Un quart d'una del migdia, ara sí, anem en matèria,
obrim l'espai de l'ETC, Jordi Giramé, responsable de programació,
anem per feina, eh? Bon dia.
Bon dia.
Benvingut, ben trobat.
Molt bé, igualment, eh?
Avui tenim un gran platfort, que és Salvador Tàbora,
en què conversarem d'aquí uns minutets,
amb un espectacle en majúscules, eh?
Sí, sí, sí, ara ja estem, ja hem atrevessat l'equador del festival
pel que fa als grans espectacles del Camp de Mart,
i aquest dissabte, doncs, bé, sí, amb mèrits propis tenim un plat molt fort,
que és una altra visita d'uns bons amics del festival,
uns bons amics de Tarragona, que és la companyia a l'Equadra de Sevilla,
companyia importantíssima dins el panorama de l'estat,
amb 40 anys de trajectòria, amb 26 espectacles ja fets,
amb visita a 132 festivals d'arreu del món,
una companyia de les que val molt la pena,
i que segurament molts dels espectadors ja han pogut veure
algun altre dels espectacles,
i normalment qui va una vegada a l'equadra repeteix,
perquè té una manera de fer l'Equadra de Sevilla,
amb unes característiques que suposo llavors en podrem parlar,
molt determinades, molt singulars,
però jo sobretot destacaria molt autèntiques,
que fa que la gent s'hi enganxi,
que quan vas a un espectacle a l'Equadra de Sevilla
no et donen gat per llebre,
sinó que el que hi ha allà és molt autèntic,
amb aquestes arrels del flamenc,
aquestes arrels de la cultura andalusa,
però que sempre solen tractar temes molt més universals,
en el cas de la Carmen,
en aquest cas el cas de la Traviata.
Amb bé, un pla fortíssim,
i a més a més, com tu ho estaves anunciant,
tenim el Salvador Tàbora,
que l'entrevistarem més endavant del programa,
que és una persona que té sempre moltes coses a dir
i molt interessants.
Ara, mirava la Maroteca,
Carmen ja fa 12 anys,
recordem aquest muntatge de l'Equadra,
que va generar moltíssima polèmica,
perquè hi havia un brau, un toro,
va ser la passa de toros,
i crec que va ser a Tarragona,
d'un lloc on es va poder veure aquest toro.
Sí, sí, a Catalunya sí,
a la resta d'Espanya crec que es va fer ronda
i crec que es va fer a algun altre lloc,
però en tot cas jo diria que estàs parlant
de la segona representació de Carmen a la ciutat,
perquè la primera va ser l'any 97,
al mateix Camp de Mart,
o sigui, el Carmen es va veure al Camp de Mart el 97...
Sense toro?
Sense toro, naturalment,
amb la presència majestuosa del cavall,
amb la banda de cornetes i tambores
del Sant Cristo, del Gran Poder de Sevilla,
una banda excepcional de cornetes i tambores,
amb un impacte que allò tenia fenomenal,
i que llavors, alguns anys després, ara no recordo,
tu deies ara fa...
99.
99.
99.
Bé, es va fer aquesta iniciativa que la quadra va tenir
de fer la representació de la Carmen,
però amb aquest factor d'incorporar
el punt d'encara més autenticitat i realisme
que és fer la lídia del toro
en el moment amb el qual,
pel desenvolupament de l'argument de la Carmen,
hi ha aquest moment,
el moment de la plaça de toros,
i es va fer la plaça de toros de Tarragona,
i com bé deies tu, esclar, és una cosa molt singular,
va ser molt noticiable en aquell moment,
perquè malgrat hi havia una normativa,
es va poder fer una escletxa
amb la normativa en aquells moments,
i això va fer possible que a Tarragona
es pogués representar la plaça de toros,
per tant els tarragonins van tenir
una oportunitat excepcional
i és un d'aquells episodis
de la història escènica de la ciutat
i de la història de la quadra,
doncs segurament que tots recorden
tant la quadra com la ciutat.
Aquest dissabte veurem un cavall,
però ara en parlarem.
Sí, sí, sí.
Fem balança, Jordi,
perquè hem tingut moltes coses
per aquests terres dies,
i també coses importants,
potents, bones.
Després es conversem amb en Jordi Freixas,
del Festival QS de Músiques del Món,
amb ell ja farem una mica també de balanç,
perquè ha acabat aquest cap de setmana,
però a banda d'això també hi ha hagut més vida,
més enllà del QS i de tot plegat.
Sí, la setmana passada hi va haver un punt molt fort,
que també va ser la gran setmana de la Setmana Cantant
organitzada per l'Associació Cor-Ciutat de Tarragona,
i que bé, els pertoca més a ells fer un balanç
a l'associació com a organitzadors principals,
encara que l'Ajuntament hi ha donat un bon suport,
de fer un balanç de tota la setmana.
De totes maneres, jo que ho he pogut anar seguint
i he anat assistint a alguns dels concerts,
d'aquestes petites perles de les quals parlàvem,
com el Pati del Seminari a la nit, a les 10 del vespre,
aquests petits concerts a càrrec del cor de la Universitat de Montevideo,
del Melanges de París, o del Bocaliat Aldea del País Basc,
clar, van ser uns concerts que van anar fenomenalment bé,
estava ple de goma bom al Pati del Seminari,
una mica comentàvem, que si hagués durat dos o tres dies més,
jo penso que el Pati del Seminari s'hauria quedat petit,
perquè jo crec que en el cas de la Setmana Cantant
va funcionar allò que funciona tan bé amb arts escèniques musicals,
que és el Boca Orella.
I per tant, jo penso que la gent s'ho va anar dient
que ull, atenció, perquè tenim aquí uns cors
d'una qualitat excepcional,
i és el que dèiem, gratuït, a la Fresca,
al Pati del Seminari,
tenir l'oportunitat de sentir aquests grans cors,
va ser excepcional.
A la vegada, la dinàmica dels tallers,
pel que sé del dematí, també va anar molt bé,
i va haver un concert de tallers el divendres,
que m'han dit que va ser també d'un alt nivell,
i tot plegat va cloure amb aquest gran concert
de la Setmana Cantant al Camp de Mart,
el dissabte, amb aquest programa doble de Mendelssohn,
d'una banda, El Somni de la Unit d'Estiu,
i de l'altra, El Love the Sang.
Els dos amb característiques molt diferents,
malgrat que són del mateix compositor,
però que els dos, aquest dematí,
parlàvem amb algun dels assistents,
van quedar molt sorpresos
de l'alt nivell de la proposta
i de la singularitat, com dèiem,
vull dir, la primera part,
El Somni de la Unit d'Estiu,
que és aquesta música incidental
que descriu el drama de...
la comèdia de Shakespeare,
El Somni de la Unit d'Estiu,
Mercè Pons com a narradora,
i amb aquest cor de veus blanques,
de 120 nens,
provenient d'alguns dels cors
de les comarques de Tarragona,
amb una posada en escena de l'Ignasi Tomàs,
molt senzilla,
molt, molt...
molt tènua, no?,
que no es notés massa,
però molt impactant,
i per tant els nens sortien
de la graderia,
se situaven a baix,
anaven amb unes màscares
de color fluorescent,
pujaven a dalt de l'escenari,
el moment que pujaven a dalt de l'escenari
en aquest món de somni
sortien de...
és a dir,
sortien tot un seguit
de bombolletes de sabó,
del sostre,
i quan ells cantaven,
doncs també donaven aquest punt
de calidesa tan important, no?,
acabant amb aquesta marxa
que tothom coneix,
que és la que es canta
els casaments de Mendelssohn,
però que forma part
d'aquesta partitura
del Somni en un nit d'estiu.
Això va fer les delicès de la gent,
i la segona part,
per mèrits propis,
esclar,
una massa coral
de 300,
400 cantaires
a l'escenari,
interpretant el Love Gessang,
amb la mà experta,
l'Edmond Colomé,
dirigint,
i amb l'orquestra
que ha menatat a 21 directe
de 60 músics,
com bé dèiem,
una mica nosaltres
es converteix
en més que un concert,
no?,
espectacle que representa
veure això
en el màquing comparable
del Camp de Mart,
amb les muralles de fons.
Tot això és una mica
descriure el que va succeir
dissabte al Camp de Mart,
i per dir que la gent
va sortir molt contenta,
la resposta del públic
que va ser molt bona,
i amb això es va cloure
la Setmana Cantant,
que com bé deia,
ells poden fer un balanç
més primmirat
i més afinat
que el meu,
però que em sembla
que va ser una gran setmana
cantant amb aquesta sisena edició.
Per tant,
n'hi haurà més,
segur.
Sí,
això ho decideix
el Cor Ciutat de Tarragona,
però a mi em sembla
que és d'aquests events
que té la ciutat
que a vegades
passen una mica desapercebuts,
però que em sembla
que és dels grans events
que passen a la ciutat
cada tres anys.
A més a més,
jo ho comentava
una mica amb ells,
al final això
és una torre de Babel
perquè hi ha gent
de 7, 8, 9,
10 països diferents
i al final una mica
jo em poso a dir això,
no deixa de ser Europa,
no?,
i cada dia sentim
a la televisió
i que malauradament
últimament
només parla d'Europa
amb el tema
de la moneda
i amb el tema
de la gran crisi
que estem patint
i les primes úniques
i tot plegat,
però Europa,
el concepte inicial d'Europa
també hi havia implícit
aquesta barreja
o aquesta diàleg intercultural
entre els diferents...
Van venir directors
de l'Uruguai,
d'Amèrica Llatina,
d'Europa,
diferents punts d'Europa...
Sí,
sobretot hi havia
diferents parts d'Europa
i de Llatinoamèrica
hi havia representants
d'Uruguai i d'Argentina,
he fet una mica més
un discurs més
des del punt de vista europeu,
no?,
perquè era
el punt majoritari
i que la Federació Europa
Canta,
doncs,
està implantada a Europa,
però era això
una gran oportunitat
d'haver acords també
d'arreu,
en aquest cas,
de Llatinoamèrica.
En parlàvem amb el Dixous,
vam anar amb temps
d'unitat mòbil
al Palau,
a parlar amb Josep Prats
i amb la Núria
a Francina,
i es parlàvem d'aquest moment únic,
i deien que seria
un moment irrepetible,
i de fet ho ha estat,
un moment que no tornarà
a repartir-se mai més.
No, no, no,
això és el que té les coses
en directe,
però en aquest cas
de la singularitat
de la proposta,
per això ho dèiem,
és que això passa
una vegada cada tres anys
i en aquest cas concret
d'aquest repertori,
doncs ja està,
això es pot veure allà
i punt, no?
I per això apel·làvem
una mica a la gent
que no s'ho perdés,
no?
I de fet qui va anar,
vaja,
estaria molt bé
que entrés a algú
i expliqués una mica
com ha anat l'experiència
tot pel grat.
Després,
quan obrim línies
per arreglar entrades,
ja els demanem això,
que ens expliquin
si van veure aquesta peça
i com va anar.
Podem saludar ja,
si vols,
a Jordi,
al Salvador Tàbora,
perquè el tenim ja aquí
a l'altra banda
del filtelefoni.
que té molts amics a Tarragona,
ens consta,
moltíssims amics
aquí a la ciutat,
doncs ja podem saludar.
Salvador Tàbora,
què tal?
Bon dia,
buenos días.
Buenos días,
muy buenos días.
¿Cómo está?
Pues muy bien,
aquí ya pensando en Tarragona.
Pensando en Tarragona
donde tiene muchos amigos.
Naturalmente,
muchos amigos
de muchos años.
Y además muy buenos amigos.
Y le va a decir
también muy buenos recuerdos.
Exactamente,
muy buenos recuerdos
porque en todas las funciones
y en todos los ratos
que he pasado
con los amigos allí.
En fin,
en Tarragona
estamos muy unidos
desde hace muchos años.
Sí,
buenos días,
Salvador.
Soy Jordi Girame,
programador de festival
de Camp de Mart.
Hola.
Hola, Salvador.
Es un placer
reencontrarte
una vez más
en Tarragona,
en el Camp de Mart
y contigo,
que siempre antes
lo decía
en la presentación
del programa,
que me parecía
extraordinario
que entrases en directo
porque pienso
que eres uno
de los grandes creadores,
te lo he dicho
muchísimas veces
y...
Bueno,
no,
es verdad.
Hacemos lo que se puede,
¿no?
Sí,
pero bueno,
esta trayectoria
de 40 años
con 26 producciones
a las espaldas,
con tantísimas actuaciones
y visitas
a 132 festivales,
yo pienso
que todo eso
no es casual
y que nada,
que ahora van a tener
la oportunidad
de que nos cuentes
esta traviata
porque siempre
tenéis muchas cosas
a aportar
en el mundo escénico
y musical
y creo que
flamenco para traviata
tiene unos componentes
que me parecen
interesantísimos
para que la gente
pueda venir a ver
este espectáculo,
Salvador.
Sí,
yo creo que sí,
yo creo que flamenco
para traviata,
la misma palabra dice,
flamenco no,
flamenco para traviata,
para el tema,
el tema se convierte
prácticamente
en un tema general
y no precisamente
en el concepto
de la ópera
exclusivamente,
sino que entra
toda esa pena
de Verdi
en el traviata
entra dentro
de los cánones
de la pena
del flamenco
y además
se vuelve
un deleite,
un deleite musical,
yo pienso
que por encima
de todo
flamenco para traviata
es un deleite musical
entre la ópera
y el flamenco.
Muy bien,
Salvador,
un homenaje
también a tantos
y tantos
fandangueos
que hay un poco
obligados,
¿no?
A pesar de todo.
Sí,
porque habitualmente
hay el tema,
el tema de la viata
prácticamente
es un tema
entre,
digamos,
entre la enfermedad,
la muerte y el amor,
¿no?
Y el fandango
y el cante
en Andalucía
siempre ha estado
igual,
entre la enfermedad,
la muerte y el amor.
Y todas esas letras
de fandango
que es un,
o sea,
un cante tan creativo,
entonces van explicando
la historia,
¿no?
Van explicando la historia
de una forma
muy contundente,
donde Alfredo
y Violeta
no se permanecen
juntos
porque está
el poder
por medio
del poder
del padre,
el poder
está representado
por un enorme
caballo blanco
que es una maravilla.
En fin,
ese tipo
de lenguaje
nuestro
donde las cosas,
además de explicarlas,
se hacen bellísimamente,
¿no?
Sí,
Salvador,
sí,
que es muy importante
que la gente
sepa esto,
¿no?
Que ahí va a escuchar
fragmentos
grabados
de la ópera
La Traviata
pero que va
mucho más allá
como tú decías,
¿no?
Con esta autenticidad.
Mucho flamenco en directo,
mucho flamenco en directo.
Sí.
Y sobre todo
de mucha pasión.
O sea,
que es un espectáculo,
yo pienso que es un espectáculo
que no podemos decir
que está
metido en el flamenco
en la ópera
o la ópera en el flamenco,
sino que
que tiene una
una facilidad
de compenetrarse
una cosa,
un género con el otro
que destruye por completo
esa clasificación
de los géneros.
Sí, sí.
Veíamos imágenes
de Salvador
de Flamenco
para Traviata
y nos ha llamado
mucho la atención
este gran caballo blanco
que sale a cena.
Sí,
es la representación
del poder
del padre
de Alfredo
para evitar
el amor
contra Traviata
con una prostituta
y prácticamente
está muy bien explicado
porque va a poder
que el caballo
no se puede
no se puede mostrar
en un escenario.
Sí,
Traviata
ha sintetizado
todo el argumento,
¿no?
O sea,
el espectáculo
va transcurriendo
explicando
el argumento
propiamente
de la ópera
y ha sintetizado
los personajes
solamente en tres,
¿no?
en Violeta
Alfredo
y el padre
creo,
¿no?
Y el padre
y que...
Pero alrededor
de ellos
hay unos personajes
de mucha imaginación
como Máscara,
hay Máscara,
hay Zancudos,
hay unos personajes
que son de la imaginación
y esta imaginación
que tiene ver bien
la fiesta
de los toreadores,
por ejemplo,
todo eso aparece
y todo ello
quiere decir
hace que el espectáculo
esté más allá
de los tres personajes.
Claro,
que los personajes
principales además
son bailadores
que no tienen palabra,
¿no?
Y que un poco
son los cantaores
con ese repaso
que me gustaría
que hicieses
un poco hincapié
en ese repaso,
en ese homenaje
que tú haces
al fandango,
¿no?
Como ese desgarro,
como ese homenaje
a ese canto,
a ese palo flamenco
a veces un poco denostado
y que tú reivindicas
incluso un poco
recordando
todos tus recuerdos
en la Alameda,
¿no?
En tu barrio
en Sevilla,
¿no?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Bueno,
pero eso es una historia
en Sevilla muy conocida,
la historia
de los amores
de los cantaores
con la mujer pública
que participaba
en la fiesta
y de ahí aparecían
unas letras preciosas
y dentro de la creatividad
que tiene el fandango
de lo libre
que es que
para la creatividad
hay unos fandangos
de muchos estilos,
fandangos del pinto,
fandangos del carbonero,
fandangos de,
incluso,
los fandangos
de anterior al camarón,
todos son fandangos
que recogen
todos esos amores
entre el cantador
de la fiesta
y la prostituta
que asistía
a la fiesta
y yo creo que eso
se acerca mucho
al tema de traviata,
entonces el tema
de traviata aparece
con todo su esplendor
pero desde la perspectiva
del flamengo.
Muy bien,
por tanto vamos a oír
unas pinceladas
de algunos
de los mejores
fandangos,
de los mejores
fandangueros
del siglo XX,
¿no?
¿no?
Sí, sí,
sí,
sí,
son los más
los más nobles
fandangueros,
casi todos los más nobles
Carabonerillo,
Vizco Amate,
Niño del Calzá,
casi todos los
grandes fandangueros.
Muy bien,
de Vizco de Amate
tienes un recuerdo
en especial,
¿no?
Creo yo.
En especial,
totalmente en especial
porque era el cantador
del barrio
y era el cantador
que de una forma
o de otra
mezclaba
todos sus,
digamos,
sus reparos
contra una sociedad
muy injusta
y lo expresaba
todo,
todo lo expresaba
en el cante
y de una vez
en la otra.
O sea que tiene,
tiene,
hay una verdad
debajo del cante
por fandang.
Violeta,
Lalo Tejada,
Alfredo,
Mistela,
¿no?
El vallador,
sí,
Ana Real.
Exactamente.
Un muy buen reparto,
¿no?
Muy buen reparto
porque además
son entes
que tienen
muy asumidos,
digamos,
las características
de la cuadra,
¿no?
Donde hay que
darlo todo
sin más remedio
porque
porque si no
hay un desfase
entre lo que se dice
y lo que se hace.
Yo pienso
que el espectáculo
está muy logrado.
En Barcelona
ha sido un éxito
grandioso,
ha estado un mes entero
llenando el Vitoria,
el Teatro Vitoria
y yo creo que
en Madrid
también,
en el Fernán Gómez
igual ha estado
también otro mes
y yo creo que
este día en Tarragona
lo vamos a pasar
todos
bastante bien.
Seguro,
seguro,
seguro,
porque aparte
de la calidad
del espectáculo
yo pienso que
siempre en las representaciones
en Tarragona
hay un punto de emoción
por los amigos,
por esa historia
que te une
a la ciudad,
por muchas cosas
y también
por esa presencia
ya un poco clásica
en alguno
de los espectáculos
vuestros
que es ese caballo
de alta escuela
con Jaime de la Puerta,
¿no?
También está...
Con Jaime de la Puerta
que no va por un lado
y el caballo por otro,
son la misma cosa,
la misma cosa.
Muy bien,
muy bien.
Pues,
Salvador,
me parece
que la expectación
es grande
y yo un poco
lo comentaba,
¿no?
Que la mayoría
de las veces
en vuestras representaciones
la gente
acaba
levantada
y aplaudiendo,
¿no?
Un poco reconociendo
eso que tú decías
ahora.
Yo lo decía
antes en la presentación
antes de que entrases
en directo
que si hay una característica
por encima de todas
bajo mi punto de vista
y creo que es
bajo el punto de vista
de los expertos,
no solo el mío
a nivel de verlo,
que yo diría
que es la autenticidad,
¿no?
Con eso que comentabas tú
que el reparto
tiene que compartir
mucho vuestra idea,
tu idea,
¿no?
Y eso es,
yo creo que,
lo que no defrauda
y hace que la gente
repita una y otra vez
en vuestros espectáculos,
que es que hay un punto
auténtico,
no,
no,
ahí no hay trampa
ni cartón
en tus espectáculos,
salen muy de adentro,
tú no entiendes
el teatro desde un punto
de vista que no sea
también con un componente
autobiográfico,
¿no?
No, no,
claro,
es que se aleja un poco,
digamos,
de lo que puede ser
el tema intelectual,
¿no?
Para convertirse en un tema
que es un tema
que salta la vista
por lo que aparece,
aparece y se siente,
y no solamente
por lo que se dice,
sino por lo que pasa
en el escenario.
Y lo que pasa a veces
es tan importante
y tan imaginativo
como lo que se dice.
y yo creo que de todas
maneras,
Flamenco Bratraviata
es uno de esos
espectáculos logrados
que además muestra
cómo la experiencia
de tantos años
se emplea
para hacer
un espectáculo
creíble
y además de creíble
algo que es
fundamental,
que son las emociones,
las emociones
que no tienen explicación
pero que son emociones,
que conmueven
y que estremecen
y eso
prácticamente
es una de las características
que hemos logrado
nosotros
hacer un alfabeto
de todos esos elementos
de comunicación.
Pues lo veremos
con Flamenco
para Traviata
a la Cuadra de Sevilla
este sábado
aquí en Tarragona.
Salvador,
un fuerte abrazo
desde Tarragona,
nos vemos este sábado
y hasta la próxima.
Venga,
hasta muy pronto.
Buen viaje,
Salvador
y os esperamos aquí.
Venga,
un abrazo,
hasta luego.
dos quarts y mitja
d'una,
seguimos en directe
en este espacio
de l'ETC
i tenemos ahora
sobre la taula
5 entradas dobles
per aquí se truqueu
al 977-24-4767
i ens expliqueu
l'espectacle
d'aquest dissabte
al Camp de Mar.
Volem que es parleu
d'aquesta producció
de l'ETC,
de com la vau viure,
si és possible,
si no,
doncs bé,
podeu parlar d'alguna altra.
Tenim la primera trucada,
bon dia.
Hola,
bon dia.
El seu nom?
Glòria Herrera.
Què tal, Glòria?
Hola,
molt bé,
escoltant-vos.
Què ens expliques?
Doncs,
a veure,
aquest fi de setmana
he anat els dos,
el dissabte
i el diumenge
al Camp de Mar
i molt bé
tots dos espectacles.
Sí.
Me van agradar molt
i espero que aquest espectacle
del que va serà molt maco.
Sí.
Escolta'm,
perdona,
el teu nom?
Glòria Herrera.
Molt bé,
Glòria,
que no estava al cas.
No,
m'agrada molt
que hagis,
soc el Jordi Giramé.
M'agrada molt
que hagis comentat
també el de diumenge
perquè,
clar,
han passat tantes coses
al festival
i tot,
que no n'hem parlat.
El de diumenge
va ser molt emotiu.
Clar,
que hagis destacat
també el de diumenge
perquè val la pena,
és a dir,
que també va ser
un gran concert
el de diumenge,
el de la banda sinfònica
Unió Musical de Tarragona.
Sí,
va ser molt maco,
molt maco.
Molt maco.
Estic d'acord amb tu,
a més a més
hi va haver aquest component emotiu
que és que la primera part
es va acomiadar,
o sigui,
la va dirigir
el Joan Baptista Massagué
que després de 12 anys
deixa la banda,
va estresllar de València
i tot plegat
i per tant la va dirigir ell
i a la segona part
doncs el nou director,
no?
L'Òscar Lossada
que jo penso
que ja va donar
mostres una mica
de per on poden anar
els trets de la nova etapa,
no?
Potser amb el repertori
que va triar.
Sí,
m'agrada molt
el repertori
que va triar.
Sí,
eh?
Sí,
sí,
sí.
Una mica diferent
entre altres coses
perquè la primera...
Eh?
Digues, digues.
Que va ser diferent
però que va ser molt maco,
que va estar molt bé.
Molt, molt,
sí, sí,
i jo penso que
a més a més
el que es va poder
veure amb claretat
és que el Joan Baptista Massagué
deixa la banda
amb un llistó molt alt,
amb un nivell molt alt,
sona molt bé,
molt compacte,
molt...
Em sembla que està molt bé
i que la gent
que va poder ser-hi,
no?
Va ser molt maco tot,
de veritat.
Molt bé, molt bé.
Glòria,
gràcies per trucar
i tens aquí
dues entrades, d'acord?
Moltes gràcies, eh?
Ja ens ho explicaràs.
Molt bé,
adéu,
una abraçada.
9, 7, 24,
47, 67,
tenim encara
4 entrades més dobles
per anar a veure
el Flamenco Parat Reviata
de la 4 de Sevilla.
Entrades que doni dos,
són bones entrades,
per repartir.
Sí,
per un espectacle
molt excepcional.
Ell, com deia,
vull dir que a tot arreu
té molt bona rebuda,
això es va estrenar
el 2008
al Festival de Paralada,
el 2009
va fer temporada
del Teatre Victòria
i també un planant,
ara ha fet temporada,
per tant,
que està molt en actiu
l'espectacle,
ha estat el Teatre Fernan Gómez
de Madrid,
per tant,
ve l'espectacle
molt calentet,
molt rodat
i potser només
el que afegiria
en el tema
de Flamenco Parat Reviata
perquè la gent
no sàpiga molt,
al final és un espectacle
que hi ha música,
teatre i dansa.
És un espectacle teatral,
per entendre'ns,
però la part musical
és molt important
amb el que dèiem,
la part enregistrada
de l'Òpera de la Traviata
i amb la part en directe
dels Fandancos
i del flamenc,
però hi ha dansa
perquè, evidentment,
ballen,
tant l'Alfredo
com la Violeta,
però tot té aquest,
per tant,
és per a gent de música,
per a gent de teatre,
per a gent de dansa.
És un espectacle global
que fins i tot jo afegiria,
i això no hem tingut oportunitat
de parlar amb el Salvador,
que fins i tot
per la gent
de les arts visuals,
perquè el Salvador
jo penso
que és un gran creador
d'imatges
i d'imatges potentíssimes
a l'escenari.
Avui hi ha
un article
també excel·lent
del Josep Maria Rosselló,
el diari de Tarragona,
un bon amic
de la quadra,
el Josep Maria,
perquè va fer l'escenografia
de l'espectacle
Identidades,
per tant,
els uneix
una col·laboració artística
molt fructífera,
i per tant,
convido la gent
a que se llegeixi,
igual que també ha escrit
l'Enric Pujol,
periodista,
a Tarragona 21,
perquè és un periodista
que també ha seguit
moltíssim la trajectòria
de la quadra,
li encanta,
vull dir que
hi ha bons amics
i gent molt autoritzada
que aquests dies
està parlant
del que significa
la visita de la quadra
a la ciutat,
el dissabte.
Tenim trucada,
hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Josep Maria Puerta.
Què tal, Josep Maria?
Quants anys que no ho rellet,
és el que dieu.
Molt bé.
Coincideixes, no,
amb el que explicava el Jordi?
Home, totalment.
Sí?
Sí, sí, totalment.
L'has pogut veure alguna vegada
a la quadra?
Sí, he vist algunes vegades
i el que deia
l'espectacle
és molt, molt, molt,
molt il·luminari,
és tot, l'ambient i això
és tot, tot, molt bo, molt, molt bo.
On l'has vist?
Aquí al Camp de Marri,
hi he vist.
I després,
algunes peta de greix
i després,
a la plaça Toros també,
la feia llevada a l'inca també.
Sí, o sigui, abans ja.
Un bon seguidor,
un bon seguidor, Josep Maria.
Sí, ja el coneixem.
Sí, sí, sí.
Abans, aquesta gent,
i, en fi,
en el d'oci, aquesta gent
són grans escoles,
grans artistes.
I, consul·litat,
també el cavallet
diu el com jo,
o jo com ell.
Perdó, perdó.
El cavall també és igual
que un nom, també.
Ah, ah, ah.
Un porta igual,
o sigui que aquí...
Jaime de la Puerta,
sí, sí, sí.
Sí, o sigui,
de la decente,
o sigui que l'assumpte
va així de parentes.
Josep Maria,
dues entrades per tu, d'acord?
Moltes gràcies.
Una abraçada.
Igualment,
adéu, bon dia.
977-24-4767,
ens regalem dues més.
A veure si ens expliquen
també, doncs,
algun dels espectacles
per afegir una mica
d'ingredients
als que hem viscut
al cap de setmana.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Mariel Carme Pinyol.
Què tal, Mariel Carme?
Bé, escolta'm,
però jo només
he de fer un...
una observació, no?
A veure.
Dispara.
Perquè el dissabte
jo no hi puc anar-ho,
no hi puc anar.
Però jo ja els he vist,
i m'han agradat molt, eh?
Una altra vegada
que van vindre.
Llavors?
No, bueno,
jo el que et volia dir
és el de la banda musical
de Tarragona,
el diumenge.
Va ser molt maco, eh?
Molt.
Però jo el que vaig trobar
a faltar
és una representació
de l'Ajuntament,
com ara
el regidor de Cultura,
la regidora de Cultura
o algú, no?
Perquè jo crec
que aquest senyor
el Massaguer s'ho mereix.
Perquè l'ha deixat
en un nivell molt gran
la banda musical de Tarragona.
Vull dir que
a mi em va faltar això.
I a més a més,
molt poca gent.
Bueno,
anem a pams
i en tot cas...
Mariel Carme,
les entrades proves,
vols o...
No, no, no,
perquè no hi puc anar-hi
aquest dissabte.
D'acord.
Deixem la línia desocupada
perquè pugui trucar
algú altre.
Sí, però en tot cas,
només aclarir-te,
Mariela Carme,
que sí que hi havia
representació de l'Ajuntament,
hi havia el regidor
d'ensenyament,
Joan Saneúges,
també hi havia
el delegat territorial
de Cultura
de la Generalitat,
el Jordi Agràs,
i que a més a més,
a la mitja part,
van anar a saludar
en el Joan Baptista Massaguer
i agrair-li
els anys de col·laboració
i tot plegat.
T'ho dic només
perquè potser no vas veure
físicament la Carme Crespo,
efectivament,
la regidora de Cultura,
però tenia...
Era impossible
que pogués ser diumenge aquí,
tenia un altre compromís,
però en canvi sí que hi va ser
com a representant
de l'Ajuntament
el Joan Saneuvis,
i això a vegades passa,
no?
Evidentment no tothom
pot estar a tot arreu,
però la Carme Crespo...
La Carme Crespo ja estava?
No, no,
pot dir que la Carme Crespo
no hi era,
perquè per motius d'agenda
li era impossible ser-hi,
però que va delegar
en el Joan Saneuvis,
el regidor d'ensenyament
i representació
de l'Ajuntament.
Només és cert,
aquesta puntualització,
ens han dit
que sí que hi havia
aquesta representació
i que a més a més
reconeixen la valor
del Joan Baptista Massaguer
i que llavors
se'l va anar a saludar
i tot plegat.
Només comentar-te
aquest fet.
Jo és aixer-ho
però no els vaig veure,
almenys,
estaven...
Maria del Carme,
és que hem d'anar a passar
altres trucades
perquè s'ha dit
molt poc temps.
Val, val, val.
Gràcies per trucar,
Maria del Carme.
Adéu-siau.
Adéu-siau, adéu-siau.
Doncs 977-24-4667,
tenim encara dues entrades dobles
a per anar-hi.
Ara sí,
tenim algú que voldrà
les entrades
per anar a veure
la quadra de Sevilla
aquest proper dissabte.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El teu nom?
Delphi.
Delphi, què més?
Hernández.
Delphi, Hernández.
Dígame, Delphi,
què has vist
d'aquests darrers dies?
Pues estos últimos días,
nada,
yo lo último que vi
fue pel davant
i pel darrera.
Ah, doncs mira,
molt bé, molt bé.
Sí, que me encantó,
me encantó,
me encantó.
Molt bé, doncs,
em va agradar, eh?
És a dir,
vas gaudir.
Sí, sí,
i a més,
una obra que és
que no paras,
no te puedes ni
por la hora que era,
que duró dos horas y media,
no hay ni un momento
que debajo,
o sea,
buenísima, buenísima.
Molt bé, Delphi,
doncs dues entrades per tu,
d'acord?
Muy bien, gracias.
Gràcies, una abraçada.
Adéu-siau.
Les últimes dues entrades,
tenim temps de regalar-les
on anem molt ajustadets.
Les guardem de moment?
Les guardem.
Doncs no tenim trucada?
Doncs mira,
agafem l'última trucada ràpidament
perquè tenim molt poc temps.
Hola, bon dia.
Bon dia.
El seu nom?
Fina López.
Doncs Fina,
ja té dues entrades, d'acord?
Molt bé, moltes gràcies.
Una abraçada.
Adéu-siau, Fina.
Adéu-siau, bon dia.
És que tenim molt poc temps, Jordi,
perquè hem d'escoltar
en Jordi Freixas també,
que hem pogut fer balançat del que sé.
No sé,
algun darrer punt breu,
allò abans que escoltem
amb Jordi Freixas?
No, no, no.
Hem fet una mica de repàs
a tot plegat
i ja està.
Només el comentari últim
doncs sembla que ja ha quedat aclarit
sobre la representació institucional
i que, per tant,
jo penso que era una representació
que el que volia precisament era això,
vull dir,
donar importància a aquest fet
d'algumidad del Joan Batista Massagué
i ell estava molt content.
I l'altre,
que la poca gent,
bueno, relativament,
és que sempre diem una mica el mateix,
vull dir,
jo penso que hi havia d'haver
500-600 persones.
Això és el metropol ple de gom a gom,
el que passa al Camp de Marta
és un auditori molt gran
i a vegades,
doncs,
passa això,
però almenys la gent que hi era
s'ho va passar molt bé, no?
Jordi Giramé,
moltes gràcies per acompanyar-nos
un dimarts més.
Parlarem properament de Rimón,
eh,
del rellotge d'emocions?
Sí,
i del llat dels signes
i de Manel
i, en fi,
això ja no s'atura,
però tenim una cita ineludible,
penso,
dissabte,
en Flamenco para Traviata,
que la gent no es pot perdre,
segur.
Doncs ara fem balança
amb Jordi Freixas
parlant del Festival QS
de Músiques del Món.
Jordi, gràcies
i fins la propera.
Molt bé,
vinga,
a vosaltres.
És una edició
que ha tornat
a concentrar-se
en dues setmanes.
Això ha permès
que el públic
també estigui
molt concentrat
en el QS.
hem intentat
coordinar
les dates
que eren difícils
amb altres actuacions
que es produïen
a la ciutat
i val a dir
que amb això
el fes
he fet un esforç
i ha hagut de canviar
tres dates internacionals
per no coincidir
i això
és degut
a la bona
coordinació
que hi ha hagut
també
amb el fet
amb la resta
de participants,
no?
I
en aquest sentit
el resultat
ha estat
jo crec
que immillorable.
cada dia
ha estat
ple
i a més
hi ha hagut
dos dies
com va ser
el concert
d'homenatge
als 30 anys
de Bon Marley
amb Nacho Terrés
en què es va
petar la sala
i tothom s'ho va
passar molt bé
la sala
vull dir
l'espai
i no cal dir
la clausura
amb la
cantant
que té un gramí
per cert
de Costa d'Ibori
d'Ibori
que va ser
un final
apoteòsic
i que us ho pot dir
qualsevol
que hi hagi estat
amb la gent
dret
assaltant
i ella donant-ho tot
allargant el concert
la gent no volia
que acabés
no sé
va vendre
no sé quants
discos
perquè
veritablement
va ser una clausura
apoteòsica
però que
va tenir
tot tipus de concerts
tal com preveiem
dintre del que és
el festival de músiques
que és
un festival
que porteu ja
12 edicions
el vau inventar
i ha arribat fins aquí
ha canviat
diria
l'esperit de fons
o continua sent el mateix
malgrat aquestes 12 edicions
l'esperit continua sent el mateix
el que sí que ha canviat
és la realitat
l'esperit continua sent
la d'oferir músiques
d'altres llocs
o inclús d'aquí
però que seria difícil
veure-les
en aquest
de forma normal
penseu que
per aquí passat
amb aquests 12 anys
des de músics
d'Austràlia
a Mongòlia
fins a Sud-amèrica
o sigui
des dels
Lapons
de Noruega
fins a
les parts
més remotes
d'Àfrica
diguéssim
i aleshores
en aquest sentit
s'ha continuat
el que sí que ha anat
en vis és un canvi
en el públic
per exemple
el concert
que es va fer
l'altre dia
d'Arifa
els turcs
que van fer
el primer tema
va durar
tres quarts d'hora
o sigui
el concert
va ser dos o tres temes
només
la gent
va entendre
com
funcionava
aquella música
la va deixar
i en realitat
això
set anys enrere
aquest concert
hauria desaparegut
la meitat del públic
perquè no entendria
perquè no hi hauria
entrat
en la dinàmica
del concert
en canvi
ara el públic
que ve
sap molt bé
a què ve el que sé
ve a veure
propostes noves
que normalment
no coneixerà
però això té molt
d'interès
també en comprar el disc
perquè es troba allà
i diu
això ho he vist aquí
això ho vull a casa
i per tant
veure
tots els dies
tots
absolutament
tots
absolutament
ple
i trobar-nos
en dos dies
que més estigui
a rebentar la plaça
tots els voltants
i la gent votant
la veritat
és que
ens
reconforta
i d'alguna manera
fa
que el públic
sigui
especialment
important
perquè
la resposta
del públic
sigui important
perquè aquests concerts
sortin bé
pensem
que han passat
gent des de Catalunya
com el Jaume Vilaseca
a Quartet
però
amb invitats
de la Índia
han passat
per Occitània
han passat
per Cuba
amb el Fede Rodríguez
que eren els músics
que van venir
que vam enganxar
el vol
i amb una proposta
van venir
amb Coincisions
i de la mà
de Coincisions
i van fer
un concert
de jazz
espectacular
o
de Cuba
hem pogut anar
el que era
la música
i l'aclamació
amb l'actriomònica
Van Campen
i el Jordi Gaspar
i passar
el concert
aquest que dèiem
dels més exitosos
de Marley 30 anys
amb Nacho Terres
i de Wirlas
o
anar-nos
a Turquia
a Iran
a Romania
amb els
Arifa
que són
un dels grups
més premiats
ara
a nivell internacional
per als circuits
de Wally Music
o acabar
a Costa d'Ibori
amb un artista
molt potent
que és
Dovet Nahoré
que com va explicar
nosaltres
el vam trobar
amb un festival
Wómex
a Copenhague
que feia tot aquest concert
totalment embarassada
diguéssim
i va arribar aquí
fa quatre mesos
que ha tingut la criatura
i qui va veure
i qui va veure l'energia
els vots
i tot el que feia
a dalt de l'escenari
a part de tenir
una vertiginosa veu
i proposta
i a part de jugar
amb tot un munt
de ritmes africans
doncs es va veure
un espectacle
realment
dels macos
macos
que s'han viscut
al llarg
d'aquests 12 anys
La feina a partir d'ara
Jordi
és anar a buscar
talents
de cara a la propera edició
Mira
això sempre ho estem fent
nosaltres
ja com a agència
diguéssim
sortim
entre
tres i quatre
fires internacionals
a l'any
amb què anem a veure
propostes
i coses
aquests dies
justament marxem
cap a una altra part
del món
a veure coses
i d'aquí
ens nodrim
per les programacions
que nosaltres
podem produir
com és el que és
o d'altres
i al mateix temps
portem música
per d'altres espais
i per tant
és un continu
però un continu
que d'alguna manera
es veu recompensat
en el moment
que veus
que veritablement
el públic
arriba a comunicar
amb l'artista
que ve de lluny
i encara que a vegades
no entengui prou bé
les claus
de la seva música
ha après a acceptar-ho
i ha après
a disfrutar-ne
que és el que potser
ha sigut una tasca
pedagògica
feta entre tots
entre públic
i nosaltres
i que és el que
hem anat fent
durant tots aquests
12 anys
tot i que encara
falta un any
Jordi Freix
té ara mateix
algun grup en ment
és a dir
alguna proposta
l'any que ve
alguna cosa
a millorar
o a refer
les propostes
sempre
sempre en tenim
també molt depèn
de la
també de la
de les possibilitats
del festival
per dir d'alguna manera
aquest any
no hem entrat
al camp de mar
normalment
entravem al camp de mar
amb algun tipus
de proposta
aleshores
hi ha propostes
de nivell
que van
davant
del pla
de la seu
davant
de la catedral
que tenim
en ment
o d'altres
que no havíem
pogut portar
un any
però han
pogut portar
un altre
que a vegades
depèn
de les
llires
i tal
hi ha propostes
que podrien
anar al camp de mar
tot depenent
de la disponibilitat
i de la voluntat
en fer-ho
en aquest sentit
tenim el cap
ben ple
de música
i
i mentre
el públic
i l'Ajuntament
ens continuï donant
el suport
i la possibilitat
per tirar-ho endavant
només cal veure
jo diria
el que sé
per veure
que ens ho prenem
amb molt d'interès
és a dir
no portem
propostes
de baixa qualitat
abans que fer això
no ho farem
diguéssim
no farem un festival
que pugui tenir
dos concerts més
simplement perquè són
molt més baratets
per dir-ho d'alguna manera
sinó
que el que volem
és que
la marca
QS
continuï tenint
la qualitat
que creiem que té
i això
com hem dit
és una virtut
de l'organització
a través de la regidoria
de cultura
del públic
que li dona el suport
i
i dels músics
que hi assisteixen
després d'una selecció
ben
que procurem
que sigui molt pensada
no
i que tingui
tota una progressió
tal com
si us fixeu
els concerts
del QS
no es fan
perquè sí
i comencen
d'una manera
i acaben
d'una altra
normalment
van
increixent
i procurem
compaginar
el que és
el concert
intimista
amb els concerts
d'explosió corporal
d'alguna manera
creiem que
això és el que
representa una mica
totes les músiques
del món
una qüestió Jordi
i ja per anar acabant
quantes persones
creieu que poden
haver passat
aquests dies
pel pla de la Seu
i per la
la plaça
de Sadasos
doncs no ho sé
si comptes
que normalment
podrien arribar
a haver-hi
entre les cadires
que quasi que
podien ser
400-500
i els dies forts
no en tinc ni idea
perquè estava
rebentat
hauria d'estudiar
una mica
però serien
el doble
ben bé
els dies
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
que podien arribar
a les 900
no ho sé
estem valorant-ho
en aquest moment
i m'agafes
molt damunt
encara
d'haver acabat
el festival
en qualsevol cas
7 milers
de tarragonins
i tarragonines
i gent de fora
com també
ens comentaves
que han passat
aquests dies
per aquesta dotxena edició
del festival
de música
SQS
Jordi Freixa
director
de tot plegat
gràcies per explicar-nos-ho
i t'esperem l'any vinent
a la propera edició
gràcies a vosaltres
perquè sou
la quarta pota
diguéssim
el públic
l'organització
els artistes
i si no hi hagués
una voluntat
i en especial
la vostra ràdio
per difondre
contínuament
i per entrevistar
els músics
directament
doncs
veritablement
no tindria
tampoc
la projecció
que dir
gràcies a vosaltres
és un plaer
gràcies Jordi Freixas
bon dia
bon dia