Falta poc per les 8 del vespre.
El Bargantí-Cirano ens espera amarrat al port
a tocar del barri del Serrallo.
Aquest vaixell singular per la seva història
fa tot just un any que és a les aigües tarragonines
i ja s'ha convertit en un mes del baixatge
del barri mariner de Tarragona
i pel concurs de focs artificials
surt a la mar per passar una nit única.
Els participants poden veure els focs
en primera vínia, al mar,
amb l'escailany de la ciutat al fons
i amb la brisa marina del Mediterrani.
Navegar amb el Bargantí-Cirano
es converteix en una experiència única,
apta només per als més aventurers.
Bienvenidos a Bodo del Cirano.
Una vintena de persones gaudiran navegant a bord
de l'únic bargantí de Catalunya
i d'un dels pocs de tot l'estat.
Així passaran les gairebé 4 hores en alta mar.
Després, fora, intentarem fixar totes les veles.
Ja estic notant que hi ha una pequeña brisa i ens irà bé.
I la idea és aquesta, que veieu com navega un barc d'aquests
amb tot el trapo desplegat.
I després ens plantarem davant de la punta del Miracle
i aïllem el nostre parc presidencial.
Vem els més xulos de la pel·lícula
i veurem l'espectacle dels focs.
Després volverem fent navegació nocturna
i la idea és, més o menys, sobre les 12,
sobre media noix, volver a Portó.
Però què és un bargantí i què és el Cirano?
Està en el bargantí Cirano.
Si luego queréis fardar con los amigos
podéis decir que habéis estado en el único bregantín
que hay en Cataluña.
Encima que és veritat.
En España quedan 4.
El més conocido, sin duda, és Juan Sebastià del Cano,
que és el nostre buc insignia de la Armada.
Un poc la ficha técnica del barco.
La eslora, lo largo.
Tenemos casi 32 metros.
De ancho la manga, se llama esto,
estamos casi en 7 metros.
El calado, que sería lo que hay debajo
de la línea de flotación, lo que no se ve,
son 3 metros.
Y hablamos de un desplazamiento,
o el peso, más o menos, vamos a decir,
de unas 107 toneladas.
Y el barco es completamente de madera.
Y bueno, es un bergantín,
uno de aquellos barcos que decían
de los indians, ¿no?
De los indianos.
Bueno, bergantín Cirano,
¿qué es eso de un bergantín, no?
Explicaros un poco que este barco
funciona como buque escuela.
Esto no es un barco de charter.
La esencia del Cirano
es que funcionamos como buque escuela.
Entonces tenemos dos líneas,
por decirlo así,
una que sería la dirigida
a los colegios,
a los institutos,
a los nanos.
Y entonces, pues bueno,
cuando viene de abordo,
pues intentamos explicarles
para qué sirven las matemáticas.
El capitán desplega una carta
y empieza a hacer cálculos.
¿Y por qué se llama un bergantín esto, no?
Tiene que ver con las vergas
y con el tipo de velas.
Los barcos de vela,
su nombre se rige determinada
por el tipo de velamen que tienen.
No tiene que ver nada al casco.
Entonces, pues bueno,
en este caso un bergantín,
todos los bergantines
tienen velas cuadras,
que son estas velas que hay aquí,
las cuadradas,
que dice el nombre,
y luego en el otro palo
o en los otros palos
tiene unas velas
que se llaman cangrejas.
Si un día os encontráis al cano,
veréis que en el primer palo
tiene velas cuadras,
tiene más porque es más grande,
y en los otros palos
tiene velas cangrejas,
aparte de otras velas.
Pero esas dos son las que le dan
el nombre de bergantín.
En este barco tenemos 10 velas,
tenemos 3 foques,
que son estas velas triangulares,
luego tenemos 3 velas cuadras,
el velacho, el trinquete y el juanete.
Luego os voy a hacer un examen
a ver si prestais atención.
Luego en medio hay 2 velas
que se llaman de cuchillo,
de corte o velas de style.
Detrás una vela que es una cangreja,
que en este caso es la mayor,
y encima una vela escandalosa.
Pero si una cosa fa especial
el bergantí cirrano
es que naveguen de la manera clàssica,
totalment artesanal.
A bordo la tripulació
s'encarrega de cuidar
fins a l'últim detall.
Y bueno, posiblemente lo que haga
el Cidano un poco especial
y diferente a los otros barcos
es el tipo de navegación
que hacemos aquí.
Todo se hace a mano.
O sea, navegaremos luego clavado
como lo hacíamos en el siglo XVIII.
No hay ni winches,
ni poleas, ni historias.
Bueno,
eso es un molinete
para sacar el ancla.
Tampoco hay que exagerar las cosas.
Eso de sacar el ancla a mano
pues va a ser que no.
Entonces la filosofía del cirrano
yo siempre digo de puritanos
no tenemos nada
es que somos prácticos.
Siempre decimos
ve la clàssica así
pero seamos prácticos.
Ahora vamos a motor.
Imaginaos que tuvimos
que salir de puerto
sin motor.
Un vaixell a obergantí
que es vol convertir
a més a més
en una escova de navegació
per formar a gent
que vulgui navegar
com es feia antigament.
Y luego por otro lado
tenemos un programa
que se llama
Toll Ship Training
navegación en grandes veleros
que tiene que ver
con las literas
que habéis visto abajo.
¿No os habéis visto
que hay unas literas?
Y entonces
la programación esta
está dirigida a gente
que quieren
pues algo diferente.
Entonces
lo que hacemos
en estos viajes
ofrecemos
la posibilidad
a que la gente
venga
a formar parte
de la tripulación
del barco
y no como hoy
que os voy a servir
y voy a decir
si buena o no buena
a todos
pero entonces
os hacemos curar.
entonces pues
os enseñaremos
a navegar
os enseñaremos
a izar las velas
os enseñaremos
a llevar el timón
os enseñaremos
pues a coger
un sextante
y a medir alturas
para saber
donde estás.
Al vaixell
de fet
hi ha diversos voluntaris
que treballen
en el projecte
des del primer dia
asseguren
la mar
els ha enganxat
ara
ja és la seva passió.
Albert Amat García
Jo em dic
Joan Benús
Jo soc el primer oficial
d'aquí del Bergantí
porto un any
un any
com a tripulant
però vaig
començar
en aquest vaixell
de pràctiques
em vaig treure
el títol
de patró
i bueno
hi ha un requisit
que són els dies de mar
i tal
els vaig aprofitar
els vaig fer aquí
i ara bueno
segueixo aquí
amb el projecte
i endavant.
La meva funció
estic dins del projecte
del grup de voluntàries
fa un any
que navego
amb la tripulació
del Cirano
i bueno
la finalitat
de prendre
a tope
tot el que m'ha falta
que és molt.
Bueno
jo m'he començat
a interessar
per la nàutica
d'Esbarjo
i bueno
he anat
traient títols
d'Esbarjo
i per casualitat
un dia
amb una llibreria nàutica
vaig conèixer
el ton
i des d'aquell dia
m'embarco amb ells
sempre que puc.
Sí
hi ha diferents coses
com la preparació
abans de sortir
que el barc
estigui tot preparat
el parc meteorològic
quanta gent disponem
vull dir
a part de la tripulació
que estem
doncs sempre tenim
un programa
i clar
posem qui vindrà
qui ens pot ajudar
per sortir a navegar
igualment
amb quatre persones
es pot navegar
però clar
molt més apurat
amb més persones
doncs naveguen molt millor
i tothom està més còmode
no hi ha tants nervis
ha de ser una cosa
els voluntaris que venen
no és allò que diguin
mira vinc un dia
i al cap de dos mesos
no hi torno a anar
no perquè així
no s'aprèn
és una cosa
que ha de ser regular
han d'anar venint
i bueno
és com un intercanvi
ells venen a navegar
amb nosaltres
i ens ajuden
i nosaltres
els ensenyem
la navegació tradicional
que és aquesta
el que heu vist
dies que ja està
d'algunes setmanes
sense poder vindre
quan vinc
és començar
a deser-ho
i aquest era el so
del bargantí cirano
mentre els tripulants
treballaven
per isar les veles
d'ale, arriba
la vela de Stey
la vela de Corte
las velas que van
arriba Stey
aclarar todos los cabos
y preparar a Juanete
se pueden dividir
para eso
sin pensar
Santi
apaga velas
arriba
i quan el sol
estava a punt
d'amagar-se
el vaixell
canvié de color
es comença
a fer de nit
sona la música
i el menjar
i el vi
agafen el protagonisme
i el
ied're
y el
i el
i el
der
i el
És un dels moments més fotografiats i esperats pels integrants
per un dia de la tripulació del Cirano.
Ja hem deixat les aigües del port, estem a alta mar
i al fons veiem l'Skynline de la ciutat de Tarragona.
Tot preparat per, en una estona, gaudir dels focs artificials.
Gràcies.
L'experiència m'ha agradat.
El que passa és que, malgrat que m'he pres una vidura a minar abans de sortir,
he quedat en determinats moments com una sopa.
Però baix, o sigui, si he pujat amb un vaixell 4 o 5 cops,
normalment m'ha semblat que totes les vegades m'he mereixat una mica.
O sigui, es veu que la mar no és el meu.
però baixa.
O sigui, com a experiència, com a vaixell, és fabulós.
I l'any passat el vaig veure des del Miracle i me va encantar.
I mira, ja ara ha sortit l'oportunitat aquesta i perfecta.
Sí, sí, sí, molt més a prop.
O sigui, te'ls trobes a sobre mateix.
Que clar, normalment allà a la platja ho estàs molt a prop, molt a prop
o si no els veus de més...
Me va impressionar.
O sigui, la veritat és que és una altra cosa.
O sigui, no és aquell vaixell convencional que si tens el cas de vidre
que pots veure els formes amarilles de...
O sigui, aquí d'alguna manera t'estàs transportant una mica al segle XVIII.
O sigui, és l'essència possiblement de la marineria.
Molt bé, molt maco, perfecte, perfecte. Ideal, ideal, ideal.
Es veu molt bé i és divertit.
La primera vegada que ho fem i molt bé, perfecte.
Doncs, fabulós.
És espectacular veure com funciona el vaixell, com està tot organitzat,
veure com es despleguen les veles i sobretot la situació per veure els focs immillorable.
De primera fila, quasi els veies al damunt.
O sigui, el millor lloc on t'he vist els focs mai.
A mi ha sido increíble.
Ha sido de disfrutar mucho, porque eso de estar en espacios tan abiertos,
el velero me ha encantado, el ambiente muy majo,
los colaboradores, el capitán, allí se está riendo, sí.
Y ha sido un espectáculo muy bonito verlo desde el velero, los focs artificiales,
no sé, yo he disfrutado mucho, la verdad, me ha encantado.
O sea, que es para repetir.
Si alguien tiene dudas, pues que no lo dude ni un minuto.
Con la suerte de que yo no me mareo.
Ah, sí, no, desde luego, ha sido precioso.
Desde este velero del Bergantín, es una pasada.
Que no se prive nadie de ver este velero, que es una chulada.
Muy bien, muy bien, me ha encantado, muy bien.
Ha sido una experiencia muy bonita y nada, para repetir,
no me he mareado, que yo sí que me mareo,
y hoy no me he mareado y muy bonito.
Ton Bogers, capitán de la tripobersió, destaca que ha estat una navegació còmoda,
tot i que el vaixell s'ha mogut una mica.
La vena espectacular, no?
Vull dir, a la vista és que hi ha ni algú i els focs han sigut força macos, no?
Evidentment, bueno, crec que molt bé.
Home, jo crec que a la gent li ha agradat.
El concepte de sortir a navegar una estoneta i un petit pica-pica que hem fet
i veure des del palco expresidencial, com li dic jo sempre,
l'espectacle, jo crec que la gent ha estat bé.
El dissabte, bueno, volem oferir a la ciutat,
una mica de forma d'agrair a l'últim any tot el que s'ha fet per nosaltres,
però és un espectacle de llums i veles,
sempre i quan la climatologia ens deixi, no?
Perquè, clar, la mare ha d'estar bé i el vent també.
Llavors, la idea és que portem una empresa especialitzada en il·luminació
i s'il·luminaran els 400 metres de trap que tenim, de veles,
amb llums de diferents colors.
Serà un petit pre abans dels focs i esperem que, bueno, que us agradi, no?
Jo dic sempre i quan el temps ens ho deixi, no?
Home, hi ha hagut una mica de vent,
al meu gust podria haver-hi que d'una mica més,
i hi ha hagut una mica mag de fons.
i el que fa la mag de fons és que mou el vaixell d'una manera, bueno,
bueno, el mou, no?
Llavors la gent que no és de mar,
a vegades els primers 15 o 20 minuts es queda mirant-te com dient,
això es mou molt, no?
Però, bueno, després suposo que t'acostumes,
i no passa, és un vaixell de 100 tones, vull dir,
no és una closca, no?
Però sí, avui s'ha mou una mica perquè hi ha hagut aquesta mag de fons.
A la mitjanit el Cirano arriba a les tranquil·les aigües del port de Tarragona.
Alguns marxen mitjendormiscats, sobretot els més petits.
Demà segur que es miraran els focs pensant que des del Bargantí es veien molt millor.
El mar, el mar, el mar, així estirada se'n veu espectacular,
llarga i blanqueta a la sorra, llegint intrigues vaticanes,
que a final inesperat és abusiva, tanta calor,
t'incorpores i et poses bé al banyador,
amb un pau que el cules com està l'aigua i tot està llest per tal que entrema el mar.
El mar, el mar, el mar, el mar,
El mar, el mar, el mar, el mar,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!