Les 10 del matí i 36 minuts.
Seguim endavant en aquesta quarta hora del programa,
després d'analitzar el sector turístic,
les perspectives turístiques de cara a la Setmana Santa
als hotels de la costa d'Aurada Central.
Ara canviem absolutament de registre i sortim a l'exterior.
Anem amb la unitat mòbil fins al tinglà d'un número 1
del moll de costa del port de Tarragona.
A partir d'avui, allà, al tinglà d'un número 1,
es pot veure l'exposició Tarragona durant la Guerra del Francès.
I aquest matí nosaltres hem volgut fer una visita molt ben acompanyats.
Tenim la unitat mòbil amb Joan Maria Bertran i Josep Ardila.
Josep, molt bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Podràs fer la visita molt ben acompanyat, no?
Molt ben acompanyat perquè, a més, ens acompanyen els dos comissaris
de l'exposició, en Francesc Pintado i en Josep Sánchez Cervelló,
que ara els saludem.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia.
Josep, bon dia.
Molt bon dia.
Ahir es va inaugurar aquesta mostra dedicada a la Guerra del Francès,
al setge de la Guerra del Francès a Tarragona.
I, vaja, és una àmplia mostra, una àmplia exposició
que es pot veure, el tinc clar, de número 1 del Moll de Costa
i que avui hi hem volgut acostar-nos per fer una visita guiada
i, a més, molt ben acompanyats.
Comencem la visita.
Vaja, contextualitzem una miqueta això, Josep.
Què és el que podem trobar en aquesta exposició?
La vida i la societat abans de l'ocupació.
Per tant, què és fer a Tarragona abans que arribessin els francesos?
I, bé, t'ho vull dir, hi ha un àmbit general
en el qual s'explica com està bé la ciutat
i després comencem en diversos bans,
alguns d'ells fets a Tarragona,
en la qual una d'ells se declara la guerra en nom de Ferran Seté,
hi ha parellos documents referits i publicats a Tarragona
perquè Tarragona durant aquesta època acaba tenint sis impresors
i perquè acaba sent la seu de la Junta Superior de Catalunya.
I, per tant, totes les institucions de govern que hi ha a Catalunya,
els tribunals, la Inquisició, la Junta de Comerç,
tots els tribunals eclesiàstics,
tot això passi a Tarragona mentre es manté en llibertat.
I, per tant, hi ha reproduccions de quadres de la ciutat
a començaments del segle XIX,
motllos per a fer...
Vanos, no em sortia la paraula,
en la qual un d'ells és la mutida en juez,
que és la destitució de Carles IV i l'arribada de Ferran Seté al poder,
un altre que es refereix a l'aliança anglesa,
hi ha diverses litografies sobre les abdicacions de Bayona,
com comença la guerra,
un altre que es refereix a Joan Smith,
que és el cap del govern polític i militar de la ciutat.
Després, aquí tenim Tarragona,
quan és la seu de la Junta Superior de Catalunya,
és un centre de distribució de malalts,
per tant, tenim un formulari dels elements
que havien de tindre als hospitals militars
els ferits, que no es va complir
perquè van passar més gana que caïm.
Aquí hi ha una relació,
aquí hi ha l'obra de Soixet,
això és el plano de la ciutat,
com es van produir els atacs,
el llibre de memòries del Mariscal Soixet,
això és els pagaments
que han de fer les diverses poblacions del corregiment
per estar en estat de defensa del corregiment,
i diversos, aquí hi ha los sapadors,
a Tarragona tenia muralles,
però les tenien molt mal estat,
abans de l'arriba dels francesos
la ciutat fa un gran esforç
per posar el dia a les muralles,
per tant, aquí tenim una relació
del que cobren els que fan les muralles,
un edicte al poble català
demanant-li que resistís,
editat aquí a Tarragona,
i també de Tarragona un bando
del que va ser capítol general de Catalunya,
Teodor Reding,
que està enterrat a Tarragona,
que va morir com a conseqüència
d'una febre tifoidea
que va matar 6.000 persones
abans de l'assalt dels francesos,
per tant, vull dir una febre tifoidea
que es produís per l'assinament tan gran
que té la ciutat
en els mesos previs a la setge francès,
i que és una pesta que comença el gener
i va acabar l'agost,
i que entre altres coses
va matar el Joan Smith,
del qual he parlat abans,
i el que és el capítol general de Catalunya,
Reding,
que està bé ferit
per la batalla del Pont de Goy.
Aquí tenim un altre aspecte
de la vida pagesa,
d'estris rurals,
un trill, un carro, etcètera,
que això revela
el passat pagès,
que en aquesta època
el carro també té a veure amb el port,
i amb l'activitat econòmica
que es produïa al voltant del port,
i l'agricultura.
Per tant, tota aquesta primera part
dedicada a això va a vida
i a la societat abans de l'ocupació.
A partir d'aquí...
Digues, digues.
No, no, i també tenim
diverses ortografies importants
que revelen els costums,
com ha d'investigar la gent,
quins oficis tenia, etcètera.
I una de les joies
de l'exposició
és la col·lecció
de monedes
de Jaume
Benaixes.
Aquí hi ha
totes les monedes acunyades.
Tarragona,
al ser capital de Catalunya,
va fer encunyació de moneda
des de desembre de l'any 8,
a l'any 1809,
va passar
la fàbrica de monedes a Reus.
Després,
Reus passa a mans dels francesos
i torna
a la fàbrica de moneda
a Tarragona,
fins que
al mes de maig de 1811,
ja durant l'ocetge,
la traslladen a Mallorca.
Aquí hi ha
totes les encunyacions
que es fan
a la ciutat,
algunes que es fan
a Barcelona
pels napoleònics
i algunes
que es fan a Girona.
I després també
hi ha
la col·lecció
de medalles
commemoratives
al setge.
El setge
s'ha anat rememorant
al llarg de la història
i, per tant,
aquí també hi ha
aquestes monedes.
El valor
d'aquestes monedes
i la col·lecció,
sobretot,
de les fetes
a Tarragona
és incalculable.
Per tant,
això és una gran
contribució.
Este és un canyó
anglès
d'un vaixell de transport
que es va ensorrar
quan venia
a lliure a Tarragona
dels francesos.
I, bueno,
és de bronze
i es va trobar
al Delta de l'Ebre
en molt bon estat,
com se pot comprovar.
Doncs ja ho veieu,
això és la primera part
de l'exposició
Vida i societat
abans de l'ocupació.
A la part central
hi ha diverses vitrines
amb tota la col·lecció
del francès pintado.
Francesc,
què és el que podem veure
en aquesta col·lecció
pròpia?
Bé,
això és una mostra
del que va ser
el gran exèrcit
de Napoleón,
nomenat
la gran d'Amer,
com tots sabem,
que va tocar
aquí a Tarragona,
bé,
l'invicta general
Lluís Gabriel Soixet,
comandant
el tercer cos
d'exèrcit,
o també nomenat
l'exèrcit de Catalunya.
Es presenta a Tarragona
el dia 4 de maig
de 1811,
demanant
la caiguda
de la plaça,
totalitzant
21.634
hòmens.
Davant la negativa,
posa setge
a la ciutat,
que duraria
56 dies,
culminant
amb la caiguda
de la ciutat,
després
de la segona
vegada
que demana
la rendició
de la plaça
i segons
les lleis
que hi havia
en aquella època,
el no rendir
la plaça
amb bretxa
oberta,
podrien entrar
les forces
a Dagoll.
Llavors,
el que fa
és aplicar
la llei.
Van seguir
els tres dies
que tots sabem
dels horrors
de la història
i aquest senyor
es presenta aquí
amb tres divisions
i una brigada
d'infanteria,
una brigada
de cavalleria,
artilleria,
tren d'artilleria,
enginyers
i intendència.
El que tenim aquí
amb aquestes 12 vitrines
i aquests quatre planells
és precisament
una mostra
de lo que era
aquest gran exèrcit.
Evidentment,
estan representats
regiments
que aquí a Tarragona
no van venir
però sí
que han destacat
els que van ser
a Tarragona
perquè la gent
ho vegi
anomenant
els números
i els noms
dels regiments
que van ser aquí.
Per exemple,
aquesta vitrina d'aquí
comporta
el que eren
les armes
d'infanteria,
tenim un fusell
d'infanteria
del model 1777
corregit
a l'any 9
de la República,
tenim una baioneta,
tenim una gola
d'oficial
i tenim un sabre
briquet
d'infanteria.
Una part
important
en el setge
de Tarragona
van ser
els regiments,
bé, els regiments,
les companyies
de sapadors.
Sapedors
eren gent fornida,
gent molt alta,
normalment
estaven contratats
al nord de l'Europa,
normalment
eren gent
holandesos,
gent molt gran,
amb bones barbes,
amb uns uniformes
destacats,
dels quals
podíem destacar
una gran destral
que pesa
entre uns 15
i uns 18 quilos,
un gran
davantal
de pell
de vaca,
molt gruixut,
que servia
per protegir-los
de l'uniforme
perquè la seva missió,
després d'haver
obert la bretxa
a la ciutat,
el que feien
era
allisar
el camí
perquè pogués
entrar a la infanteria
al darrere.
A la nostra
plaça
també van vindre
tropes a cavall,
amb la brigada
del general Busard,
una de les tropes
més significatives
era el 13
de
Curacers
i aquí en tenim
una bona mostra
de com anava
el Curacé.
I
els dragons,
els dragons
eren una tropa
polivalent
que tant podia
actuar
a cavall
perquè perteneixien
a la cavalleria
de línia
però també feien
tasques
si la situació
ho requeria
a peu,
podien anar
desmuntats
i després
tenim una altra
victòria
molt significativa
que és la relativa
als regiments
d'Usats,
aquí va vindre
el quart d'Usars
que eren
uns regiments
muntats
de cavalleria
llogera
que la seva
missió
era salvaguardar
el setge
de la ciutat
per les possibles
incursions
que feien
els sitiats,
els assetjats.
Els assetjats
sortien
a vegades
a
descabrajar
una mica
les tasques
d'aproximació
a la muralla
llavors aquesta gent
el que feien
era
precisament
estar al tanto
de les possibles
agressions
dels assetjats.
I com s'ha anat
adquirint
tota una col·lecció
així al llarg
dels anys?
Bueno,
en tinc 59
quasi
des dels 9
eh?
El meu avi
sempre deia
que no s'havia
de llançar res
i la primera arma
que vaig tindre
a les mans
me la va felicitar
el meu avi
que precisament
està aquí
amb una vitrina.
Això al llarg
dels anys
se n'ha anat
acumulant.
Se n'ha anat
acumulant,
sí,
a poc a poc
i bueno,
doncs
viatjant molt,
anant a molts
llocs on hi havia
una peça
que la podíem
rescatar,
a vegades
hem comprat
coses
que ningú
n'hauria
donat 10 cèntims
i després
de netejar-les
van sortint
aquells lletrets,
aquells punxons
que llavors
es referencien
i situen
a la peça correctament
dintre de
la història.
Quina creieu
d'aquestes
que és la que té
més valor
o la més significativa?
Què penseu?
No n'hi ha cap
de significativa
ni n'hi ha cap
que tinguin
més valor
que altra.
Cada peça
és com un fill,
no?
A cada fill
te l'estimes
per lo que és
i a cada peça
te l'estimes
per lo que és.
No hi ha...
No hi ha...
El Josep
ja està d'acord
el Josep
amb això, no?
Jo crec que
un bon col·leccionista
és el que diu Francesc, no?
Aprecia
totes les adquisicions
i a més, bueno,
segueix la peça,
intenta explicar-la,
intenta documentar-la
i, bueno,
això és una tasca
d'historiador,
de fet.
Jo voldria fer il·lusió,
tenim una vitrina aquí
que porta armes angleses
i al fons
tenim un quadre
que fa al·lusió
al setge
de Ciudad Rodrigo.
Ciudad Rodrigo
va ser una ciutat
molt similar,
a pesar de no tindre mar,
molt similar
a Tarragona,
amb unes característiques
molt similars
de muralla,
de setge
i també
va ser
màrtir.
Allí al revés,
allí van ser els anglesos,
els lliberadors
que van entrar
a Dagoll.
I l'hem volgut representar aquí
com per
agermanar-la una mica
en aquesta època,
a Tarragona
ens va passar l'11,
amb ells
ens hi va passar el 12.
Per tant,
allò una mica
de germanament,
com deia,
no?
Germanament,
sí.
Germanament històric,
eh?
Per què creieu
que és interessant
venir a veure
aquesta exposició
quan estem
comemorant
aquest bicentenari
del setge
de la carrera del francès?
La història
sempre serveix
com a
un instrument
de ciutadania.
Coneixer el passat
te donen
perspectives
per entendre el futur.
De fet,
una gran part
de la vida
de la ciutat
ha estat
al voltant del setge.
Tarragona
no va recuperar
la població
que tenia
el 1811
fins al 1840.
Això vol dir
que va ser
una destrucció
molt gran
per la ciutat.
Dins de l'imaginari
col·lectiu
dels tarragonins,
el setge
és una qüestió central.
I per tant,
bueno,
explicar
de forma
entenedora
per la
immensa
majoria
de la població
jo crec que
és un deure
que teníem
com a comissaris
i també
com a historiadors.
I per tant,
jo crec que això
és útil
perquè
un ha de conèixer
la història
de la seva ciutat
per poder estimar-la,
per poder conèixer-la,
per poder acceptar-la
si véns de fora,
etcètera.
Ens queda la part final
de l'exposició,
allà què hi podem veure,
Josep?
Allà hi podem veure
la Tarragona
durant l'ocupació,
sobretot
hi ha els gravats
de com queda
la ciutat
després de la seva destrucció.
També hi ha
restes
d'un
d'aquest vaixell
de càrrega,
d'aquestes vaixells
de càrrega
anglesos
que venien
a ajudar
l'alliberament
de Tarragona,
la qual podem veure
un parell de compassos,
les ampolles de cervesa
que portava el vaixell,
una esponja,
els filtres
del sexant
i diverses monedes
de diversos llocs.
Per tant,
això és d'aquell naufragi
que van trobar
les boques de l'Ebre
i que és bastant interessant.
Després,
aquí trobem
una màscara mortuòria
de Napoleó
que té una història
bastant curiosa
que el Francesc
coneix
en detall.
Quina història té?
Anem a veure.
quan mor a Napoleó
a la illa de Santa Helena,
a la finca de Longwood,
mor a mans
de dos metges.
Un era el seu metge personal,
el doctor Antonomarchi,
i l'altre metge
era el metge anglès
que els seus
empresonadors
li havien imposat.
Mor a Napoleó,
l'embalsamen
i al cap de tres dies
de la seva mort
li fan
un motllo
de la seva cara
i les seves mans.
Aquest motllo,
el doctor anglès
se'l queda
per endur-se'l
a Anglaterra.
La senyora Bertran,
que era la senyora
que li feia les feines,
la que estava al cuidado
de l'emperador,
el que fa és,
abans de marxar
cap a França,
de retorn,
se'n va
a l'habitació
del doctor anglès,
li roba
els motllos
i els pren a França.
Això genera
un conflicte
entre les dues nacions
i fins i fins i tot
s'arriba
a litigiar
els jutjats.
El que passa
és que a les lleis
d'aquella època
no hi havia tradicions,
no hi havia coses,
total que els motllos
es queden a casa
la senyora Bertran.
Quan la senyora Bertran
es mora,
el doctor Antonio Marchi
compra
als descendants
de la senyora Bertran
aquests motllos
i el 1833
comença
a fondre,
o sigui,
a fer motllos
amb guix
com aquest que tenim aquí
o bé
amb fosa
de bronzo
pels museus
d'arreu del món.
El que passa
és que hi veu un negoci
i llavors comença
a vendre.
I una de les curiositats
d'això
és que els addictes
a la persona
de l'emperador
el que feien
era treure
el crucifix
que tenien
a la capçalera
de llit
i penjaven
la màscara
mortuària
de l'emperador.
Aquestes màscares
per saber que són originals
es distingueixen
per dues coses.
Una,
que li falten
les orelles
que la senyora
aquesta
se les va deixar.
Les orelles
deuen ser a Inglaterra
i l'altre
és que porta
un cello
que posa
la fetxa
de la fosa
1833
i per la part
del crani
de dalt
porta un paperet
enganxat
amb la firma
autèntica
del doctor
d'autonomatge
fet amb tinta.
Curiositat
està molt bé.
Una persona
de Ciudad Rodrigo
que és José Ramón
Cidzebrián
que és un bon
col·leccionista
amb qui he tingut
l'honor
de fer
de comissariar
el bicentenari
de Ciudad Rodrigo
l'any passat
i és una persona
que ens ha deixat
aquí en aquesta mostra
hi ha diversos objectes
d'ell.
Alguna cosa més,
Josep?
Aquí hi ha
també
reproduccions
de sàtires
en contra
del
Pepe Botella
i d'alegories
a favor del rei
de Ferrancet.
Aquesta seria
la restauració.
Després també
hi ha unes
litografies
importants
sobre l'estat
de la ciutat
que es van fer
per poder
demostrar
que Tarragona
havia quedat
completament
destrossada
després de la fugida
dels francesos
a l'agost
de 1813
i que
mereixia
ser recuperada
i mereixia
l'esforç
de l'Estat per tal
de recuperar la capitalitat
i la seva importància
i això seria
i després tenim l'últim apartat
que són les conmemoracions, com al llarg de la història
la ciutat
ha rememorat este passat tràgic
este passat de destrucció
i no sé
i aquí tenim
per exemple publicacions que es van fer
a Tarragona després de la marxa dels francesos
este diari
político-militar
tenim documentació
sobre la tornada
dels arxius del port
que durant la guerra els havien pres
a Mallorca i que després els retornen
quan marxen els francesos
folletons i programes
inclús
cromos d'una xocolata
comemorant l'Ossetge
això és el programa oficial
del 1911
del centenari
i també del 150 aniversari
l'any 1961
i una bulleta
feta
en comemoratiu del setge
també
per
finançar
les festes del centenari
i aquí hi ha
les medalles commemoratives
que es van encunyar a la ciutat
sobre el setge
hi ha
los mollos
i això també té un gran valor
i després la major part
d'aquestes peces són úniques
i també l'any 1961
es va fer un batall infantil
i es van fer unes festes commemoratives
del qual hem posat
algunes fotografies
doncs ja ho heu sentit
hem fet tot aquest recorregut amplíssim
per l'exposició que podreu veure
el tinguado número 1
del moll de costa
sobre
en el marc
d'aquest bicentenari
de la guerra del francès
a Tarragona
del setge
de la guerra del francès
i ho hem fet
amb dos convidats
d'excepció
amb els dos comissaris
de la mostra
amb Francesc Pintado
i amb el Josep Sánchez Cervelló
diguem
jo volia afegir
que també
el Jordi Carbonell
de comissari
però que avui
no ha pogut vindre
doncs avui no ens ha acompanyat
però vaja
tots tres aquí
que han treballat
en l'exposició
doncs ja ho sabeu
el tinguado número 1
del moll de costa
molt bé doncs
moltes gràcies
i molt interessant
aquesta proposta
aquesta visita
al tinguado número 1
del port de Tarragona
Joan Maria Bertran
Josep Ardila
gràcies i fins després
adeu fins ara
falten poc més de 3 minuts
per arribar al punt horari
de les 11 del matí
aquesta exposició
sobre Tarragona
i la guerra del francès
pot ser una de les propostes culturals
més interessants
de la jornada
n'hi ha però d'altres
que ara mateix
us apuntem
a la nostra agenda