En aquesta cinquena hora del matí de Tarragona Ràdio
volem celebrar un aniversari.
De fet, ja l'havíem començat a celebrar
en algun altre moment d'aquest 2011
amb els seus protagonistes,
però avui volem incidir en aquests 50 anys
del grup escènic Atenea.
Demà divendres hem preparat un sopar
amb tota la gent del grup
on per cert es visionarà un DVD
sobre la història d'aquesta entitat teatral
i històrica de la ciutat de Tarragona.
El director escènic del grup, el senyor José M,
ens acompanya aquest matí als estudis de Tarragona Ràdio.
Senyor M, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I felicitats un altre cop.
Moltes gràcies.
Com ho porten aquest 2011?
Home, bé, celebrem 50 anys i estem contents.
I aquest sopar, que dius tu,
doncs hem procurat comunicar amb tots els que
en alguna vegada han fet teatre amb nosaltres, no?
És difícil trobar-los a tots,
però el que se...
si em sent algú que es truqui,
perquè, esclar,
han tingut problemes de localització de tots.
Quanta gent calculen, de totes maneres,
que podran reunir-se en el sopar?
Penso que m'han dit, perquè això l'ha organitzat la Merchevarea,
i em penso que m'han dit que uns 40 érem,
sí, per demà.
Però quanta gent haurà passat pel grup durant aquests 50 anys?
Molts més, no?
Suposo.
Més de 250.
Més de 250.
En 50 anys, clar.
Clar, és que estem parlant de l'any 1961,
quan arrenca el grup.
El 29 d'octubre de 1961 vam començar a Ràdio Tarragona,
gràcies al don Josep Maria Terrassa,
el recordat Maixinet,
que gràcies a ell el grup existeix,
perquè si no, no...
Tarragona es va quedar sense teatre,
i vam estar 34 anys sense teatre a Tarragona.
Fins al...
I curiós, perquè el 29 d'octubre del 1995
van tornar al Metropol,
que es va reobrir 34 anys després, sense teatre.
I era tot, doncs, 24 anys a Ràdio Tarragona,
allà al carrer, a la Unió,
que ara és un supermercat,
5 anys aquí al costat del Diari de Tarragona,
el que era llavors Ministeri de l'Interior,
no sé què, que també se van portar molt bé,
perquè van estar 5 anys.
Després van passar 5 anys a Caixa Tarragona,
a l'antic local que tenien,
que ara està renovat,
i el 95 van tornar,
quan se va reobrir el Metropol,
el Metropol.
O sigui, va ser també un 29 d'octubre,
és curiós, coincidint.
I com neix el grup Atenea?
Doncs el grup Atenea,
quan se va desfer el Metropol,
que va passar a ser cinema,
allí es feia teatre en el grup de la Salle.
Esclar, va quedant-se ser teatre.
Llavors Pepita Dalit,
que era molt animadora,
quan va agafar el don Emilio Martínez del Monte,
que era president de la penya benèfica,
aquelles penyes benèfiques que hi havia de Josep Maria Terrassa,
que es deia La Farsa,
i es van animar a reunir tots aquells actors
que havíem estat a la Salle,
i es van animar a fer una obra benèfica per Terrassa,
de la campanya de Nadal,
i va tindre tal dèxit que Terrassa se diu,
escolta, per què no feu aquí el local que tenien?
Tenien un auditori molt coquetó,
allà en Serrò de Tarragona,
i Terrassa va ser, diguem, el mecenas de l'Atenea,
perquè sense ell no hagués existit aquest grup.
Se gravava, allà en què havia sols Radio Tarragona,
no hi havia res més,
i se gravava cuñas radiofòniques agafades del teatre
sense cobrar-se res,
i allò tenia un èxit que la gent havia bufetades per entrar al teatre.
I com ha estat possible?
Ha estat gaire bé un miracle?
Aguantar durant 50 anys?
Home, miracle no, no n'hi ha cap miracle.
N'hi ha perseverància de la gent.
Què ha estat possible, la perseverància?
Ha estat possible que hem tingut una perseverància d'uns quants,
que hem aguantat molts,
els pobres per motius de malalties i tal,
s'han tingut de retirar,
i l'important del teatre moltes vegades
no és la direcció i els actors,
són la gent que està darrere treballant,
que són els que es belluguen per aquí, cap allà,
i fan tot el que és possible perquè això s'hagi fet possible.
I, esclar, Pepita Dalit va ser una animadora perfecta,
va ser la que va animar el grup i tal,
però, esclar, també la dona es va posar malalta
i ja es va tindre de retirar i molts com ells.
I jo he tingut la sort de tindre salut
des de la primera obra que vaig sortir,
com Pepita Dalit i Josep Maria Forn,
Juego de niños de Víctor Ruiz Iliarte,
i he tingut la sort de la salut que m'ha acompanyat
i he aguantat fins ara,
des del principi fins ara.
I aquí està dirigint el grup.
En aquests cinquants...
No, bueno, dirigint ara jo ja menys,
perquè ja no n'hi ha tanta gent,
i jo ara ja les he dit
que començaré a pensar en retirar-me.
De moment tinc repartida una obra
per fer-la per a desembre,
que penso que tindrà molt dècid.
Aquesta última que vam fer,
vam fer tres plens al Metropol,
en una comèdia que és el que a la gent li agrada.
I aquesta que estic preparant penso que tindrà molt dècid
perquè es diu Revistes del Corazón,
de Juan José Alonso Millán,
que és les crítiques de tot això que passa a la televisió,
amb la Belén Esteve.
I penso que tindrà molt dècid.
És una comèdia molt divertida.
Aquesta quan la representaran?
Al desembre?
Al desembre, al desembre.
Està repartits els papers ja per fer-la a desembre.
I jo després, si no trobo una que pugui...
Perquè penso que quasi el 100% de les obres que hem fet
ara no es podrien fer per falta de personal.
No n'hi ha gent jove, la gent jove no...
I llavors el que jo procuro és agafar obres
que puguin repartir a tots els que encara hi som,
però és clar, és complicat.
És a dir, és trobar obres que es puguin adaptar als personatges, no?
Jo moltes vegades, respetant l'autor i això,
les reescric i canvio a lo millor l'edat o el que sigui
per poder-les fer, no?
I ficant coses d'actualitat i tal, no?
I això ha tingut dècid.
Aquestes últimes que hem fet han tingut molt dècid, sí.
Així que la propera la volen...?
No, no, la propera no, perquè Miquel Fernández dirigeix també
i Pau de la Penya vol dirigir alguna,
perquè jo ara ja et dic que la direcció ja està compartida.
I suposo que l'octubre sí es farà una altra,
una d'abans, no sé quina, encara no t'ho puc dir.
Jo el que et puc dir és la que dirigiré jo,
que serà pel desembre,
i se diu Revistes del Corazón.
Ara, més o menys, quanta gent activament va participant en el grup?
Si et dic 15 o 20, masses.
Pot ser que no arribin, eh?
Que sonen molta gent...
Ara no puc, aquesta no puc, tal, no sé, més endavant, ara, tal, problemes, no?
No és com abans que hi havia aquella il·lusió,
quan a Ràdio Tarragona fèiem obres que sortien,
a lo millor, tres parelles de joves i tal.
Ara no es podien fer.
No, no, no n'hi ha...
La gent jove no...
No hi ha cantera.
A lo millor això canvia, eh?
Això també t'ho dic, no?
D'un any a l'altre pot canviar
i vindre, a lo millor, un munt de gent jove que vol fer i tal, no?
Però, esclar, també s'ha de pensar que el teatre nostre
ha agafat un nivell,
jo no t'he dit ni cap dalt ni cap baix,
però un nivell,
i, esclar, la gent jove abans se preparava com papers curtets i tal,
i ja anaven puixant, no?
Ara té de vindre ja gent molt preparada,
o, bé, com ganes de fer, no?
Com ganes de fer, que això és molt important,
amb ganes de sacrificar-se, d'estudiar el paper,
perquè les obres ara es fan de memòria total,
no és com abans que es feien en apuntador, no?
Ara es fan de memòria, i, esclar,
s'ha d'estudiar, ensenyar cada dia durant set setmanes,
ensenyar cada dia,
i això la gent jove, no ho dic tots, eh?
També s'ha de respectar que n'hi ha gent que sí.
I això el que passa de vegades també,
que la gent jove té dos problemes,
els que no volen fer res,
i els que volen fer fan massa coses.
fan massa coses.
Estan, no, que demà tinc no sé què,
que demà tinc...
I llavors massa coses també és un problema, no?
Què ha suposat per vostès en els últims anys
poder representar les seves obres al Metropol?
Al Metropol?
O des del 95 estem?
Què ha suposat per poder-los fer en el teatre de la ciutat?
Molt important, perquè nosaltres pensem
que 34 anys vam fer teatre a salos d'actes.
I el Metropol és un teatre dient ja per fer teatre,
en tramollistes, en llums, en...
O sigui, allà, escolta, és una cosa ja,
és fer teatre, teatre.
I nosaltres, la sort que hem tingut un públic fidel,
perquè s'ha acompanyat,
quan fèiem aquí al costat,
el que és el diari de Tarragona,
els salos deatres que hi havia,
escolta, la gent han abrixat en invert,
perquè feia un fred i feien plens.
Aquesta gent és la que es mereix l'aplauso
i el dir que m'ha arribat fins ara, els 50 anys.
És a dir, veu-te la gent que...
Perquè, escolta, un teatre costa molts quartos,
i nosaltres, ara, últimament,
al Metropol s'ha subvencionat
algunes representacions i tal,
però fins ara la subvenció era al públic,
que acudia i pagava una entrada,
i val molts quartos
representar una obra de teatre,
que està autors, transports, decorats,
trecho, bueno, escolta,
i hem tingut la sort d'aquest públic fidel
que s'ha acompanyat.
Dama, com dèiem al principi,
faran aquest sopar amb alguns dels membres del grup,
els que estan més actius o més relacionats amb l'entitat.
No, no, i gent...
Han trobat gent antiga?
Sí, encara hem trobat gent.
Alguns no poden vindre i tal,
i altres, des d'aquí les dic
que si algú que ha fet teatre i està interessat,
que truqui al 977-23-0023
23-0023
a Merche-Barea
i a veure si ho pot solucionar de vindre,
perquè, esclar, ja no ha pogut comunicar amb tots.
I visionaran un DVD, ens explicava.
Un DVD que tenim preparat una maqueta per a l'exposició.
A l'exposició són 210 cartells
plastificats, o sigui, fets en format,
i després 3 o 4 àlbums de fotos
explicant la història i tal,
un de la història de l'Atenea,
i després volem ficar una pantalla
i projectar aquest DVD que dura 35 minuts.
Que és tot el repàs, d'alguna manera,
la història del grup, no?
Sí, en síntesis, perquè, escolta, 50 anys d'obres...
Dóna molt.
He agafat més o menys
aquestes en vídeo de còmiques
que la gent rigui, no?
Perquè hi ha alguna, com vam estrenar,
vam tindre l'honor d'estrenar,
que és l'Atenea l'únic que ha fet aquesta representació
de l'obra inèdita de Pini Soler,
La Envetja.
Aquesta obra l'ha estrenat a l'Atenea,
ningú més.
O sigui, si algun dia s'edita com a estrenat,
es hauria de posar Atenea,
perquè la vam estrenar...
És una obra inèdita de Pini Soler.
Doncs n'hi ha un trosset també d'aquesta obra dramàtica,
de... Algunes obres sí, sí,
però el demás, escenes còmiques,
que la gent s'es...
Mitja hora allí...
Que rigui.
Que rigui.
Perquè en 50 anys, José M.,
quantes obres s'hauran representat?
200... Jo tinc calcades 210 de diferent títol,
perquè s'han repetit moltes.
A potser al cap de 5 anys repetim una canviada...
Però 210 obres diferents, títols diferents.
Diferents, sí, sí.
I això, el número de representacions,
quantes 10 van ser?
Jo calculo que hem fet,
perquè penso que hem fet també per la comarca de Tarragona i tal,
i jo crec que unes 700,
unes 700.
Això és un esforç per un grup de teatre d'aficionats que...
Sí, sí, sí, sí.
I potser hem de ser alguna, eh?
Perquè, esclar,
jo el que he recopilat en els cartells
va ser gràcies a Pepita Dalit,
perquè jo era molt abandonat per això,
que em va donar tot el que tenia,
i llavors vaig començar a tal i els vaig ordenar.
I amb tot aquest material han preparat aquest DVD
i aleshores faran també, volen fer una exposició, no?
No, l'exposició serà 210 cartells,
posats així, plastificats, tal,
uns àlbums de fotos,
perquè el que vulgui revisar allí,
un dels records del diari,
de tot això, de la premsa,
un altre que explica la història de l'Atenea,
perquè nosaltres en els programes de mà
sempre hem explicat la història de l'Atenea,
les hores que han fet i tot això, no?
I després una pantalla,
a veure si es pot posar,
o la fiquem en algun banc
perquè la gent vulgui sentar a unes cadires,
i projectar aquest vídeo contínuament,
que dura 35 minuts.
La intenció és fer-ho això de cara a la tardor?
Sí, per l'octubre,
el 29 d'octubre del 2011,
seran els 50 anys,
perquè van començar el 29 d'octubre del 61.
I els agradaria poder-lo estrenar
just quan faci 50 anys, no?
Sí, el problema és a veure on podem fer, saps?
A mi m'agradaria molt,
aquí a la Caixa,
perquè vam estar 5 anys aquí a la Caixa,
ara a Tarragona-Mantresa, ara és, no?
Catalunya Caixa.
Catalunya Caixa.
Catalunya Caixa, bueno.
Ai, sí, perdona, què dic Manresa?
Sí, no és que és l'antiga Caixa-Mantresa.
Jo sempre a Tarragona,
a Tarragona i ara ha canviat.
Bueno, doncs, aquí vam estar 5 anys,
a mi m'agradaria fer-la aquí,
perquè és un lloc molt adient,
aquí es pot posar,
vam fer aquesta de Canadell,
que m'agradar molt,
perquè et podies sent allà i veure-la.
M'agradaria, però, esclar,
això és un problema que a lo millor no tenen,
no sé, no sé com...
Perquè això ho organitza el Miquel Fernández,
el president ara del grup,
i és el que està mirant.
El Metropol també,
però el Metropol el problema és que,
és clar, la gent,
si entra al teatre a veure la funció,
allí no es pararà a veure...
No sé, eh?
Encara, això ja té...
Això seria qüestió de Miquel Fernández,
a veure...
Parrarem amb ells,
amb ell, amb el Miquel Fernández,
a veure com ho porta.
Com que encara queden uns quants mesos per davant.
Sí, perquè ell és el que es belluga molt amb això,
jo soc bastant petós per això.
I quin futur li veu al grup, José?
Home, Miquel Fernández és un element molt actiu,
i que treballa molt i tal,
i jo penso que això ho tirarà endavant.
Aquí el problema està que a veure si es pot gent
que vingui a fer aquest teatre.
També passa una cosa,
que nosaltres hem fet teatre de test,
d'autors,
des de Terra Baixa,
de Està Miura, Passo...
En fi, aquesta comèdia és el que l'agrada a la gent,
que es fa comèdies.
I ara a molts joves no les agrada aquest teatre,
fan un altre teatre,
aquest de col·lectiu, saps?
I aquest teatre és més complicat, no?
No sé, però mira, escolta,
en la vida sempre n'hi ha oscil·lacions,
i pot ser que una vegada s'animen,
una altra vegada els joves i comencin a fer això, no?
Ara tenim massa...
Clar, quan nosaltres vam començar,
ja veus, la tele no...
que era la tele, no?
Quins temps aquests, és que clar,
res a veure.
Mira, Ràdio Tarragona, per exemple,
era l'única ràdio que hi havia a Tarragona, no?
I feia una cunya i, escolta,
jo se sentia a tots els llocs, no?
I, per cert,
que en aquesta sopa està invitat a Tito Terrassa,
que perquè li volem donar un trofeu,
el volem donar,
bé, me l'han explicat, eh?
Jo, en això,
un trofeu com a oració del pòstumor del seu pare,
perquè va ser...
Josep Maria Terrassa,
sense ell,
el grup Atenea no existeix.
No,
perquè va ser el que se vol abrir,
escolta, aquí teniu els decorats i tal.
Inclús va fer un trofeu,
un trofeu,
per a millor actor i actriu,
bueno,
és que res exprimiava la labor que es feia, no?
Un trofeu dels seus quarts,
ho va pagar ell,
un trofeu molt maco.
Jo vaig tenir la sort amb Pepita Dalí
de guanyar el primer,
i molt maco,
una talla molt maca de les cares del teatre.
i va ser un home molt animador.
Inclús en aquella època,
a la Ràdio Tarragona
van vindre companyies professionals,
perquè no hi havia teatre a Tarragona.
Clar,
era l'època en què el teatre anava a la ràdio,
es feia teatre a la ràdio.
Ja et dic,
34 anys sense teatre a Tarragona.
I era un saló d'artes,
24 a la Ràdio Tarragona a l'editori,
que no...
Esclar,
era un...
Allí vam fer la Casa de les Xives,
que la gent diia,
però com heu pogut fer aquesta obra tan ben feta?
La Casa de les Xives, eh?
A l'Auditori de la Ràdio Tarragona.
Terra Baixa,
Els Pastorets,
Don Juan Tenorio,
allà,
amb Josep Maria Soler,
que va ser un director
que va reanimar el grup
a fer obres importants.
I després,
aquí,
la gent que passava fred i tal,
però escolta,
ple,
una vegada van tindre de posar bancs,
perquè la gent estava ple,
en un Nadal,
que feien majorbons,
podíem fer el Sant Esteve,
podíem fer una obra
i feien uns ple,
aquí a baix,
no, perdona,
aquí a la Valle de Tarragona,
que ara és el dia de Tarragona,
que inclús feien cròniques divertits,
i mentre ells estaven treballant,
la gent sentia riure a dalt,
no?
I després,
a la Caixa,
també,
a la Caixa,
bueno,
venien gent de fora,
de la comarca,
de baix,
una vegada van vint de dos baixos,
escolta,
que no n'hi ha entrades i tal,
i escolta,
mira,
fiqueu super ahí,
perquè n'hi ha gent que tenia,
llavors no estaven numerades,
hi havia gent,
fiqueu-se cap dins,
sense pagar entrada,
perquè no podien vindre
l'altre diumenge,
i de baix,
i de reus,
venia un munt de gent,
a veure'ns,
o sigui,
van tindre molt de cita.
Era una altra època,
però tot i així,
el grup Ateneo
continua ben vigent,
amb aquest èxit
de l'última obra
que van fer al Metropol.
Aquesta comèdia
que van fer,
d'una casa de lio,
la van,
que serveix a vindre
Carme Crespo,
a veure-la,
i la van fer dos plens
i vaig dir,
escolta,
l'aprofitem,
quan la gent ha tingut des
i la repetim.
Jo pensava que faríem
mig teatre a la repetició,
que van passar un mes i più,
vam fer més plens
que ara la tercera,
era molt divertida,
era una obra de Nadal,
d'aquesta la gent
que va passar-ho bé,
no?
És la clau,
segurament,
de l'èxit,
ha triat molt bé
les obres
que ha portat
a l'Ateneo
als teatres.
Ara tenim aquest sopar,
demà del grup de la gent,
per commemorar els 50 anys,
i ara pendents
aquest 29 d'octubre
del 2011,
que serà just
quan farà 50 anys
de la primera representació
del grup SNC-ATENEA,
a veure si ja
ens poden ensenyar
aquesta gran exposició
amb aquests
més de 200 cartells
de la companyia
i que ens servirà
per recordar
tota la història
d'aquest grup
tan vinculat
a la ciutat de Tarragona.
José M,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Felicitats.
Moltes gràcies.
Que vagi molt bé
el sopar de demà.
A recordar bons temps,
els d'abans i els d'ara,
i tornarem a parlar d'aquí uns mesos
quan arribi l'exposició.
Moltes gràcies.
Felicitats, adeu, un bon dia.
Adéu, adéu, adéu.