Avui, avui és dia 1, on comencen les coses, on comença el teu futur.
Avui, avui ja hem despertat, hem fet una passa cap d'allò que hem somiat.
Tot està bé, no has de patir per mi, és la meva aposta, algú em dirà destí.
Ens retrobarem, ara hem de fer camí, i tu, tu ja ets part de mi.
Després de l'espai de cuina, seguim el matí de Tarragona Ràdio, ara amb la música de Gossos, un dels protagonistes musicals d'aquesta setmana a la ciutat de Tarragona.
Demà a la nit, actuaran a la sala en zero.
I amb ells, amb Gossos, parla durant els propers minuts el nostre company, en Josep Pardila.
Josep, bon dia.
Bon dia.
Com dèiem, els Gossos arriben a Tarragona, aquest divendres a les 10 del vespre a la sala 0, a actuar, a tocar a la ciutat de Tarragona,
on presentaran el seu darrer treball, dia 1, així s'anomena aquest últim disc que va sortir ja aquest any 2010.
I avui ens acompanya a l'altra banda del fiu telefònic per poder conversar una estona el Beu i Guitarra, Oriol Ferrer, una de les ànimes del grup.
Oriol, bon dia.
Bon dia, què tal? Com anem?
Com està això? Com va?
Bé, bé, bé. Aquí a Manresa anar fent tot atinglados, però bé, bé, bé.
Els Gossos, que són manresans, són de Manresa, arriben demà a Tarragona per presentar. Havíeu vingut ja a presentar el dia 1, encara no.
No, no, no, la veritat és que no, i no fa grans dies que vam estar aquí, a prop, perquè vam estar a Cambrils, que vam estar fent el que és l'enregistrament del segon videoclip, i ho dèiem, que aquest any encara no hem vingut massa per aquí baix, i per tant ens tocava venir ja mateix.
Això heu gravat el segon videoclip a Cambrils?
A Cambrils, sí, sí.
Explica'm això.
Bueno, és a dir, el segon...
Nosaltres en aquest dia 1 ens passen moltes coses, i una d'elles és possiblement la recerca d'un nou paisatge, no?
I dintre d'aquest nou paisatge, el creatiu que ha treballat amb nosaltres, ens vam imaginar ser uns nàufrags i arribar a, diguéssim, a algun lloc.
I ens vam posar en una barqueta, i ens vam posar en mar endins, i vam ser nàufrags durant un parell de dies, vale?
I això, per poder-ho gravar, vam venir per aquí baix, a la platja de Cambrils.
I, a més a més, ha quedat un videoclip que penso que és bastant impactant, i a més a més, a nivell estètic i a nivell d'imatge ha quedat molt, molt, molt maco.
Perquè ja està publicat o encara no?
Encara esteu treballant... Ah, està publicat ja, eh?
És una cosa que, si no ho veig mal informat, està penjat als mitjans d'internet,
o a YouTube, aquestes coses, està penjat fa escassa una setmana,
però sí, és una cosa que d'aquí, res, suposo que per les televisions ja començaran a passar.
Però, bé, com que ara estem a l'època d'internet, el que més important és poder-lo penjar en un bon lloc d'internet
i que la gent ho pugui veure sempre que vulgui.
Què hi trobem, Oriol, en aquest dia 1? Almenys el títol ja és significatiu, el nom del disc.
Mira, has de pensar que dia 1, a diferència dels ateriors discs,
és un disc que primer es va crear el concepte i després totes les cançons.
És una cosa que mai havíem fet, és a dir, abans fèiem les 10 o 12 cançons
i dèiem, què estem dient? I buscàvem una frase que ens ho resumís tots, no?
Aquest cas va ser al revés.
Abans de començar a composar res, vam dir, ens hem d'imaginar un dia 1,
que aquest dia 1, de repente, que és el punt de partida,
però no quan estàs pensant, sinó quan ja estàs treballant amb el que sigui.
I pot ser un dia 1 a nivell de feina, a nivell personal, a nivell de moltes coses, saps?
I una mica la temàtica general del que és el disc, parla de diferents dies 1s.
Jo què sé, penso que la cançó que estàvem escoltant ara es marca això,
el fet que muntes un equip, muntes un projecte, i ara és el moment de començar-lo a fer.
Perquè si no comencem ara, ja no serem a temps.
Vau començar una mica la casa per la taulada, podríem dir.
Bueno, en certa forma, sí, diguem-ne.
No, que això no, que vau començar una mica la casa per la taulada, deia.
Bé, no, perquè exacte, sí.
És a dir, perquè a vegades suposo que són maneres de treballar, no?
Però penso que ha estat molt, molt interessant buscar una temàtica
i tots treballar en matemàtica aquesta, no?
És una manera de donar una coherència amb un disc, no?
I penso que ha estat una experiència molt, molt interessant.
El darrer disc va ser l'any 2007, el gran èxit d'Oxigen.
Sí, exacte.
Un disc que jo crec que fins ara encara sona tot a les ràdios, el corren.
I tant, i tant.
Us va sorprendre aquest gran èxit d'aquest disc?
Mira, pensa que quan fas un disc o quan fas cançons,
hi ha coses que no te les planteges.
És a dir, en el fons, totes les cançons tenen el mateix pes,
si a més no pas d'un mateix, no?
Pensa que estàs concentrat, estàs fent unes lletres,
estàs fent unes melodies,
i mai no dones voltes a si això pot agradar més o menys,
sinó que, com que estàs ficat en si t'agrada a tu,
no va ser ni més enllà, no?
I el corren és una cançó que, curiosament,
així com totes les cançons, un cop algú les presenta,
vol dir, treballem molt i fem arranjaments,
és una cançó que menys hem treballat.
És una cançó que, tal com va néixer,
van dir, no va faltar que anem a buscar tres peus,
saps?
Sí, és a dir, tal com va quedar,
perquè és molt, molt simple,
això que és molt simple en tres d'acords,
amb una melodia,
però que té algú,
que té algú,
i que nosaltres,
mateixos, quan la vam composar,
no sabíem que era,
però que sabíem que passava alguna cosa.
Ara, d'aquí,
a pensar que passia,
que passaria?
No.
No, no, no.
Mira,
d'aquí 15 dies,
sé que es grava el lip-tap que vam fer aquest any passat,
amb el que vam fer els dos obrint pas,
doncs d'aquí una setmana es grava amb el corren.
És a dir,
que és una cançó que,
tal com va sortir aquest programa de la televisió,
ha quedat dintre del popular.
Jo penso que,
i ara és una cançó nostra,
és una cançó que pertany
al recull de cançons
que van passant amb els anys en un país,
doncs penso que és una cançó que hi ha és de tots,
no?
I nosaltres,
orgullosos que sigui així.
Això és molt satisfactòric,
com dius,
Molt, molt, molt,
sí,
perquè són aquelles coses que,
a vegades,
a tot ens agrada,
el reconeixement de la nostra feina,
a tothom,
i el que digui que no,
em sembla que no és veritat,
no?
Perquè, a més,
clar,
portes molts anys treballant,
mira,
no fa gaire,
escoltava Lluís Gavaldà,
i recordo que vas rebre el premi com a millor disc
a l'unió del Premi Sant de Roc,
i parlava de lo mateix,
no?
És a dir,
ets deia que,
les bandes que portem tants anys treballant,
que tinguem un reconeixement,
és molt important,
perquè sempre que ens anima a pensar
que no som uns carques,
sinó que,
sinó que seguim estant vius,
i que,
i que,
bé,
encara ens queden moltes coses,
a dir,
vull dir,
que penso que és,
que penso que és molt important,
el fet que se't reconegui bé la teva feina.
Home,
i de fet,
aquest dia 1,
o menys a mi,
em sembla,
arriba amb una potència rítmica,
més gran que pot ser oxigen,
oi?
Sí,
aviam,
és un disc,
aviam,
això com penso que,
ho diguin,
era un disc d'unes cançons molt,
molt directes,
molt,
molt clares,
com molt,
molt,
era un missatge fàcil,
diguéssim,
no?
No sé per què,
la combinació de cançons,
eren fresques,
vale?
El dia 1,
és un disc que,
arriba més a poc a poc,
però,
arriba,
oi,
a més,
ho veus amb la gent que ens ha seguit,
no?
És a dir,
hi ha certes cançons que,
els impacten més,
és a dir,
principalment aquest,
el dia 1,
aquest,
és una cançó que és totalment plana,
i en canvi,
al final peta,
pam!
És a dir,
i no són coses que siguin,
intencionades,
sinó que,
és com treballes,
és com,
és com passes el moment,
i, bueno,
ens ha anat així,
ja veuràs,
és com el mateix videoclip,
és un videoclip que tampoc et deixa indiferent,
no et deixa indiferent,
perquè veus la sensació dels,
dels 5 païos aquests,
amb una barca,
i, bueno,
no sé,
són tot de petits estímuls que van definint,
el disc.
Perquè creus que és un d'aquells disc que,
escoltant-ho la primera vegada,
no pots dir,
m'agrada o no m'agrada,
són d'aquells que ho has d'escoltar
diverses vegades,
doncs.
Sí,
bé,
no,
i penso que a la primera
hi pressiona,
hi pressiona,
sí,
perquè veus,
perquè hi ha elements que mai havíem treballat,
jo què sé,
em refereixo,
per exemple,
hem treballat més amb certs pianos,
coses que els gossos mai havíem treballat amb pianos,
i la sonoritat
és molt molt contundent,
el que deies tu,
no?
O sigui,
no som un grup de pop dur,
però sí que hi ha moments que dius,
collons,
com el t'hi foten,
d'acord?
I a nivell de seu impacte,
i a nivell de cançons,
sí que crec que és un disc d'aquells
que et demanen un parell de vegades,
et demanen un parell de vegades,
perquè un cop l'has entès tot,
entra molt bé,
i a més,
ens ha passat amb molta gent,
que ens ho està dient,
és un disc que com més botes els hi dona,
es va com...
Hi ha gent que diu que som el vi,
no?
Deixa'l reposar una mica,
ja veuràs com va millorant.
Quin estat de salut creus que tenen els gossos,
ara mateix?
Bo, bo, bo.
Els gossos són uns culs inquiets,
d'acord?
Els gossos són una mena de manera
que a vegades ens hem plantejat
perquè no parem una miqueta.
Que no pareu, no pareu.
No, no parem.
I a més,
ara una miqueta
hem assumit una mica el rol
de treballar
no amb l'autosuficiència,
però que ho hagi bé.
És a dir,
si sempre hem treballat
amb agents externs a nosaltres,
ara intentem portar
molt mal més tot el tinglado nosaltres,
és molt més complicat,
és un moment difícil,
com a tot arreu,
és un moment que no saps
que pont tira tot,
és a dir,
veus que
no és que a la gent
els costa fer concerts,
o no sé què,
però a banda no és que hi ha gent
com els Manel
o com els Amics de les Arts
que sembla que pam,
amunt, amunt, amunt i fora, no?
És a dir que
és un moment curiós,
vale?
I per tant,
l'únic que demana
és treballar molt
i prendre-se molt, molt
en sèrio, no?
És allò que dius,
bueno,
ja ho farem,
no sé què,
no, no, no, no.
és un moment d'estar
a sobre de moltes coses,
vale?
Però, bueno,
penso que
de tot n'aprendrem, no?
I ara toca passar per aquí,
doncs som-hi.
I no ara,
els gossos,
com que si no hem estat
batallant el teu,
de tot el que no,
doncs hi seguim sent,
hi seguim sent.
Ara, a més a més,
tenim la història
que a final d'any
el Nacho té un projecte,
un projecte que li han encarregat,
que és que està fent un homenatge
al Bob Marley,
cosa que s'ha d'estrenar
d'aquí un poc,
però que això es presentarà
durant el final d'any.
Per tant,
a final d'any
estarem compaginant
coses que fa el Nacho
amb gossos,
el Santi també està
amb el de Astrio.
Astrio, sí.
Sí, és a dir que
estem fiquets
amb moltes,
no sé si masses coses,
però estem,
que n'aprem qui ets,
que n'aprem qui ets.
Però bueno...
Perquè arribeu demà a Tarragona,
però teniu una gira
de concerts també
que deu-n'hi-do, no?
Sí,
una miqueta
hem volgut recuperar
aquest esperit de sales,
no?
És a dir,
feia uns quants anys
que no torcàvem sales
i ens hem provocat
una minigira
per les sales
de tot Catalunya
durant aquesta primavera,
perquè és una manera
d'arribar al públic
d'una manera
molt, molt diferent.
És a dir,
el concert d'estiu
està molt, molt bé.
És una cosa
que ens agrada molt,
nosaltres, no?
Però arribar
al públic
a vegades et costa
no sé,
3, 4 cançons.
A la sala no.
A la sala,
a la que has fet
3 acords,
ja has arribat a baix.
Ja has arribat a baix.
Així que...
La connexió
és molt més forta.
i a més a més
amb sales
com les sales
que ja hi hem estat.
No ho sé,
són sales
que són molt agradables.
Són sales
que,
a part que fa molts anys
que hi hagi programa,
ja hi ha
un hàbit
d'anar a aquestes sales
i fa que sigui
tot molt més
més senzill,
no?
Per tant,
nosaltres,
ostres,
ens ho fem amb molta trempera
als llocs aquests,
no?
Perquè
és el públic,
nosaltres i música.
I no hi ha
les coses més.
No massa coses més.
Per tant,
això és el que veurem,
l'essència dels gossos
demà a la sala zero, eh?
Exacte,
exacte.
Sí,
a més a vegades
la gent ens diu
en aquestes sales
feu un tractament acústic,
no sé què.
No,
no,
no,
no.
És a dir,
la gent que vingui a la que
es prepari per veure
un concert de gossos
amb tots els drets i ulls,
però sense pintures
i sense gaire coses.
És a dir,
sí que ho cuidem al màxim,
no que portem un xaval
que ens fan unes projeccions
i coses,
vale?
Però el que és música,
gent
i...
i no hi ha gaire coses més.
I gossos.
I gossos.
I gossos.
Escolta'm,
estic veient,
ara que ho dius sí,
el videoclip,
de fet es va publicar
aquesta mateixa setmana
gairebé
un nou paisatge,
imatge d'espectaculars,
i escolta'm,
veig aquí que estàveu
menjant uns peixos.
Sí, sí, sí.
Sí, sí,
van ser uns moments
allò que dius,
ara meva,
sí,
no,
a més penso que,
a més,
el xicot que ho ha fet,
un xicot que és d'aquí Reus,
l'Alan Raja,
un nano que fa temps
que treballem junts,
i tenint ell que amb en Pol Fuentes,
que és l'altre que també
li va estar ajudant,
van cuidar molt
el que és la fotografia
i l'estètica,
i bueno,
res,
el més fàcil és que la gent
el busqui per internet,
i busqui el videoclip,
perquè penso que és maco de veure.
Un nou paisatge.
Un nou paisatge.
Oriol Ferrer,
moltíssimes gràcies
per haver-te'n a la trucada
del matí de Tarragona Ràdio,
molta sort demà
al concert,
i en definitiva,
molts èxits,
que vagi molt bé.
Exacte,
doncs moltíssimes gràcies,
i això,
el que dèiem,
que com més siguem demà,
millor,
ens ho passarem.
I tant,
gràcies, Oriol.
Gràcies, bon dia.
Adéu, adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.