...
Ja ho hem dit al llarg del matí, avui parlem d'una proposta de cap d'any
que també podeu fer, vaja, si ja no teniu les entrades no podeu fer,
però aquells que hagin aconseguit entrades per demà a la nit
podran viure una obra de teatre a la sala Trono
i, vaja, quan toquin les campanades hauran de parar l'obra,
menjar-se el raïmí i continuar.
És a la Bill de Ubercub Cabaret, aquesta obra de teatre
que ja fa unes setmanes, que és a la sala Trono,
que ha prorrogat les funcions durant més setmanes
i això és perquè està tenint molt d'èxit.
També ens acompanyen els seus actors, el Oriol Grau.
Oriol, bon dia.
Hola, bon dia. Perdó, estava saludant.
Perdó, estic aquí, estic aquí, estic despert.
Saps què passa? Que estava fent dues coses a l'hora
i això a vegades és complicat.
No, no, els homes no ho podem fer, això.
I el Josep Ferrer, bon dia, Josep.
Bon dia.
Hem anunciat també vindria la Paloma Arce
i no ha pogut venir.
No, perquè aquest fred que ha començat a partir d'avui o d'ahir
li ha agafat fort i s'ha quedat al llit una estona.
Per tant, reposant per aquesta nit, eh?
Perquè avui teniu funció, recordem-ho.
Sí, exacte, sí, perquè es trobava una mica malament
i ha dit, saps què, em quedaré al llit per aquesta nit.
Escolta, em va començar al mes de desembre.
Heu allargat les funcions el cap de setmana aquest després de la Reis.
Ara a l'11 hi ha el 12, després a l'18 hi ha el 19.
què està passant amb l'obra?
Un èxit, un èxit.
Un èxit, no?
Sí, sí, estem contents perquè no saps mai
quan presentes una cosa davant del públic si funciona o no.
Tu pots tenir tots els millors ingredients, però el suflé no puja, no?
I en aquest cas sembla que el suflé sí que puja a poc a poc
i que nosaltres anem pulint i anem ajustant l'obra,
però que el públic s'ho passa bé
i el boca a orella ha funcionat més del que ens pensàvem.
Us ho esperàveu?
No ho saps mai.
Sempre tens el desig que sí, però la por que no passi.
És a dir, no ens ho esperem, però ho desitgem que passi.
I en aquest cas està passant.
Sí, Josep.
Home, sí, jo penso que sí.
A més, la gent respon molt bé.
Perquè, clar, la primera setmana és una mica...
No saps què passarà, hi ve la família i tal,
i a partir de la segona setmana és quan realment tens el veredicte del públic, no?
I la cosa està funcionant molt bé i...
A més, amb una obra que no s'assenyeix rigorosament el text,
sinó que et permet sortir, improvisar amb el públic i tal, no?
Esclar, depèn del públic, doncs anàvem provant coses i tal,
i ara ja cada dia ho tenim més ajustat i més...
I nosaltres també més tables, sabem...
Preveiem la reacció del públic,
que pot tenir en segons quina broma, un segons quina altra,
i a partir d'aquí reaccionem.
Perquè això, com ha anat amb el públic?
Com ha reaccionat?
Què us han dit?
Quins són els inputs que us han arribat?
A banda de totes les entrades ja gairebé venudes.
Home, bé, en general bé,
que la gent riu,
que hi ha riures que de sobte es queden congelats,
perquè és un cabaret, efectivament,
és un cabaret humorístic, no?
Bàsicament basat en l'humor.
Hi ha diverses disciplines,
hi ha màgia, hi ha ball, hi ha cant,
hi ha striptease,
hi ha espases, hi ha pantrugia,
hi ha un munt de disciplines, no?
Però hi ha moments en què et poses amb el públic
i segons quines bromes,
pensàvem que faríem més gràcia,
i no, la gent diu realment
és un contingut fort el que dieu
i, hòstia, et quedes que no rius, no?
Però està bé això també.
Hi ha algun moment en especial
que us hagi sorprès, per exemple, Josep?
Bé, home, a veure, sorprès, sorprès,
això, el que diu l'Oriol, no?
Vull dir que hi ha de vegades
que tu ho estaves assajant
i frases que deies aquí riuran i tal,
i sí, riuen,
però és un riure contingut,
perquè realment exacte,
el que s'està dient és massa fort
com per permetre el luxe de riure.
i molta gent,
això sí que m'ho han dit personalment,
diu, ostres, jo
vaig entrar en el joc
i estava a punt de riure,
però em va fer tall
perquè dic, ostres,
m'adiran quina persona més agosagada
de riure d'aquest tipus d'humor negre, no?
I això sí que passa, no?
És que, com que posem el públic
en el paper que són el Club Bilderberg,
el públic,
és a dir, que són ells els poderosos,
hi ha moments en què han de votar
i han de decidir coses,
i els fem votar,
però, esclar, són votacions
que des del nostre punt de vista
de persones normales són les garrifoses, no?
Des del punt de vista del poder
no, deuen ser les habituals.
I, esclar,
el públic estava en aquella ambivalència
de dir,
jugo i voto conforme matin
un país sencer, per exemple,
o no jugo i m'ho miro
amb cara de circunspecte, no?
I aleshores està bé
que la gent es trobi
en aquesta diatriba
i que hagin de triar, no?
Home, de fet,
jo ho vam parlar
quan vas venir a Oriol,
quan vam parlar també
amb el Toni Oren Sanz,
aquesta doble una mica vessant, no?
De fer riure
pot haver-hi una mica
de fer reflexionar.
Sí, sí, de sexejar.
A mi m'agrada aquesta cosa, no?
Que la gent sí que riu
i aleshores,
quan estan a les defenses baixes,
buah, que els sexeges
amb una idea
o amb una paraula
o els demanes
un aplaudiment
d'una cosa esgarrifosa, no?
I això fa que la gent
reaccioni i digui
valent, aquí no em puc relaxar
com davant de la tele.
Aquí realment
he d'estar actiu, no?
I escolta'm,
feu allò,
moltíssims papers,
esteu,
és una obra intrèpida
de amunt i avall
tota l'estona.
Això com s'aguanta
fent-ho cada dimendres,
dissabte,
o diumenge
i ara que ho allargueu
no sé quants n'hi has més, ja?
Home,
quan entres a la dinàmica
ja ve, no?
Jo penso que el secret
és fer-la.
Sí, el Josep
que és el que més canvis té,
em sembla que no sé si tens.
La Paloma també,
d'unitó.
La Paloma també,
set o vuit canvis cadascú.
Jo tinc sis personatges
i vuit canvis,
més o menys.
Sí, sí.
Però és fent-la,
vull dir,
et dones compte
que agafes el ritme fent-la
i després també tenint en compte
que els primers dies,
esclar,
tot estava molt,
el text estava molt marcat,
etcètera,
però ara ja ens permet
que la persona
que no s'està canviant
que tingui el temps
d'improvisar,
etcètera,
llavors tot és més fàcil.
Jo hi ha un moment
en què improviso
i vaig mirant la porta
i quan veig que ja estan preparats
acabo la meva improvisació
i això ho hem ajustat
amb la marxa
perquè no podia
de cap altra manera.
Això una mica
amb la reacció del públic,
tot plegat
i m'imagino que cada obra
és diferent
perquè hi ha públic diferent.
I escolteu-me,
us havíeu menjat mai
el raïm en un teatre
o no vosaltres?
O havíeu fet mai?
Ara ho parlàvem.
No, ara ho parlàvem.
És a dir,
jo havia sigut cantant d'orquestra
i l'havia menjat,
no n'havia menjat diguéssim
perquè just quan acabaven
les 12 cantonades,
campanades,
no cantonades.
Jo començava a cantar
i aleshores,
clar, no podies.
I el Josep em sabia
que també vés a treballar
per cantar.
Jo vaig començar aquí
amb el grup escènica que tenia
de la mà dels meus tiets,
de l'Anna Carraceda
i el Josep Maria Fort
i amb ells feia
molt de teatre
el 25-26
però a cap d'any
vaig fer
amb dos restaurants
fent un espectacle
cantant i això
però amb un teatre així
puriudur
i menys a Tarragona
que suposo que deu ser
de les primeres
o poques vegades
que s'ha fet.
Això no va dir,
potser és única això,
no?
Potser s'havia fet abans
quan hi havia teatres
a la ciutat
ara com que només hi ha
una saleta perruquial
diguéssim.
Això fa de ciutat gran
en el sentit de
això potser és més habitual
a les ciutats com Barcelona,
Madrid fins i tot.
Nova York.
Nova York, no?
Això fa cosmopolita.
Fa cosmopolita això.
Exacte,
nosaltres posem l'accent cosmopolita
a la nit de cap d'any.
I escolta'm,
com serà això demà?
Com ho articulareu això?
Doncs ja tenim calculat
el moment
en què arribem
a 10 minuts abans
de les 12
o un quart d'hora abans
que és al final d'un número
acabem aquest número
i diem que
no podem desvetllar gaire
però diem que va ser
una cosa especial
i aleshores crearem
una atmosfera adequada
per poder repartir cava
una mica de cotilló
i de raïm
i si podem de torró
si ens dona
el pressupost
i aleshores
mentre estem fent això
farem les 12 campanades allà
i intentarem connectar
com que tenim una pantalla
i un projector
intentarem connectar
amb alguna televisió
i si no una ràdio
si no les farem nosaltres
amb un gom
que tenim estupenda.
Això rai, no?
Home, serà un moment espacial
m'imagino, no?
Jo crec que sí.
I a més a Tarragona
a mi em fa molta il·lusió
això de poder celebrar
el cap d'any
amb 50 tarragonins.
A més farem un sorteig
també per la gent
que hagi vingut
i regalarem 4 tonterietes
i mira.
I després anireu tots de festa
o què?
Bueno, després acabarem l'obra
i el dia següent
teniu d'acabar
després he d'acabar l'obra
i tenim funció el dia 1
i tenim funció el dia 1
per tant, sí, sí
per tant no us podreu desmarxar
massa el dia 31
han de fer bondat
sobretot per la veu
i el cos
que s'entressen de seguida.
Sobretot això
això és important.
Com dèiem
una activitat
si més no interessant demà
ja no hi ha entrades?
Per demà no
però n'hi ha per molts altres dies
com que al gener allarguem
vull dir que la gent que digui
jo no l'he vist
i jo no la podré veure
sí que la pot veure
allargarem
fins que ja no hi hagi públic a Tarragona
o que ja l'hagin vist dos vegades o tres
diguin
bueno, pesats, marxeu ja d'aquí.
I les entrades
és molt fàcil accedir per mail
perquè de vegades et pregunten
de quina manera poden accedir
per aconseguir entrades.
Sí, sí
és una adreça que és
taquilla arroba salatrono.com
en aquesta adreça
de seguida els hi responen
i si no el telèfon de la sala
que és el 977 22 2014
Fàcil, bé, trucar
s'ha de la memòria, Murió
Fàcil trucar de moment
fins al 11 i 12
18 i 9 de gener
encara hi ha entrades
i ara ho dèiem
no sé si us plantegeu
encara continuar més
si encara hi ha gent
que té ganes d'anar-vos a veure
Sí, si hi ha gent aquí a Tarragona
que encara té
o els voltants a la Rodolí
que encara té ganes
de venir-nos a veure
nosaltres seguirem fent l'obra
fins que no tinguem públic
no pararem
aquesta és la nostra intenció
ja veurem
a veure com reacciona el públic
Això és una mica inèdit
no va salatrono?
Sí, sí
no havia passat mai
sempre dèiem una data final
però aquest cop
tal com estan els temps
i com que necessitem també líquid
hem pensat
saps què
anem fent l'obra
perquè quan tens una cosa
que funciona
deixar-la de fer
és una tonteria
i una pèrdua de calés
a més
I escolteu-me
què és el que més us agrada
a vosaltres d'aquesta obra
i què creieu
que és el que més els agrada
a la gent que us ve a veure?
Vaya pregunta
Quina pregunta
Home, la gent destaca
per exemple
els canvis ràpids
que tenim de vestuari
hi ha un cert fragolisme
que en diem
és a dir que
tenim uns vestits
que són especials
que pam, pam, pam
te'ls treus en un moment
i te'ls poses
i això a la gent
el sorprèn molt
això cada vegada
m'ho han comentat
i a nosaltres
potser a mi
el que més m'agrada
d'aquesta obra
és que una vegada comença
no tens temps a pensar
No
No, no és veritat
Home, tens temps a pensar
lògicament
si no diries disbarat
però vull dir
en pic comença l'obra
ja està
vull dir
no tens temps a parar
una dinàmica
que passa
i passa l'hora
i mitja llarga
que dura
i passa movant
bàsicament
Per nosaltres sí
pel públic
també diuen
que també sí
Jo per exemple
les cadires de la sala trono
són d'aquelles
que aguanten una hora
al cap d'una hora
comença a sentir
nyac, nyac, nyac
i aquí la gent
no se n'adona
perquè els dic
i què hi ha les cadires
quina cadira
què passa?
I dius
jo està bé
Crec que heu posat
encara més cadires
de les que hi ha habitualment
No, no n'hi caven
No n'hi caven més
Tant de bo
poguessin posar més cadires
que va
no n'hi caven
les parets són les que hi ha
i no podem fer-ho més gran
Home, això sí que ho comentàvem
a l'inici
que una obra
d'aquestes ideals
per una sala com aquesta
com la trono
amb un públic
molt proper
molt participatiu
això és important
per una obra com aquesta
Veurem ara
tenim bolus a Igualada
el Teatre de l'Aurora
que és un teatre prou gran
on no hi ha aquest apropament
aquesta petita distància
que hi ha a la sala trono
i haurem d'esforçar-nos
haurem de baixar de l'escenari
i haurem de provocar
aquesta cercanilla
com es diu
apropament
aquesta aproximació
aproximació
és que cercanilla
és una paraula bonica
ara em sona en català
ara en català no surt
així teniu bolus
quan hi aneu?
a Igualada
és que els dies ara no el sé
jo tampoc
exactament no
però al gener no?
sí, sí
anem al gener
al gener
al gener
sortireu de Tarragona
i portareu bobre a un altre lloc
home, això us fa estar
encara més contents o què?
sí, sí
si començar a revoltar
clar, clar
l'ideal és que volti molt
intentar fer temporada a Barcelona
que és el que estem intentant treballar
que alguna sala ens agafi
i explotar-la
i clar
sí, sí
i sortir de la sala trono
és com un repte
perquè clar
l'hem parit tot
vull dir
els assajos
tot ha estat fet a la sala trono
clar, estem tan acostumats allà
que ara que canviar una mica
també fa una mica de por
però vaja
i escolta'm Josep
què tal?
amb Oriol
amb la Paloma
treballar bé, no?
és que tant
ara que no ens ha sent
Oriol
però tinc a l'alçada
de la col·lega
no, bé
ha sigut un treball molt intens
i hem estat moltes hores
ens hem currat molt
perquè en dos mesos
quasi bé hem fet tot
i hi ha bastant
vull dir
hi ha bastant de coreografia
bastant d'ajustaments
de coses de veu
i molt bé
molt bé
hem treballat intens
que està bé
i trobo que ens hem passat molt bé
no us ho he preguntat en cap
perquè com que hi ha anat tanta gent
ja ho deu saber
pràcticament tothom
però recordem
Oriol
què és això del Builderberg Club Cabaret
que em costa tant
de dir aquesta paraula
el Club Builderberg
que és un club que existeix
des de l'any 50
i es cat
54 crec
i és una reunió anual
que fan les persones
més poderoses
del món occidental
ja siguin nord-americans
o europeus
hi va a les monarquies
hi va per exemple
la reina Sofía
és una assídua
o altres monarquies europees
però hi va també
el senyor Rockefeller
nord-americà
el senyor Gates
o les grans fortunes del món
i són una reuniós secretes
i allà parlen
i decideixen coses
que després no expliquen a ningú
però
se suposa
o se sospita
que decideixen
el futur del món
diuen per exemple
que ells sabien
el de la crisi
molt abans
que esclatés
o que sabien
el de la guerra d'Irak
un any abans
per exemple
és a dir
que són gent
que tenen informació privilegiada
nosaltres recreem
una reunió així
però
sota el gènere de cabaret
digués
si anem parlant
de coses
que deuen parlar
aquesta gent
per exemple
un dels temes
és demografia mundial
que el món està creixent molt
som 7.000 milions
de persones
i tal
nosaltres també parlem
d'aquest tema
però de sobte
hi posem un número
de cabaret allà damunt
és a dir
sí
que parlem
de les coses
garrifoses
que parlen aquesta gent
però amb una mica
de gènere frívol
i aquesta barreja
és el que fa
que sorprengui
i dèiem-vos
Josep
que ell fa fins a 7 o 8 papers
6 papers
què arribes a fer
al llarg de tota l'obra
o per exemple
de tot
de tot
per exemple
alguna cosa
que puguem dir
doncs mira
faig un estriptease
també un estriptease
ostres
ho deixo així
ho deixem així
demà serà abans
o després
de les campanades
això
després
quan la gent
ja hagi mogut
potser quan després
la gent el vegi
i dirà
aquest xiquet
però està dient
coses que no són veritat
fa trampes
fa un estriptease
una mica
a la meva manera
a la teva manera
i altres personatges
molt interessants
la veritat que sí
i Oriol?
doncs jo sóc
una mica el mestre
de cerimònia
és un general
que és el que porta
a la reunió
i que està ajudat
d'un capità
que és el Josep
i d'un atinent coronel
que és la Paloma
aquests són els tres
personatges bàsics
però a partir d'aquí
fem altres personatges
també fem de xino
de moro
de americans
de japonesos
de tot
no pareu
no pareu
sí sí
realment no pareu
traiem sang
de
el millor de vosaltres
ja ho sabeu
viu de l'Oberc Club Cabaret
a la Sala Trona
avui a la nit també
demà però
una funció especial
i és que
avui els hem pogut
portar precisament
per això
per parlar d'aquest èxit
que s'han prorrogat
les funcions
11 i 12
18 i 19 de gener
i que demà
doncs això
serà una funció
diferent
especial
i és que
quan hagin de sonar
les campanades
pararan
es menjaran el raïm
i continuaran
Josep Oriol
gràcies per haver-nos acompanyat
a vosaltres
i que vagi molt bé
i a veure si podem explicar
que això s'allarga
s'allarga
tant de bo
tant de bo
tant de bo
vinguem al febrer
i diguem
escolta continuem
a veure si és veritat
bon any
això
i un moment
vagi bé