A les 11 del matí i 10 minuts seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ara ho dèiem. Avui ho hem parlat a la coordinadora de Teatres Independents de Catalunya.
Fa unes setmanes es va presentar aquesta nova coordinadora
on hi formen part sales de Girona, de Tarragona, la sala Trono, d'Igualada i de Granollers.
En parlem amb el president d'aquesta coordinadora, amb el tarragoní Oriol Grau.
Oriol, bon dia. Hola, bon dia.
Vé, ja t'hem convidat per això, per parlar de la coordinadora de Teatres Independents de Catalunya.
Fa unes setmanes es va presentar aquesta idea d'unir-se a sales de teatre independent,
més aviat més petites, que s'escapen dels canals més comercials.
Amb quin objectiu neix aquesta coordinadora?
Doncs en principi perquè són sales amb característiques molt semblants, és el que tu dius.
Són sales de petit o mitjà format.
Estem parlant que la més gran té 165 cadires i la Trono, que és la més petita,
la sala Trono d'aquí Tarragona, en té 50.
Són aquest mitjà.
I aleshores tenen característiques també diferents a les sales més alternatives de Barcelona.
En l'aspecte que una sala a Barcelona pot programar una obra de teatre
i l'hi aguanta un o dos mesos, perquè hi ha prou públic,
i en canvi aquí cada setmana hem de renovar el cartell, no?
Cada setmana hem de programar, amb la qual cosa aquí fem molta més feina
que no pas en una gran ciutat.
Això ens feia molt més semblants que no pas les sales de Barcelona, no?
Nosaltres, tots com a coordinadora, també som socis d'ADETCA,
que és l'empresa de l'associació d'empresaris teatrals privats de Catalunya, no?
Hi ha des de Focus, Annexa, etcètera, etcètera.
Tots aquests.
Nosaltres també som d'aquests, vull dir que no estem desvinculats de Barcelona,
però tenim característiques semblants.
I per això vam dir, unim-nos i una sola veu té més força, naturalment.
I per tant, de què servirà això d'unir-vos, de poder treballar junts?
De què servirà, creu-vos?
Doncs mira, a la llarga, en principi la gent diu, això és per demanar subvencions.
Dius, no, no, justament la intenció de la CETIC,
és a dir, cada sala és independent econòmicament i cadascú va pel seu cantó, no?
Però això ens servirà, potser, per coproduir obres futures
i que, de moment, establim una xarxa ja.
És a dir, que algú estrena una obra de teatre i ja sap que no només la farà a la seva ciutat,
sinó que ja hi ha quatre teatres on podrà representar-la, no?
Això va molt bé pels artistes, que no han de negociar a quatre bandes,
sinó que en una sola negociació, doncs ja tindran quatre localitats per actuar
i també per les sales en si, no?, que se'n poden beneficiar.
A tu, a un artista, li pots dir, escolta, com que t'asseguro quatre actuacions,
fes-me una rebaixeta, no?
Sempre pots jugar una miqueta amb això, no?
I més amb els temps en què estem, doncs el fet d'unir-nos,
rebaixar costos, sobretot amb gestió o amb altres coses, no?
També tenim la voluntat de demostrar que les nostres sales tenen un sentit,
és a dir, normalment són ciutats mitjanes, Tarragona, Granollers, Igualada i Girona,
ciutats mitjanes, una mica més grans o així,
però que tenen un teatre públic, generalment regit per l'Ajuntament, no?
I el teatre privat que tenen són aquestes petites sales,
que complementen l'oferta del teatre públic,
perquè si no el teatre públic ofereix, diguéssim, les coses pel gran públic,
però aquestes coses de petit format o més alternatives, més contemporànies, o així,
queden oblidades, si el teatre públic no en fa cas, no?
Per això que les privades complim una funció.
Aquí a Tarragona es veu claríssimament, no?
El Mosaic és el Metropol, en aquests moments,
el Magatzem, que també està oferint unes coses més alternatives,
el que passa amb una programació més eclèctica,
i la Sala Trono, que té una línia de teatre més vanguardista,
noves dramatúrgies, etcètera.
Perquè és complicat sortir una mica d'aquests canals comercials
i donar a conèixer el que fas, que la gent vingui,
que la gent ho entengui, és més complicat?
Sí, sí, sí.
Nosaltres tenim, diguéssim, el nivell de convocatòria o de publicitat,
és molt més limitat perquè els nostres pressupostos són més petits.
La Trono, quan és tan petita, tenim un públic bastant fidel, no?
I de moment anem omplint, però hi ha altres sales,
la Sala de la Planeta, de Girona, que té 165 localitats,
a vegades li costa també omplir, no?
I aleshores, clar, l'altra energia.
Ara són quatre sales d'un caire semblant, com deies,
no sé si el projecte mira més enllà,
és a dir, d'ampliar-se, si hi ha sales també del mateix estiu
arreu de Catalunya, que també es poguessin incloure dins la coordinadora.
I tant, i tant.
Si les característiques són com les nostres, diguéssim,
que són les exigències, no?
Que no sigui de Barcelona i que tinguin aquestes característiques
de petit i mitjà format, estem molt oberts
a que qualsevol sala s'hi afegeixi.
No tenim coneixement de gaires sales més d'aquest tipus, eh?
En tot cas, dos o tres, una manresa, una...
Però no n'hi ha moltes.
Jo el que faria és també la crida,
estimular la gent que obri petites sales de teatre,
que de fet, un magatzem pot ser una sala de teatre, no?
La Trono no és pas més gran que un magatzem.
Sí, no? Una mica habilitat, evidentment,
però vaja, no és massa més gran, oi?
Exacte, i oferir un altre tipus de teatre,
perquè hi ha moltes obres molt interessants de petit format.
Això què vol dir, petit format?
Que generalment els actors són pocs, dos o tres,
no n'hi caben gaires més,
i que també no són grans escenografies,
sinó que són minimalistes gairebé.
No sé si teníeu més projectes en comú.
Comentaves ara això de poder fer el circuit,
doncs, de la mateixa obra per les quatre sales.
No sé si teníeu pensats més projectes per fer en comú.
Pensàvem en campanyes de promoció, per exemple,
o pensàvem en una única taquilla,
és a dir, que la gent pogués adreçar-se
a una taquilla virtual, en aquest cas,
i poder comprar en qualsevol dels teatres, no?
Hi ha vincles interessants, per exemple,
la sala Planeta de Girona està vinculada
amb el festival Temporada Alta,
que és el Festival de Tardor per Excel·lència de Catalunya,
amb una qualitat molt bona, el Festival de Girona, no?
I, doncs, dèiem, mira, de moment...
Però és un canal, no?
Exacte, és un canal també d'explotació,
perquè Temporada Alta es caracteritza
perquè té obres de gran format
i també és un festival molt ampli
que cull qualsevol format, no?
La sala Trono a Tarragona, com dèiem,
la sala Planeta a Girona,
el Teatre a l'Aurora d'Igualada
i el Teatre a l'Aurora d'Igualada
i el Teatre a l'Aponent de Granolles.
Són aquestes quatre sales que s'han unit
per fer aquesta nova experiència.
No sé quines esperances hi has posat
o no sé si dir-ho així
o quina visió de futur hi veus, tu, Oriol?
El fet d'ampliar xarxa, per mi, és el més interessant.
Això sempre és important.
Sí, sí. Cada sala va fent la seva guerra, no?
I les sales també tenen les seves característiques.
Per exemple, la d'Igualada
es dedica molt a fer infantils.
Nosaltres, per exemple, a la Trono no fem infantils,
n'havíem fet, però no ens sortia a compte
i aleshores cadascú té la seva característica.
però el fet d'establir-se i que hi hagi teatres
i que un sol artista digui
Ostres, m'he apuntat en aquest carro
i de sobte tinc, tant de bo,
15 sales en tot Catalunya per anar actuant, no?
Això ja garanteix, d'alguna manera,
una continuïtat i un circuit.
La crisi econòmica també ho ha propiciat?
És a dir...
Hi ha una part que sí.
Hi ha una part que sí?
Hi ha una part que sí.
En quina part?
En l'aspecte que podem, per exemple, fer campanyes
o fer coses que, diguéssim, ens costarà més barat
o si ens unim quatre que no sigui un sol
munta aquí una campanya de captació de públic, per exemple,
que seria interessant.
I comentaves abans també la idea, l'objectiu de donar lloc,
donar un hàbit a nous creadors també.
Això també és important.
Sí, sí.
Aquestes sales generalment són la porta primera
en què els nous talents, diguéssim,
ja sigui creadors o companyies o actors o així, passen, no?
Primer comencen per aquestes sales
i després fan el sal a Barcelona.
Barcelona és reticent agafar coses noves
si no han rodat una miqueta.
I aleshores, si no hi ha sales com les nostres,
és impossible rodar, no?
Per això que nosaltres som la primera porta d'entrada
i realment hi ha moltes coses que estan triomfant a Barcelona
que han començat per sales alternatives, no?
És a dir, que la funció d'aquestes sales és primordial.
Home, i produccions pròpies com de Kiber,
ho sentíem al Kiber, no?,
que la setmana passada dèiem que està nominat als Premis Botac,
això és importantíssim, m'imagino, per la trona.
I en aquests moments està el Teatre Goya,
els mateixos músics del Kiler
estan acompanyant a la Concha Velasco
en un espectacle que es diu Concha, em sembla,
o no, jo el que vull és bailar,
em sembla que es diu.
No ho sé, perquè la Concha Velasco
sempre és qui no bailar, mamà, que és un artista, no?
És allò.
I els mateixos músics el dimarts fan el Kiler, no?,
en el mateix teatre.
Cosa que és molt interessant,
de moment ja hem establert una connexió amb el Teatre Goya,
el Pou, que és el director del Goya,
i a part d'un excel·lent actor,
li van cantar Kiler i va dir,
ostres, aquests músics i aquest format i aquesta cosa
m'interessa per allò de Concha, no?
La Concha està encantada a la vida
i cada dia en l'obra dice
venir el martes porque están unos chicos fantásticos
i aquella cosa balla i solitana que té.
Home, a més, és interessant els premis Boutaca
perquè al fi i al cap són premis que reconeix el públic.
Sí, sí, sí, aquests els pot votar,
fins i tot avui encara es poden votar,
no em sembla, la gent, des d'internet,
tu poses el teu nom i votes i, sí, sí,
amb tres nominacions tenim pel Kiler.
Estic molt content.
Això està molt bé.
Sí, sí, encara que no en guanyem cap,
de moment ja és un reconeixement.
Sí, ja és un primer pas, no?
Perquè és la voluntat, m'imagino, de la Trono també
i potser també de la coordinadora Teatres Independents
d'això, sobretot d'incentivar aquesta producció pròpia.
Sí, sí, naturalment, naturalment,
que les obres que fem,
perquè no som noms en sales d'exhibició,
sinó que produïm espectacles, no?
El Kiler va ser la nostra última producció.
Apresentem, diguéssim, la que serà l'última,
el 2 de desembre estrenem una obra nova
que es diu Bilderberg Cabaret Club,
jo no me'n recordo, ja sé com es diu,
Bilderberg Club Cabaret.
Bilderberg Club Cabaret.
Bilderberg sabeu que és un club
de les persones més poderoses del món
que reuneixen un cop a l'any
a decidir veure què fan amb el món, no?
Doncs és això, un cabaret d'això.
I la presentem al desembre també
i també tenim ganes que volti molt, no?
Com a nova producció,
és a dir, que són sales també que generen produccions.
2 de desembre, dius, ja la Trono a Tarragona.
2 de desembre a la Trono, que és un divendres.
La veurem.
Per cert, què tal la temporada nova?
Com està anant?
Bé, de moment apunta bé,
la gent segueix tenint ganes d'anar al teatre,
l'altre dia parlàvem justament
amb els quatre directors de les quatre sales
i deien que no han notat molt la crisi en aquest aspecte.
Sembla que la gent, en temps de penúries,
opta per anar al teatre,
que és una cosa barata i que et satisfà,
a no altres mogudes més cares, no?
Per tant, una mica ho compartiu amb totes les quatre sales,
que la cosa va força bé.
Sí, o en tot cas no s'ha mogut, diguéssim.
No hem notat excessivament el nombre de públic canviat.
I a Tarragona, Oriol, no sé quin panorama s'obre,
ara que l'any vinent s'ha d'estrenar un nou teatre a Tarragona,
que el teatre Matrovó passarà a tenir altres funcions,
m'imagino, que tenim el magatzem, que tenim la Trono.
Quin panorama creus que s'obre pel que fa a les arts escèniques
al teatre a la ciutat?
Home, està bé.
Tant que ens omplim la boca a vegades que som capital,
i que ho som, jo penso, també,
però que es demostra amb els fets,
no només amb dir-ho, ni amb pancartes,
sinó que es demostra amb els fets.
I que Tarragona, volent ser capital,
només tingués el teatre Metropol,
que no oblidem que és un teatre preciós,
però no oblidem que és un teatre perroquial,
o un teatre, diguéssim, petit,
doncs clar, no fa per una ciutat.
A Tarragona, amb 700 localitats,
ja semblarà més al teatre de la ciutat.
En aquest aspecte, ens normalitzem.
No és que ara ens assobri un teatre,
sinó que ens normalitzem.
Només cal comparar amb ciutats properes,
on s'estimen molt més les arts escèniques,
que no pas aquí, no?
Històricament, ja.
No dir el nom, però tots sabem de què estem parlant.
No, però fins i tot Valls també té un teatre preciós,
el principal.
I Tarragona, en aquest aspecte, es normalitza.
Jo no sé com gestionaran, diguéssim,
jo no sé si l'Ajuntament pot assumir
de mantenir dos teatres públics
d'aquestes característiques, no?
O es farà la fórmula,
que ara s'està començant a fer a Barcelona,
de compartir.
És a dir, gestió público-privada.
Compartir la gestió.
Aquesta seria una possibilitat interessant.
Ja ho veurem, en tot cas, en els propers mesos.
Ja ho veurem, ja ho veurem.
Escolta, em comentaves abans que la setmana que ve
hi ha hagut un petit canvi en la programació de la Trono.
Important dir-ho, ja que tenim aquí, Oriol.
Exacte.
Havia de venir una obra amb la Marta Gelat,
que és una actriu boníssima,
però per problemes personals no podrà venir.
I aleshores tornem a programar
una obra que havíem fet fa tres setmanes,
que es diu El Esperanza.
Fa mal dir perquè jo també surto, no?
Però bueno, ara em faig la meva propaganda, diguéssim.
És una obra de dos actors, diguéssim,
amb un conflicte.
Són dos actors que són parella
i aleshores és un conflicte que tenen
dins d'aquesta parella, no?
Una obra també diferent,
perquè no només passa a la sala a Trono,
sinó que en un moment donat fem aixecar el públic
i el fem passar a una altra de les estances del teatre.
Amb la qual cosa el públic té una mica d'acció.
Què és el millor d'actuar a la Trono?
Bueno, que per mi és casa meva.
Un mica d'aspecte.
Però no només per mi,
sinó la gent que ve a fora diu
Ostres, aquest teatre té una cosa especial.
És petit, és recollit,
és com una habitació,
la gent està tan a prop
que viu dins de l'obra gairebé.
Jo sempre dic que les coses importants
passen sempre a prop.
En aquest cas,
ara ja no fem dansa,
perquè tampoc no ens arriba el pressupost,
però quan hi havia dansa,
veure gent ballar tant a prop teu
és una cosa inaudita.
O veure gent actuar.
Tu sents,
quan ets actor,
sents el públic respirar.
El públic,
que se li talla la respiració en un moment donat,
el públic que riu, naturalment.
Però és molt intens el que passa allà.
Doncs ja ho veieu,
això és el que passa en teatres com la Sala Trono
o, per exemple, els altres,
que comentàvem,
la Planeta, l'Aurora
i el Teatre de Ponent,
Granollers, Igualada i Girona,
que s'han unit
per crear aquesta coordinadora
de teatres independents,
per ser una sola veu
i tenir molta més força.
Exacte,
val a dir que la seu
és aquí a Tarragona,
perquè jo soc el president
i estic aquí a Tarragona.
De moment,
la coordinadora...
Per tant,
avui dia era la Sala Trono,
això,
podríem dir així.
Això es pot dir, eh?
Enguany sí,
ja veurem quan facin noves eleccions,
doncs ja ho veurem,
però de moment sí.
Et presentaràs a les altres eleccions o no?
No ho sé,
jo per arrencar està bé,
diguéssim,
perquè a més suposo
que una cara coneguda interessa,
perquè així té més ressò,
però potser hauré de donar pas
a altres sales.
Generacions i altres sales.
Clar, naturalment.
Molt bé, Oriol,
moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat
i que vagi bé a veure aquesta setmana,
doncs.
Moltes gràcies.
Adéu i bon dia.
Adéu.