Hem parlat en aquest matí de dilluns de futbol, del nàstic,
hem parlat de política,
hem repassat l'actualitat amb el diputat Francesc Vallès,
hem repassat també i hem analitzat
com es prepara l'inici del curs escolar
aquí a la ciutat de Tarragona
i en el conjunt de les nostres comarques.
Hem fet una estona de concurs,
hem repassat l'actualitat del dia,
hem fet moltes coses,
però encara en tenim moltes més,
fins a dos quarts de dues.
I avui, dilluns, en aquest primer dilluns del mes de setembre,
a aquesta hora del matí,
s'incorpora la nostra companya Núria Cartanyà.
Núria, molt bon dia.
Bon dia, Ricard.
Avui ja sense l'embalant
i aquestes seccions habituals de l'estiu,
perquè això de l'estiu encara fa calor
i encara és estiu,
però nosaltres ja anem introduint els continguts
de la resta de temporada.
Sí, però ja amb l'ull mirant cap a Santa Escla,
que serà ja la setmana vinent.
Nosaltres, com si fóssim una botiga,
estem posant ja les coses de tardor,
la temporada de tardor,
amb els vestits de festa,
perquè tenim Santa Tecla a punt.
Però, en fi, quines coses farem a partir d'ara i fins al final?
Doncs mira, un d'aquests espais
que té regostat de tardor
en el sentit que és un espai habitual d'aquesta casa.
Una vegada al mes convidem a diferents representants
o agents del cos de Mossos d'Esquadra
que ens donen consells sobre seguretat.
Avui parlarem amb ells, concretament,
d'alguns consells adreçats especialment a la gent gran.
Com evitar que la gent gran pateixi,
com és habitual, per desgràcia,
furts o robatoris estirades de bosses i tot això.
Anna García és la gent de l'oficina de relacions amb la comunitat
dels Mossos d'Esquadra que ens acompanyarà i ens ho explicarà.
Què més tenim?
Això serà a partir de quarts d'una, aproximadament.
Abans, però, haurem connectat amb la nostra unitat mòbil,
amb el nostre company Josep Ardila,
perquè ens expliquin des d'una llibreria,
la llibreria Trevé, hem triat,
un punt de referència també a la ciutat,
com va la venda de material escolar,
que les famílies es preparen ja perquè els nens comencin l'escola,
que si la bata la bossa, els llibres, llibretes, l'estot Japón,
doncs sabrem com va aquesta venda i, en fi,
com ens tocarà la butxaca, el material escolar.
Abans de tot això, el que estem a punt de fer
és contactar amb Joan Negrié, un bell conegut d'aquesta casa,
actor, productor, director, tarragoní,
i molt conegut per ser el programador de la Sala Trono.
El Joan, bé, treballa des d'aquí,
però molt sovint està a Barcelona,
perquè, per sort, la seva carrera d'actor va molt bé.
Va també, que ara fa de paper protagonista
en una comèdia esbojarrada
que es diu Els bojos del bisturí, de Reikoni,
un bodevil.
Que té pinta de ser molt divertida.
Molt divertida.
Sí, el Teatre Condal, no?
El Teatre Condal ja es trenerà ara per setembre,
coincidint, a més, amb Santa Tecla,
s'allargarà fins a finals de setembre,
i, clar, després li demanarem al Joan a veure si la porten aquí.
Molt bé.
Això és carn de Metropol, segur, a Trono.
I acabarem el Caixa Fòrum,
perquè avui, primer dilluns de setembre,
recuperem també un dels espais habituals de la temporada.
Carles Marquès, director del Caixa Fòrum Tarragona,
ens visitarà i ens explicarà
tot el que després anirem desglossant
al llarg de la temporada, no?
Quines són les activitats
que organitza el Caixa Fòrum.
Suposo que parlem d'exposicions,
de videoprojeccions,
bé, d'activitats de teatrals musicals,
que sempre la lien una miqueta, el Caixa Fòrum.
Doncs avui, la visió general del que ens espera.
Molt bé.
Doncs tenim tot això a punt.
Així que, Núria, que vagi molt bé al programa.
Gràcies.
Amb la Núria Cartanyà fins al final
i ara el primer protagonista és Joan Negriam.
Joan Negriam, bon dia.
Hola, bon dia, Núria, com esteu?
Bé, bé.
A veure, val a dir-ho,
teníem previst que vinguessis aquí,
ja teníem el cafè preparat,
però suposo que t'enganxem, doncs,
a sejar, no mig concentrat,
perquè esteu a punt d'estrenar
els bojos del bisturí.
Sí, exacte.
És que com que anem un pell justos,
ens hem hagut de quedar a Barcelona,
perquè, més a més,
estem preparant la gala Catalunya,
que serà el dia 12
i avui hem de gravar uns vídeos de l'espectacle
i llavors no puc venir a Terracona.
Expliquem-ho així,
ara anirem al detall, no?,
però expliquem-ho a l'engròs,
els bojos del bisturí,
l'estreneu el 9 de setembre,
al Teatre Cundal,
fareu temporada fins a finals de setembre,
i és una comèdia...
De novembre de novembre.
Ah, tant?
De novembre.
Ui, així tardarem a veure-us per aquí, Joan.
Mare de Déu.
Oh, no ho sé.
Bé, ara ens ho explicaràs.
És una comèdia superesbojarrada
de Rei Coni.
De Rei Coni hem vist altres coses, eh?
I veiem aquí a Tarragona, com a mínim,
la doble vida d'en Joan.
Em sembla que políticament incorrecta
també ha passat per aquí.
I aquest home està especialitzat
en comèdies de Bodeville, no?
Exacte.
Rei Coni és un dels mestres
de la comèdia...
Sí, de Bodeville, podríem dir-ho,
que és un gènere molt complicat
i gairebé oblidat
pels dramaturgs contemporanis.
Realment no hi ha cap dramaturg jove
que escrigui Bodeville d'aquesta manera.
I a més a més,
ell realment
i el Francis Weber
són els únics que queden vius, diguéssim,
que tenen aquest tipus d'espectacles.
I allà estem,
fent aquesta comèdia
i esperem que agravi molt
i que vingui molta gent com se'n fa.
Has dit una cosa molt curiosa.
Bé, no curiosa,
sinó que jo ja he llegit en altres llocs.
Dius, dins de la comèdia,
que diuen que ja és difícil fer comèdia,
especialment en teatre,
dins d'això,
el Bodeville és el gènere
que encara és més difícil.
Per què ho has dit?
Sí, perquè és un engranatge
molt, molt, molt precis.
És a dir,
és realment precisió suïssa
el que s'ha de fer en Bodeville
perquè funcioni.
Perquè si en algun moment
alguna peça no encaixa,
realment tot l'espectacle de cau.
És a dir,
és com un engranatge
molt, molt, molt complicat d'aconseguir.
I realment,
ho ha dit l'Àngel
que a vegades es té com una mena de...
es menys té una mica aquest tipus de propostes
i realment fer-les per l'actor
primer, és molt agraït
però segon, molt, molt, molt difícil d'aconseguir.
Hem estat tot el mes d'agost
sense parar d'assajar
perquè tot això acabi funcionant.
Ja hem fet els primers passes
amb alguns amics
i estem veient que realment funciona,
perquè riuen
i perquè s'ho passen molt bé.
Per entendre'ns, més o menys,
tu em corregeixes, Joan.
Per entendre'ns tots,
el Bodeville,
pensem en una obra potser estàndard
que seria pel davant i pel darrere,
seria això, i es tracta d'una habitació,
jo crec que és imprescindible
que hi hagi portes i finestres
per entrar i sortir la gent
i a més el protagonista principal
ha de tenir algun problema de doble vida,
ha d'amagar algú o alguna cosa.
Exactament, sí, i això s'ha de tenir un partit.
Ho has dit molt bé.
El protagonista té un problema,
la vida no té per què ser,
però té un problema
que realment ha d'amagar, diguéssim,
durant tot l'espectacle
i hi ha d'haver molts personatges
que van entrant i sortint,
perquè on ho ha de dir,
hi ha d'haver sempre molts personatges
i molts actors
perquè pugui funcionar tot,
que li portin cada cop més problemes.
I aquí és on està realment
de la qüestió del godevil,
és a dir, el punt anti del godevil
és quan realment se'l troben tots en escena
i a veure com se n'ha de ser el protagonista.
I deies tu que és difícil
mantenir especialment el ritme.
Es tracta que vagin creixent, no?,
i tot el rato entrant i sortint gent i tal,
una energia desbordant,
que suposo que Àngel Llàcer
us deu ajudar una miqueta, no?,
amb la seva energia us ho deu transmetre,
és el director, l'Àngel Llàcer.
A mi, l'Àngel el conec fa molts anys
i realment treballar amb ell
és una energia no al 100%,
sinó al 200%.
És el que em demana sempre realment
jo en aquesta funció acabo,
però mort,
perquè supos com si s'hi fessin
a la mà de Nova York tres vegades.
Realment és molt, molt cansat,
però realment molt divertit
perquè és que, ostres,
és que fa molt riure
i a mi sempre m'ha agradat
molt fer riure a comèdies
perquè realment és molt gratificant
quan realment funcionen.
Tu fas de...
Estàs en el paper principal,
expliquem una mica l'argument
que no ho hem dit, eh?
Tu ho fas de doctor Guillem Salgado,
que és el personatge aquest
de la doble vida
i de la cosa per amagar.
Què et passa?
Exacte.
Com a Guillem, què et passa?
Bé, res, doncs,
el Guillem Salgado
és un doctor de neurologia
de l'Hospital del Mar de Barcelona
que està a punt de fer
la conferència Trias Pujol,
la conferència més important
de la seva vida,
i arriba una infermera
que va treballar a l'hospital
fa molts anys
i li diu que
acabà amb tenir un fill
fa 18 anys
i que no està molt bé
del cap el seu fill
i que està baixant a la recepció
que vol parlar amb mi.
I llavors, clar,
imagina't,
jo no puc parlar amb ell
perquè per mi el més important
és fer la conferència,
em queda mitja hora
per fer la conferència
i és
ho he de fer, ho he de fer,
ho he de fer, ho he de fer,
ho he de fer,
i perquè d'aquí
pues imagina't,
hi ha la meva dona,
el cap de neurologia,
hi ha la meva infermera,
el meu company
de l'apartament
que em dóna un cop de mar
a resoldre el problema
i aquí no puc explicar res més,
clar.
Veig que heu adaptat el text,
doncs,
una miqueta
amb situacions
que puguen sonar
més o menys a properes,
no?,
a l'Hospital del Mar.
Sí,
perquè l'espectacle
és una de les primeres
obertes de Raï Cuní
i llavors, clar,
per saber el públic
l'hem adaptat
a l'època actual
i a espais,
doncs,
més reconeixibles.
Ja que passa,
doncs,
tota aquesta trama,
aquesta sinòpsi,
que podria passar
en qualsevol lloc
perquè és com a molt
universal dels bodybills,
però passa en un hospital
pel fet que el protagonista
principal és un metge,
o sigui,
ho sé, no?
Sí, exacte,
i és un dels pocs bodybills
també de dir
que passa en un hospital,
per això el fan
encara també més modern,
perquè normalment
solen passar,
doncs,
en una casa,
en un saló
o en una habitació,
en els bodybills
en aquest cas,
doncs,
és un hospital
que,
cosa que també fa
un llibre de no
tota distinció,
en aquest cas.
Escolta,
i parleu,
en aquesta adaptació,
parleu de les retallades
en sanitat o no?
O hi ha hagut ganes
de usar mossegat la llengua?
Sí, sí,
ja m'ho pensava,
ja m'ho pensava.
Per una mica, sí.
Dic,
que això és un caramelet,
això no m'ho hem pogut evitar.
Sí, sí,
i tant que sí.
No,
re, Joan,
estàs volcat únicament
amb aquest projecte,
suposo que és prou absorbent,
no?
Bueno, sí,
però com saps,
jo no paro,
i també preparant la temporada
de la Sala Trono
que la setmana que ve
se toparà bé,
doncs veureu.
Va,
t'apregunto per la Trono,
ja que has tret el tema,
et volem convidar,
perquè la setmana que ve
començarem amb les entrevistes
dedicades a Santa Tecla
i vosaltres a la Sala Trono
ja programeu per festes,
per tant,
ja us convidarem
i en parlarem amb propietat,
però així d'entrada
la programació ja està tancada
per aquest proper trimestre,
podem estar tranquils,
no?
Sí, sí,
hi ha programació,
ens ha costat molt
que hi ha hagut tot allà,
que hi ha hagut encara
part de l'administració
que encara no ens ha pagat
i ens ha ingressat
els diners d'aquest any,
esperem que ho facin benerat,
però així nosaltres
tindrem endavant,
fem programació
de setembre a desembre
i està tancada
i suposo que la setmana que ve
us la presentarem.
No pots avançar res?
No,
no puc avançar res,
però hi ha una sorpresa
molt, molt, molt xula
cap al mes de desembre.
Sí?
Que us agradarà moltíssim.
De teatre?
Sí, sí,
de teatre, de teatre.
Escolta,
no cal que diguis títols,
però de producció pròpia
fareu alguna cosa enguany?
Sobre això,
sobre això,
sobre això estic parlant.
Val,
doncs ja està.
Alguna cosa així.
Val,
doncs ja està,
m'ha quedat amb les ganes que hi ha.
Si no, no,
us puc dir que hi ha una producció
pròpia al desembre
que serà molt i molt xula.
Molt bé, molt bé.
Escolta,
i aquest de Bojos del Bistorí
vindrà a Tarragona?
Jo no sé si a la trona
segurament no es podrà fer,
per tant...
A la trona no ens hi quedrà,
però si el Giramer
i la Garma Crespo volen,
doncs allà hi serem,
clar.
Bueno,
Joan,
què pot?
Estreneu el dia 9 de setembre,
al Teatre Condal?
Aquest divendres comencen prèvies,
sí,
ja,
és a dir,
mires l'estrena,
perquè hi ha públic,
el teatre es farà ple,
però l'estrena oficial
és el dia 16.
Val,
i llavors,
tranquils perquè ens allarguem
fins a finals d'octubre,
eh?
Bueno,
tranquils però no ens adormem.
No,
estem fins al 20 de novembre,
sí,
fins al dia de les eleccions
a Barcelona.
Cada vegada tu m'allargues més.
Vinga,
m'apunto,
que així ja no la torno a liar,
20 de novembre.
Molt bé,
quines expectatives teniu amb l'obra?
Suposo que bones,
no?
És una comèdia,
hi ha actors ben reconeguts al darrere,
un director també.
Sí,
sí,
en principi,
i a Barcelona ja en parla,
ja tenen ganes de veure-la,
ja tenen ganes de veure-la,
ja tenen certa expectació,
perquè l'Àngel sempre en comèdia
sempre crea molta expectativa
i tenen ganes de veure-la,
perquè és un humor que té l'Àngel
que arriba a tothom
i que és,
bueno,
tothom,
tothom avaleixint,
la majoria del públic
li agrada molt
la proposta de l'Àngel.
Sembla que han destacat també,
l'Àngel ha destacat
que tots els actors
heu treballat ja prèviament amb ell,
no sé si ja us coneixeu,
però entre vosaltres.
Sí,
jo,
sí,
ja de tres,
ja coneixia la Susana
i el David Pardeguer
i el Pau,
ja els coneixia.
Això és bo o és dolent,
perquè fent comèdia
jo no sé si us agafen ganes
de riure a vegades.
Ja sé que sou professionals,
però clar,
és que estem parlant
d'una comèdia molt passada de voltes.
Ens agafen moltes ganes de riure,
però clar,
òbviament nosaltres,
si no en l'escenari,
no, no, no.
És a dir,
si no ens ho passem bé nosaltres,
el públic no se passa bé
i això és importantíssim.
Fins i tot a vegades
va bé allò de dir
riem i riem tots
i parem,
no?
Exacte.
El públic també ho agraeix.
Me'n vaig ja
i em tronxo aquí dalt
perquè el públic també li agrada.
Digue'ns una frase,
va,
una frase,
Joan,
que diguis
per quan anem a veure l'obra.
Una frase...
Doncs mira,
una frase relacionada
amb el que està passant
ara amb les retallades
que dic jo
i és
en cap,
cap,
cap,
cap en aquest cap.
Val.
Jo,
sembla que això ho hem llegit
amb alguna pencarta ja,
eh?
Jo diria que sí.
Però abans ho vaig dir jo a l'obra, eh?
Val.
Val.
Escolta,
Joan Negrier,
molta merda,
com se sol dir.
Moltes gràcies.
Felicitats perquè
m'ens agrada molt
anar a parlar amb tu
i veure que vas anar fent coses.
Això vol dir que
et va bé la carrera,
que el món teatral,
escolta,
encara confia
en els bons tarragonins
i que sobretot
tinguis temps
de programar-nos a la trono.
Deixem parlar
amb la setmana que ve.
Exactament.
Et trucarem
i farem entrevista
de la trono
la setmana vina.
Gràcies,
com sempre,
Núria.
Una abraçada,
Joan.
Adéu-te.
Adéu-te.