home, doncs encara no,
Déu-n'hi-do.
Encara, encara,
són les pastilletes aquestes que fan meravelles.
Quin regust,
quina ressaca, podríem dir,
i, entre cometes, ens deixa la diada castellera?
Ara que ja han passat unes quantes hores
i que es pot reflexionar amb més tranquil·litat,
quin comentari et mereix la diada
que es va viure ahir a la plaça de la Font?
Ostres, jo crec que, en tot cas,
el que va ser és una diada excel·lent,
una actuació magnífica,
i crec que, per part de cada colla,
s'ha de fer una lectura diferent, no?
En primer lloc,
començaria pels castellers de Vilafranca,
amb aquest dos de vuit excepcional,
brillant, moment espectacular,
moment de pell de gallina,
jo crec que va ja estar 10 minuts amb la pell de gallina,
perquè realment va ser d'aquells moments màgics
en el món dels castells, no?
És d'aquells moments en què un no sent els colors d'una camisa
ni d'una altra,
és un d'aquells moments en què un,
doncs el que sent són castells.
I recordem que era la tercera vegada de tota la història
que s'escarregava aquest castell,
només s'havia fet a Vilafranca,
i que ahir la plaça La Font tenia una oportunitat màgica per veure'l.
Destacaria, per part de la jove de Tarragona,
el potencial de colla gran,
de colla grandiosa,
de ser capaç de reconduir una actuació
que va començar molt malament,
amb la caiguda de 3 de 9,
d'un castell que havien descarregat diverses vegades aquesta temporada.
Comences una diada així carregant només el 3 de 9
i la manera de reconduir l'actuació, no?
Amb aquest intent desmuntat de 5 de 9,
tota una llèstima,
però evidenciant que és un castell
que jo crec que tindrem l'oportunitat de veure
encara algun cop aquesta temporada.
Després el 4 de 9 d'inflexió brutal, espectacular,
descarregant aquest castell
amb la importància mental que jo crec que té
i finalment completant aquest 4 de 8 amb el Pilar,
aquest 4 de 8 amb l'agulla,
un castell només a l'abast d'unes poques colles
i que, insisteixo, evidencia el potencial de colla grand.
Per part dels xiquets de Tarragona,
doncs espectacular també aquesta capacitat de reacció
després de fer un 5 de 8.
Per primera vegada, doncs,
les coses no se'ls van torcer a la diada del primer diumenge de festes,
amb aquest 5 de 8, doncs,
que els va servir per treure la pressió
i després la capacitat de reconduir una actuació
amb un intent desmuntat de 3 de 9
amb pràcticament l'aixecador col·locat,
tornar a repetir-lo i descarregar-lo,
doncs, brutal,
i després ser conscient d'on és el límit
i decidir no voler estirar més el braç que la màniga
i anar pel 4 de 8 en lloc de pel 4 de 9.
I també una colla vella,
potser amb més mala sort del que la vam veure per Sant Fèlix,
amb un 3 de 9, doncs, preciós,
com estan sent els últims 3 de 9 de l'abella,
i amb aquesta voluntat de portar a Tarragona un castell inèdit,
com és el 9 de 8,
ahir les coses no els van acabar de sortir,
van només carregar el 4 de 9,
van carregar només aquest 9 de 8,
de fet, és la primera vegada que els hi queia aquest castell
que havíem descarregat en 3 ocasions anteriors,
i també els va caure al Pilar de 6,
per tant, doncs, una colla vella
que tot i fer molts bons castells,
crec que es va quedar amb un regust una mica dredol
d'aquesta actuació.
Segurament els aficionats més exigents
deuen dir, home, però és que, clar,
no vam poder veure cap dels dos grans objectius
de les colles tarragonines,
de la jove i dels xiquets de Tarragona.
Tu creus, Raquel, que potser hi havia massa pressió,
autopressió de les colles,
davant d'una diada com la d'ahir?
Sí, jo crec que és simptomàtic,
doncs, tant el 3 de 9 carregat de la jove,
insisteixo, és un castell que la jove ha descarregat
diverses vegades aquesta temporada,
és un castell que estava dominant moltíssim
i que, doncs, el fet de només carregar-lo,
només la manera com els hi cau,
jo crec que evidencia els nervis, la pressió, no?
Aquell, aquell cremó a l'estómac
que, doncs, fa que una diada a la teva plaça,
a la plaça de la Font, a plena,
va estar davant de colles com són la vella
o com els castellers de Vila Franca,
jo crec que genera certa pressió
i que, doncs, aquí van fallar potser una mica
en el sentit de les emocions, no?
Crec que és un castell que cau més pel cap
que no pas pel cos.
I, evidentment, jo crec que sí que van notar la pressió
o el que la van notar els xiquets de Tarragona
amb aquest primer intent desmuntat
de 3 o 9 en folre,
que crec que en qualsevol altra circumstància
no s'hagués desmuntat.
però la pressió i els nervis, jo crec que els van passar factura.
I creus, d'altra banda,
però que la diada es consolida dins el panorama,
dins el calendari de grans cites castelleres de la temporada?
Home, sens dubte.
Jo crec que ahir vam veure grans castells,
vam viure grans moments,
perquè encara, doncs, escolta'm,
encara que no veiguéssim el 5 de 9,
sí que vam veure un intent molt seriós,
un intent, doncs, amb molt bona cara.
Vam veure el primer 4-8 en el pilar de la temporada de la jove,
vam veure com una colla, insisteixo,
és capaç de reconduir una actuació,
vam veure un altre 3-9 per part d'una colla de Tarragona,
vam veure dos castells a la gama extra,
un vell, el 2 de 8 met,
per tant, jo crec que sense cap mena de dubte
es consolida com una de les grans actuacions del panorama,
i jo crec que cada vegada més hi haurà més ganes de venir.
I destacaria una cosa que no s'ha de veure a plaça,
però sí que vam veure després,
que hi hauria moltes camises de la vella
i moltes camises dels castellers de Vilafranca
rondant per la ciutat,
emulant una mica el que passa en actuacions,
com per exemple a Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès.
Jo crec que això ja és simptomàtic
que a les colles els agrada venir a actuar a Tarragona
i vaja, que els agrada també acabar de celebrar la festa a la ciutat.
Home, tot un gest el 2 de 8 net
que vam portar a Vilafranca, no?
El primer que es va poder veure fora de la capital de l'Alpenedès.
Sí, és un gest.
Jo crec que és tota una declaració d'intencions.
allò de dir, escolta'm, anem a per totes,
doncs creiem moltíssim aquesta diada.
A vegades s'havia dit que potser els castellers de Vilafranca
no venien aquí a donar-ho tot,
que tenien altres actuacions on apretàvem més,
com pot ser, per exemple, la Mercè de Barcelona.
I jo crec que ahir va ser tota una declaració d'intencions
dels castellers de Vilafranca
amb aquests 2 de 8 net,
que la plaça va reconèixer,
que la plaça va aplaudir,
així ho reconeixien també els mateixos castellers de Vilafranca.
i feia gràcia el David Miret,
el cap de colla dels vers,
que deia
és una manera de reivindicar la nostra tarragonitat.
Des de Vilafranca deien
és que a Barcelona ens diuen que som de Tarragona
i a Tarragona ens dieu que som de Barcelona, no?
I ens deia que castellera, ben parlant,
sens dubte, sentíem molt més pròxims a Tarragona
que no pas a Barcelona.
Per tant, doncs també tota una declaració d'intencions
d'aquests 2 de 8 net.
M'imagino, Raquel, que aquest vespre tema monogràfic, no?
El toc de castell?
Sí, sí, avui parlarem del tema,
parlarem d'aquesta gran actuació
i, sens dubte, analitzarem els castells
de totes les 4 colles.
Parlarem amb el Roger Peyro,
amb el cap de colla dels xiquets,
amb el Jordi Sentís,
amb el cap de colla de la jove de Tarragona.
També escoltarem el Manel Urbano i el David Miret.
Per tant, analitzarem tot plegat
i, vaja, ens centrarem en aquests grans castells
que és el que els vam veure ahir a plaça.
I a veure si recuperem el bon rotllo,
si és que algú el va perdre ahir
durant algun moment, durant la diada, no?
Sí.
Un rotllo en general, però el va trencar algú
de manera molt desafortunada.
Sí, jo des d'aquí,
deixo'm que digui allò que, vaja,
doncs alguns castellers potser hem trobat a faltar
que diguéssim on havia començat la polèmica
i quina és l'espurna que s'encén.
Nosaltres tenim dos ulls i hi havia 10.000 persones ahir a la plaça.
Per tant, veiem el que veiem
i, en tot cas, el que vam veure van ser gestos
per part d'uns castellers que no ens van agradar,
que reprovem, que són molt lletjos.
Vam veure ampolles volant a la pinya
i al folre dels xiquets de Tarragona
i, per tant, insistim des d'aquí,
reprovar qualsevol tipus de rivalitat
que tingui mala educació
o que tingui fins i tot un punt d'agressió,
que el que volem és veure grans castells
i que el que esperem és que divendres
la rivalitat de les colles tarragonines
es demostri fent castells,
que és el que han de fer, vaja.
Perfecte. Raquel Sanz, us escoltem a tu
i a tot l'equip del Toc de Castell
aquest vespre a partir de dos quarts a 10
a la sintonia de Tarraona Ràdio.
Gràcies i que vagi molt bé.
A rebeure, adeu.
Gràcies a la Raquel Sanz.
I recordeu que els millors moments,
tots els castells, els grans castells
que ahir van fer les quatre colles
de la Diada Castellera de Santa Tegla,
de la primera Diada Castellera d'aquestes festes,
els podeu trobar ja a la nostra pàgina web,
a tarragonaradio.cat.