Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
té tanta importància com el realitzador,
que això és una cosa que en el nostre cinema no succeeix.
A banda d'això, hem buscat quatre pel·lícules
que per algun motiu o un altre han estat definitòries
d'aquest estil en els últims anys.
La més antiga és del 1995
i la més nova és de fa un parell d'anyets, del 2008.
Per exemple, la del 1995 és una comèdia d'amor
on passen moltíssimes coses
que, entre altres coses, l'hem escollit
perquè ha estat la pel·lícula que té el rècord de taquilla.
De fet, encara a la Índia, des del 1995,
no s'ha retirat de les pantalles del cinema.
16 anys en pantalla.
16 anys en pantalla.
La Índia, de fet, és un país tan gran
que és gairebé un continent en si mateix,
que té una indústria immensa dins.
I a nosaltres no ens arriba,
però en realitat és tan gran
que es permeten fer superproduccions
que a sobre porten 16 anys a les pantalles.
Déu-n'hi-do.
És una barbaritat.
Aquesta la veurem el segon dimecres.
El segon passessió.
És a dir, el cicle comença el proper dimecres, dia 19,
i s'allargarà quatre dimecres consecutius.
Això mateix.
Una altra característica és que són superproduccions
i, a més, d'un llarg metratge brutal.
Perquè estic veient que 180, 150,
però hi ha una de 219 minuts.
Sí, sí.
Bé, com antigament...
És a dir, t'ha d'agradar el cinema per anar-hi, eh?
Bé, és...
S'ha d'anar preparat.
També és una altra...
El que fan aquesta gent és que s'hi passen tota la tarda al cine
i totes aquestes pel·lis,
com antigament passava amb Hollywood també, no?
Amb Ben Hur i amb...
El que el Vintó s'hi diu.
Ui, tot això.
És que estaven dividides en dues parts.
Fan una mitja part,
la gent descansa una estona
i aleshores tornen.
I, de fet, aquesta mitja part sempre
en els arguments s'acostuma a haver-hi un salt
en el temps o alguna cosa així, no?
De fet,
d'alguna forma,
els arguments estan muntats
una mica
de forma teatralitzada, no?
De vegades, quan anem al teatre,
estem acostumats i tenim superassumit
que existeixen dos actes
i que quan acaba el primer acte hi ha un descans
i, d'alguna forma, al final del primer acte
ha acabat el plantejament de la història
i amb el començament del segon acte
saltes en l'espai normalment
o en el temps
i comença el que seria la conclusió, no?
Bé, evidentment, amb excepcions i tot això.
En el cinema això s'ha perdut.
En el cinema estàndard
de Hollywood,
que més o menys tot Europa hem seguit també,
les pel·lícules han acabat
durant una hora i mitja aproximadament,
que és el que els experts en cinema
dirien que la divisió de dos actes
coincideix amb les pel·lis americanes,
amb el punt d'inflexió,
que s'anomena dels guions.
En el cas de Bollywood,
són tan llargs els arguments
que aquest punt d'inflexió
senzillament el tallen,
fan la mitja part,
com quan anem al teatre, bàsicament.
Doncs tenim aquestes quatre pel·lícules,
són d'aquesta indústria de la Índia,
del cinema que s'anomena Bollywood,
la veurem durant quatre dimecres consecutius,
a partir de les vuit del vespre, no?,
en tots els casos.
Sempre, sí.
I recordem que aquesta és la sisena edició,
com dèiem al principi de l'entrevista,
és la sisena edició del cicle
dedicat al cinema asiàtic.
Per l'experiència dels altres anys,
Nando, creieu que tindrà
molt bona resposta a aquesta aposta?
Esperem que sí.
Teníem un precedent
en una de les edicions asiàtiques.
Havíem inclòs una pel·li de Bollywood
i va anar molt bé, molt bé,
molt bé que vam tenir overbooking,
o sigui, va venir més gent
de la que hi havia a l'auditori.
Per tant, vam dir,
sembla que és un tema que fa gràcia,
anem a apostar i presentem quatre pel·lis.
Jo crec que val la pena,
són quatre pel·lis molt variades.
Tenim arguments des de Cavallers,
que lluita ni concreixen gairebé tota Àsia,
fins a l'última de totes,
que és títol, no sé si ho diré bé,
però ja ne'n tu, ja ne'n na.
Els títols són els originals en indi,
que va de gent de classe mitjana,
que tenen relacions humanes.
Al final, totes aquestes pel·lis parlen del mateix,
tenen un punt molt naïf, per dir-ho d'alguna forma,
perquè tot és com molt exagerat,
quan ploren, ploren molt.
Jo què sé, per exemple,
perquè et facis la idea de la primera de totes,
Jo d'Àgbar,
és una pel·li ambientada en el segle XVI,
on hi ha un emperador
que després d'haver conquerit gairebé tota Àsia,
s'adona que en realitat el que vol conquerir
és el cor de la seva estimada
i això suposa la conquesta més difícil
de la seva carrera.
Esclar, els arguments explicats així
poden semblar tontos,
però si entres en la història
i entens que el que ells reprodueixen
no és la realitat,
sinó que tot és exagerat
i que està plantejat com una comèdia,
doncs veritablement són pel·lis
per disfrutar-les moltíssim.
Molt diferent, per exemple,
les altres pel·lícules de cinema sèdic
que s'han pogut veure en altres edicions,
suposo que s'han pogut veure pel·lícules xineses,
el Japó, res a l'única, no?
Completament diferent, sí, sí.
Bollywood és un món a part.
Sí, sí, sí, absolutament,
perquè, de fet, l'origen de Bollywood,
com et deia,
tot el tema aquest musical,
en realitat és que el que es feia inicialment,
amb l'inici en blanc i negre,
és que es filmaven les coreografies
i els ballets que es feien als teatres,
i a poc a poc això va derivar
en posar-li un argument
i acaben fent aquestes superproduccions.
No té res a veure
amb la resta de cinema asiàtic que coneixem,
que és molt més introspectiu,
quan veus pel·lis xineses
o iranianes o coreanes,
que són pel·lis molt lentes,
que es recreen amb la poesia de la imatge
i aquest tipus de coses,
això no té res absolutament a veure.
Això és un cinema supercomercial,
això és espectacle, bàsicament.
Espectacle i de llarga durada
i fet a molts mitjans
amb grans superproduccions
des d'aquesta visió que ens arriba
des d'Àsia, des de la Índia.
En fi, doncs, aquí queden les quatre pel·lícules
que ja les anirem comentant
a mesura que arribin les seves projeccions.
Començaran el proper dimecres dia 19
i s'allargaran fins al dimecres 9 de febrer,
quatre dimecres consecutius,
a les vuit del vespre.
Aquest, de fet, és el primer cicle
d'activitats del 2011
de la Fundació Caixa Tarragona.
Teniu més coses preparades, suposo?
Sí, sí, sí.
Podem avançar de manera sintètica
alguna de les quals s'arriben
en els propers mesos?
Doncs mira,
durant tot aquest primer trimestre,
diguem,
a banda del cicle de Bollywood,
tindrem engegat un cicle de jazz
on començarem el 30 de gener
i on tindrem figures
del nivell del Manel Camp,
per exemple,
o del Dani Nelo,
que són músics de jazz,
diria que del millor nivell de Catalunya,
però és que és més encara,
a nivell, evidentment,
d'Espanya i europeu.
I també,
aprofitant una exposició
que inaugurarem també al febrer
relacionada amb art africà,
tindrem també un cicle de música africana
relacionat amb l'exposició.
Aquests cicles de música,
els diumenges a les 7 de la tarda?
Els diumenges a les 7 de la tarda,
en el cas del jazz,
aquests dos concerts que et comentava,
del Manel Camp i del Dani Nelo,
els farem el dissabte a les 9 del vespre.
Molt bé.
I, bueno,
i més endavant,
més coses...
Ja les anirem explicant.
Hi haurà més cicles de cinema,
m'imagino,
al llarg de l'any, no?
Hi haurà un altre cicle de cinema
que,
dins del context d'una activitat
cultural que es farà
a nivell de tota Tarragona,
que molt aviat serà anunciada.
Que entenc que no podem desvetllar
per les paraules...
Que no,
però em sembla que d'aquí dues setmanes
serà presentada als mitjans.
Doncs ja parlarem quan toqui.
De moment ja en tenim prou
amb quatre pel·lícules de Bollywood,
quatre pel·lícules índies,
aquella gent que hi vagi,
que sàpiga que és espectacle pur
i que la durada de les pel·lícules
és considerable.
No és el concepte nostre
d'una pel·lícula de 90 minuts,
sinó més aviat del doble.
En fi, ja anirem parlant
d'aquest cicle
que arrenca el proper dimecres.
Avui l'hem presentat
de manera genèrica
amb Nando Terino,
el responsable de la programació
de la Fundació Caixa Tarragona.
Nando, que vagi molt bé.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Fins la propera.
Bon dia.
Fins la propera.
Bon dia.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Gràcies.
Gràcies.