D'aquí dos minuts serà un quart de dues del migdia,
recte final del matí de Tarragona Ràdio.
Temps ja per parlar del Carnaval,
perquè si ahir anàvem de compres
a mirar què podíem trobar de disfressa,
avui volem parlar del primer acte de les festes de Carnaval de Tarragona.
S'inaugura aquesta tarda al vestíbul del Teatre Metropol
una exposició titulada La dona i la rauxa,
Tarragona, el nostre Carnaval en auge, 1999-2010.
L'autor és el fotògraf Albert Nelo,
al que podem saludar ara mateix en directe a través del telèfon.
Albert Nelo, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Què podrem veure en aquesta exposició?
Per què la dona i la rauxa?
Mira, aquesta exposició va dedicada a la dona,
a la dona de Carnaval, diguéssim.
Perquè, segons el meu punt de vista,
el Carnaval de Tarragona es fa bàsicament
perquè la dona col·labora.
Sempre la dona, doncs, dissenya, bàsicament,
curs, maquilla,
s'encuida de la canalla,
i és la, bàsicament, l'home té la col·labora,
però l'home col·labora,
però la base, segons el meu punt de vista, és la dona.
Per tant, la dona és la protagonista de totes les fotografies.
Però la protagonista, sí.
Bueno, la protagonista, per això ho dedico a la dona,
per això ho dedico a la dona,
a part que són fotos de dona,
però, bueno, també ho faig des de dins del disseny
i d'això que també ho fa la dona.
No solament com un objecte de fotogràfics,
sinó com una dedicació a la feina que fan,
que no es veu,
però és la feina bàsica d'un Carnaval.
D'alguna manera es retrata, doncs,
també la feina que hi ha al darrere
d'una festa com és Carnaval, no?
I ho fa una dona.
El que passa és que, bàsicament,
l'exposició són 25 fotografies
de format de 60 x 75,
en color,
i, bàsicament, són retrats,
bàsicament, no tots,
però, bueno, és un homenatge a la dona de Carnaval.
Però no dic no a la noia que surt,
a la noia que surt també,
però, bàsicament,
a totes les dones que munten el Carnaval.
I els homes col·laboren, repeteixo,
però, bueno,
i som el meu punt de vista,
és la dona que porta el Carnaval.
I per què t'interessa aquesta mirada, Albert?
Aquesta mirada especialment a la feina que fa la dona
preparant tot el Carnaval?
Perquè, a mi, bueno, és el que he dit, no sé,
doncs a mi, a veure,
és que a vegades els Carnaval es pensa que es fan sols,
que vull dir que surten quatre,
es maquilla el cap d'una setmana abans
i bum, pim, pam, pum,
i som, no, això és una cosa de,
una feina de quasi,
de quasi dos o tres mesos
que està en un grup de gent treballant
perquè aquests dos dies bàsics,
que són el dissabte i el diumenge,
surti la cosa correctament.
I, doncs, no ho sé.
Són fotografies fetes només en un any
o a través de diversos...
No, aquestes fotografies els he fet...
Jo vaig començar a fer fotografies...
Soc gran ja,
però vaig començar a fer fotografies ja...
i avui ja no fa gaire,
fa, potser, 14 anys,
i doncs aquestes fotografies són del 1999
fins a l'any passat,
als 12 anys.
De totes les...
Tinc moltes fotografies,
però, bueno,
doncs he fet un S25
com símbol del punt de vista meu,
del que m'ha semblat més correcte
com en plan fotogràfic.
I en aquests 10 anys,
o 12,
que ens han retratat
des del 99 fins al 2010,
has notat algun canvi,
alguna tendència nova
respecte, ara,
respecte fa 10 o 12 anys?
Home,
bàsicament la diferència
és la col·laboració,
la gent s'hi posa més,
la gent no...
veu que és una cosa més normal,
normal en el sentit
que al principi, doncs,
era una cosa de dir,
home,
hi va, són quatre gats
que surten aquí,
i ara crec que la gent,
en general,
el carnaval ho viu més,
el que passa és que,
clar,
l'única cosa que no m'agrada
és que jo crec que,
segons el meu punt de vista,
el carnaval també
hauria de ser la nit,
vull dir,
el carnaval sembla que sigui
a les desfilades
i després per la nit
hauria de continuar
sent carnaval,
vull dir,
els pas,
les cafeteries,
els bars,
continuar d'anar disfressat,
m'entens?
Jo,
quan jo era jove,
doncs el carnaval
potser era més
de nit que de dia,
perquè hi havia una cafeteria,
un pub,
un cafetria pub que es deia poetes,
que allà es feien concursos
de disfressa,
hi havia ambient noturn
de carnaval,
que és el que jo trobo a faltar
com a carnaval.
No que facin concerts,
no,
em refereixo a l'ambient
de gent particular
que es disfressa,
gent que surt,
aquest tipus
ho trobo a faltar jo.
Una curiositat,
per fer aquestes fotografies
d'aquestes dones
que d'alguna manera
treballen
i preparen el carnaval,
com ha funcionat?
Tu et poses en contacte
amb elles,
les has anat a retratar
moltes vegades
a...
No,
jo he anat fotografiant
perquè he anat fotografiant
durant aquests 12 anys
i llavors he fet una tria
de les que a mi m'ha semblat
les més correctes
pel meu punt de vista,
no...
Perquè clar,
el factor sorpresa,
vull dir,
el factor sorpresa
és important
i hi ha gent
després els hi ha dit,
hi ha gent que s'hi posa millor,
hi ha gent que li agrada
que li facin fotos,
hi ha gent no tant,
vull dir,
normalment la gent
no hi ha gent per tot,
llavors, bueno,
és que clar,
si no hi ha el factor sorpresa
és molt difícil
que una fotografia
quedi bé, no?
Això és una cosa lògica.
I a més d'aquestes fotografies
destinades a l'exposició
i que tenen com a protagonistes
a la dona,
tens moltes més fotografies,
has retratat molt més
al carnaval,
des d'altres punts de vista?
Sí, sí,
clar, clar,
són 12 anys,
tinc molt d'arxiu,
tinc,
per exemple,
els locals
quan estan cosint,
quan...
els maquilladors
que maquillen,
els maquilladores,
la vida de cada dia,
vull dir,
els barris,
he anat als barris
que fan també fan...
surten els comparses
dels barris
al dissabte al dematí
i vull dir,
tinc una...
un munt de fotografies,
vull dir,
que no solament això.
És a dir,
que podràs fer més exposicions?
Sí, sí.
A més,
també t'haig de dir
que també
la força del carnaval,
per mi,
també són els barris.
Els barris,
a proporció,
col·laboren més
a les comparses,
potser n'hi ha més
dels barris
que de Tarragona,
de Tarragona,
del centre,
vull dir.
De Tarragona,
del Sant Salvador,
hi ha moltes...
per ser un barri
hi ha moltes...
hi ha tres o quatre comparses
i després
els altres barris
d'aquí
també hi ha més
més comparses,
vull dir que
col·laboren molt
amb el carnaval
els barris.
I veus precisament
ja que parles d'això
entre la gent
de les comparses,
cada cop més col·laboració,
cada cop també
més ganes
de participar
per fer-ho millor
que l'any anterior,
per poder guanyar
una altra
comparsa rival.
Observes,
has observat això
fent aquesta feina
de fotògraf?
Sí, sí, sí.
La gent s'esforça
perquè...
Bueno,
hi ha un concurs
a veure qui serà la reina,
qui serà el rei,
i si hi ha...
hi ha una competència
que a vegades és bona
i a vegades
no t'hi has de fixar,
perquè jo crec que
has de sortir al carnaval
perquè t'agradi.
Tu passes tres freses
el que a tot t'agrada,
t'ho passes bé
i ja està.
I si guanyes bé
i si no guanyes també.
Vull dir, no...
És bonic guanyar
però tampoc és qüestió
de solucionar-se'n guanyar,
ho entens?
També he notat
també m'agraden molt
les comparses de col·legis
que participen
i passen de tot.
Els igual guanyar
que no guanyar
participen,
s'ho passen bé
i això també és molt bonic.
Aquest detall
també en tinc molt
d'aquest tipus de fotografies.
Els col·legis
participen molt
i això també és molt bonic
i que aquestes comparses
a vegades a vegades
tampoc se'n parla gaire
perquè jo penso
que aquestes comparses
també s'han de parlar una mica.
En fi, doncs,
una mostra
de la immensa feina
de fotògraf
que ha fet
l'Albert Nelo
el podrem veure
aquests dies.
Estarà oberta
l'exposició
a partir d'avui
fins al dia 7 de març
al vestíbul
del Teatre Metropol.
Com dèiem,
la inauguració
és aquest vespre
a dos quarts de vuit.
Molt recomanable.
L'exposició
es titula
La dona i la rauxa.
Tarragona,
el nostre carnaval
a Nauja
1999-2010.
Així que, Albert Nelo,
moltes gràcies.
Felicitats
per la feina feta
i, en fi,
a disfrutar-la
ja que la puguin veure
molts tarragonins
i te reunines aquests dies.
Moltes gràcies.
Gràcies i bon dia.
Bon dia.
Adéu.