Passen 5 minuts de dos quarts d'onze del matí.
Aquí seguim en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Canviant absolutament de registre, deixem de banda la política
que ens ha ocupat durant els darrers minuts.
I ara parlem de cultura, d'una de les propostes culturals més interessants
que tenim aquest cap de setmana a la nostra ciutat.
I és que el Teatre Metropol acull aquest dissabte i diumenge
l'estrena de la coproducció Peus Escalços sota la lluna d'agost.
L'autor és el tarragoní Joan Caballé, que ens acompanya aquest matí
en directe als estudis de Tarragona Ràdio.
Joan Caballé, molt bon dia.
Bon dia, gràcies.
Ell és l'autor de l'obra i el director del muntatge és Albert Mestres,
que també el podem saludar en aquest cas a través del telèfon.
Albert, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Aquest text, Peus Escalços sota la lluna d'agost,
és Premi de la Crítica Serrador de Teatre 2010.
És una coproducció on hi participen l'Ajuntament de Tarragona
i el CAER, el Centre d'Arts Escèniques de Reus,
i precisament la setmana passada s'estrenava a la capital del Baix Camp.
Com va anar l'estrena, per cert, Joan?
Quina sensació, quin regust de boca ha deixat a l'autor
l'estrena del muntatge?
Molt bon regust de boca, ja que utilitzis aquesta expressió.
Va anar molt bé.
Jo crec que durant tots els assajos l'obra havia anat adquirint un progrés
i l'estrena va ser a la culminació de tot això.
És a dir, que les sensacions com a espectador van ser magnífiques.
Per altra banda, el Teatre Fortuny es ve a ple
i la recepció per part del públic també va ser molt bona.
La qual cosa vol dir que la meva satisfacció personal va ser compartida.
I la del director del muntatge, la de l'Albert Mestres,
quina és la sensació que li deixa?
També un bon regust de boca?
Home, sí, un bon regust de boca,
sobretot per això que diu en Joan de la recepció de la gent.
Però he de dir com a director que jo estic acostumat
a arribar a desfobrar, diguéssim,
a haver llestit l'obra un parell de dies abans.
I en aquest cas vam arribar molt justet, molt justet.
O sigui, que espero que aquí Tarragona la cosa s'acabi de final.
És a dir, que estigui una mica més rodada.
Sí.
Expliquem una mica l'obra, i això l'autor, clar, és la persona idònia,
per explicar-nos una mica l'argumentació, la línia argumental
d'aquests peus descalços sota la lluna d'agost.
Bé, la línia argumental parteix d'una troballa fortuïta,
atzerosa, d'uns cadàvers, d'uns ossos,
en un lloc desolat, en un lloc aïllat, d'un poble de muntanya.
I a partir d'aquí venen els interrogants
de què ha passat, d'on venen aquests ossos,
de qui són, què ha provocat aquestes morts.
Es va deduint que aquests morts són de la passada guerra,
però resulta que en aquell poble on això passa,
ningú té record que hi hagi hagut cap violència
que faci interpretar a què corresponen aquelles morts.
Aleshores, l'obra consisteix, d'una banda,
en aquesta recerca, en aquesta interrogació que es fa al poble,
amb l'ajut d'una persona de fora del poble,
que en aquest cas és un periodista,
una persona que està fent un reportatge per televisió,
per resoldre aquest interrogant.
I, per altra banda, la presència, simbòlica o com n'hi vulguem dir,
però la presència física que només veuen els espectadors,
però no veuen els personatges, dels morts,
que expliquen la seva història.
I aquest és el plantejament del drama.
Quants personatges hi apareixen, doncs, a l'obra?
Personatges 18.
Són molts personatges, el que passa és que els encarnen 6 actors,
que fan un paper magnífic de transvestisme o de fragolisme,
canviant-se contínuament, de vegades en qüestió de segons,
d'un personatge a l'altre.
18 personatges vol dir un ventall de perfils molt diferents, no?
Què hi podem veure, doncs?
Què hi podem trobar al damunt de l'escenari?
Al damunt de l'escenari podem trobar, d'una banda,
efectivament, com deies, perfils molt diferents.
Hi ha l'home de tots els temps,
que és un personatge que fa de mestre de cerimònies,
que és el que condueix el fil argumental,
que és el que dona entrades i sortides.
És un personatge que els personatges no veuen,
però que el públic sí que veu,
i que interpreta Pep Cortés.
És l'únic actor que només fa un personatge al llarg de tota l'obra.
Després tenim els morts.
Els morts són cinc actors que fan de pare, mare, fill, filla i avi,
que interpreten Fermé Fernández, Quimet Pla, Pep Planes,
Mercè Anglès i Aina Oguet.
I després hi ha els personatges del conflicte pròpiament dit,
del conflicte actual, modern, contemporani.
Hi ha, d'una banda, aquest interrogador,
aquest personatge que pregunta i que remou la història,
que és el periodista,
i després hi ha la gent del poble
encapçalada pel seu alcalde, que en aquest cas és alcaldessa.
Quan està escrita l'obra?
Per allà el 2005, aproximadament.
I com arriba, com neix la idea de portar-la ja als escenaris,
amb aquesta coproducció que dèiem, Tarragona Reus,
amb l'Albert Mestre dirigint el muntatge,
tot això com ha anat evolucionant?
Bé, quan jo escric un text, en aquest cas d'aquest que estem parlant,
el deixo llegir a persones pròximes, a persones que conec,
en aquest cas, si és una obra de teatre,
ho deixo llegir a directors de teatre,
un d'ells és l'Albert Mestre,
i l'Albert, de seguida que llegeix, que el coneix,
té ganes de posar-lo en marxa.
Per tant, des de fa molt de temps,
no recordo ara si és des del 2006 o des del 2007,
però des de fa molt de temps que l'Albert i jo estem treballant conjuntament
per veure com podríem portar això a terme.
L'Albert ha estat el responsable,
sense ell segurament que aquesta obra no hauria pujat a l'escenari,
perquè ha remogut cel i terra per tal que es pogués portar a terme.
Albert, doncs, què és el que et fa veure en aquesta obra,
quan la llegeixes a Joan Caballé,
les ganes de portar-la a l'escenari?
Bé, en primer lloc,
a mi el que em va treure d'aquest text és l'estructura,
que no és una estructura convencional,
no és un argument d'obra de teatre
al qual estem acostumats,
sinó que és una mena de puzzler
que va avançant fins i desagues
i que va encaixant les peces fins que al final ho podem entendre tot.
I després, i sobretot,
per l'ús que fa del llenguatge,
és una obra concebuda
com, no sé com expressar-ho,
com una tragèdia antiga,
on l'autèntic protagonista
és el llenguatge verbal,
que és el que condueix l'acció,
a diferència de la majoria d'obres
que es fan avui en dia,
que el llenguatge és un pretext,
per dir-ho d'alguna manera.
Ja ha estat molt complicat tot el procés
fins que arriba al damunt de l'escenari,
és a dir, ha estat molt complicat dirigir i produir aquesta obra?
Ha estat bastant complicat,
sobretot preproduir,
és a dir, trobar,
encaixant les altres peces,
que són les del pressupost,
abans de començar, diguéssim,
la producció en si.
I la posar en escena
ha estat bastant complicada,
també és una mica
un treball d'orfebreria,
el que passa que la major part
el vaig fer abans de començar els assajos,
perquè si no,
no hagués necessitat
tot i tres mesos per muntar això.
Aquí el més complicat ha estat,
per exemple,
reunir el CAER de Reus,
l'Ajuntament de Tarragona
i Rema 12,
per copruir aquest espectacle?
Això diguéssim
que ha sigut el final del camí.
No és que hagi sigut el més complicat,
ha sigut el més afortunat,
per dir-ho d'alguna manera,
però abans,
com deia el Joan,
hem donat bastantes voltes
per diferents llocs
que potser no val la pena
aquí esmentar
i que hem fet
que fos un camí llarg
i difícil.
Albert,
i quina és la relació,
avui que tenim els dos,
el director del muntatge
i l'autor,
quina ha estat en aquest cas,
Albert,
la relació que has tingut tu
amb l'autor,
amb el Joan Caballé,
un cop es decideix
de tirar endavant el projecte,
de portar-lo als escenaris?
Des del principi
vam convenir
que seria
un exercici
de col·laboració,
és a dir,
que no faríem allò
que s'acostuma a fer,
que el director agafa un text,
s'oblida del dramaturg
i el fa venir
un parell d'assajos
a veure què deixar-me.
El moment que ja es va decidir
que es tirava endavant,
vam fer un receball,
diguéssim,
de dramaturgia
a partir de les condicions
concretes
de la producció,
el que vam fer,
sobretot el va fer el Joan,
jo li deia coses
que a mi em semblava
i ell ho retreballava
i després
ell ha anat
tenint
tant d'assajos
com ha volgut
i he dit
tot el que ha volgut,
tot i que haig de dir
que no sé
el que ha dit.
Joan,
el teu punt de vista,
la relació amb el director,
és això que ha dit ell,
i als assajos
he anat
a observar,
a preguntar,
a aprendre també,
a intentar resoldre
els problemes
que ells em plantejaven,
però a la vegada
deixant
molta confiança
a l'Albert
per una raó
sobretot,
primera raó
o important raó
és que havíem parlat
molt abans,
havíem estat anys
parlant d'això
i comentant
com ho concebíem,
comentant
com concebíem
el moviment escènic,
si concebíem
que l'espectacle
havia de tenir
música o no,
com havien de ser
cada un dels personatges,
els reals
i els no reals,
etcètera,
etcètera.
Per tant,
quan arribàvem
al moment
de començar
els assajos
ja hi havia
molta feina
feta
d'intercanvi d'idees
i d'arribar
a acords
de com ho concebíem.
I
en el moment
en què comences
els assajos,
en què sorgeixen
molts problemes,
entre ells
hospitalització
d'un actor
que obliga
a canviar
calendaris,
etcètera,
etcètera,
és un moment
en què
el que intentes
com a autor
és no plantejar
més problemes
sinó intentar
resoldre'ls
i per tant
en aquest sentit
la meva intervenció
és mínima
en aquest moment,
és resoldre
els problemes
que es plantegen.
Escolta,
aquest monòleg
és massa llarg
perquè es mantingui
la tensió dramàtica,
s'ha de breujar.
bé,
doncs,
resoldre aquest problema
i coses d'aquestes.
I tot això
basat
en el que deies,
en la confiança.
L'Albert
és un director
de teatre
però també
és autor,
és escriptor,
coneix molt bé
l'altre punt de vista
i per tant
en aquest sentit
la confiança
és total.
Això segur que ajuda
molt.
Albert,
quins són els actors
i actrius
que surten
a l'obra
i quin ha estat
el sistema
d'elecció?
per què els has triat?
Bé,
hi ha també
com que
com diu el Joan
el procés
de lluny
aquí hi ha
diversos
criteris
quan inicialment
ho vam plantejar
ens plantejàvem
fer una producció
amb molts actors
i
amb molta base
era el territori
per dir-ho d'una manera
fins i tot
combinant
actors professionals
amb actors
amateurs
per fer possible
el muntatge.
Després
quan vam anar
evolucionant
almenys jo em vaig
adonar que això
seria molt complicat
a diversos nivells
i entre ells
de logística
evidentment
i vaig optar
per
per
per
buscar
actors
de primera línia
per dir-ho d'alguna manera
i
que poguessin
resoldre
tots els papers
ells sols
i
llavors
alguns noms
ja els havíem
els havíem
tingut
n'havíem parlat abans
amb el Joan
com el del Pep Cortés
i el Ferní Fernández
i d'altres
doncs
van optar
doncs
per exemple
la Mercè
anglès
és tarragonina
i és una
que ho reconeguda
el Pep Planes
és un actor
que
amb qui
bueno
a mi m'agrada molt
veure amb ell
i
casualment
va fer
la lectura dramatitzada
d'aquesta obra
i aquí ja vaig decidir
que si es feia
ho havia de fer ell
el Quimet Pla
em semblava
l'actor idoni
per tots els papers
de persona gran
i
que no
i que no
eren còmics
precisament
quan era
especialista
del còmic
i finalment
per la
per la noia
que havia de fer
de filla
i de dona
de 30 anys
i que havia de tenir
també
diferents perfils
i sobretot
de pallasso
vaig fer un càsting
i l'escenografia?
l'escenografia
bé
el Ramon Simó
era una d'aquestes
persones
a qui
el Joan
havia passat
el text
i
a mi em venia
molt de gust
jo he col·laborat
diferents vegades
amb el Ramon
però no ho havia fet
mai
com a escenògraf
ell
com a escenògraf
i em venia molt de gust
i d'altra banda
també és una persona
de Tarragona
de manera que
s'acabava de reforçar
aquest aspecte
tot això
en un muntatge
que es va estrenar
com dèiem
la setmana passada
Reus
que ara es veurà
a Tarragona
un exemple
Joan
la col·laboració
Tarragona Reus
en la coproducció
d'aquest espectacle
que valdria la pena
que seria bo interessant
que es pogués repetir
en moltes altres ocasions
és un bon exemple
el que donen
en aquest cas
les dues ciutats?
bé
no sé si la casualitat
o no
però en qualsevol cas
això que ha pogut ser possible
evidentment
que seria una cosa
desitjable
en molts altres casos
efectivament
és la facultat
de sumar
més que de restar
es va veure Reus
es veurà Tarragona
aquest cap de setmana
amb la possibilitat
que vagi rodant
pel país
en les properes setmanes
o mesos
més aviat
a la propera temporada
a la propera temporada
de cara a la tardor
des d'un punt de vista
personal
de trajectòria
com a autor teatral
Joan
què suposa aquesta obra?
podríem dir
que suposa tornar
és a dir
jo
hi va haver un moment
que vaig deixar
d'escriure voluntàriament
teatre
i no teatre
també
per diverses raons
més que res
perquè volia
agafar una mica
de distància
pensar una mica
i aleshores
aquesta és la primera
després d'aquesta pausa
és la primera obra
de teatre
que puja als escenaris
no serà l'última
suposo
no no no
tens ganes
de dedicar-t'hi
molt més
molt més intensament
estic escrivint
Albert
i per tu com a director
què ha suposat
aquesta obra?
alguna dificultat?
alguna circumstància
especial o diferent
a altres muntatges
que hagis
pogut dirigir?
home
jo diria que
per mi
ha estat
fins ara
la producció
més grossa
que he afrontat
amb tot el que això
significa
i l'experiència
bé?
sí
molt bé
amb ganes de repetir
una experiència
d'aquestes dimensions
com dius?
sí
evidentment
molt bé
Albert
mestres
doncs moltes gràcies
per atendre
aquesta comunicació
telefònica
i que vagi molt bé
l'estrena
de l'obra
aquest cap de setmana
al Teatre Metropol
gràcies a vosaltres
gràcies Albert
i bon dia
bon dia
i gràcies també
a l'autor
el Joan Cavallet
recordem que són dues
representacions
no?
exacte
el dissabte
i el dissabte
a les 9.30
i el diumenge
a les 6.30
de la tarda
estàs nerviós o no?
en aquest moment
no
no se sap mai
què passarà
ho he dit
perquè això
d'estar a casa
d'estrenar a casa
sempre provoca
segurament més inquietud
que si fos a fora
sí
té uns elements afegits
que no hi són
quan ets en un altre lloc
però bé
ho porto bé
de moment
molt bé
doncs recordeu
que aquests
peus descalços
sota la lluna d'agost
es representarà
demà dissabte
a dos quarts
de deu de la nit
i diumenge
a dos quarts
de set de la tarda
per cert
que d'aquí uns minuts
obrirem els telèfons
al 977
24
47
67
perquè ja sabeu
com sempre
que al matí
de Tarragona Ràdio
tenim un obsequi
en forma d'entrades
per anar a veure
els espectacles
del Metropol
Joan Cabella
moltes gràcies
i molta sort
que vagi molt bé
gràcies
adeu bon dia